Peña de Sin. L' Usage du Monde 350m.7a/A1

Una bona manera de treure's la son de les orelles; divendres cap a Aïnsa, amb un futur incert, peró vista la parroquia ja t' ho vas imaginant....total, que no sé si m' enreden, em deixo enredar o m' enredo jo sol, segurament una mica de tot. Resultat: una jornada de les que recordes...
Fetes les reflexions personals, que a la majoria li suen, i a algú li faran fer una rialla foteta, entrem en matèria:

Aquest serà el nostre objectiu, els dels veïns de paret ni el poso, que és practicament pornogràfic....
Aproximació ràpida en 20min. de del pont de la carretera de Plan, amb paradeta de produits regionaux inclosa...

L1. Grimpada de III, prou tiesa i muret de V. Cal controlar bé, com a tota la via, el guiat de cordes, o et quedes clavat...

Els màquines al seu primer llarg

L2. 6b+ sostingut, de navegar...sortida de la R bastant desesperant, amb roca que s' esmicola...realment delicat....trobem un doble regalet d' algú que s' ha baixat. La roca va millorant al llarg de l' idem. La reunió no està tant a la dreta com marca la ressenya.

L3 Sortida de la reunió prou expo, amb un factor 2 impossible de corregir. Una bona apretada sobre regletes de roca excel.lent (per sort) i sortida més tranquila (6a+) i protegible fins al tram final del llarg 6c+ molt guapo i prou protegit. Al tanto altre vegada amb el fregament.

L4 Li torno a tirar per que el Fèlix faci el llarg de 7a/A1, que generòs que sòc....Diedre maco de 6a+, vira guarrilla i remuntada de IV+, per dir algo....vaig muntar la reunió massa avall, i vam fer un petit llarg extra fins al jardí bo que marca la topo.Al tanto altre vegada amb el fregament. Reunió a muntar en una bona fissura.

L5 Sortida per fissura, que deixem rapidament per anar directes a la base del diedre vermell de l' esquerra. El primer pitó no el veiem. El diedre està prou assegurat. El Feliu passa en lliure de pitó a pitó.7a/A1 De segon, amb les cintes posades es fa A0 prou bé. Passet per a sortir a l' esperó gris, assegurat amb un pitó massa martellejat, on anirà bé un cordinillo, més que res per no petar el moscata amb la torsió...El tram de 6c+ és boníssim, relativament assegurat amb bolts. Aixó si, del darrer parabolt a la R, i com diria el JL, corre por tu vida.....

L6 Sortida d' equilibris de la r, peró aquest cop ben protegit. Travessa a dretes a buscar el final del gran diedre, amb roca més sòlida del que sembla. El problema bé més amunt. Al tanto amb els blocs tipus espasa de damocles....anar fent amb la calma (6b) fins a la R.

L7 Sortim de la r en clara travessa a dretes, a buscar un pitó vermell al marcat esperó. El Fèlix tira recte amunt, proper al fil i la caga peró bé....no troba cap assegurança, tret d' alguna sabina, sembla que hauria d' haver anat més a la dreta, per terreny no tant compacte, peró més protegible. El problema està quan arriba a un diedre molt fi, diria que 6b+, amb passos de fe, sense més protecció que una sabina que arrencaves amb la mà i un tascó petit posat en un miniflake...prohibit caure. Fa el pas, troba els dos pitons de sortida i cap amunt. Deu ni do la tibadeta per a sortir al jardí. La via acaba aquí, ara comença l' aventura....

L7bis. Tirar jardi amunt, jabalí total, fins a una mena de coll, amb una marcada feixa a esquerres.
L8 feixa de III que tranki...tiro jo, aixi m' ho puc assegurar al gust...molt estreta, amb roca que se't desfà a les mans (i als peus...), sorra, buitreres plenes de merda, sabines que no et deixen passar, trams on passo arrosegant-me. Munto reunió on la feixa torna a ser un bosc penjat.
D' aqui encara tires una mica més pel bosc penjat, fins a un punt on s' obre, recollim cordes, i pots tirar amunt, direcció al nord per a poder girar desprès cap a l' est, grimpant per unes grades d' un rocam brutal, molt curiós. Un cop dalt el bosc s' obre. Cal seguir la carena més o menys bosc endins, fins que clarament comença a baixar. Per a evitar les feixes pròximes a la tàpia, cal anar amb tendència diagonal, cap al nord. Desprès de fer una mica més el porc senglar arribem al camí (Pr) que duu al coll, on trobem un cartell indicador. Agafem direcció Plan, cap a l' est, fins a la carretera. Com que des de dalt hem vist que els demès s' han retirat i ja son al cotxe, fem un enllaç, via Kletterer (agraïts, per cert...), amb l' Albert per a que ens vinguin a recollir i estalviar-nos la caminadeta per la carretera; que menos....

Total 8 horetes fins a la R7bis, més 3/4 per a sortir d' allà i la caminadeta de 1:30h fins a la carretera.
Tret del 7a/A1, hem encadenat tot el demès, lluitant-ho, que és lo principal....
La via està amb pitons i parabolts, tot i que aquests darrers te'ls miraves diferent de com et mires un bon parabolt 10x90mm....a les r penjades, i gràcies a les dades que, desinteresadament, ens va aportar l' Albert, només veïa "xinxetes"...proposo una col.lecta per un joc de broques i bateries extres per al Ravier.
En fi, per a naltros una bona via d'aventurilla, amb trams realment guapos i altres d' anar a passar,.....a passar por. Sembla que la via amb prou feines s' ha fet, peró no cal patir per la runa; Derribos Garrido es va encarregar de deixar-ho una mica millor...
Duiem camalots 1, 2, 3 i 4, aliens del negre al taronja i joc de tascons, i ho vam possar practicament tot. Molt important cintes llargues, peró llargues de veritat.

arbolí repeat

Sortida vista i no vista a Arbolí. Surto aquest matí, cap a quarts de 12, cap a Can Simiro, on trobaré el Jaume, amb el Sergi i el Delfí....

Arribo i em poso directe, per enessima vegada a Espero 6b+. Em noto prou bé. La pluja amenaça i anem amb el Sergi cap al 7a`s.
Munta la No m' enganyis més 7a, encadenant a vista, baixa i ràpidament li foto jo,   i encadeno....sorpresa, sembla que la cosa va millorant.
Procedim d' igual manera a la veïna Agua de fuego 7a, peró aquesta vegada el pas clau el tomba. Al meu torn la cago als passos llargs de mitja via, pero aguanto i també l' encadeno. Els trons s' acosten, ja em tentat massa la sort. Pleguem i just a l' entrar al cotxe ens cau la de Dios es Padre.....



















La llet que em tingut........

ECA Pallars a la Paret del Diable 140m. 6c+.

Canvi de plans a darrera hora i divendres vespre cap a Collegats, amb el Fèlix i el Vicenç.
L' objectiu no està clar, cosa que desestabilitza la meva ment linial....per sort un sopar ben regat fa veure les coses més clares.
Aixi que ens llevem al matí, ben d' hora, a vore si podem fer la ECA Pallars i la Frikis go home. El tema és que, tot preparant l' habituallament, se'ns enganxa de l' esquena el pobre Fèlix...ens acompanya a l' aproximació, a veure que tal. Un cop a peu de via decideix deixar-ho estar i tornar al cotxe; realment li deu fer molt de mal.....total que, tot i les veuetes endimoniades que es manifestaven a través del Vicenç, decidim fer una via i baixar al fer esportiva al costat del cotxe, almenys li farem companyia....
Servidor no es troba gaire motivat, i menys veient el primer llarg...li tira doncs el Vicenç, que per aixó és el bo...
L1 6b. Quina porqueria de llarg...perdoneu, pero algu ho havia de dir. Roca, si es que s' en pot dir així, fangosa i relliscosa. Equipat amb un parell de ponts de roca de la risa i un parabolt. A la que el pillo li foto un A0....El darrer tram, amb una bonica bavaresa, es salva una mica de la crema.

L2 6c+. Tal i com vaig ja ni em plantejo de tirar de primer, tot i que el llarg pinta millor. Craso error..travessia cabroneta on de segon flipes una mica...Bon desplom amb canto i pas més fi per a passar d' un costat a l' altre d' una mena d' esperó penjat. Més A0's...

L3 6b+. Sortida cap al pati, a buscar uns parabolts prou seguits. El pas clau és raro raro...ja posats també A0. La veritat, d' acord amb el Vicenç, es que no és un llarg gaire goapu d' escalar. Aqui la pifiem i muntem reunió de dos spits. En teoria segueix recte amunt, a buscar el peu d' unes plaques a la dreta.

L3 bis V. Li tiro.Bombet amb un parabolt i a buscar la R4.

L4 6b. Aquest és el llarg guapo. Roca bonísima, res a veure amb la ruïna d' abaix. El traçat no es tan espectacular, peró l' escalada és molt més maca. Curiosament prou equipat, tot i la qualitat de la roca i la posibilitat d' autoprotecció. La reunió no se si hi és. Vem muntar en una alzina gran, al sortir amb tendència a la dreta.

No poso la ressenya; compreu-vos la guia nova de Collegats. Està currada i surt bé de preu.Camalots fins al 3, aliens semàfor i taronja i tascons.

La via no ens ha motivat especialment, peró s' ha de dir que té un traçat lògic i espectacular.

Localitzem el ràpels cap a l' est (parabolts i anelles) i baixem amb 30 (amb doble corda)+50+20.

Saludem a l' Albert i al Santi que ja son al segon llarg de la seva via i cap a la carretera vella.

Ens refem una mica i a fer uns totxos, al sector Terraseta. Ombra a la tarda.

Via núm. 10 6c+. Surt a vista, patint de pila.....

Via núm. 9 7a+. L' encadena a vista el Vicenç i posteriorment jo m' hi arrosego....almenys torno a provar 7a+.

Dit i fet 6b. Per a acabar de rebentar. A vista. No puc més. Vista la motivació inicial ja he fet prou.

El sector és bonísim, molt més del que sembla a priori. Roca variada i excel.lent. Per a repetir...no podem dir el mateix de la ECA......

Sud del Pedraforca. Esperó Barrufets 275m. 7a

Finalment ens posem de nou a la feina amb el Fèlix, a veure si agafem rodatge.....
Aquesta la tenia pendent, i per a iniciar el curs ja està bé. Es pot apretar una mica, peró en teoria no obliga, ...en teoria. Aixó si, escalada tècnica de nasos...
Així que dissabte enfilem cap a la sud des del Gresolet. Amb una hora i quart ens plantem a peu de via, amb una part de la feina ja feta. Pel camí coincidim amb una cordada que va a la Via de Tots, els únics que amb els seus crits ens acompanyaran durant tot el dia...
A la guia del Dalmau la graduació que marca és pura fantasia, V/A1, ja....els únics "quintos" que vam trobar van ser al bar....la graduació del Luichy a la guia de la sudface sembla més encertada, tot i que també amb els V o V+ apretats...Nosaltres duiem la de caranorte, prou bé.

L1 V+ Entrada amb blocs sospitosos i verticals...navegada per placa bona i R. Camalots, aliens i algun tascó.

L2 6b Diedret i travessa a dretes per sota el sostre. Sortida en diedre vertical amb algun paset desplomadillo fins a la placa de sortida...travessa marcada a esquerres i diedre matojero fins a la r. Al loro amb no tirar la placa recte amunt! Un pont de roca a equipar marca en punt de travessa...Aliens groc i vermell, C1 i tascons petits.

L3+L4 7a. Anem, en plan de guais, sense ganxos...per sort tenim un Feliu...Travessa molt fina de peus cap a l' esquerra. El pas més dur ve desprès, per a xapar el segon parabolt del llarg...pujada de peus amb bidits molt curts, uff... desprès anar fent amb algun peu-mà curiós fins al tram de V que tranqui...una mica trencadot. Empalmem amb el L4 sense problemes, controlant bé els primers xapatges. Encadenem tots dos, amb una bona injecció de moral. Ara tocarà apretar fins al final per al rotpunkt total....pràcticament equipat, pero obligadillo. Tascons i aliens per al tram de V (o màs). Llarg molt guapo. Al tanto amb la caiguda de pedres de la r4 a la 3...a mi ja em va passar algun projectil justet, justet...

L5 6b Passets fins per a caçar la fissura fàcil de la dreta. Travessa a sac cap a sota el sostret i amunt. Al tanto que per anar a buscar la bavaresa de sortida no és evident. Alien vermell a la fissura, la resta ok.

L6 6b+ Llarg prou sostingut, amb els pasos més durs ben assegurats. Aliens.

L7 6b+. Llarg boníssim, amb moviments molt tècnics i bonics. Molts pasos de fe....totalment equipat. Aquí la dificultat està en no sucumbir a la tentació de l' A0....

L8 IV. Sortim per l' aresta, saltem la r, encarem el muret final i muntem reunió de friends sota el bloc característic final....C1 i algun alien. En 5 horetes som dalt, passem del cim i cap avall.
Al final ho hem lluitat, i rotpunkt per als dos...superant clarament les meves expectatives inicials....
Bona temperatura, amb una mica de rasca al tapar-se el sol...sort del softshell!. Quin luxe passar fred a principis de setembre....
Vam fer amb semafor alien, camalots 1 i 2 i tascons mitjans i petits. Cintes llargues i un mosquetó petit o bagueto per a algun pitó difícil.
Molt bona via, indicada per a les ments més equilibrades.....

Berga. L' Estany

Divendres, de camí cap al Pedraforca, fem una paradeta al sector l' Estany, a veure si afinem els equilibris, que bona falta ens farà......
Li fot el Feliu a Separan Realmente 6b+, la veritat es que decepcionant, diria que la més cutre d' aquell pany...tenim una vista.....total, que la fa i desfà i jo em poso a Poco juntas 6b+, dificil a vista, amb uns pasos de fe que deu nido....la lluito i surt a vista.
Per acabar, que se'ns fa de nit, muntem i encadenem a vista la Mofa't del Jerry 6c, molt bo. Aqui ja has de tibar una mica més.....
Marxem a sopar prou satisfets, almenys jo. Desprès de la palissa del dijous al plafó i encara m' aguanto...la cosa ja va agafant color......

anarfent....

Dimarts quedo amb el Menor per a seguir "trotant".....

Sense objectiu concret fem cap a Can Melafots; tindré ocasió de probar els durs 6as (no es broma...) que ofereix Siurana:Trigonometria 6a+, Barrufet V+, Gargamel 6a i Mamà ya he espitao 6a+.

A Ca l' Isabel encadenem la via a la dreta de Limones, 6b bloquero, ja va bé....

Convenço al Xavi que ve poc motivat, a tornar intentar la Cromagnon Climbing, 7a+ boníssim que ja tinc encadenat...així ja tindré muntada la entrada de Gora Teta 7a, que cabron.

Faig molt decidit el lance inicial i surt bé. El problema es que a dalt arribo sota minims al pas clau i m' haig de penjar. Reposo una mica i amunt. Baixo cuit, peró content d' haver pogut apretar una mica.

Mentrestant, casualitats de la vida, el causant de la meva penitencia, el JL, provant al mateix costat la Boys don't cry....algun dia.

El menor immers en les seves pregàries......