Siuranella amb gust agredolç

Primer el dolç: desprès d' escalfar a La Marca del Sorru 6b+ i a la contundent Lo més negre 7a, faig una passada d' inspecció a la Puceta de llençol 7c+, molt bo, de placa regletosa. Surten tots els moviments, el tema serà fer-los seguits. Faig un segon intent, i perdoneu la immodèstia, boníssim, clavant els moviments i escalant amb seguretat....primer 7c+ i al segon intent?
Ara l' agre: Surto del més dur i on la cosa ja afluixa bastant, perdo l' equilibri i avall....lamentable.
Però el pitjor ve desprès. Tornant al cotxe, caminant tranquilament, faig un mal recolzament del peu i me'l foto a parir...sembla que tindré els lligament tocats un dies....
Com a anècdota: sembla que la Màquina suïssa roda aquest dies per Siurana....

Fal7Có

Bona jornada ahir al Falcó. Escalfem a la coneguda La Millor 6c ben llarg, per desprès ja anar de cara a barraca. Surt a vista l' Aranya negra 7a+ (abans de 7b), molt bona, amb un tram central mooolt fi, que anirà perfecte per a calibrar giroscòpis per a la següent. Tot baixant posem cintes a Excalibur 7c. Mirem alguna cosa, sobretot a la placa inicial, on sembla que hi ha el tema...error!!!. Amb un bon flash del Xavi a la part inferior surten els contundents passos inicials, però no val a badar: poca broma amb la placa que segueix, cada cop més fina i dreta....desesperant.  Ho lluito i m'emporto el primer 7c al flash.
Aprofitant que el Pep té muntada la nova via de la dreta d' Excalibur 7c+, la provo. Les seqüències van sortint, tot i que ja vaig sota mínims....ja hi tornarem

Tozal del Vero. Vertigo 340m. 7b+/Ae

"dissabte vertigo?" . Amb aquest sintètic wasap, el Santi em recorda que fa temps que la tenim aparaulada, i que ja toca....Poca cosa més a afegir als comentaris i elogis que es troben d' aquesta molt bona via, suposo que la més repetida del Tozal, a jutjar també per lo marcada que estava.
Duiem la ressenya del Korkuerika; excel.lent, però poder els graus del llargs durs una mica collats, o almenys això ens va semblar. Un mix amb la ressenya original estaria bé, creiem.
L' únic llarg dur que vam encadenar va ser el segon. Jo particularment em vaig posar en mode mandròs ràpid, tirant massa de cintes....haurem de tornar-hi a esmenar l' error.
Notes pràctiques: vam empalmar els dos darrers llargs. També es veu factible empalmar L7+L8. Portavem joc de totems, i els vam posar exclusivament a inici L1 i al L4. Amb corda de 80m. es va ideal; això si, compte als ràpels perquè els tres més llargs fan 40m. Reportatge complert del Tozal i aproximacions aquí.
En poc més de 7 hores ja tornavem a ser a peu de via. Banyet al Vero i cap amunt, aprofitant els nuvolots que tapen el sol. Tranquilitat i soledat (raro que no va passar ningú per el barranc) absoluta tot el dia, gaudint d'un racó realment esplèndid i salvatge, on ben segur que tornarem...

 L2 bons forats

 inici L3

 vira L4

 ambient a L5

 final L5

 desplom L6, fugint del buit

L7, canvi de tònica

Matinal El Falco

Breu, però profitosa, escapada matinal amb el Menor a el Falcó, on feia dies que no escalava.
Escalfem repetint un 6b. Per a completar l' escalfament, dubtant una mica perquè es veu intensa, provo a vista la Salmo veintitres 7a. Guapa, però amb trams de roca roja una mica sabonosa.
Ja entonat em poso a El cagat 7b , amb la idea de fer-la a vista, més que res per la mandra de repetir-la (és relament llarguíssima...), i acaba sortint...ara, sort que estava marcadeta. Via imprescindible, d' escalar i pilosa, i amb un parell de seqüències que et poden tirar avall (i la darrera ja molt amunt, no dic res més...)
Necesito reposar una bona estona per a provar alguna cosa més, però el sol ja entra...fem un mos i avall...

Montrebei. Caos Rampant 400m.6c+

El dia del treball ens posem de nou a la feina a la Paret de Catalunya, i novament amb en Fèlix, després de dos anys exactes de la darrera, i deslluïda, visita...
Aquest cop hi anem amb més bones condicions físiques i mentals, i, sobretot, sense ressaca.
Comentaris de la via se'n troben força, darrerament. Naltros duiem de referència els d' en pastes, i sobretot l'excel.lent ressenya del romantic guerrer. Via guapa on cal escalar i navegar entre les escasses assegurances fixes. S' assegura bé, però tot i això hi ha trams obligadillos. Per sort també compta amb molt bona roca, en general. Vem fer la entrada per la Paul, en tres llargs, i de la Caos propiament, vam empalmar els llargs L3-L4, L5-L6 i L7-L8, estalviant-nos així alguna reunió més cutrilla. Les que vam fer estaven perfectes.
Duiem joc sencer d' aliens i camalots fins al 3, aquest només per a la Paul, i tascons. Molta tranquilitat per a ser el pont, almenys a la paret, perquè les noves passeres era un formigueix constant.
I per cert, algú s' ha dedicat a escriure, amb pintura groga, el nom a la sortida (???) de les vies al cim. A part de la guarrada, no li veig el sentit, francament....