Aqui ves al lloro....

Fontfreda. Muerte o Tatanka 300m. 7b

2012-01-09T15:51:00.000+01:00

Dissabte vam pujar amb el Vicenç a repetir aquesta bona via, que, juntament amb el Feliu i l' Albert, van obrir l' any passat. Jo tinc l' oportunitat de conèixer un sector nou, i el Vicenç podrà escalar la via fins dalt, doncs la seva tasca oberturista s' havia quedat al tercer llarg.
Aproximem des d' Àger (40min. de pista...), aparquem a la corba, i en mitja horeta som a peu de via. L' aproximació és una mica empipadora, sobretot al tram final. La via comença a la gran placa tombada en forma de triangle. Parabolt visible a la llunyania.......La ressenya i més info ici.
L1 Placa molt bona de 6a (o més...) a equipar amb peces petites, fins al bolt que protegeix el pas més durillo. Desprès més canto fins a la R. Camalots per al tram final.

la placa

L2 Sortida pel diedre de la Fisura Obliqua fins a unes llastres musicals a esquerres, on t' has d' assegurar (C1) i enfilar....sonen sospitoses, peró aguanten. Placa més fàcil fins al tram de 6c, molt assegurat amb peces de l' antic projecte. Saltar la R d' espits per agafar la placa guapissima de V+. Al tanto amb el fregament.

final L2

jaciment arqueològic a R2, desprès de dubtar ho vam deixar per a generacions futures

L3 Mur taronja vertical amb peus i preses poc evidents. Canto més bo just abans del bombet de sortida, el tram més obligat i dificil a vista. Naltros vem passar en A0. El tram més dur del llarg es troba més amunt, just abans del 4rt parabolt: Fisureta dificil ( potser una mica més de 6c+) i neta.
L4 Navegada per placa tiesa i desequipada, amb roca bona, peró amb algun canto encara sospitós.
L5 Sortida de la R prou dificil a xapar el bolt. Desprès d' aquest hi ha un pitó no ressenyat (gràcies Albert), que tranquilitza una mica al fer el pas cap a la placa de l' esquerra. Tram més fàcil i en roca bona fins al següent bolt, tramet trencat (menys de l' esperat) i R.

fnal L5

L6 Fàcil fins al pas de 6a. A l' esquerra cap al bonic esperó i pas difícil i tècnic, peró molt ben assegurat, per a anar a buscar la placa de roca brutal de sortida. Arribada a la R amb molts pedrots sueltos...al loro amb la corda i el company. R a muntar de l' arbre, algú ha considerat que sobrava el parabolt i l' ha rebentat. Al tanto amb la longitud de cordes...duiem un dels 60's tallat i vam haver de fer una mica d' ensamble.

esperó abans del pas clau del L6

Vam posar-hi poc més de 6 horetes. De material vam fer amb joc complert d' aliens i camalots fins al 3. Tascons absolutament imprescindibles, fins i tot es podrien repetir mitjans. Pedala útil per a guarrejar, com va ser el cas, el 7b. . La via ens va agradar molt. És relativament asequible de grau, peró cal tenir en compte que està bastant neta d' assegurances fixes. Potser per això ens va semblar que el grau estava més collat del normal. A destacar la longitud dels llargs; obligat cordes de 60m. de veritat (no com la meva....). La via està prou segura, però encara vam acabar de treure una mica de runa.
Tornada en pujada, no tant forta com pinta la ressenya, per una semicresta amb unes vistes magnífiques a banda i banda, fins arribar al cim característic, No agafeu la baixada que hi ha fitada abans del cim, cal passar-lo i agafar un coll més evident. Canal empipadora i tarteres ràpides desprès fins a la pista. En un altre ocasió provaré d' aproximar des de Bagasses. Tot i la pujada no sembla una mala opció.
Però això em temo que serà d' aquí a uns quants dies: Si bé el dit em deixa escalar, no puc ni entrenar ni tibar tant com voldria. Com que haig d' anar sobrat de forces per a compensar el coco, si segueixo amb aquesta dinàmica acabaria fent vies de IV....total, que em prenc unes "vacances" fins que tingui el dit arreglat del tot. Sembla que ens fem grans........espero anar omplint el blog amb alguna excursioneta familiar.

Sant Silvestre 2011 a Montral

2012-01-05T11:24:00.000+01:00

Trobada prou reeixida per a despedir l' any, aquest cop enfilant-nos tots plegats als Gegants de Montral. Previament fem alguna vieta, començant escalfant a la polida Yes fatu 6a, per desprès baixar a la clàssica Calipso 6c molt bo de placa i bombo final. Fet aixó pugem al gegants per dins per enfilar-nos a dalt per la Ara baixo 6c. Com totes les del sector amagat....patinosa i plena, ja no de líquen, sinó d' una mena de sabó...i damunt plaquera. Una joia. El Feliu encara la lluita, peró jo, i carregat com vaig amb cava, la faig en plan guarro. Un cop a dalt brindis comunitari, que un cop abaix, s' anirà repetint a cada parada com si fossin les estacions d' un calvari....fins al punt d' abandonar l' activitat esportiva...males companyies.

Excursions per el Pallars

2012-01-03T13:52:00.001+01:00

Quatre notes de dues petites excursions que vam fer en familia per el Pallars aquests dies de festa.
La primera d' elles va consistir en la visita a la vall d' Àrreu, visitant l' ermita de les Neus i el poble abandonat que dona nom a la vall. Sortida des de Borén, amb tot el recorregut senyalitzat. Aquí més info detallada. Excursioneta molt recomanable, sobretot per la visita al recentment abandonat (2005) poble d' Àrreu.

Mare de Deu de les Neus

Portes al camp

Àrreu

L' altre excursió, més aviat passejada (el vent gèlid i empipador no va animar gaire la tropa...), va consistir en un tomet per el plà de les Corts, sortint de Peramea. Bones vistes de la Geganta Adormida, i en especial de l' esperó on les vaig passar més putes fa uns dies....Vam completar el dia amb un vol en cotxe, visitant Peracalç, l' estany de Montcortés i tornant per la vall de Selluí.

Peramea. Al fons Sant Gervàs

La Geganta i el Plà de les Corts

Estany de Montcortés

Excursió a la Roca foradada de Mont-ral (Alt Camp)

2011-12-21T15:53:00.000+01:00

Diumenge gèlid que aprofitem per a fer aquesta senzilla i clàssica passejadeta en familia. Sortida de Mont-ral per l' oest, cap a un collet proper, des d' on surt el sender que, mig carenejant, mig per l' obaga, porta sense dificultats cap a la Roca Foradada. Passada aquesta quedem a resguard del vent i podem gaudir dels entrepans amb un sol que escalfa de valent. La tornada la fem baixant per un marcat sender cap al Bosquet; primer en direcció est per a retornar desprès cap a l' oest. Un cop al Bosquet agafem, darrera els contenidors de la carretera, el gr7 que ens durà a Mont-ral de nou. Café calent i uns Nesquicks al refugi i cap a casa. Per cert, destacar l' amabilitat i el tracte del guarda, res a veure amb el que et sols trobar.....

Un dia fred, peró amb un cel d' alló més net gràcies al Mestral que ha bufat, i bufa, amb ganes aquests dies.

Com sempre recomanar la bibliografia del Lòpez-Monné., en aquest cas el segon volum.

Mont-ral des de la punta Coroneta. Manda güevos l' antena...

Dinant al forn.

Evidentment la Roca Foradada

Can Melafots

2011-12-16T09:38:00.000+01:00

Sortideta setmanal no gaire productiva, peró almenys i gràcies/per culpa, del Salva torno a tibar una mica del dit. Falta ràbia, peró almenys no em fa gaire mal.
Escalfem, per a deixar-ho muntat al Jaume i a l' Angel, a Viernes 13 6a+ maco. Completem l' escalfament a la ja clàssica Gat Reagge, 6c molt bo. Aprofitant la reunió compartida muntem la dura Hybrydy, the future? 7b+, segons la opinió del Salva 7c com una casa. El provo en top-rope, doncs apart de molt dura té uns "alejes" que flipes, peró de veritat...25m. 6 xapes. Ell encadena, peró apretant. Jo hi faig un trist paper.
Desprès de que el Salva provi La Bestiola, em decideixo a apretar una mica més a la nova via entre la Siuranella i la Deshinibeix-te, graduada de 7b, segons sembla, dur. Entrada bloquera, tram central disfruton i final també a bloc. Em falta força i ràbia a dalt, i l' ha d' acabar desmuntant el Salva....vaig prenent nota de les meves mancances; ara el més difícil és posar-hi remei.

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

2011-12-14T15:48:00.002+01:00

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?

Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....

fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....

La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

Vilanova de Meià: Cabaret Galàctic 250m. 6c

2011-12-09T11:01:00.000+01:00

Dimecres, aprofitant que l' Alberto té festa i donat que encara tinc el dit així així, torno a canviar la sortida setmanal d' esportiva per una mica de paret. Vilanova és una bona opció, sinó la millor, per una visita exprés al Montsec. Ens decantem per la Cabaret Galàctic, reequipada fa molt poquet, on podrem gaudir de l' ambient de la Roca dels Arcs sense apretar gaire (aixó a Vilanova no és mai cert del tot...) i disfrutant d' una roca molt bona i gens "sobada"....suposo que a partir d' ara la cosa canviarà. A més l' Alberto es podrà treure l' espineta de fa temps....
L1. Bonic començament de via.....pas de bloc a assegurar amb alien groc i verd ( com el Chartreuse...), amb la roca marró, i poc adherent, típica del sòcol. Un cop xapat el primer bolt més fàcil.
L2 Navegada en bona roca fins al desplom de roca cutrilla. Un cop passat aquest travessa a sac per a situar-se de nou a la vertical de la r1. La travessa es pot assegurar amb aliens i C1.

navegada L2

L3 Deu ni do amb el 6a!! Ja no recordava el grau VM....pura continuitat, amb alguna apretadeta cap al final. Assegurat amb alegria. Guapo

continuïtat i ambient a L3

L4 Pas de bloc, ben assegurat, de 6c, que vaig trobar fàcil, diedret tècnic (i de posar-hi una mica de morro) i bombo final. La ressenya conté algun error: el tercer bolt no hi és, i al diedre sols hi ha un pitó, que no es veu, a la part inferior. El llarg acaba amb un bombo on hi ha els dos bolts i el pitó marcats.

diedre tècnic

L5 Placa de roca perfecte i desplom final de canto (l' has de buscar una mica peró hi és...). Equipat.

bombos...

L6 Vem tirar per la variant moderna. Molt guapo. També equipat, amb alegria.
L7 Pas de placa fina ben assegurat amb dues xapes ( a la ressenya no hi son). Crec que es pot empalmar amb l' anterior, doncs és molt curt.

V+ finet

L8 Pas de bloc de 6b ben assegurat....el problema és acabar de sortir de la placa! Hi ha canto, peró si caus vas directe a la feixa. El segon bolt és al segon muret del llarg, ja en terreny més fàcil i assegurable. Per a mi EXPO.
Muntem la darrera r d' un sabinot i sortim per la feixa cap a l' esquerra.
Bona via, on la bona tasca de restauració farà que es repeteixi molt més. (Des d' aquí un missatge d' agraïment a la abnegada tasca dels restauradors). Tampoc els buscavem, peró no vam veure rastre de cap rebló antic, tret dels de les reunions, que encara hi són. No sé si és la manca de costum, peró vaig trobar el grau apretadot. Recomanable cintes llargues i aliens verd, groc i gris. Via pràcticament equipada, peró no esportiva.

fracàs a Siuranella

2011-12-02T09:49:00.000+01:00

Si fa poc més d'un mes confirmava la Siuranella Central com el meu sector talismà, ahir vaig tenir l' oportunitat de possar de nou el comptador a 0....Hi fem cap amb el Jaume, l' Angel i el Jordi...calma total. Males companyies. Baixem a la berruga, on no em estat mai. Escalfo a la Gruyere 6b molt i molt guapo, dels 6's guapos que he fet. Les bones sensacions rapidament s' esvaeixen al intentar la veïna Inhibir inhumar 6b amb la part superior de fissura a equipar: just al bombo hi ha un pas, molt obligat, que em va semblar molt més que 6b, tant que, un cop em torna a fer mal el dit i em torno a obrir el que ja tenia mig tancat, baixo...aprofitant que uns nois tenen muntada la Cavall de foc 7a+, la provo sense gaires ànims, i aquí fan falta per a superar el bombo guapo....surten els moviments, peró no tinc esma de tibar. Suposo que tota la setmana mig encostipat acaba passant factura (espero...). Al final tornem a pujar al sector principal per a fer la trilogia de 6a/6a+, que també em fan apretar...definitivament alguna cosa no rutlla.

Ager: Burundanga 240m. 6c

2011-11-25T12:37:00.000+01:00

Ahir vam canviar la sortideta setmanal esportiva per una mica de paret; el dit no em deixa apretar gaire, i per anar a fer 6b's a Siurana, els fem a Àger. Pujem doncs amb el Jaume, el Sergi i l' Àngel (tres bomberos i un paradon), que ja feia dies que volien fer alguna via llarga, i Àger és una bona opció per a aquestes situacions.
Trio, ja que em deixen, la Burundanga, que tinc pendent de fa temps. La ressenya pinta molt bé; equipadeta, bona roca, escalada bellísima...ja veurem.
L1 i L2. Els únics oberts per baix, que francament se'ls podien haver estalviat. Si entres per la Fanal vas a petar a les mateixes R's. De fet sense voler vaig entrar a la R2 des del L2 de la Fanal....la lògica va per allà. El tram expo del L2 es pot obviar, més per lleig que per expo.
L3 Aqui la cosa ja canvia. Mur amb desplom i arribada fineta a la r. Molt guapo, equipat.

a mig L3

final finet del L3

L4 llarg fàcil de 6a amb unes bústies entusiamants, amb bastants passos d' estirar-se prou, cosa que el fa interesant. Equipat
L5 Tipic llarg guarro de transició, per a plantar-nos al peu del mur final.
L6 Per a xapar la primera (sense trampes), oju!!!. Ni a mi ni al Sergi (que tiba bastant més que jo) ens va semblar 6c; vam haver d' apretar fort, fort....potser s' ha trencat alguna cosa, no ho sé. En tot cas amb un pilar de dos s' hi deu arribar. La resta del llarg tampoc regala, especialment al tram final de placa per anar a caçar la fissura salvadora. Equipat, peró amb alegria.

L6, desprès de les apretades incials

L7 Diedre curtet peró molt bonic. Friends al gust. La r del cim es pot muntar en matolls o en un bloc amb friends mitjans.
Enllestida la via, i com que avui nem non-stress, pujem al cim a contemplar les vistes i cap avall a fer un mos.

non-stress

la patrulla

Via prou bona, on al meu parer sobren els llargs inicials. El tram central i el mur final bonissims. I l' equipament rarot...en algun punt sobren xapes (pots assegurar perfectament amb friends en terreny fàcil) i en algun altre obliguen molt (inici L6). Per a mi és la tipica via trampa...vas amb 6b justet i flipes...Duiem semafor alien i taronja, C1 i C2, i si vols els poses, peró son prescindibles (si fas el darrer llarg a pèl).

cuanto cabrón...

co-co-corral nou

2011-11-18T15:50:00.000+01:00

Sortida setmanal a Siurana, aquest cop a un sector on, per sort, no trobem gairebé ningú.
Escalfo a la llarga Guru 6b+ molt maco, tot i el seu aspecte, amb pasos tècnics de diedre a dalt. Avui he dut els trastos per a fer alguna via neta, a veure si ho institueixo, i faig la fàcil, peró molt bonica fisura de la Patata Calenta 6a. Fins i tot a en Sergi li pica el cuquet i ho prova...Mig escalfat provo la Jepeto 7a+ de quatre xapes, obviament molt bloquero....no surt a vista, i tampoc el penso repetir...quin fart de tibar en un pas. Per a treure'm l' espineta canvïo de subsector i, al mur més guapo del Corral faig a vista la Veu de Bou 7a+, abans de 7b. Entrada tècnica, placa regletosa bonisima i bombo important, peró amb canto, al final. Molt guapa. Recullo trastos i marxo prou content, per el 7a+ i per la via clean, que encara que fàcil, et deixa un bon regust.

Peña Montañesa. Lagrimas en la Roca. 360m. 7b+.

2011-11-16T09:42:00.001+01:00

Sembla que toca afegir dues noves etiquetes a les entrades; Peña Montañesa, i Enredades....les que em fot el Feliu! Ja haviem quedat en anar a conèixer Montañesa, peró s' havia parlat d' alguna cosa més suau, o més acord amb el meu nivell. Al final res de res: a tibar com a animals a la Lagrimas....l' Albert ja ens havia dit que seriem colla, el que no havia concretat es que tots fariem cap a la mateixa via. Aixi que ja a peu de via, a les 8 en punt, ens trobem l'Iker (18 anys l' angelet....aquest promet) amb el Sergio que ja enceten el primer llarg, i tot just darrera nostre arriben el Juan i el Nacho.....tres cordades a la via, en ple mes de novembre!!! Per acabar la festa arriba una quarta cordada que es posa a la veïna Futuro Incierto, per sort. La cordada precedent va fent i en poca estona ja estem escalant nosaltres...
L1 El paset de 6b+ en fred te l' has de mirar....desprès anar fent entre blocs.
L2 Placa de roca bona, on t' has d' asegurar quan pots, i no quan vols......em sembla que és l' únic llarg on vam posar el C4.
L3 Per a mi el més dur de la via (a excepció dels 7b+), sobretot perque sóc un negat per als diedres, i especialment si son de 7é grau....Paset per a entrar a la vertical del diedre, asegurat amb alien groc, i cap amunt a bufar...tot i que el faig de segon, obviament, arribo tocadillo a la r...el llarg s' equipa bé, peró. Molt estètic. La r té un dels dos pitons amb l' ull petat

Anant a buscar el diedre ordesiano

L' amic Juan tibant de valent al diedre

L4 Pasets al sortir de r fins passar a la vertical del diedre, sobretot per l' armari empotrat... Desprès més fàcil fins a la feixa. La r es munta bé amb friends grans o en els blocs de la repisa.

Passant per sota la nevera...

L5 Bona tibada en desplom per a entrar al magnífic mur. Al tanto que tot just el primer seguro és un pitó de mal xapar. Mola un mosquetó petit. Desprès equipat amb alegria, especialment abans del tram de 7b+. Vaig posar un alien verd al tramet de diedre. El 7b+ és molt a bloc, peró es trampeja. Si no es força va bé una pedala. Per cert que el Nacho el va encadenar sense gairebé ni bufar.....

L6 Mur vertical de 7a+ amb algun pas finet, peró prou ben protegit. A la part superior la cosa empitjora i s' ha de posar alguna peça.

El Kim Santacatalina, ens sembla, a la Futuro Incierto.

L7 Altre cop entrada de tibar per a navegar per una placa de roca al.lucinant, tant bona que et fa oblidar l' alegria entre peces. Pas de 7a+ concentradillo i ben protegit i entrada a la r pilosa. El clau de mitja tirada, amb un cordinillo taronja, no es veu gaire, i ademés és de mal xapar...vaig encintar un merlet, que gracies a la textura de la roca no va saltar....velcro total.

Final L7. Quina roca...

L8 bufff...placa amb lleuger desplom cap al final, de pura continuitat. El Feliu vola molt amunt, al petar-se un lateral...i el Nacho ens ofereix un bonic espectacle, quan amb la darrera xapa als morros es incapaç de xapar, i avall.....tot vist des de tribuna; boníssim. Llarg equipat + un tascó a la part inferior.

Magnific L8

L9 No puc dir gran cosa, donat que el vaig començar i em vaig baixar....menys mal, perque sembla que a dalt hi havia bacallà obligat en 7a+ de placa fina. Sort que la cordada Iker-Sergio ens hi va deixar cintes llargues....Vaig cedir les meves puntes a la cordada Juan-Nacho per a que el fessin de segon i vaig agafar el bus que ja baixava direcció a la feixa, que el sol ja s' amaga.
En tres ràpels (des de R8) ens plantem a la feixa, i esperem a la resta de personal per a baixar plegats. Mola guiar el r8-r6, que desploma i desplaça una mica...

Tota la patrulla

Un cop tots junts, cap avall per la feixa i la canal, amb un ambient total, en tots els sentits. Ja vam tenir sort del personal que ens vam trobar; tot va anar bastant rodat. Al vespre ens quedem a compartir cerveses amb tot l' equip i el sopar amb l' Albert i la Diana. I al matí ben d' hora cap a casa, on encara trobo la familia al llit...
En resum, una via gama extra, molt sostinguda en el 7é grau, on em va faltar pililla ( a part de les mancances de sèrie). Realment s' ha de ser un artista per a intuir aquesta linia...9 llargs sostinguts i cap de dolent.
Dades pràctiques: aproximació en una hora, deixant el pr quan arribes a dos grans blocs característics (hi vem deixar una fita). De material duiem joc complert aliens, repetint algun, camalots fins al 4 i tascons. De la feixa en amunt vam fer amb aliens, tascons petits i c1 i 2. La millor opció és baixar rapelant per la via (cordinos) i recollir trastos. Baixada a peu de la feixa sense separar-se gaire de la paret dreta, excepte un tram evident per canal, fins a peu de via.

siuranelles...

2011-11-10T12:23:00.000+01:00

Ahir ens escapem amb el Jaume a escalar una estona; bé, el Jaume, amb el dit fotut del dia anterior, assegurarà i jo escalaré...aixó són amics. Donat que l' aparcament clàssic de la Siuranella central està plè de cotxes, mal aparcats, aparquem a la campa des d' on fem tot el camí de la Siuranella de Baix, passant per sota l' Herbolari, fins a la Siuranella sud. Escalfo a la Marmitaku 6c, que ja coneixia. No recordava, peró, la bona apretada del mig....Tot i la calor que fa en aquest forn provo a vista la Media Vida 7a+. M' equivoco de monodit i la cosa ja no dona per a més....l' acabo de muntar i la desmunto, una mica globo de la calor...excuses!! La via és bona, peró dura per el grau. Apretades potents abaix (amb rebots de monodits inclosos), tram més tranquil, i sortida prou difícil per el sostre final. Queda per a un altre dia.
Agobiats per la calor ens movem cap a la Siuranella central, on sempre corre una mica més d' airet. Em poso a la plaquera Enganyapardals 7a i surt bé a vista. Acte seguit em poso a la Boca Seca Man 7a de diedre, placa i apretades finals. També surt a vista. Ja començo a estar una mica "tustat", peró buscant l' ombra que ja toca a la part dreta de la paret, em trobo amb l' estètica Tikis Mikis 7a muntada....amablement els guiris que hi per allà me la cedeixen, i per no fer-los un lleig també la trec a vista....ara si que he quedat servit: 5 vies entre el 6c i el 7a+, i totes de 30m. Marxo ben cuit i agraït al Jaume per haver-me obsequiat amb aquesta sessió de pila on the rocks.

LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

2011-11-02T11:13:00.001+01:00

Aprofitant l' estada multitudinària a casa el Toni i la Carme a Gombrèn, ens escapem una estoneta amb el Jaume a conèixer el sector de les Saleretes. Molta gent i força calor és el que ens trobem, a part d' un mur molt guapo....Ens posem a la via nova a l' esquerra de la Zipi Zape, Llagrimes de Lolo 6c, segons informa en Jortx (gràcies). Surt a vista, calibrant el tipus de roca i d' escalada. Desprès de repetir-la el Jaume em poso directament a la Papà Aranya 7b. Vaig fent a vista, fins que al darrer xapatge la pifio. Per no fer un moviment més al canto gros, miro de xapar creuant les mans i em desequilibro...encara ara em cago en tot, perquè a més segueixo i surto com si res....bona via, una mica regalada. Pel que vam veure escalada de pila i canto prou bo. Marxem amb ganes de tornar-hi.

Com a anècdota i a veure si alguns aprenen: al Jaume se li va petar un peu al 6c, sense ni adonar-se'n, i li va anar a parar a la barbeta de la francesa que feia la via del costat.....un ensurt i prou, que podia haver estat una tragèdia si hagués tocat al nadó que una parella, absolutament inconscient, tenia a peu de via uns minuts abans. I aixó que ja els haviem advertit que es trencava alguna coseta.....la gent és la hòstia:

LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

No podien faltar les castanyes...

Esperó primavera en mans guiris

2011-10-27T11:34:00.000+02:00

Com si es tractés del 1811, tornem a tenir això plè de francesos (majoritariament)....practicament totes les vies per sota del 7b+ de l' Esperó primavera ocupades per cintes, cordes o gent escalant. Obviament hi ha de tot a la vinya del senyor, però deu ni dó l' escampall que van muntar: peus de via amb tot de material estès, gent fent la clapadeta al mig del camí, cordes en mig de passos estrets, etc.... Al final passes de tot i si xafes alguna cosa mala sort.
La matinal d' ahir no va ser gaire productiva: vam escalfar a la Lamparós 6b+ amb entrada apretada. Rematem l' escalfament a la veïna Pepitu va de curt (de grau, crec...) 6c+ molt cabró, que no encadeno. Desprès ja em toca muntar-me la clàssica Papagora 7b+. Vaig muntar i recordant passos. Tot va sortint, peró em noto fluixot i fa força calor. La desmunto i asseguro el Sergi al seu projecte. Per acabar, i vist que està tot ocupat, repeteixo la Lamparós, per a que el Jaume li faci un top, a veure si s' anima algun dia.

Retorn a la Siuranella

2011-10-21T15:21:00.000+02:00

Per fi la calor afluixa i podem tornar al que, per lo vist, és el meu sector talismà. Ahir a la tarda pugem a la siuranella central, on coincidim amb un grup d' italians. Bufa un aire moderat, que et fa posar la jaqueta al parar, peró que ens regala un tacte boníssim.
Ens posem a la feina escalfant a la Romanof 6b+. Mirem de rematar l' escalfament a la Mort de gana 7a de placa anecdòtica fins a un desplom sense peus on hi ha el tema. Dificil de llegir a vista, el Feliu s' ha de penjar i a mi em surt al flash. Ja més a to, el Feliu té el detall de muntar la Ejaculació Perifèrica 7b. Entrada fisica per, mig petat, afrontar una placa de regletes amb peus cutrillos. Desprès anar fent fins a la r. Al meu torn, i amb un bon flash, "amigo" en aquests cas, encadeno.....d' aqui lo del sector talismà. Amb la feina feta em dedico a assegurar al Feliu a un altre tiento a la Ejaculació, on cau per un error de peus (l' error era portar aquells peus de gat desfets) i a un darrer, tot seguit, a la Mort de gana. I per acabar, i empès fer forces obscures, em poso a vista (per dir algo), a l' Àrros de llamàntol 6a de diedre molt guapo que faig completament a fosques, nomès amb la llum del meu frontal....que m' està passant????

Darrer tiento a Mort de Gana

Ordesa. Via del SEXtO. 350m. 7a

2011-10-17T12:54:00.000+02:00

Divendres a la tarda m' assabento que em toca estrenar-me a Ordesa....amb franquesa, ni el cos, ni sobretot la ment, acompanyen gaire aquests dies. La cosa pinta complicada. Peró bé, ja ens tens dissabte ben d' hora, pero ben d' hora ben d' hora, juntament amb el Vicenç i el Santi, que faran la Somontano, cap amunt. Ja a peu de via m' assetgen els dubtes. L' únic que tinc clar és que el Fèlix haurà de tirar tota la via. El que no tinc tant clar és si tinc ganes de posar-m'hi, ni que sigui de segon...mal "asunto" si a peu de via ja tens ganes de ser a dalt. Als primers llargs vaig molt desmotivat, peró la cosa s' anima una mica a dalt, coincidint amb els llargs més macos i plaqueros. La ganxetotopo aqui.
L1 Peu de via a la vertical del gran sostre. Localitzar la placa taronja evident de la ressenya i amunt. Fàcil fins a les tibades de blocs del 6b.

L2 Per a mi el coco...fàcil fins a la xemeneia que s' encabrona fins a 6c. Naltros duiem el C5 que ens va deixar l' Albert (gràcies de tot cor..) i ens va anar de perles, sobretot tot a mi, que el vaig fer servir per fer un A0 lliscant....El C4 quedava bé més amunt.
L3 Sortida de la r una mica cutre. A l' alçada del bloc sortint la cosa millora.
L4 Comença una escalada més plaquera, amb roca molt bona. El Feliu va tirar massa amunt sortint de la r, saltant-se per dalt el primer pitó. No toqueu gaire el pi.....
L5 Desplomet amb canto i navegada per placa molt bona.

L6 Bombo guapo i més placa en travessa fina.

L7 Sortida panoràmica de la r, placa i tram desplomat on hi ha el pas. El Feliu ho soluciona amb un lance, peró també surt sense fer treure el cor per la boca al company....acte seguit una altre navegada per un festival de gotes d' aigua bonissimes.

L8 Diedret fàcil fins al bolt. Passos tècnics de placa. El Feliu apreta més del compte, amb un altre dinàmic inclòs, peró a mi em surt més fàcil per uns bidits a la dreta. Fins i tot encadeno.
L9 Passaco de bloc no obligat i encara alguna apretadeta en bavaresa més amunt.

En poc més de 7 horetes ja som dalt, on fa poc que ens esperem aquells dos amb el rotpunkt de la Somontano sota el braç....felicitats animalots. No cal dir que el Fèlix també ho va encadenar tot...quilvaparir.
Duiem el material de la ressenya, i segons els Feliu li sobraba. Si jo hagués fet algun llarg de primer, segur que no em sobraria tanta cosa. El C4 i el C5 només els vam fer servir al L2, peró son imprescindibles.
En fi, que no va ser una estrena molt lluïda peró és el que hi ha.....llàstima, perque la via és molt bona i sostinguda.. L' haurem de repetir en condicions òptimes per a disfrutar-la com és mereix.

Sort de les vistes....

SAMMM

L' Herbolari

2011-10-07T13:34:00.000+02:00

Ahir a la tarda pugem amb el Fèlix, l' anònim i el Carlinhos a fer metrillos a l' Herbolari, un sector en el que no havia estat mai i que té vies realment bones i força llargues. Ombra a la placa est a la tarda, obviament....
Escalfem a la placa est de l' esquerra, on hi ha un parell de vies noves, ? 6a, si fa o no fot.
Ens desplacem cap a la dreta a acabar d' escalfar a l' Arrebato 6b+ molt maco, amb un paset d' apretar a dalt. Aprofitant que el Vi...perdó, l' anònim, ha fet la Cojon Prieto 7a, m' hi poso a vista, peró amb cintes ja posades, que no és poc. Via molt bona, amb una bavaresa desplomada més espectacular que dificil.
Desprès ens disposem a treure l' entrellat a la This School Pen 7a+. Tramet amb bones apretades seguides i desprès fàcil fins a la cadena. No surt a vista i queda pendent per a alguna visita posterior. Per a acabar, i aprofitant també les cintes del senyor que venia amb nosaltres, faig a vista la Fisuterapia 7a, també molt guapo, potser un pèl més dificil i tècnic que l' altre, sobretot per els moviments per l' esperó desplomat. A dalt és qüestió de pila. Marxen els nostres companys cap avall i ens quedem amb el Feliu repetint la darrera via, esperant a que, com sempre, ens agafi el negre....i com sempre sense frontal. El braç no m' ha fet mal, només una molestia al començar, i almenys hem escalat uns metrillos i hem agafat moral, no com la darrera....

Guara. Congrés i Barranc de Chimiachas.

2011-10-04T19:04:00.000+02:00

Cap de setmana congresual amb la resta de "l' equip". Els components del nucli dur (i majoritari) ens van obsequiar amb un reguitzell de tòpics que naltros creiem erradicats: Bon sopar, bivac en un raconet bonic, llevar-se amb la calma, bon esmorzar, dificultats per a trobar el camí, una bona aproximació, una activitat curteta i una bona encigalada per a retornar al cotxe: tots els ingredients per a una sortida "sabor d' abans".....sense oblidar uns bons farts de riure, que ja convenen, ja....una altre manera de fer teràpia. Ja va bé, per a variar una mica. L' única pega, la cursa que vam trobar que feien a Alquezar. Ja és mala sort. En fi, que esmorzem al bell mig del follón i així de pas podem gaudir de la sortida d' aquesta animalada i dels temes musicals a tot volum que l' acompanyen. Agafem els cotxes i enfilem les pistes per anar a veure si fem el barranc de Chimiachas. Desprès d' alguna dificultat trobem el bon camí (obligada la visita a l' abric amb el cèrvol de Chimiachas) i ens petem el barranc en poc més de dues hores; i aixó que som 7. Ens pasem de llestos al triar el camí de retorn i ens acabem xupant una mica més de desnivell del que tocava, per un camí no gaire marcat. Jabalinada marca de la casa....
Amb la calma parem a hidratar-nos una mica al camping i cap a casa.....una sortida diferent, més social que esportiva. Ja tocava, doncs ja anyoravem els vells amics....
El barranc, fluixet. A destacar els darrers ràpels, per les olles on es fan. La info tècnica ici....i quatre fotos per a recordar la sortida.

El cèrvol

La patrulla

primer ràpel

La "cocineta"

i cap a l' altre banda...

com sempre, lo últim en material...

el nen ja no és tant nen ( i sino mireu la cadira...)

com ho deus acreditar?

negociee

2011-09-30T11:06:00.000+02:00

Ahir la tarda sortida no gaire productiva a Siurana...poca motivació i una mica de mal al braç ajuden a pendre-s'ho amb calma. Anem primer a la Siuranella Est, a escalfar a la Pocapena 6c. Un cop feta la ronda ens desplacem al veí sector Negociee, on aquells dos proven la Tomate un mate i posteriorment la dura Hot Knife.
Jo no estic per brocs i em dono per satisfet encadenant a vista la plaquera Estado Gaseoso 6c+. Definitivament aquest sector no m' acaba de fer el pes, i menys si vas tres (, i menys si vas fluix); et pases més estona passamans amunt i avall que escalant....

Estado gaseoso

Excursió a Sant Miquel de Montclar. Biure ( La Conca de Barberà)

2011-09-29T11:48:00.000+02:00

A partir d' ara aniré introduïnt quatre apunts de les excursions que anem fent, que si no desprès, com ja em passava amb les escalades, queden en una nebulosa de records confusos, i sap greu. No espereu trobar descripcions acurades, ni tracks (difícil; l' únic gps que tinc és el del cotxe...), ni perfils....només quatre coses i alguna foto per a fer memòria. La tònica general són excursions i passejades curtetes, fetes tranquilament amb la familia i amics. Si algú necesita més informació d' alguna sortida, ja ho sap.

Diumenge passat vam pujar, amb la familia Aulés, a l' ermita de Sant Miquel de Montclar des del poble de Biure, proposta d' en Rafael López-Monné en un dels seus volums de A Peu per les comarques de Tarragona. Per cert, recomano fervorosament aquestes guies, molt allunyades d' una mera descripció de l' itinerari físic.
L' excursió en si ens va agradar força, tot i que fóra més apropiada de cara al fred. Primer tram per pista, pujada intensa fins a la carena i vistes molt maques per tot el llom del Montclar, des d'on, si el dia es clar, s' albiren els Pirineus. Bon refugi per a dinar a l' ermita, que vam trobar oberta. Total vam fer 4 horetes d' activitat, incloent-hi mil parades tècniques i el dinar.

Can Paràsit

2011-09-16T12:07:00.001+02:00

Ahir a la tarda sortida multitudinària a Can Paràsit, on trobem ombra de tarda i graus que ara ja ens van bé....
-Tutti quanti 6b+. No entem res de l' entrada, jo crec que s' ha petat algun canto clau...ara és més que 6b+. O aixó o estem pitjor del que ens pensavem...La resta ni fu ni fa, excepte el darrer tram.
-Montzaner Al Zaidi 6c+ collat. Molt guapa. Desplom, pas finet i pas de bloc a dalt que ens tomba gairebé a tots.
-Ma mola molt 6c+. Grau 80's i amb spits, peró la millor del sector. Podria ser un bon 7a. Sort del flash a darrera hora del Feliu. Al loro amb el vesper que hi ha a la dreta, a mitja via i que ens impedeix de provar la variant superior dreta de 7a.
-Ultramemia 6c curt i explosiu, de forat a forat en desplom. Guapo
Marxem abans del negre amb un petit botí que no arriba a la dent boja...amb tanta colla.

Montrebei. Desequilibrio Hormonal. 240m. 6b+

2011-09-13T15:35:00.000+02:00

Per a seguir agafant rodatge marxem dissabte a la nit cap al Montsec, amb la intenció d' anar a fer un parell de vietes al Peladet. Però com que això de fer dues vies sempre queda en un intent, decidim provar sort a Montrebei, a veure si fem una sola de les "curtes" i sortim per dalt sense torrefactar-nos. Al prat només hi trobem un parell de cotxes francesos de saltbasistes....tota la paret per a naltros. Tranquilitat absoluta, ni un crit ( a part del moment puntual del salt dels sonats aquets...), ni un dringar de material. Temperatura ideal, més bona al avançar el dia i aixecar-se una mica d' airet. L' únic que ens va donar una mica de mal rotllo va ser un corb mort just a peu de via...brrrrrr.
Duiem la ressenya del Luichy, com sempre molt clara. Segurament per aixó no ens vam embolicar a la part superior, tal i com passa sovint...Tot i que ja hi ha moltes descripcions d' aquesta via, faré un breu repàs:
L1.En fred i amb el cantos una mica sabonosos et poses a to rapidament

L2. Deu ni do la sortida de la r. Desprès de tranqui.
L3. Llarg fàcil i maco. Mola el C4 i fer-lo còrrer amunt per la fissura superior.

L4. Durillo, peró amb més bon tacte que el primer, per sort.....

L5. Placa fissurada molt guapa i passet desprès de la r opcional. Controlar bé el guiat.

L6 Placa fina, travesssa molt a esquerra (pitó amb bagueto visible) i amunt fins al cim. Prou maco. Parar compte al fregament, i al péndol del que va darrera.....

Ens hi vam possar a les 9h i en poc més de 4 horetes ja erem dalt, havent-nos tocat una mica el sol als dos darrers llargs. Per sort el cel estava enteranyinat i no vam patir el foc del Montsec....
La via ens va agradar molt, més del que ens esperavem. Duiem tascons, aliens del verd al taronja i camalots del 1 al 4, repetint el 2 i el 3, peró diria que no els vam fer servir (els repetits, s' entèn). Important bagues llargues i algun mosquetó petit o cordinillo per a xapar claus. Totes les reunions que vam fer estan prou arregladetes amb pitons i spits.

Siurana again

2011-09-09T14:06:00.002+02:00

Seguim intentant agafar una mica el to, aquest cop amb el Vicenç i el Feliu, a Siurana. De fet tots anem una mica a rodar i a tornar a recuperar sensacions: a uns els costa més, i a altres menys, depèn de lo realment bo que siguis....Busquem l' ombra de la tarda a Can Melafots, on coincidim amb el Menor i més tard amb Ximo i Dani. Dediquem la tarda a repetir vies, i fins i tot a desencadenar-ne alguna: Trigonometria 6a+, Perseidas 6b, Garbatx 6c+, Gat reagge 6c i Cromañon 7a+, aquesta darrera desencadenada amb "poderio"...almenys vaig fer el dinàmic d' entrada. Apuntar que la Garbatx a estat reequipada amb químics, afegint algun punt (agrair el fet de desplaçar la segona xapa) i pujant una mica la R. Suposo que van aprofitar per fer neteja, doncs ha caigut un bon bloc....Marxo i deixo aquells dos malalts encadenant la Cromañon "in the night".

Aquest ja no agafarà el to....

La humitat de la costa ataca.

Sud del Pedraforca. Via de Tots 485m 6b/Ae

2011-09-05T13:09:00.000+02:00

L' últim dissabte d' agost, un cop van passar les altes temperatures dels darrers dies, vam repetir aquesta via amb l' Alberto. Comença a ser un clàssic aixó de rependre el curs al Pedra.... Jo ja la tenia feta ( tota de segon, en un dels meus múltiples mals dies) i així podria purgar la meva ànima. L' Alberto va tenir l' ocasió de pujar la Pollegó Inferior i de pas obsequiar-se amb una bona pallissa....
Com que hi ha prou literatura a la xarxa respecte a aquesta via, només faré quatre apunts:
-Vam provar l' aproximació tal i com la descriu el Soldevila a les 100millors. Si no teniu 4x4 oblideu-vos de pujar fins al monòlit. La pujada per la canal es d' alló més avorrida, per no parlar de la posterior baixada. En properes visites seguirem aproximant des del refugi, ho tinc meridianament clar.
-La via apreta més del que sembla sobre el paper: aneu-hi amb el grau de V+ (teoricament el màxim obligat), o de 6a i ja explicareu.....
-Vam empalmar els dos primers llargs (com fa tothom) i el tercer i el quart (els originals, una porqueria; millor per la variant). Vam intentar empalmar el llarg els tub d' orgue (molt maco, peró més estètic que altre cosa...) amb la trepada de la diagonal i vaig haver de fer marxa enrera. La part superior la vam fer en tres llargs, V, IV+ i 6a (que tranqui també...), saltant-nos la R que només té un bolt i muntant-la ja a la cresta final.(dos bolts no ressenyats, que no vaig veure, per cert)
-Vam posar tascons petits, aliens del verd al taronja, C1 i C2. Una pedala per al Ae.
-Tot i el solet que feia, la rasca apretava. Sort de la tèrmica i el canguro...

L1+L2. Navegada....

Oju amb el IV+ desplomat...

Anar tant tard té alguna recompensa....

L' Ermita.

2011-08-29T11:24:00.000+02:00

Dijous pujo a l' Ermita amb lo Ximo i el Gabi, a tibar una mica a les vies rabioses de 10 metrillos; ja em va bé, perqué desprès d' intentar agafar el to al plafó fent pila no estic per a gaires metres.....
Escalfo una mica a Bocamoll 6a, per a continuació encadenar, repetida, l' objectiu, acomplert, del Gabi: Hashishins 7a.
Desprès ens desplacem cap a l' est, a provar la Innocentada 7a+. La munto i al segon intent caic al darrer pas. Bones apretades en una bona via. Curta i intensa. La deixo per a un altre dia. Per a rematar provem la nova via a la dreta d' aquesta. Més dificil del que sembla a priori (també podria ser 7a), acabo deixant un mallón a la darrera xapa i cap a casa, que es tard i vol ploure (literalment).

desconnectat a la xina

2011-08-23T10:49:00.000+02:00

Aixi estava jo el dia abans de marxar de vacances familiar...desconnectat de tot, excepte del viatge i la seva logísitica. Tot i així m' escapo a la tarda amb el Jl a la Xina. Intento escalfar a la Amanece que no és poco 7a+ contundent.....algun dia l' encadenaré. Desprès provaré la Vendetta 7c clàssic del sector. Li vaig fer un toc d' inspecció i, tot i no tenir l' esperit per a apretar, va sortir prou bé; ara, moviments rabiosos i decidits, tot just el que no tenia ganes de fer.... a veure si al setembre.

Anglada-Cerdà a l' Ordiguer

2011-08-23T10:40:00.001+02:00

A finals de Juliol vam fer cap al Cadí amb l'Eduard, a veure si podiem repetir la Cerdà-Pokorski a l' Ordiguer, i de pas tatxar una més de les 100 millors. Ja el dia abans la cosa no pinta molt bé, i al matí la cosa tampoc millora gaire. Tot i la boira pugem fins a peu de via, i un cop allà passem rapidament al plan B: l' Anglada-Cerdà. No faré la descripció del llargs, doncs a la xarxa s' hi troben varies piades i ressenyes molt acurades. Només comentar que ho vam trobar tot bastant moll, especialment a la part inferior, i que la r de l' agulla la vam muntar d' un pitó petat abans de pujar damunt del bloc encastat (aquesta opció és més còmode). La via....per a mentalitats romàntiques. A mi ja em va anar bé, així feia la meva primera estival al Cadí, i l' Eduard, més mitòmen, content. Quatre fotos per animar la cosa...

triomfant al CanPi

2011-07-22T12:49:00.001+02:00

Dimecres escapada al Canpi amb el Dani i el Gabi. Els comentaris dels companys que ens trobem a Can Melafots els posen en guardia....i un cop feta la Saiko Base 6b+ (presuntament) ja estan amb tots els sentits apunt. Jo no l' havia fet mai i m' haig d' aplicar per a no sucumbir a la tentació de pillar alguna cinta: tècnica i molt sobada (la gent escalfa i es munta el 7b assequible del sector, tu diràs...).
Ens desplacem cap a l' esquerra del sector i em poso, desprès d' alguns dubtes, a la Decidit en petit comité 7b. Vaig a provar si surt a vista i, desprès d' una lluita aferrisada, flipant una mica amb el "castanyassu" que tens abans del penúltim bolt i sobretot amb el passos de fe per a arribar a la cadena, arribo a aquesta cantant victòria.....avui ja m' he quedat servit. Via variada, amb trams de canto i trams molt fins i tècnics, amb alguna apretada de regletes i monodits....de tot, vaja. Roca d' aspecte raro (com de degotall) pero bona i molt adherent. Per acabar de rematar faig a vista la nova Casa Pacos 6c curt i bloquero, amb passos molt llargs en desplom, peró molt guapo, molt més que no pas el 7a de la mateixa cuita que vaig jurar que no repetiria...Ara, el grau (encara) més colladet que de costum.

tardes de relax

2011-07-15T12:44:00.000+02:00

Ahir fem cap amb el Menor i el Ruben a Grau de Masets de Baix. Tenim serioses dificultats a trobar el camí, doncs algun desaprensiu s' ha petat alguns punts blaus......Finalment arribem al sector, a la part més a l' est, on ja no hi toca el sol. Decideixo, tot i la invitació dels meus col.legues, no fer l' imbècil; dedicaré la tarda a anar fent, sense gaire estrès. Escalfem a Alternativa 6c, exigent, amb preses brutes i sobretot peus patinosos.Ni ha un que marxa sense ni encadenar-la....Desprès faré a vista la No pierdas el manà 7a molt bo, on cal preveure dos o tres cintes més de les que marca la guia, doncs sembla que la reunió s' ha desplaçat més amunt (la veritat es que sense gaire sentit; la via no millora i la corda frega més...). Ja més entonat, i desprès de veure aquells dos arrosegant-se per la Demasiado Viejo 7b+ ( per lo vist molt cabron), decideixo provar a vista la Sinestesia 7b maco. No llegeixo prou ràpid el pas físic de bombo, amanit amb un bon aleje, i m' haig de penjar. Surt al segon sense gaires problemes. Marxo i deixo al companys completant la feina.

Collegats. Dabutem la via 150m. 6c+

2011-07-13T12:54:00.000+02:00

Desprès de masses dies seguits d' esportiva, per fi tornem a la tàpia. Aquest cop quedo amb l' Albert, que ràpidament em procura un company de cordada solvent; l' Oriol de Vilafranca. Ens trobem divendres a l' aparcament de Collegats, clapem i l' endemà al matí, amb més calma que ells i desprès de descartar la Casablanca, ens anem a fer-los companyia a la norfeis de la Roca del Diable. Faig una foto de la ressenya directament de la pantalla del portàtil de l' Albert (tecnologia punta) i cap amunt. Ni idea dels graus, peró ens diuen que va de 6b/c...aixó d' anar tant a cegues no és habitual en mi, peró les ganes em poden.

El primer és arribar a peu de via...tirolina, pujada guarra i sense camí, i amb molta vegetació, cap al sòcol on comença la via. Pugem fins a l' antic spit, on muntem la R0.
L1 IV+ i corda fixa. Quina guarrada! sort que la ressenya promet un segon llarg de placa "al.lucinant".
L2 6c+. Efectivament el llarg és absolutament "al.lucinant". Placa de roca brutal. Moviments tècnics i pilosa. S' ha de protegir, sense problemes, l' inici del llarg. La resta equipat, peró obligadillo. Aliens i C1

L2. Placa al.lucinant

L3 6c. Aquest també prometia "magnific" i tampoc es queda curt. Placa fins a caçar el primer bolt, pas dificilillo i diedre guapo fins a la R. Aliens i tascons petits

L3. Magnific

L4 6b. diedre molt vistós fins a l' arbret. Travessa en conglomerat (capricis geològics) i amunt en placa fins a la R. Camalots i aliens.

L4. Guapíssim

Pugem fins al cim i ens estem una estoneta de tranquis. Amb l' Oriol decidim passar de fer cap altre via (un dia conseguiré fer dues vies seguides...) i pendre's amb calma l' estona que encara falta perquè l' Albert i el Santi acabin la feina. Amb dos ràppels (R4 i R2) ben llargs i rectes fas cap a peu de via. Semblen la millor opció per a baixar del cim, més que no pas el sistema de 4 ràpels de sempre. En tot cas preveure maillón i cordinos. De material duiem el de la ressenya original i vam anar molt sobrats. Crec amb amb aliens des del verd fins al taronja (potser vermell repe), C1 i C2 i tascons petits ja fas. El C3 és prescindible. Via molt i molt recomanable. Si fos més llarga, i amb una aproximació més còmoda, quan apreta la calor hi hauria cua per a fer-la....ben mirat millor que quedi així....Rematem el dia amb un banyet a la Noguera, una cervesa i una estoneta de palique....

El Santi i l' Albert amb la seva enèsima obertura....

...i passant la mopa per als futurs repetidors.

PD1. Al tanto amb els mossos a l' antiga carretera; van passar un munt de cops i van multar alguna furgo (80€). A naltros ens va de poc al parar a fer el banyet.
PD2. A "toro pasado" vaig trobar la piada del Piju i del Pastes, d' on he tret els graus.

seguirem fent l' imbècil....

2011-07-08T12:43:00.000+02:00

doncs aixó......Ahir pugem amb el Ruben a Grau de Masets de Baix, ell a fer 7éns i jo a fer l' imbècil 7c; tot un detall, donat que ell ja el té encadenat ( de duet amb el Menor, cabrons). Per cert, té guasa que no consti l' equipador, peró havent-me explicat la història, vés a saber si certa o no, de a qui va dedicada la via ja ho entenc més....Ens posem a escalfar la Alternativa 6c curiós, curiós fins al punt de pillar-me a una cinta ,que queia....Seguim amb la veïna Senan05 7a molt guapo amb una mica de tot; fissura rebotona, regletes, desplom amb canto...aquesta si surt a vista. Desprès munto i li faig dos tientos a l' Imbècil. No encadeno, peró trec el pas dur amb un sistema que em va millor. Llàstima de la patinada del segon intent, perqué anava molt decidit (que és com has d' anar per a fer el pas...). Al tercer toco la regleta, peró no m' hi quedo. Baixo content perquè al menys el pas ja surt i he apretat fort ( les meves gemmes donen fe....). Amb tot aixó el Ruben s' ha esta barallant amb la Bruce Lee 7a+, que tot i els dos intents no ha encadenat....algo deu tenir. Marxem ben servits....Per cert; deixo constància gràfica dels Blaupunkts......manda vuevos.

l' aparador

2011-07-08T10:25:00.000+02:00

Ara fa una setmaneta vaig pujar al matí a Cornudella a recollir els gats, i de pas a trepar una mica amb l' Eduard....al matí el tema de les ombres està fotut. Tenim poc temps i anem a l' aparador, una bona opció; acabo assegurant amb un forrillo....
Munto la CAB 6a, així l' Eduard li pot fer un toprope. Per acabar d' escalfar repeteixo la curiosa Gatzara 6c. Cada cop que faig aquesta via l' escalo diferent...Després de que l' Edu faci la Dues cosines, em poso a vista a la Daniel Taupin 7a+ del Luichy. Desprès de mirar-me molt el pas d' entrada a l' esperó, ara pujant, ara baixant, li tiro, i tot i estar a punt de caure a dalt, ho acabo lluitant i surt a vista i posant cintes....ja he fet molt més que no esperava!! guapa via, molt tècnica i de dits, i molt més assegurada que la resta del sector.

fent l' indio per Siurana

2011-06-23T16:51:00.000+02:00

Si l' altre dia feiem l' imbècil, ahir va tocar fer una mica l'indio.....Amb el Jaume fem cap a la Reserva India, a passar les hores centrals del dia, on en pocs llocs més et pots resguardar del sol que ja pica. Jo escalfo a Cherokee 6c plaquero i patinós de 4 xapes...una porqueria, a l' igual que la Sioux 6a+ que fa el Jaume.
Desprès vull provar la No sika please 7a+, peró la veritat és que no té molt bon aspecte. Tot i així m' hi poso, i al tibar dels primers bidits ja m' arrugo; crec que avui no tibaré gaire. Per sort puc destrepar i desmuntar la primera xapa. Ja anavem a marxar quan ens fixem en el preciós diedre de la Jerónimo 7a. Aqui si que es disfruta. Entrada apretada de regletes i després diedre tècnic. 30m. de disfrutar. Surt a vista i desprès el Jaume s' anima a fer-li un topropillo, amb prou dignitat. Canvi de sector i cap al Corral Nou, on encara toca una mica el sol. Inconscient de mi em poso a la Dents de gos 7c, segons m' han dit, factible. Factible si et van els passos de bloc.....veig el pas, peró sòc incapaç de fer tanta força. Mallón i avall. Acte seguit em poso a la Abans que peti el món 7b. Pas de bombo important que acabo resolen (aquest si) i passet fi i de tibar a la placa superior. La solana que em tocava m' ha deixat fregit i l' acabo desmuntant. Amb tot aixó el Jaume s' anima i es posa a un 6c de nova fornada.....l' home l' abandona al bombo....i em toca a mi de desmuntar-lo. M' hi poso i pillo al mateix pas....si que estem malament. Acabo fent el 6b+ Pupilas del costat per a poder desmuntar el suposat 6c. M' ho miro baixant i ja et dic jo que alló no és 6c ni de conya. Completem la jornada amb les vies fàcils, i bones, per a que escali una mica l' Eduard, que s' ha apuntat a darrera hora ( i ens ve al dedillo per a deixar de tibar....). Aqui si que disfrutem....no ha sigut un dia molt productiu: no se si estava cansat de les spartans sesions de dilluns, de la calor o era culpa dels astres ( ja no tinc més excuses....), peró no hi havia ràbia. Sort que venen uns dies de "repòs" en familia.....

Fent l' Imbècil per Siurana....

2011-06-20T10:28:00.001+02:00

......peró es veu que no erem els únics: resulta que algú ha cregut convenient marcar amb uns punts blaus espantosos el Grau de Masets...com que casi no és veu per on va el camí!!!. Tant costa posar quatre pedres, si és necessari?

El JL preparant el plat del dia

En fi, feta la denúncia, quatre apunts de l' activitat. Escalfem, jo al flash, amb el Menor i el JL a un 7a dels més nous (no surt a la guia). Guapo i durillo. Com que amb la tonteria ja ha baixat el sol ens posem a la "fenya". El JL posa les cintes, donat que ell, i el Xavi, ja la tenen controlada, a l' Imbècil 7c. Dos tientos cadascú i cap a casa, altre cop amb un 7c amb una caiguda. Bé, de fet a mi em queda el pas per a resoldre, la resta ok.....que dur que és això d'intentar pujar grau.

La bèstia de ses illes apretant a tope...peró no el suficient

siuranella central

2011-06-10T10:16:00.000+02:00

Dijous, tot i no estar gaire fi, fem cap amb el Jaume a la siuranella central, on l' aire fresquet que corre i els nuvols que van passant ens permeten disfrutar, amb un forrillo, d' aquest sectoràs. Allà ens trobem amb tot de companys de feina del Jaume.
Escalfem a Mala rampampinfla 6a+ amb un paset de placa i regleta cabronet. Remato l' escalfament repetint Lo Romanof 6b+ tècnic i d' equilibris. El Jaume el treurà al flash: ell ja ha fet la feina que li tocava. Ara ja toca apretar, tot i que no em trobo pletòric. Provo a vista Si vas niquel fas tard 7a+ de placa desplomada molt continua. Sortint de la part dificil, ja tocat, la cago al triar el canto per a xapar, amb la cinta ja posada als morros....foto una volada potent, just al punt on hi ha l' aleje de la via....el pobre Jaume queda esparverat (y yo tambien...). L' acabo i la desmunto; queda per a un altre dia.
Ens desplacem cap a l' esquerra del sector, on faig a vista la Kun 7a de placa fina (els meus gats ja gastadets no m' ajuden...) i desplom final que tranqui. Sense ni reposar, el Jaume em convida a muntar la Malfario 6c, per tal de fer-li un top-rope; per orgull m' aplico i surt a vista. I ell gairebé l' encadena en top. Li queda per a una propera visita. A veure si venim més fins i ho tornem a convertir en el sector talismà.

calma total....

fart de tant de "recreo"

2011-06-06T10:50:00.000+02:00

Diumenge, i gràcies a la meteo, nou canvi de plans. Pujo de tranquis a Siurana, en plan senyor.....el problema de fer tard es que el personal ja ha triat sector: El Pati de nou...començo a estar una mica saturat del camí de Fontscaldes, peró que hi farem. La veritat és que amb el dia que feia, ben ennuvolat, hagués valgut la pena aprofitar i anar a la Siuranella central.
Escalfo tripetint la Ay Mamita 7a bo, amb un parell de seccions que et posen les piles (fisiques i mentals).
Desprès el Feliu munta la Prado del Rey 7b+, a veure si surt. La veritat es que vaig molt tou, sense gaires ganes d' apretar: Paron d' una setmana i encara tinc els dits tocats de l' Avance. Es confirmen els pronòstics i li faig un primer toc bastant lamentable. A vista vaig anar molt millor.....Al segon toc el Feliu es marca un puenting guapo. Al meu segon intent em planto al pas clau, peró aqui em falta la ràbia, i tingues per segur que fa falta....a veure si tornem al plafó i sol.lucionem aixó....avui 0 points. Sort que la Mari ha encadenat en seu 1er 7a de primera i ens paga una ronda.

com els crancs...

2011-05-31T11:10:00.000+02:00

Divendres sortideta amb el Jaume a la Siuranella Est, aka Siuranella north.
Escalfem repetint la Border Line 6c, però m' equivoco i entro per La Negra tiene tumbao 6b. Per el grau ja son curiosos, ja...Acte seguit m' animo a provar a vista la Huir para vivir 7a+, fent cas omís dels consells que el JL m' havia donat dies enrera. Al pas del diedre desplomat caic....i tal qual caic baixo i la desmunto.
Torno a la idea inicial i repeteixo la bonica Brigadistak 7a, enduent-me un fotimer de cintes per a muntar la veïna Avance Cangrejo 7c, l' objectiu del dia. Amb tot això apareixen el JL i el Carlitos, acompanyats del Saumi i company. Teniem referències virtuals i ara ens coneixem in person.
Li foto un tiento a l' Avance i resolc bé la maleïda travessa, però avui no puc passar per les regletes (al revés de l' altre dia). Això si, em trec la tonteria de la por a volar ràpid; el pas es obligadíssim. O passes o avall....
Al final vaig avall i li cedeixo el torn al JL, que tampoc triomfa.

Al cap d' una estoneta hi torno. Aquest cop caic a les regletes, peró prou amunt....reposo i tiro amunt ja sense parar ni tornar a caure...ja falta menys, peró hauré de recuperar una mica els dits, que m' han quedat fins...Per sort el Manel i cia fan la Brigadistak, i no cal que torni a pujar a recuperar les cintes...gràcies nois.
Per acabar el dia repeteixo la Mucho Papito 6b que deixa'l anar. Així de pas li deixo arregladet per a que l' encadeni el Jaume, que avui ha tingut una bona sessió.

sembla que no, pero tira enrera...

Montrebei. La Barra del Bar 385m. 7a+

2011-05-23T11:55:00.002+02:00

Aprofitant els darrers dies, sembla, de bones temperatures, dissabte vam escalar aquesta bonica via amb el Feliu, que tot i no estar molt motivat, va donar el callo, com sempre....
Com que fa dies que no anem al Prat, decidim aproximar des de Ager: el lloc és més maco, el retorn i l' aprox també, i la carretera també és més tranquila (relativament; ens vem trobar fins a cinc senglars i otro tanto de guineus i bèsties similars...). Al final crec que fins i tot a nivell d' horaris i desnivell, val més la pena. Adjunto la ressenya de l' Albert Castellet que vam fer servir, completada i actualitzada (tampoc us en fieu molt...)

L1 V+. Placa trencada i fisura ample guarra....millor entrar per la dreta. R a reforçar amb tascons.

L2 6a+. Desplom guapo i prou sòlid. Tram fàcil i comença la travessa guarra...es pot assegurar bé, almenys.

L3 V Aquí t' animes una mica. Esperó tombat i fisura guapa, tot ja amb bona roca. R a la famosa cova.

no podia faltar la tipica foto...

L4 6c. Comença el tema.Travessa fins a una fissura guapa i recte amunt per la placa. El Feliu encadena de primer, peró a mi em patina un peu i em fastidia el rotpunkt. Roca molt bona. Equipat, amb alegria.

L5 6c+ Sortida de la r ben assegurada, peró amb roca sospitosa. Després més bona roca i més distancia entre seguros....el sostret guapo, a assegurar amb aliens. La resta equiapat. Ens surt als dos. Reunió panoràmica de dos spits.

L6 7a+. Inici fàcil, a assegurar amb alien vermell. Un parell de pitons i ja ets al primer pas de placa cabrona. Sembla que en artifo es clava aquí. Repós, desplom i sortida dura a buscar la travessa per la placa fina. El pas tomba un parell de cops al Feliu, un dels quals fot una bona ceba. Finalment, amb criteri, decideix no castigar més el pobre spit i es xapa el clau de més amunt des de la pedala, per a resoldre-ho en lliure. Si es va en lliure s' ha de passar del pitó, pujant per l' esquerra a buscar un repós evident i xapant-lo quan ja l' has passat. Obviament el pas queda dur i obligat. Desprès travessa en placa molt fina i apretada per la fissura fins a la r. De segon encadeno i ho trobo dur. Imaginat de primer...

L7 V++. Fissura sòlida, canvi de fissura a l' alçada del segon clau i arribada a r més tranqui.

L8 V Diedre guapo, amb roca bona. Sortir a l' esquerra abans del final. Reunió més còmoda a l' arbre de més amunt, més petit peró igualment sòlid.

L9 V. Diedre obert fàcil, fins a una repisa. Nosaltres vam seguir recte amunt per la fissura guapa, per atravessar directament cap a la r per una placa de roca boníssima.

L10 V+++. Tipica sortida en xemeneia desplomada, que tant m' agraden.....em sembla que vaig apretar més aquí que en cap altre llarg, i aixó que, evidentment, anava de segon. Hauré de fer un curs intensiu per a treure'm el pànic que em provoquen.....

Total, que en 8 horetes som dalt, havent disfrutat d' una molt bona temperatura. El sol no ens ha tocat fins a gairebé les 14:00h. Ja de pujada ens trobem al Tronko i companys que surten de la seva via. Només sentir-lo, i tal com ja em va indicar en el seu dia el Carlitos, el reconeixeràs...
En 1:20h, de tranquis, som de nou al prat. Per cert, la corda fixa del tram del desprendiment ja no hi és. Destrepe finet i patinòs. Al loro.

De material duiem tascons, aliens del negre al taronja i C1, C2 i C3, peró crec que només vam posar de l' alien verd cap amunt. Duiem unes 16 cintes i vam fer justos al L6.

Montral

2011-05-20T12:08:00.000+02:00

Dijous al matí em puc tornar a escapar a fer una mica d' esportiva, aquest cop amb el Jaume i el Sergi. Tenen la idea de pujar a Montral, i a mi ja m' esta bé, més que res per a variar....a més fa mil anys que no hi pujo
Quan arribo ja son a Yes Fatu o faiste 6a sobat. Començo a escalfar aquí.
Acte seguit muntem l' objectiu del Jaume Ta 6b+ de placa desplomada amb forats i moviments atlètics. Guapo.
Ell el resoldrà al segon toc. Ja més escalfats en posem, amb el Sergi a la feina. Provo a vista la Mariscal, fill de Cobi 7b, peró se m' atravesa el pas clau, dificil de llegir. Surt al segon intent, a l' igual que al Sergi. Prou maca. Molt assegurada i poc sobada.
Ja tocadet per l' escalada atlètica, em poso a vista a la veïna Grisdemena 7a+. La pifio a l' entrada del bombo i amb una porta vaig avall....que ruc, he tirat per lo més dur i tieso. La part de dalt no regalen, d' anar aguantant. Molt bona, una llàstima. La deixo per a properes visites.

al Pati de nou...

2011-05-17T11:25:00.000+02:00

Sortida matinal, aprofitant que el Feliu té festa, a veure si rematem la feina del Pati....
Escalfem de nou en plan lolo, repetint, aquest cop els dos, la Viagraman 7a assequible. De pas muntem i fem memòria de la veina Mucho tronco, poca madera 7c.
Li foto, i ja a la placa inicial tinc bones sensacions. Corre aire, fa fresca i el tacte és bo.
Repòs i amunt. Xapo sense fer gasto de monodit, el pillo, apreto fort de la regleta infima de dretes, peus amunt, regleta més bona d' hombro esquerra i estirada a la regleta salvadora....arribo bé de forces i la resta és converteix en un passeig triomfal fins a la R. Primer 7c (no decotat, peró amb plometa).
Ho proba el Feliu, peró no acaba de memoritzar els moviments.
Quan em torna a tocar haig de muntar la Prado del Rey 7b+, aquest contundent, objectiu per algun altre matí.
Vaig fent a vista fins a la xapa anterior del pas clau, on un alejillo em fa ser prudent... (que cagat que sòc). L' acabo de muntar amb un parell de parades més, amb algun destrepe que deu ni do (que cagat que sòc...).
La via es brutal, d' anar aguantant de cantos i forats bons, fins al pas clau, ja dalt de tot: lateral dret bo, regleta d' esquerres. Bloquejar esquerra, pujar peus a sac, rebot al basuregleta i amunt a plantar la grapa al canto bo.
El Feliu se la guarda per a un possible al flash (es factible) i acaba de rebentar-se els dits provant de nou, sense sort, el 7c. Tornarem a l' hora del Pati...

neeeeeens..cap al Pati!!

2011-05-17T11:11:00.000+02:00

Dissabte canviem els plans de tàpia ( a mitja tarda es confirma com una bona elecció) per una matinal a Siurana.
Fa caloreta i aixó ens porta a buscar l' ombra matinal del Pati. Allà coincidim amb el Lluís i el Ricard, cares no desconegudes. Comentant la jugada descobreixo un lector habitual d' aquestes linies...diu que hi troba info útil i de pas alivia les ànsies de verticalitat entre setmana....m' alegro de que l' invent faci el servei que ha de fer.
Escalfem, en plan lolo, a Ay Mamita 7a, aixi de pas em trec els fantasmes de fa un any i també de pas el Feliu la treu a vista.
La idea era provar la Prado del Rey, peró s'hi posen uns francesos (simpàtics, per ser d' on són...). Total que ens enredem a provar Mucho tronco, poca madera 7c de la plometa....la munta el Feliu sense acabar de resoldre el tema. Al meu torn, i després de mirar-m'ho molt, n'acabo traient l' entrellat.
El Feliu passa del Tronco i li fot a vista a la Crosta Pànic 7a+, amb la pertinent volada per a xapar la R....
Al meu torn li foto fort al 7c. Resolc els passos regleteros i cabrons de la placa, peró caic quan en teoria ja afluixa una mica.....pago les apretades que vaig fer per a probar les diferents solucions. Marxem cap a casa, i ens emplacem dilluns al matí per a veure si , amb els moviments fresquets al cap, som capaços de triomfar.

Nuvols amenaçadors

Siurana....sector el Falcó.

2011-05-12T10:26:00.000+02:00

Ahir vam anar, amb l' Angel i el Jaume, a polir-nos una mica els dits al Falcó, i sembla que ho vam aconseguir....

Escalfem repetint el L1 de Borinot 6b+, on també vas escalfar la ment, que aqui falta fa.

Em trobo prou bé i em poso a Per Tutatis 7a+ de 40 metracos que tenia reservat per a fer a vista (més que res per no haver de repetir tooota la via). Anar fent per el primer terç, desprès la cosa s' anima. Bon repòs a la r intermitja i cap amunt; un altre 7a+ a vista al sac. Una via cinc estrelles, tipus Siuranella central. Moviments tècnics i regletes a dojo, amb alguna estirada guapa, tot amanit amb alegria entre xapes.

Desprès d' assegurar al companys a l' Haver pedido muerte, em poso al setè germà de l'anterior, Chanidanger 7a+. Vaig a vista i flipant una mica amb el tram de roca blanca de la part inferior...el sol ja toca a la paret i el tacte no és el que era...excuses perfectes per a penjar-me a recuperar de les apretades en algun xapatge tens. La munto, de tranquis, fins al top. Al tram superior la roca conserva més el bon tacte del sector. Me la deixo per a un altre dia, a ser possible ben d' hora al matí...

Per acabar de rebentar faig a vista la Pere Mata 6c maco i diferent, tot i la proximitat, de les vies de més a l' esquerra. Mes curtet (25m.) i molt ben assegurat. El deixo muntat per ells i marxo deixant al Jaume lluitant a la plaqueta cabrona de sortida....

El Jaume a Pere Mata

Retorn a Siurana

2011-05-09T12:03:00.002+02:00

Des de finals de març que no posava els peus (de gat...) a Siurana. Divendres al matí hi posem solució amb el Jaume. Desprès se'ns apunta el Feliu, amb una visita fugaç.
Com que no tenim cap idea fixa fem cap a l' històric sector de Can Gans Dionis....tranqui les vies ochenteres.
Segur que anys enrere havia estat aquí, peró no ho recordo. El Jaume té més memòria, i li sembla recordar haver-les fet al cap de poc d' haver-les equipat el Chapi, amb ell mateix, per cert.
-Eto e totá 6c. Sartenazos (ja ho diu la guia: oju!) i pas molt fi i precari a dalt....surt a vista per orgull, peró ja et dic jo que és bastant més de 6c.
-Escaralamoza 6b. Començo amb la primera xapada, que aqui pots pendre mal....altre cop sartenazos i un pas molt cabró a dalt. També surt a vista, per orgull, peró ja et dic jo que és bastant més de 6b. El Jaume flipa i el Feliu es penja: no digo màs. Aneu i ja direu valtros...
Com que la cosa està molt tranquila ens aventurem al sector esquerra del CanPi. Estem sols, increïble.
-A vista surt Delicatessen 7a+ molt maco. Apretada d' alguna regleta exigua, aguantar i sobretot molt de moure peus. Boníssima.
Per rematar, toca baixar d' hora, provo a vista la veïna Marvi Forever, suposat 7a. Pas molt dur a un invertit alt, canto i sortida guarrilla; no surt, i tampoc la penso repetir.....bastant lletjota.
El més increïble és que hem estat sols tot el matí, i axió que hi havia un tacte boníssim. Es veu que als guiris també se'ls acaba la pasta.....

El Fèlix a Delicatessen

Terradets. Colores+Engendro+Aqualum+TIM+Smoking+Jardí dels Déus. 1270metres (i moltes agulletes),

2011-05-03T11:12:00.001+02:00

Com es pot deduïr, no vam fer tot aixó per gust, sinó perque ens vam apuntar, amb maese Fèlix, al 2on rally de Terradets, per els regals, més que res. El que pasa es que la cosa (llegeixis el company), es va anar calentant....jo em vaig acabar cremant i tot.
Traïnt la tradició del blog, no faré una descripció de cada via (més que res perqué porto un cacao de vies del quinze...), sinó una valoració general. Ara, per traïció la que vam fer a la ètica del Pare Albert: crec que no vam encadenar cap llarg. En tota la meva vida segur que no he fet tants A0 com dissabte, i aixó que ja n' he fet, ja...és el preu que té això de còrrer.
-1era via. Colores 215m. 6b+. Molt guapa, amb algun tram sobadillo a dalt de tot. Bonissima la placa del L2.
La vam fer en 4 llargs L1+L2, L3+casi L4, L5, L6+L7. Més info calenteta aquí. En 1:30h som a la feixa i corrents cap avall....i així tot el putu dia.

Placa fina al L2 de Colores

-2ona via. Engendro 210m. 6c. Tenia un bon record d' aquesta via, que es va confirmar en el pas fugaç per ella...No tant sobada com les altres. Travessa fineta i obligada al 6c. També en 4 llargs. R2, R3, R5 i feixa. Més info aquí.

Cordada de fèmines a l' Engendro

-3era via. Aqualum 215m. 6b+. Bombo important a L1, amb travessa fina a la dreta. Placa fina a dalt, amb roca relativament poc sobada. També en 4 llargs (de 2 en 2). Més dades també aquí.
-4rta via. TIM 215m. 6b. Paral.lela a l' anterior, més fàcil en general peró amb sartenassos importants. Vam fer amb cintes, peró algun alien hagués anat bé. També en 4 llargs.

Darrers llargs de l' Aqualum i la Diana a la TIM

-5ena via. Smoking 215m. 6b. Llargs inferiors sobadillos; a dalt la cosa millora una mica. Placa fina a go-go. Vam fer L1+L2, L3+casi L4, L5+L6 i llarg de sortida. Agrair a la parella de vascos despistats que eren a la Joan Freixent que ens van deixar passar al tram comú de sortida.Més dades també aquí.
-6ena i última via.El Jardí dels Deus. 200m. 7a+. L' horari se'ns tira a sobre i triem una via més assequible i ràpida. Passos claus sobats. Primera tirada a tope de corda, mig L3+L4, L5+L6, i bombo de 7a+ de sortida a feixa...encara ens van sobrar 10 minutets....

Ens agafem la darrera baixada amb la calma, per fi....

Duïem 18 cintes, i hem fet curt en alguna tirada doble. Algun alien també hagués anat bé...
De nou a l' aparcament recollim trastos i a recuperar forces a Tremp. La marató encara s' allarga fins a completar les 22 hores nonstop: sopar, regals, premis, algunes cervesetes, el pase del video del Pelut....encara tinc al cap el tema inicial de Prodigy.......invaders must die, i les imatges no menys inquietants de les reunions d' Intifada....
La cosa en general prou bé; vam coincidir amb molts coneguts, vam escalar i rebentar per a dies i fins i tot vam riure....ara, no torno a posar els peus a Terradets almenys fins d' aquí un any....

Falcon test

2011-04-29T09:59:00.000+02:00

Sortideta matinal el dimarts per a testar els nous reglatges.....tres vies en plan ràpid al Falcó, aixó si, de totes de gairebé 40m. i cap a casa a dinar.
Escalfem a La Millor de 6c, així queda muntada per al Jaume. (que per cert encadenarà desprès d' una lluita èpica al darrer pas)
Pasem a la Borinot 7a que surt a vista. Metres i un parell de seqüencies d' apretar.
Per acabar ràpid (massa potser, peró al Jordi li toca diana), em poso a la clàssica Haber pedido muerte 6c+ dur. Part superior amb les xapes lluny+roca sobadilla= em penjo a la penúltima xapa.
Sembla mentida com baixa el rendiment del coco amb tres setmanetes de no tocar roca....a veure si dissabte ho arreglem.

Montrebei. Estrella Pirata 380m. 7b+

2011-04-06T11:54:00.000+02:00

Acurada ressenya Luichy

Ja feia massa temps que la teniem pendent i, finalment, dissabte ho podem arreglar....

Quedem amb el Feliu directament a dormir a l' aparcament de la Fundació, i dissabte ben d' hora en marxa per a començar a escalar cap a un quart de deu.

L1. V+ Guarreria typical. R d' expansions prou cutre...

L2 IV en baixada fins a reunió, encara més cutrilla pero reforçable amb alien groc, al peu d' una fissureta.

L3 6b. Fisureta a assegurar amb aliens i tasconets, pitó, pas xungo de placa, spit i amunt, més fàcil pero dificilment protegible. Important xapar spit i fer el pas per baix.

L4 6c+. Fisura i placa de 6b a protegir (aliens) fins a una placa més fina, peró ben protegida, de 6c+. Tram final fàcil i trencadot

L5 7b+. El Willow ja ens havia advertit que aquest era més aleatori i puta... a fe. Anar fent, peró apretant, fins bastant amunt, on el pas clau fot el Feliu avall; el seu canguro Quechua encara hi va més, peró. (si algú el troba, ja ho sap). Desprès de diversos intents es veu obligat a treure el gantxo. Tret del pas xungo ens surt la resta, que s' ha de dir que es guapo, guapo. Camalot del 1 útil al final del llarg.

Preparant els gats esmolats per al 7b+

Ja en matèria...

L6 6b+. Travessa fàcil peró expo (C2 psicologic). Fisura de 6a neta, placa molt fina de peus i diedre final tieso de 6a. Vam posar una mica de tot....

L7 6b. Fissura d' aspecte ruinós, pero prou sòlida. Millora a partir del passet de 6b. Entrava de tot.

L8 7b+. L' altre llarg dur. Sortida de la r que ja et posa les piles. Al cap de pocs seguros ja em penjo a repossar...durillo, pero molt guapo. Vaig fent en lliure, parant de tant en tant, bé de fet parant bastant...tascó petit útil per a un pas obligat cap al final. Cintes a go-go (vaig haver de fer algun sube-baja...)

Maese Feliu cagant-se en la ferralla que has d' arrosegar als 7b's

L9 7a Sortida de la r (penjada i incomodisima) molt fina. El 7a és més que el pas que indica la ressenya...fins que la fissura no tomba (suposat V+) no pots abaixar la guardia. Roca molt bona. Passem en A1.

Aqui se'ns veu el llautó...

L10 Llarg montrebeià que cedeixo al Feliu...jo i les xemeneies no som gaire amics....només vam veure un dels ponts de roca que marquen. Aliens grans i camalots.

Millor sortir per l' esperó trencat que no per la canal. Cim i cap avall per el camí, prou fressat, que et duu al sender del congost. Important remuntar l' esperó rocós i seguir franquejant al nord. (Fites). 1:30h des de R10 al cotxe.
De material vam dur aliens del negre al taronja i camalots del 1 al 3.5, repetint 1 i 2, peró em sembla que no els vam fer servir (duplicats, s' enten). Tascons mitjans i petits. Ah, i aquest cop si, pedala i ganxo. Per als llargs durs caldràn unes 17 o 18 cintes. Naltros ens vam entretindre bastant als 7b+'s i vam sortir en 10h.
Vam gaudir d' un dia collonut, compartit amb una cordada al Diedre Gris, una a la Cade i uns lolos a la Totxaires...

On és en Wally?

Cordada al Diedre Gris

Per a més referències el Tal iban.....Llegint alguns comentaris sembla que vagis a fer una via als puntals; realment els llargs durs estan molt equipats, peró es que son 7b+....la resta com les modernes del lugar....per a mi segueix sent una via a Montrebei, i apreta....

Pul.lulant per Siurana

2011-03-28T11:06:00.001+02:00

Frustats els plans de tàpia esportiva per l' esquena del JL (..ens fem grans), fem cap a Siurana.
Com que sembla que la calor apretarà (el cotxe marca 18,5ºC a les 11:00h.) anem directes cap a l' Aparador.
Allà resulta que corre l' aire, i la roca i l' ambient està d' alló més fred. Escalfem repetint la Gatzara 6c.
Visto lo visto emigrem a buscar el solet al Cargol, on la temperatura és prou agradable. Surt a vista i posant cintes la llarguíssima i tècnica La Morena del Montsant 7a+. A la part superior hi ha dos parabolts aixafats (?). Has de fer un trekking important amb un pont de roca cutre amb un bagueto encara més cutre com a darrer seguro. Movem trastos altre cop, a veure que tal a la Papagora, ,peró aquell racó és un infern; no hi corre gens d' aire i ja no s'hi pot estar. Aixi que cap a la Siuranella Est, on aprofitem les cintes d' uns guiris per a fer un tiento cadascú a l' objectiu que fa temps que persegueixen; Avance Cangrejo 7c. El JL em canta les seqüencies i van sortint prou bé. Queda apuntada per a succesives visites tardo-estivals....
Per a rematar la jornada (l' esquena del JL ja diu prou...) anem al subsector a l' esquerra de tot, on provo a vista la Panxa del Bou 7a+. Placa guapa i desplom important, on no veig el forat salvador i em penjo..a l' igual hagués caigut més amunt, on tampoc regalen....

Collegats. Tubabu Musungu 200m. 7a+

2011-03-21T11:28:00.000+01:00

Des que vaig veure la topo al blog d' un dels pares de la criatura tenia ganes de fer aquesta via...escalada exterior en placa, bastant equipada (bueno, bueno...), roca sputnik, sesto grado...(bueno, bueno...); bons motius per a tornar a Collegats. Com que per a l' amic Feliu segurament seria massa fàcil, aprofito per a anar-hi amb l' Alberto, amb el que tenim de fa temps uns sortideta pendent...
Aparquem al mini pàrquing, que per cert diria que l' han ampliat, xerrem amb altres cordades que tot just arriben, i cap amunt. Trobem bé la vira d' accès a la R0 (algun passet delicat..), saludem a la cordada franco-vasca de la sang de crac i a les 11 en punt ens posem a lo nostro:
L1 6b Li tira l' Alberto. Entrada fàcil, desplomet ben assegurat i placa fina. Va petar algun canto. Aliens

L2 6c concentrat i ben protegit al sortir de la R. Desprès més fàcil, pero amb molt d'aire, amb roca excel.lent. Vam passar amb el que hi havia...gaire cosa més no pots posar.
L3 6c+. Aquet era el llarg que més m' inquietava....Alguna apretada, amb bolts, per entrar i sortir, i tornar entrar, a la bavaresa. Desprès fissura, encara una mica bruta, a protegir i cap amunt...l' aspecte una mica tètric, peró tot s' anava aguantant. Aliens vermell i verd abaix i tascons grans, C1, C2 i C3 a la fissura.

L4 7a+ bombo d' anar aguantant amb bidits no tant bons com voldries...desprès placa fina on encara pots caure. Repòs i sortida cap a la r per un diedret d' aspecte dificil (per sort meva no ho era tant)a protegir amb tascó i C2. La resta equipat. Ho dono tot i surt a vista.
L5 6c accés ben protegit a una vira cabroneta...vaig pujar massa i la cosa em va quedar una mica expo, tot i l' alien gris, per no llegir bé l' itinerari...desprès mur i bombet de sortida ben protegits i entrada a la r a protegir amb aliens taronja i vermell. No és dificil, peró hi ha bastants líquens que et poden donar un bon ensurt...

L6 6b. sortida de r a protegir (C3 i C1 en forats...), desplomet a agafar per la dreta, tres bolts al tram més finet i desprès ja pots tirar els trastos d' escalar i desplegar les veles, perque t' espera una bona navegada...la roca, per sort, excel.lent. Rotpunkt a la via com els bons; a excepció del primer llarg, tota de primer...l' horari com els dolents; 6 horetes de res...

Sortim cap al cim per l' esquerra i tornem a peu per el camí de la ferrada (1:15h)....així podem gaudir una mica del solet de la tarda, que des de la R2 que no el veiem.....
Total; una via guapa i sostinguda. Ara, el grau i equipament......al loro, que dicen que és paternalista i no lo és....que no me los embauquen.....
De material vam dur aliens del verd al taronja, camalots del C1 al C3 i joc tascons. Ho vam posar pràcticament tot (els tascons nomès els grans, peró almenys tres o quatre els vam posar...no feu cas dels que van sobrats)

Roc dels Collars. El séptimo de los cielos. 200m. 7b/Ae

2011-03-07T10:59:00.001+01:00

....també podria ser cielos, que séptimos!!!.

L' objectiu

Ressenya, sense permís, del blog Alt Urgell

Dissabte, amb un refredat incipient i en aquella fase que vas tot el dia una mica globo, enfilem amb el JL cap a l Alt Urgell, a veure si podem disfrutar, segons diuen els experts, d' una de les millors vies esportives en paret del País....el José Luis torna al món de la tàpia, i li hem de fer la cosa atractiva.

Aparquem just abans de la cadena, però l' avi del mas, amablement, ja ens fa saber que millor al cartell de propietat privada. Desprès, repassant la complerta info del Xavi Grané, m' adono que ja ho adverteix.....al tanto doncs. Prop del cartell surt una pista que baixa als camps propers al torrent. Creuem el torrent i enfilem recte amunt sense camí, però per terreny prou net, fins a trobar el final de la pista que ve del mas. D' aquí a la paret un bon camí fitat. Total uns 35min. Com que hi ha tonyina per a tothom, fem a palletes qui comença...em toca a mi.

L1 25m. 7b. Entrada en placa ben assegurada, amb algun passet finet, amb degotalls, regletes, de tot. Em planto sota el desplom i ja veig que aquí la cosa obliga més...tres xapes d' apretar si o si. Paro, m' ho miro bé i vaig fent de xapa a xapa. Molt guapo. Llàstima que no el puguis agafar un pèl més calent...

L2 40m. 7c+ o 7b/Ae. apretada dura per a sortir de la primera a la segona xapa, inclús en A0. La segona xapa té una exprès cutre posada. Va bé per a fer l' A0, aixi que la deixem. La resta del llarg és anar fent en placa desplomada, amb algun pas obligadillo pel mig. Com més amunt, més canto i més fàcil. Pasem penjant-nos de tant en tant, peró pasem....

L3 45m. 7a+. Aquí ja ens començem a trobar millor...només veure aquelles plaques grises et passen tots els mals...llarg bonissim que encadeno a vista. Tranqui el passet finet i obligat a la xapa cachondeo, i tranqui també les punxes....passos obligats abaix i alguna xapa de més a dalt.

L4 30m. 7b. Li fot el JL i va resolen, penjant-se algun pas per a mirar-s'ho bé. Mooooolt finet de peus i molt obligat. Al meu torn, i amb la corda per dalt, encadeno. Llarg brutal.

L5 55m. 6c. Canvi de R per la repisa a buscar la placa tombada de sortida. Aquí no pots abaixar la guardia. Xapes lluny i passos de fe, peró amb roca molt adherent. Com deia el JL, aquí segur que no hi caigut ningú...t' encens segur...

Coïncidim al cim amb una cordada, coneguts del JL, que venen de flipar amb la Komando Cerdanya...agafem de seguida la canal cutre i cap avall. Al tanto amb les pedres. Algun destrepe curiós i un ràpel de 40m. ja cap al final. Recollim trastos a peu de via i cap al Mas, on comentem la jugada el jaio.

Vista de la Komando

Vivac full equip a peu de via

Duiem corda de 80 i alguna cinta llarga (útil per a escaquejar el 7c+). Casc indispensable per a la canal de baixada....Les reunions no tenen anelles, peró en totes trobareu material abandonat. Naltros l' hem respectat...

re-triomfant a la Siuranella central

2011-02-27T17:29:00.001+01:00

Divendres productiu a la Siuranella central, on tot i picar el sol, l' airet que hi corria feia que s' hi estigués de conya. El Jl i el Felix hi tenen feina, peró jo ja hi tinc els seus deures fets.... Escalfem a El perdó del àngels 6b amb una sortida a un aeri esperó molt guapo. Desprès vull provar, tot xulo jo, un 7a+ a vista. Trio la Secallona directa . El bacallà fort és a l' entrada. Controlo bé els moviments, peró vaig massa fred i m' inflo com un globus...m' haig de penjar o rebentaré. La resta és un 7a disfruton. El Feliu fa la versió 7a i triomfa....

Reposem una mica i anem al "tajo". El Feliu fot un tiento de record al Berrio Cabrero 7b+ i jo em munto el meu objectiu, la Refineria 7b+, 7c marcat a peu de via i a l'antiga guia. 35m. de via, amb una entrada exigent i un mur final que també et pot tombar. Un cop muntada, com sempre, penso a deixar-ho per un altre dia, peró al final me la deixo...faré bé. El Feliu i el Jl segueixen, avui sense èxit, al Berrio. Quan em torna a tocar, ja amb el sol més baix i la temperatura més de rotpunkt, li foto a la meva. Faig l' entrada sense gasto, dinàmic, animat pel Feliu, clavat al lateral, quatre apretades i equilibiris precaris per els laterals i repòs. Placa final i rotpunkt al segon intent altre cop...sembla que aixó és el meu sector talismàn...hi haurem de tornar més sovint.

uniformats frikis....

intentant Berrio Cabrero

deixant-se les gemmes al Dard....

2011-02-21T17:52:00.001+01:00

Aquest cop, a diferencia de l' altre intent, no m' hi he deixat la pell, tant sols les gemmes...
Diumenge, desprès d' abortar per raons medico-familiars la sortida prevista dissabte amb els màsquines a fer paret, quedo amb el Menorki i el Ruben a Arbolí....al final, com no podia ser d' altra manera, acaben apareixen los trescientos....peró bé, al Dard tenim teca per a tots.
Escalfem com uns campeons a la Mistyflowers 7a. Com que ja el tinc a vista no em fa pas res de penjar-me. Aprofitem per a posar cintes a la Viciats i desquiciats 7b+, al que li tinc ganes. Un primer intent; provo mil cops el bacallà de l' entrada i tenint-ho més o menys clar, peró ja esgotat, munto pedala i vaig a dalt a fer un recordatori. Faig bé, perque no ho recordava tant dur....
Al segon intent surt bé el pas de bloc durísim de l' entrada i un cop als cantos salvadors em juro que no caure....només de pensar a repetir aquell pas infernal apretes més...el truc dona els seus fruïts i encadeno.
El Menorki, al seu segon toc, resol magistralment el pas d' entrada, peró la caga a dalt, amb una volada acompanyada d' un bon crit de ràbia......no m' estranya gens...
Aprofitant que el Cortès i cia tenen cintes posades a la Silverado 7b, li foto un pegue. Placa molt dura, on les apretades anteriors em passen factura....un bon projecte per a un altre dia. Plego trastos i marxo una mica més relaxat del que he vingut.....

El Ruben a la dura entrada dela viciats

buscant l' ombra...

2011-02-14T10:50:00.000+01:00

Ja comença ha apretar el laurent....esperem que no sigui definitiu.
Divendres pugem cap a l' esperó primavera, a veure si tanquem, amb el JL i cia, la Papàgora (servidor) i la Mandràgora (els altres). Escalfo repetint la Lamparós toca el dos 6b+, i desprès, aprofitant que uns argentins tenen muntada la Papàgora 7b+, li foto un pegue,....absolutament lamentable. Estic massa fred, i alhora fa massa calor. Una aparent contradicció, pero que em serveix d' excusa per a desmuntar-la i deixar-la per a un altre dia. No sòc l' únic; el JL munta i desmunta la Mandràgora. En aquesta si que necesites el bon tacte que no tenim avui....

Anem a trobar els Fèlix's al Cargol, ja gairebé a l' ombra, i almenys em trec la espineta encadenant a vista la Purgandus Populus 7a+ de 40m. justos, molt guapo. Placa fina de no decaure i sostre dalt de tot. Boníssima.

Mes animats anem a buscar l' ombra de la Siuranella Nord, perdó, Est. Mentre el bons es barallen amb l' avance Cangrejo, li foto, sense prou repòs, a vista a Lo mas negro, suposat 7a. Jo crec que és un bon 7a+ bloquero. La cago a la segona xapa i ja no puc rectificar....durilla, durilla. Marxo amb un gust agredolç.

Penyagolosa. Aromes de Taghia 150m. 7a+

2011-02-07T19:39:00.001+01:00

Finalment....despres de dos mesos pululant per el "lado oscuro", tornem a la paret.
Aquest cop enfilem cap avall, amb el Fèlix, el JL, que pràcticament l' hem hagut de treure de Siurana amb escarpa, el col.lega austriac del Fèlix, que curiosament també s' en diu, i servidor.
La idea inicial era fer la combinada Aromes+Greenday, perfectament factible (o factible a seques, segons...), peró al final s' ho vam repartir en dues cordades; naltros a la Aromes i el guiri i el JL a la Greenday.....
Aixi que despres d' un bon sopar a Atzeneta, casa Ramon em sembla que es deia el garito, cap a la pista, on iniciem l' activitat...anem fent fins que la prudencia del JL li aconsella fer mitja volta....

L' endemà toca caminar uns 40min. de més, pero el paisatge tot nevat fa l' aproximació prou amena, tot i que no tots ho veiem de la mateixa manera (friquis......). Deixem trastos al coll i cap abaix. La veritat es que la paret, tot i ser curta, impressiona...

la pequeña gran tàpia

I finalment comença el tema...
L1 6a+ més llarg que un dia sense pà...55m. Acaba passada la franja vermella de la foto superior...
Anar fent, amb tacte en algun tram. Els burins de l' esquerra es poden xapar perfectament, inclosa la reunió.
Diedre vermell molt curiós, més que roca sembla escòria de foneria...sortida atlètica sobre cantos tipus Vilanova, peró marrons...Aliens i tascons.

acabant L1

El Fèlix (guiri) i el José Luis a la R2 de la Greenday

L2 Navegada en 6c, pràcticament equipat, peró amb molta alegria...roca insòlita, i bona. Pas de bloc de 7a/b per a superar el sostre, ben assegurat amb un bolt. El Fèlix no encadena el sostre i jo de segon no trec la xapa quan tocava i em quedo pillat al fer el pas...quin panot..el pas és dur, peró no galàctic. C1 per al factor2 i alien taronja abans del sostre,...la resta run for your life....

Brutal la placa del L2 i L3 de la Greenday

L3 Travessa de 6c a sac per la placa creuant la Murciana i la Greenday, fins a un diedret desequipat. Guapo, amb passos tècnics. Has de trobar el punt just: massa amunt o massa avall i pringues...aliens i tascons.

L4 Aquí ve la cirereta....7a+ desequipat, excepte un pitó. Anar fent fins que comença a desplomar, amb peus justets...per assegurar-te i progressar ja has de tenir el màster...El Feliu es penja abans del pitó i desprès surt amb una bona apretada. De segon la feinada és meva a treure el tascó...i tot aixó suportant les boles de neu que ens tiren aquells dos des de dalt...Convenim que un pitonet abans del tram desplomat t' animaria més a tirar-li en lliure. En fi, caldrà menjar més sopes...de morro de tocino..

Per sort no cap dels dos no va encadenar...no rotpunkt, no Tatanga...si Tatanga, rotpuntk....

al tram fàcil del L4

lo cim....txe collons!!!

Hi em posat gairebé 4 horetes, i com podeu veure, en màniga curta...tot i que es d' hora tornem amb la calma cap a la furgo..ja tornarem a fer les pendents.

De material duiem aliens del verd al taronja i del C1 al C3, peró només vam posar aliens gris, groc, vermell i taronja i el C1. No recordo haver posat el C2. Aixó si, joc de tascons complert...per cert, sembla que l' amic Feliu els hi té mania als meus tascons; m' en va fotre dos avall, que per sort vam recuperar...per no parlar de la cantimplora....finalment va poder desfer-se d' ella i de la pobre funda...

Per cert, la darrera reunió, la del cim, de la murciana ha patit un expoli...només trobareu un parell d' espàrrecs....al loro.

Can toni gros a -7Cº

2011-02-01T14:54:00.000+01:00

Aixi estava la cosa arribant a Cornudella el diumenge 23....

Pugem desafiant la rasca amb el Jaume, l' Angel i el Sergi, i desprès se'ns apunta el Kletterer. Sort que ja fa dies que ens arroseguem per aqui, i ja sabem que el sector ideal per als dies més durs d' hivern és just a sota l' aparcament. A peu de via, amb el solet, la manca de vent i la roca que fa de refractor s' està al punt.

Escalfem amb el Sergi a Antaviana 6c+ guapo, amb pasos desplomats de canto gordo....Desprès em munto la Demà els innocents 7b, ara de 7a+ a la nova guia. Jo trobo que es mes dura que la veïna Black Uhuru, que l' han deixat de 7b, en fi...Li flashejo al Sergi i se la treu com si res...a mi em costa un altre pegue. Pas bloquero al tram més blanquinós i pit i collons al tram de dalt. Regletes petites (pero bones), peus justos, i alejes del copon. La vaig trobar prou bona, tot i algun comentari negatiu que her sentit porai...

Animats ens enredem a muntar Caga tió 7b, antic 7b+; més aviat seria l' has cagat, tio....fàcil fins al sostre, on et trobes un pas de loc absolutament inhumà. Fins i tot el Sergi ha de sortir amb la pedala; jo ja ni cal dir-ho...a part del pas megadur, la resta no val la pena. Una porqueria, vaja.

Per acabar de cansar, i aprofitant que el Carlos l' acaba de fer, repeteixo el 6c+ de l' esquerra de l' Antaviana. Arribo ben servit a dalt.

El Jaume al 6a de l' esquerra

Isadora, on pares?

2011-01-10T12:08:00.000+01:00

No hi ha manera de trobar-la, i aixó que el JL fa dies que la busca...
Dissabte, amb el peu una mica recuperat, pero la resta afectat pels dies de festa, pugem a Siurana amb el Feliu, el JL, el Jaume i el Pere X.:quina gentada...marededeu. Furgos i plomes a gogo, i aixó que es podia anar sense samarreta...
Escalfem al Gat Reagge 6c clàssic molt maco que m' emporto a vista. Per acabar d' escalfar, i mentre el Feliu es va preparant la Boys don't cry, encadeno la veïna Gora Teta 7a, caient un cop al dinàmic de l'entrada...ara potser he escalfat massa i tot...Deixem al Feliu, al Jaume i al PX amb els seus respectius maldecaps i baixem al Campi amb el JL, a vore si trobem la Isadora 7b dur, pero dur de veritat. Crec que fins i tot de 7b+ seria durillo. Em toca muntar-la, i me'n surto prou bé. Faig un segon toc lamentable, fent un gasto extra imperdonable...al tercer em baixo al pas dur...fots 18m. que et deixen servit com vies de 40m....
El Jl també ho prova tres cops, amb més dignitat, peró res....
pugem i enganxem al Feliu desmuntant la seva creu...avui tot als avantbraços...a veure si el proper omplim la llibreta. Almenys hem estrenat els regalets de reis...

Sant Silvestre 2010. Arbolí

2011-01-10T11:49:00.000+01:00

Celebració una mica descafeinada de la darrera escalada de l' any...comencem el padrí i servidor, i desprès s' apunten el Jaume i familia, l' Angel i el Sergi...encara bo.
Acabo l' any amb mal peu, literalment; muntant-li un 5 al Xavi, pillo una tendinitis al peu, es coneix que ja el tenia tocat...
Em poso a Materia Satànica 6b de canto per a escalfar, peró el peu em fot un mal de mil dimonis....
Miro de muntar-me la dura Poker d' alho 7b+, pero no passo de la segona xapa. Per sort es desmunta bé...el proper dia, si es que te lloc, pujaré amb algú que em faci un plànol...
Amb el peu una mica més escalfat em munto Pa d' aglà 7b guapo. Controlo els passos durs de l' entrada, pero el peu ja no em dona opció per al second go...un altre dia. Un glop de cava i cap a casa.

La Mussara. Lo soterrani

2010-12-27T11:48:00.000+01:00

Feia mil anys, aprox., que no baixava al soterrani...divendres era el sector ideal per a fugir del mestral i torrar-te una mica al sol, tot i estar tot el dia a 3 o 4ºC.
Escalfem amb el Jaume a No me bellostes la cuca 6a llarg i bo. Per a completar escalo la Prisionero del deseo 6b+ dur, un os d' altres èpoques....
Per cortesia del Kletterer tinc les cintes posades al 7b de la dreta de la Keops. Aprofito bé i la faig a vista, aixó si, amb tot de magnesi acabat de posar...no és massa dur, podria ser 7a+. En tot cas baixo content, tot el que vingui ara serà de plus....
Ens en anem cap a l' oest i aprofitant que el Ruben i cia tenen cintes posades al Pez mas viejo del rio 7b, la provo a vista, fallant al pas al no agafar prou bé el bidit..llàstima perque podria haver sortit; ja hagués estat un bon regal de tió...al cap de poc, massa poc, li dono un segon toc, i la torno a cagar al mateix lloc...com a excusa diré que patia pel dit índex mig obert...pero no deixa de ser aixó, una excusa. El proper dia de mestralada cap aqui de cap...queden pendents també un 7a+ i un 7b+ molt guapos.

Siuranella sud

2010-12-20T13:21:00.000+01:00

Dissabte d' exploració, amb el JL i el Vicenç, a la Siuranella Sud, un sector que cap dels tres havia "disfrutat " abans...mirem una mica totes les linies i ens acabem decantant per a escalfar a Marmitaku 6c, de lo més "barato" del sector (també hi ha un 6b+, pero tenia una pinta...). Bona tibada d' entrada, placa fina i anarfent fins a completar el 28m. de via. Amb tot aixó arriba una columna de bows i vakes, entre els quals cares ciberconegudes, lo Pau i lo Tranki. Saludos i a lo nostro. Lo nostro és el 7b+, NK, just a la dreta del 6c.

El munta el Vicenç, ajudat, al loro!! en alguns punts amb la canya (es nota que es d' arran de mar...). Vist aquest espectacle inaudit ja ens fem el càrrec del que hi ha...Passada d' inspecció i un pegue posterior prou bo, pero amb poc repòs...ho pago al segon pas dur...almenys ja ho tenim controlat per a un altre dia. Entrada dura, bavaresa desplomada i pas potent i tècnic de sortida. Tram més tranquil i sorpresa final...molt guapa. Tot el matí amb ulleres de sol i escalant amb samarreta de màniga curta...increïble. Marxem que comença a afluixar el sol, i la cosa ja canvia.

Sense sponsor...

2010-12-13T14:35:00.000+01:00

Siurana des de dues vessants, orogràfiques i d' activitat....dissabte, excursió en familia cap a Gallicant, des d' on albirem desenes de furgonetes a l' aparcament i tot de punts de colors trepant a la solana..diumenge ens toca a nosaltres; matinal productiva a Grau de Masets. Pugem amb el JL i cia, el Joan i cia, el Feliu i cia, o sigui jo...El JL i el Joan tenen a punt la Muerte del sponsor 7b+. No ens han de convencer gaire, ja fa massa temps que la tinc pendent...Escalfem repetint Aleva 6b+, així puc encadenar el que vaig desencadenar l' altre dia. Acte seguit el Feliu es treu l' espina de Litlle Ted 7a+, que ja tinc al sac doblat...ara a la feina. Aprofitant les cintes posades faig una passada d' inspecció a la Muerte..festival regletero, amb alguns passos tensos...al tanto amb els vuelos, que excepte el darrer, son en placa...

Li fot el Feliu i e molt animal gairebé la treu al flash; fot una volada marca de la casa al intentar agafar el darrer canto de la via...quin pegue més bó. Una llàstima. Amb tot aixó el JL la encadena sense gairebé ni bufar, i el Joan no té el dia...Em torna a tocar. Vaig fent, amb alguna errada, peró puc anar agafant aire. Em planto al darrer repòs, dues tibades i R. Un altre 7b+ al second go al sac...baixo ben content a dinar a casa.

El JL a punt de triomfar...

Sector l' Ermita d' Arbolí.

Vilanova de Meià: Baron Rampante (210m. 7a+) + Fesderico (125m. 7a+)

2010-11-29T12:40:00.000+01:00

Desprès dels darrers "tutes" ja convé una mica d' esportiva en paret; la nostra única preocupació, és un dir, serà el rotpunkt....Aixi doncs que cap a Vilanova, a veure si podem combinar la Baron Rampante, a la Roca dels Arcs, amb la Fesderico a la Roca Alta. La Baron ja l' havia provat el Feliu feia temps, fent-me el salt amb un innombrable de Reus. , pero no tenia cap problema amb repetir-la....entrem en matèria.
L1 6b+ Anar fent fins al desplomet final on acabes d' escalfar....duïem el C3, pero no el vam posar. Per a no carregar-lo tot el dia, millor una baga psicologica en un tronc sec.

L2 6b més plaquero. Posant-m'hi sortint de l' altre ja em noto els avantbraços a punt...

L3 7a+/b. L' afronta el Feliu, a veure si triomfa. Anar fent fins al mur on ja veus que tibaràs. Ho prova pero entre xapatges i estudiar la seqüencia, s' acaba penjant. Sense ni reposar fa el pas i cap a la R. Al meu torn, i amb la seqüencia ben clara, encadeno. Pas molt a bloc; invertido molón, regletilla que te cagas i dinàmic, esperonat pel Fèlix, a la regleta salvadora. Desprès més tranqui peró pilòs fins a la r.

L4 6c+/7a. Agafo una mica d' aire i cap amunt..bons cantos, peró romos. Seqüencia més tècnica en un minidiedre i placa més fina fins a la r. També triomfem.

L5 6a Sortir a l' esquerra i recte amunt. Potser el llarg més fluixot.

L6 6a Recte amunt per un mur molt guapo, amb algun paset més finet. Les xapes estan a tocar de les de la Cruel Pasion, ara també amb bolts, fins al punt que et confons...no s' acaba d' entendre; lo seu seria el darrer llarg comú.

Sortim recte amunt amb una trepada de IV. Unes barretes, recollim trastos i disparats cap a la Roca Alta.

En 30min. ens plantem al peu de la Fesderico, per un sender prou marcat.

L1+L2 trepada de III cutre i 7a+. La reunió es pot muntar amb la primera xapa del 7a+ i una de r, no calen els cargols ni les xapes que marca la guia. De totes maneres s' empalmen sense problemes. Mur desplomat de regletes, canvi durillo a bavaresa i anar fent. El Feliu entra amb molta energia i peta un bon canto, cap a la tercera xapa. Baixa a R0 i encadena el llarg. Jo també estic a punt de fastidiar el rotpunkt, al petar-me un peu ja a la bavaresa; per sort el recolo ràpid i m' aguanto. com ja heu deduït roca una mica delicada. Bon cantos pero dubtosos.

L3 V o màs. Diagonal mig guarrilla cap a la dreta, a buscar el muraco final.

L4+L5. 6c+ Mur boníssim. Pilòs, sempre amb canto peró de "menearte". A partir del desplomet, just abans de r4, festival de bústies impressionants. Llarg entusiasmant.

Cim i en 30-40min. ja som al cotxe. Avui encara és de dia...A la Baron hi hem posat 3h. justes, i un parell més per a la Fesderico. Temperatura gèlida, peró amb el solet a gust. Un dia rodó. Llàstima que no el puc rematar amb el festival previst....

Vam fer amb corda simple i unes 16 cintes, amb algunes de llargues i altres de molt llargues

Siurana. Aparador

2010-11-22T11:34:00.000+01:00

Escapada el divendres amb el JL i el Kletterer, que ja s' està posant al dia, el mamon....Mig escalfem, que fa una bona rasca, a Gatzara 6c. El JL te el detall de muntarnos i explicar els trucs de Xerinola 7b+. Anar fent d' equilibris i regletes (guai...) fins a fisura roma i dinàmic de sortida (no tant guai...). Al primer toc em planto al repós, peró no resoldré el dinàmic. Al segon em planto directament al dinàmic, peró no tinc molla, ni al braç ni al coco ( i aixó que tens la xapa a la cintura). Era d' aquells dies que vas sense ràbia...... Serà qüestió de polir els lances.
Marxo a complir amb les meves obligacions paternals i els deixo entretinguts amb la Llargaruda.

Diumenge sortideta familiar al barranc de fraguerau, a Ulldemolins. Excursioneta tranquila i molt recomanable per a dies ventosos.

Sant Gervàs. Inhospitak 185m. 7a/A1

2010-11-17T12:37:00.000+01:00

Cap a Sant Gervàs de nou, a veure si podem repetir la nova via dels Ganxeto-Torre, encara calenteta del forn....el que no sabiem és que ens cremariem!!!

Consultats els masters, ens diuen que inclús és algo més fàcil que la Escaladors en perill d' extinció, que vam escalar l' any passat per aquestes dates, amb prou èxit i que ens va deixar un molt bon regust de boca...els fem cas i divendres, valents cap a l' ermita de Sant Roc.
Ens plantem en 3/4 a la canal, i en pocs minuts més ja som a peu de via:

L1 7a+/b. Entrada dura, que t' agafa molt fred, peró ben assegurada amb pràcticament totes les peces del llarg...desprès diedre desequipat de 6c, on tampoc regalen. El Feliu passa amb algun repòs i algun subebaja...al meu torn flipo bastant...no se si és que vaig fred o patòs o que, pero no tinc bones sensacions...Tascons a gogo, aliens i C1

L2 7a/A1. Tiro cap al primer bolt sortint de la r, miro el percal i no ho veig clar. Em noto patós, patós, i en conseqüencia vaig cagadillo...o és al revès? no ho sé. La qüestió és que baixo a la r i tira el Fèlix. Es casca una navegada pel tram de 6b fins al segon bolt, sense possibilitats de protecció. Nomès duiem un martell i li sap greu clavar i alterar la via...prohibit caure. El 7c no el veiem ni en pintura, el fem tot en A1. Tasconets i algun minimerlet per arribar a les peces fixes. Sortida en lliure guapo, pero molt tècnic (tot de laterals per a mans i peus) fins a la r.

L3 7a/b. Amb dos llargs ja anem cuits....deixem el 7a/b i anem fent en A1. Realment es complicat assegurar-se passant en lliure, donada la forma d' escalar, laterals i més laterals....nomès per a autèntics experts o per a molt valents. En artifo vas fent, les peces queden prou bé...excepte un parell de tasconets que no van suportar el pes del Feliu...sort del canto bo que tenia a la grapa....a partir de la travessa del bolt i el clau, la cosa afluixa. Tascons de totes les mides, inclús estaria bé algun mitjà o gros repetit, aliens i camalots.

L4 6c+. Tranqui, també. Aqui no regalen enlloc. Sortida a caçar el bolt, travessa amb final feliç, placa fina i anar fent per lleu fisura fins a la r. Els passos més durs ben assegurats, peró molt alegria en general...

L5 6b. Li tiro, sense gaire convenciment, peró és que el Fèlix s' ha deixat les bagues de reunió i l' ha muntat amb la corda...a més ja ha tingut lo seu, el pobre....Placa fina a buscar el bolt. Anar fent fins que tomba i el terreny empitjora. Busquem el forat del bolt pero no el veiem....el pont de roca tampoc. A tope de corda, per el camí més lògic, amb tendència a l' esquerra fins a la r final.

7:30h de res...quins panots. Avui hem rebut una bona cura d' humiltat,..aixó si, podem gaudir d' una bonica posta de sol. Depressa cap al cotxe, on arribem negre, negre. Sort que ja controlavem el camí.
La via és molt bona, la pedra excel.lent, ara, no sé si era el tipus d' escalada (res a veure amb la Escaladors), o que no tenia el dia (en mi ja pot ser, pero en el Fèlix ja és més excepcional) o què collons, peró deunido el festival.....ah, i felicitats als primers repetidors pel rotpunkt. Almenys hi ha un Olivé bó.

De material duiem el de la ressenya: Aliens del blau al taronja i camalots fins al C3, el ganxo i la pedala. Baguetes fines per a algun minimerlet. Nomès faltaven los perros i la parcela... Mola repetir tascons mitjans i grans, si vas en plan covard. Un pitó plà o universal per al tram expo del segon llarg estaria bé...aquí cadascú ja s' ho sabrà...

Per cert, un apunt; a la ressenya diu que cal pendre pista a l' esquerra direcció Mas d' en Gras, quan en realitat és a la dreta.

Merda a Siurana. Can Marges, sector nou

2010-11-09T11:43:00.000+01:00

El titol del post no és gaire subtil...peró és el que hi ha.

Fent camí cap a les noves vies de Can Marges (cap a l' est des del zig-zag), ens trobem amb aquesta sorpresa desagradable:

Tot el sector és un autèntic camp de mines, escampades sense pudor, poder no seria la paraula més adïent, per els vorals del senderó....que en som de porcs. La veritat és que no tinc per costum d' endur-me el paper, tal i com s' hauria de fer, peró almenys faig un bon clot i miro de ser discret.

Pel que fa al sector: bastanta varietat de grau (de V fins a 7c), amb una roca que sembla més d' Arbolí. Les vies no son gaires llargues (20m.). Escalfo a un 6a+ desplomat de canto enorme, prou bonic. Queda muntat per al Jaume i l' Angel. Desprès comença el festival del 7a....

1er 7a. Al final del sector, al costat d' un altre i d' un projecte(corda fixa). Entrada bloquera. Estic massa fred i haig de repetir el pas d' entrada.

2on 7a. A la dreta de l' anterior. Tranqui també a la primera xapa. Desprès més fàcil. A vista

3er 7a. Situat més a l' esquerra, al mur partit on hi han diversos 6c. Entrada bloquera i passos atlètics a dalt. Al tanto amb un bidit que fa mal...encara avui tinc el dit de fusta, i al tanto que encara es trenca alguna cosa.També a vista.

Pugem la corda amb nusos, on trobem 6a i un parell de 7a's junts. Començo amb el de la dreta. L' haig de lluitar més (no me siento el dedo...), pero també surt a vista. Algun aleje.

Gairebé sense repossar em poso al 7a de l' esquerra, amb un pas cabró a mitja via, que em tomba...ja estic cuit. Segueixo amunt i disfruto dels moviments de bidits i monodits del bombo de sortida. No hi ha temps per a més i aquest queda pendent. També queda pendent el 6b+ d' abaix que probaven els pompiers...realment es veia guapo, i prou dur..

Terradets. Doctor, doctor, que em passa? 240m. 7b

2010-11-02T13:32:00.000+01:00

No em cal anar al metge per a saber l' origen dels meus cruiximents i molèsties vàries....

Dilluns agafo el relleu al Fèlix i em trobo amb el Vicenç, i cia, a l' aparcament de les bagasses. La idea, en principi ( mai saps on aniràs a patir, vull dir a petar, amb aquests...) és la Doctor, doctor; els pronòstics s' acompleixen, també els meteorològics. Les referències que tinc de la via son realment bones; a més de la piada del Piju, tinc impressions de primera mà del Vicenç, que ja la feta i va a per el rotpunkt, i de l' Albert, que diu que és la millor via de Terradets...si ell ho diu....Aixi que, acompanyats pels amics navarros de l' Albert, enfilem la pujadeta cap al peu de la paret del Lupitan, Aka sector Amanita....

El reparto, asimètric, de llargs ja el tinc fet.

L1. 6a+ tranquil, fins al diedre final on cal apretar una miqueta. Camalots i algun alien gran.

L2 6c. Es deixa fer prou bé ( de segon...). Aqui el tema és protegir-se adeqüadament, doncs el llarg està completament net. 15 metres d' encastaments varis i segona meitat més tranquila, peró amb algun bloc psé-psé..tots els camalots i aliens grans per al primer tram i aliens més petits a dalt.

inici L2

L' amic Pitu sortint del L2

L3 6c Com molt bé diu el Piju, la primera part és més per a valents...així que li "cedeixo" el llarg al Vicenç, així també podrà recuperar bé per a afrontar el repte del 7b (que bo que sòc...). Sortida de la R una mica precària sobre blocs perillosos, assegurada amb alien blau i tascó petit...passar levitant per damunt dels blocs, diedre, travessa més asequible a esquerra i placa amunt, ja amb bolts (ara ja hi son tots tres).Aliens, tascons petits, camalots mitjans a la travessa i molt de tacte...

L3. Al loro amb els blocs...

L4 7b...el llarg extasiant, segons la ressenya...i extenuant, afegiria. Molt bó, d' anar aguantant, peró també molt d' equilibris. El Vicenç encadena, com aquell qui diu a vista, perque tampoc té cap seqüencia amb truco a memoritzar. Al meu torn també encadeno...ara tocarà apretar de valent per a encadenar el que queda...

Llarg equipat.

inici L4

L5 6c Per posar-se a plorar de lo bó que és. Llarga travessa a esquerres i recte amunt, més dret peró amb bústies. Entrada a la R sobre roca amb una crosta sospitosa. Equipat amb alegria. El friend mitjà del croquis no cal, de debó.

L5 la Placa...

L6 7a Només sortir de la R pots patinar i fastidiar el rotpunkt...desprès canto i sortida amb moviments molt fins en diedre cec, pendent tota l' estona de no obrir la porta al fracàs....Lluitant-ho bastant encadenem. Equipat també amb alegria....

Inici L6

L7 6c+/7a Rematada final. Sortida de la aèria R una mica expo, amb un bon factor 2, minimitzable amb un alien groc. Bones apretades i pasos llargs en desplom. Canto més petit del que desitjaries, per sort a dalt millora...franges de gotes d' aigua brutals...Equipat. Ja està, fenya feta. Rotpunkt per tots dos.

Baixem improvisant una mica per anar a petar a l' entrada de l' Amanita. Amb aquesta opció pots deixar bambes i motxiles a peu de via. Recomanable recanvis de bagues (ull al primer rapel) i algun mallon.

Esperem a els i les màquines del norte i cap al cotxe.

Vam posar-hi 5 hores justes, amb una temperatura ideal, temperatura rotpunkt....Duiem el material de la ressenya i 15 cintes, la meitat de les llargues.

Papagora

2010-10-25T10:28:00.000+02:00

Divendres al migdia, cap a Siurana...El Feliu té clar on vol anar, i a mi ja m' està bé; fa temps que tinc ganes de probar-la. Un curt i concís sms informa al JL i al Kletterer d' on passarem la tarda....
Aixi que arribem ja flipem amb la quantitat de cotxes de guiris, majoritariament, que ens trobem a l' aparcament de Fontscaldes...entre ells el del mateix animal Kammerlander...
Anem directes a barraca; el Feliu escalfa a Volta i Volta 6b+ sobat de fisura, no massa apropiat per a escalfar....jo declino les cintes posades i em munto la veïna Lamparós toca el dos 6b+, sembla que més maco, i no de tibar tant. I d' aqui cap a muntar l' objectiu Papagora 7c, fàcil o inclús 7b+ diuen. Realment no té cap pas inhumà, peró és que és un monstre de 35m. sostinguts, amb placa desplomada de regletes, amb tant sols un repòs bo, ja dalt de tot.
La munta el Fèlix, fent memòria dels pasos (ja la provat 3o 4 vegades). Al meu torn passo prou bé, resolent bé tots els pasos...aquí el problema és fer-ho tot seguit....
Amb tot aixó ja pululen per allà el JL i el Carlos, que aprofiten per a fer un tientu d' inspecció cadascun.
Li torna a fotre el Feliu, peró cau a mitja via, més avall d' on havia plantat la bandera en alguna altre ocasió.
Ja em torna a tocar....he reposat força, a veure que tal. Li tiro, amb alguna cagadeta abaix que acabaré pagant...Arribo a la secció tècnica abans del pas clau i amb tres subebajas acabo bastant tocat. Tot i aixó arribo als cantos bons on puc recuperar una mica abans del pas clau. Resolc més o menys bé, peró no tinc nasos de xapar...miro de seguir, pillo la regleta bona d' esquerres, i a la que deixo anar la dreta....no caic perqué sóc un merda i em pillo, amb un bri de força que em queda, a la cinta que tenia als morros i no he pogut xapar....llàstima. Reposo una mica i acabo la via sense més trampes....ho he donat realment tot, he quedat absolutament rebentat....i aixó és bona cosa. A veure si el proper dia la memoritzo millor de dalt a baix; aquí no et pots permetre el més mínim error. Marxem cuits a fer una birra, que tot i no encadenar, ens la mereixem...

Paret d' Aragó. La Pilastra dels Voltors 275m. 6c

2010-10-19T10:47:00.001+02:00

Mollt bona via que dissabte vaig tindre l'ocasió d' escalar amb l' amic Eduard, en el que era la seva primera incursió al Congost. La única condició era que em tocava tota de primer, peró ja m' aniria bé per a anar fent callo.....

Desprès d' enganxar-nos una mica als llençols (és un dir...) ens posem en marxa i a les 10 en punt comencem a trepar. La fresca de l' aproximació s' ha convertit en una calda infernal....el mar de nuvòls sota els peus és total. Compartirem el dia amb una cordada de tres a la Puñalada Trapera (la única que em falta de la Pilastra), amb algun crit de cordades a Catalunya (que no veurem) i amb una bona colla de voltors......de lujo.

La ressenya, sempre acurada, cortesia del Luichy.

L1 Algun paset de V i caminant fins a la R(pitó i sabina), just on acaba la pujadeta. Alien groc

L2 Placa guapa, amb algun tram finet per el grau. Totalment equipada, amb posibilitats de posar alguna cosa més si procedeix.

Final L2

L3 Placa més tiesa de 6c, ben assegurada amb bolts. El tema està als darrers bolts, amb peus una mica precaris en adherències sobre roca mullada...tot i així surt bé. Sortida fàcil cap a l' esquerra, protegible amb algun alien. Per cert, aviso a navegantes. L' amic Eduard, tibant en A0 del pont de roca que constituïa la segona assegurança del llarg, se la petat...no el cordino putrefacte, sinó el propi pont de roca...potser hi entra alguna cosa, no ho sé. De totes maneres, no és el tram més dificil....

L4 Bombet molt guapo de 6a+, ben protegit. Desprès fissura de 6a tiesa i amb roca aparentment dubtosa pero sòlida. Aliens i C2.

L5 Fisura sinuosa de 6a. Aquí la gràcia està en passar sense tocar el bloc dubtòs....Desprès ve el tram matojero, que tampoc és exagerat. Alien taronja i C1. Bagues.

L6 Inici en placa de roca bona, fàcil pero amb protecció justeta, fins a una fisura. Vaig tirar fins a sota el sostre, pero la travessa a esquerres feia por...blocs realment perillosos. Potser millor franquejar abans, per placa compacte de bona roca. Tramet de IV al final, on cal controlar bé el fregament, tot i que la sabina no t' ho posa fàcil...Tasco petit a la placa, alien groc i bagues. Bagues llaaargues.

Quines vistes....ambiente massimo

L7 El llarg estrella. Diedre bonissim, amb roca molt més adherent del que sembla (per sort...). S' assegura al gust. Vem posar C2, C3 i un equivalent al C2 al sortir cap al IV+, alien vermell i amunt. Tramet també tieso i guapo. Reunió a muntar amb tascons mitjans i alien verd. Reforçable amb una sabina una mica a desmà. Aquí l' Edu va posar a proba el meu art de triangular assegurances.....

Evidentment L7

L8 Inici amb bona roca fins al mur final vertical de blocs apilats de IV+. És fàcil pero t' ho has de mirar amb la calma. Algun alien mitjà.

En 6:30h som dalt, aixó si, sense estresar-nos.
De mathos vem posar semàfor alien, C1, un parell de C2 i C3. El C4 el vam posar un cop, pero podies posar alguna cosa més petita. Abans que un C4 repetiria el C1. Els tascons, mitjans, bàsicament per a muntar la R7.

Aqui l' Eduard cual Lacoonte...

A mig matí la boira espesa del fons del congost ha començat a pujar...ja no hem hagut de patir més pel sol.
Sort que al final s' ha esvaït; anar a fer una via a la pilastra i no poder disfrutar de les vistes.....
Una bona jornada, entre pitus i flautes ja et quedes a gust....

al dia...

2010-10-13T10:44:00.000+02:00

Un altre cap de setmana sense tàpia...snif. Que hi farem, doncs esportiva.
Dissabte enfilem amb el Manel i el Menor cap a la Mola Roquerola, peró la boira espesa ens fa canviar d' objectiu un cop ja som a Rojals. Torna enrere, tot admirant l' oest de Catalunya prou net, ruta amb cotxe per les comarques del Camp de Tarragona, i cap a Arbolí. A Siurana ni ens ho plantejem. El sector més protegit de la llevantada és el Falcó. Tinc la il.lusió de fer les llarguissimes vies que es troben a l' esquerra de la paret, pero la majoria, per als que més de 20-25m. ja és tàpia, ens porta cap a la par dreta.
Escalfem a Luciernaga de noche 6b+ que deunido....molt sobat i patinòs, d' equilibris i moviments raros. No ens agrada gens. Per a més inri tens un trekking descomunal a la R, vertical i amb grans cantos, peró d' aspecte molt sobat. Cap dels tres se la juga. Mallon i avall...comencem bé!
Decepcionats ens posem a El asesino es el sheriff 7b. La munta el Manel. A la primera pasada em quedo amb els moviments bloqueros d' entrada. Al segon tientu surt la part dificil pero en confio al segon tram dur i caic. A la tercera encadeno, que no estamos tan mal, visca les pila sessions al plafó. La via és bona. Entrada molt bloquera, regletosa i tècnica. Passat aixó no et pots relaxar fins al repòs. Desprès pa de problem....
Mes i mig desprès del reinici ja tornem als 7b's...a veure si duren.

posant-se al dia...

2010-10-04T10:17:00.001+02:00

Doncs aixó, que sembla que anem agafant el to.
Divendres sortim amb el JL i el F-liu a Siurana, sense cap idea concreta. Fem cap al Grau de Masets Abaix.
El JL escalfa (potser masa i tot...) a Happy sixties 6c amb entrada regletosa i caiguda lletja a dalt. Naltros, que ja el tenim fet, declinem la proposta. Baixem més i escalfem a Aleva 6b+ de correportuvida...tinc la oportunitat de desencadenar-lo, i no la desaprofito.
Ja escalfats, tant per les vies com per el sol que ha acabat sortint, ens posem a Little Ted 7a+ molt guapo que ja tinc al sarró. La munta el JL, desprès d' arrencar un canto de la via (esta massa fort). Al meu torn encadeno al primer toc del dia, sense patir en excés....El Fèlix s' hi arrosega, pagant la matxacada de dimecres al plafó (es que.....).
Completada la ronda anem a les noves vies que hi ha més a l' est. M' animen a provar a vista, pero a vista de veritat, doncs amb prou feines s' ha fet la via, un 7a sense nom amb bona pinta. Primera meitat amb bavaresa desplomada, repòs, i sortida desplomada de bon canto, amb sorpresa a la sortida de la placa superior....
Surt a vista, patint una mica més, sobretot degut als cantos plans de la bavaresa, encara bruts de líquens i polsim..si hi aneu mola un raspall...

Little Ted 7a+

Peña de Sin. L' Usage du Monde 350m.7a/A1

2010-09-28T12:04:00.000+02:00

Una bona manera de treure's la son de les orelles; divendres cap a Aïnsa, amb un futur incert, peró vista la parroquia ja t' ho vas imaginant....total, que no sé si m' enreden, em deixo enredar o m' enredo jo sol, segurament una mica de tot. Resultat: una jornada de les que recordes...
Fetes les reflexions personals, que a la majoria li suen, i a algú li faran fer una rialla foteta, entrem en matèria:

Aquest serà el nostre objectiu, els dels veïns de paret ni el poso, que és practicament pornogràfic....
Aproximació ràpida en 20min. de del pont de la carretera de Plan, amb paradeta de produits regionaux inclosa...

L1. Grimpada de III, prou tiesa i muret de V. Cal controlar bé, com a tota la via, el guiat de cordes, o et quedes clavat...

Els màquines al seu primer llarg

L2. 6b+ sostingut, de navegar...sortida de la R bastant desesperant, amb roca que s' esmicola...realment delicat....trobem un doble regalet d' algú que s' ha baixat. La roca va millorant al llarg de l' idem. La reunió no està tant a la dreta com marca la ressenya.

L3 Sortida de la reunió prou expo, amb un factor 2 impossible de corregir. Una bona apretada sobre regletes de roca excel.lent (per sort) i sortida més tranquila (6a+) i protegible fins al tram final del llarg 6c+ molt guapo i prou protegit. Al tanto altre vegada amb el fregament.

L4 Li torno a tirar per que el Fèlix faci el llarg de 7a/A1, que generòs que sòc....Diedre maco de 6a+, vira guarrilla i remuntada de IV+, per dir algo....vaig muntar la reunió massa avall, i vam fer un petit llarg extra fins al jardí bo que marca la topo.Al tanto altre vegada amb el fregament. Reunió a muntar en una bona fissura.

L5 Sortida per fissura, que deixem rapidament per anar directes a la base del diedre vermell de l' esquerra. El primer pitó no el veiem. El diedre està prou assegurat. El Feliu passa en lliure de pitó a pitó.7a/A1 De segon, amb les cintes posades es fa A0 prou bé. Passet per a sortir a l' esperó gris, assegurat amb un pitó massa martellejat, on anirà bé un cordinillo, més que res per no petar el moscata amb la torsió...El tram de 6c+ és boníssim, relativament assegurat amb bolts. Aixó si, del darrer parabolt a la R, i com diria el JL, corre por tu vida.....

L6 Sortida d' equilibris de la r, peró aquest cop ben protegit. Travessa a dretes a buscar el final del gran diedre, amb roca més sòlida del que sembla. El problema bé més amunt. Al tanto amb els blocs tipus espasa de damocles....anar fent amb la calma (6b) fins a la R.

L7 Sortim de la r en clara travessa a dretes, a buscar un pitó vermell al marcat esperó. El Fèlix tira recte amunt, proper al fil i la caga peró bé....no troba cap assegurança, tret d' alguna sabina, sembla que hauria d' haver anat més a la dreta, per terreny no tant compacte, peró més protegible. El problema està quan arriba a un diedre molt fi, diria que 6b+, amb passos de fe, sense més protecció que una sabina que arrencaves amb la mà i un tascó petit posat en un miniflake...prohibit caure. Fa el pas, troba els dos pitons de sortida i cap amunt. Deu ni do la tibadeta per a sortir al jardí. La via acaba aquí, ara comença l' aventura....

L7bis. Tirar jardi amunt, jabalí total, fins a una mena de coll, amb una marcada feixa a esquerres.
L8 feixa de III que tranki...tiro jo, aixi m' ho puc assegurar al gust...molt estreta, amb roca que se't desfà a les mans (i als peus...), sorra, buitreres plenes de merda, sabines que no et deixen passar, trams on passo arrosegant-me. Munto reunió on la feixa torna a ser un bosc penjat.
D' aqui encara tires una mica més pel bosc penjat, fins a un punt on s' obre, recollim cordes, i pots tirar amunt, direcció al nord per a poder girar desprès cap a l' est, grimpant per unes grades d' un rocam brutal, molt curiós. Un cop dalt el bosc s' obre. Cal seguir la carena més o menys bosc endins, fins que clarament comença a baixar. Per a evitar les feixes pròximes a la tàpia, cal anar amb tendència diagonal, cap al nord. Desprès de fer una mica més el porc senglar arribem al camí (Pr) que duu al coll, on trobem un cartell indicador. Agafem direcció Plan, cap a l' est, fins a la carretera. Com que des de dalt hem vist que els demès s' han retirat i ja son al cotxe, fem un enllaç, via Kletterer (agraïts, per cert...), amb l' Albert per a que ens vinguin a recollir i estalviar-nos la caminadeta per la carretera; que menos....

Total 8 horetes fins a la R7bis, més 3/4 per a sortir d' allà i la caminadeta de 1:30h fins a la carretera.
Tret del 7a/A1, hem encadenat tot el demès, lluitant-ho, que és lo principal....
La via està amb pitons i parabolts, tot i que aquests darrers te'ls miraves diferent de com et mires un bon parabolt 10x90mm....a les r penjades, i gràcies a les dades que, desinteresadament, ens va aportar l' Albert, només veïa "xinxetes"...proposo una col.lecta per un joc de broques i bateries extres per al Ravier.
En fi, per a naltros una bona via d'aventurilla, amb trams realment guapos i altres d' anar a passar,.....a passar por. Sembla que la via amb prou feines s' ha fet, peró no cal patir per la runa; Derribos Garrido es va encarregar de deixar-ho una mica millor...
Duiem camalots 1, 2, 3 i 4, aliens del negre al taronja i joc de tascons, i ho vam possar practicament tot. Molt important cintes llargues, peró llargues de veritat.

arbolí repeat

2010-09-17T15:02:00.000+02:00

Sortida vista i no vista a Arbolí. Surto aquest matí, cap a quarts de 12, cap a Can Simiro, on trobaré el Jaume, amb el Sergi i el Delfí....

Arribo i em poso directe, per enessima vegada a Espero 6b+. Em noto prou bé. La pluja amenaça i anem amb el Sergi cap al 7a`s.
Munta la No m' enganyis més 7a, encadenant a vista, baixa i ràpidament li foto jo, i encadeno....sorpresa, sembla que la cosa va millorant.
Procedim d' igual manera a la veïna Agua de fuego 7a, peró aquesta vegada el pas clau el tomba. Al meu torn la cago als passos llargs de mitja via, pero aguanto i també l' encadeno. Els trons s' acosten, ja em tentat massa la sort. Pleguem i just a l' entrar al cotxe ens cau la de Dios es Padre.....

La llet que em tingut........

ECA Pallars a la Paret del Diable 140m. 6c+.

2010-09-13T14:08:00.000+02:00

Canvi de plans a darrera hora i divendres vespre cap a Collegats, amb el Fèlix i el Vicenç.
L' objectiu no està clar, cosa que desestabilitza la meva ment linial....per sort un sopar ben regat fa veure les coses més clares.
Aixi que ens llevem al matí, ben d' hora, a vore si podem fer la ECA Pallars i la Frikis go home. El tema és que, tot preparant l' habituallament, se'ns enganxa de l' esquena el pobre Fèlix...ens acompanya a l' aproximació, a veure que tal. Un cop a peu de via decideix deixar-ho estar i tornar al cotxe; realment li deu fer molt de mal.....total que, tot i les veuetes endimoniades que es manifestaven a través del Vicenç, decidim fer una via i baixar al fer esportiva al costat del cotxe, almenys li farem companyia....
Servidor no es troba gaire motivat, i menys veient el primer llarg...li tira doncs el Vicenç, que per aixó és el bo...
L1 6b. Quina porqueria de llarg...perdoneu, pero algu ho havia de dir. Roca, si es que s' en pot dir així, fangosa i relliscosa. Equipat amb un parell de ponts de roca de la risa i un parabolt. A la que el pillo li foto un A0....El darrer tram, amb una bonica bavaresa, es salva una mica de la crema.

L2 6c+. Tal i com vaig ja ni em plantejo de tirar de primer, tot i que el llarg pinta millor. Craso error..travessia cabroneta on de segon flipes una mica...Bon desplom amb canto i pas més fi per a passar d' un costat a l' altre d' una mena d' esperó penjat. Més A0's...

L3 6b+. Sortida cap al pati, a buscar uns parabolts prou seguits. El pas clau és raro raro...ja posats també A0. La veritat, d' acord amb el Vicenç, es que no és un llarg gaire goapu d' escalar. Aqui la pifiem i muntem reunió de dos spits. En teoria segueix recte amunt, a buscar el peu d' unes plaques a la dreta.

L3 bis V. Li tiro.Bombet amb un parabolt i a buscar la R4.

L4 6b. Aquest és el llarg guapo. Roca bonísima, res a veure amb la ruïna d' abaix. El traçat no es tan espectacular, peró l' escalada és molt més maca. Curiosament prou equipat, tot i la qualitat de la roca i la posibilitat d' autoprotecció. La reunió no se si hi és. Vem muntar en una alzina gran, al sortir amb tendència a la dreta.

No poso la ressenya; compreu-vos la guia nova de Collegats. Està currada i surt bé de preu.Camalots fins al 3, aliens semàfor i taronja i tascons.

La via no ens ha motivat especialment, peró s' ha de dir que té un traçat lògic i espectacular.

Localitzem el ràpels cap a l' est (parabolts i anelles) i baixem amb 30 (amb doble corda)+50+20.

Saludem a l' Albert i al Santi que ja son al segon llarg de la seva via i cap a la carretera vella.

Ens refem una mica i a fer uns totxos, al sector Terraseta. Ombra a la tarda.

Via núm. 10 6c+. Surt a vista, patint de pila.....

Via núm. 9 7a+. L' encadena a vista el Vicenç i posteriorment jo m' hi arrosego....almenys torno a provar 7a+.

Dit i fet 6b. Per a acabar de rebentar. A vista. No puc més. Vista la motivació inicial ja he fet prou.

El sector és bonísim, molt més del que sembla a priori. Roca variada i excel.lent. Per a repetir...no podem dir el mateix de la ECA......

Sud del Pedraforca. Esperó Barrufets 275m. 7a

2010-09-06T17:04:00.000+02:00

Finalment ens posem de nou a la feina amb el Fèlix, a veure si agafem rodatge.....
Aquesta la tenia pendent, i per a iniciar el curs ja està bé. Es pot apretar una mica, peró en teoria no obliga, ...en teoria. Aixó si, escalada tècnica de nasos...
Així que dissabte enfilem cap a la sud des del Gresolet. Amb una hora i quart ens plantem a peu de via, amb una part de la feina ja feta. Pel camí coincidim amb una cordada que va a la Via de Tots, els únics que amb els seus crits ens acompanyaran durant tot el dia...
A la guia del Dalmau la graduació que marca és pura fantasia, V/A1, ja....els únics "quintos" que vam trobar van ser al bar....la graduació del Luichy a la guia de la sudface sembla més encertada, tot i que també amb els V o V+ apretats...Nosaltres duiem la de caranorte, prou bé.

L1 V+ Entrada amb blocs sospitosos i verticals...navegada per placa bona i R. Camalots, aliens i algun tascó.

L2 6b Diedret i travessa a dretes per sota el sostre. Sortida en diedre vertical amb algun paset desplomadillo fins a la placa de sortida...travessa marcada a esquerres i diedre matojero fins a la r. Al loro amb no tirar la placa recte amunt! Un pont de roca a equipar marca en punt de travessa...Aliens groc i vermell, C1 i tascons petits.

L3+L4 7a. Anem, en plan de guais, sense ganxos...per sort tenim un Feliu...Travessa molt fina de peus cap a l' esquerra. El pas més dur ve desprès, per a xapar el segon parabolt del llarg...pujada de peus amb bidits molt curts, uff... desprès anar fent amb algun peu-mà curiós fins al tram de V que tranqui...una mica trencadot. Empalmem amb el L4 sense problemes, controlant bé els primers xapatges. Encadenem tots dos, amb una bona injecció de moral. Ara tocarà apretar fins al final per al rotpunkt total....pràcticament equipat, pero obligadillo. Tascons i aliens per al tram de V (o màs). Llarg molt guapo. Al tanto amb la caiguda de pedres de la r4 a la 3...a mi ja em va passar algun projectil justet, justet...

L5 6b Passets fins per a caçar la fissura fàcil de la dreta. Travessa a sac cap a sota el sostret i amunt. Al tanto que per anar a buscar la bavaresa de sortida no és evident. Alien vermell a la fissura, la resta ok.

L6 6b+ Llarg prou sostingut, amb els pasos més durs ben assegurats. Aliens.

L7 6b+. Llarg boníssim, amb moviments molt tècnics i bonics. Molts pasos de fe....totalment equipat. Aquí la dificultat està en no sucumbir a la tentació de l' A0....

L8 IV. Sortim per l' aresta, saltem la r, encarem el muret final i muntem reunió de friends sota el bloc característic final....C1 i algun alien. En 5 horetes som dalt, passem del cim i cap avall.
Al final ho hem lluitat, i rotpunkt per als dos...superant clarament les meves expectatives inicials....
Bona temperatura, amb una mica de rasca al tapar-se el sol...sort del softshell!. Quin luxe passar fred a principis de setembre....
Vam fer amb semafor alien, camalots 1 i 2 i tascons mitjans i petits. Cintes llargues i un mosquetó petit o bagueto per a algun pitó difícil.
Molt bona via, indicada per a les ments més equilibrades.....

Berga. L' Estany

2010-09-06T12:38:00.000+02:00

Divendres, de camí cap al Pedraforca, fem una paradeta al sector l' Estany, a veure si afinem els equilibris, que bona falta ens farà......
Li fot el Feliu a Separan Realmente 6b+, la veritat es que decepcionant, diria que la més cutre d' aquell pany...tenim una vista.....total, que la fa i desfà i jo em poso a Poco juntas 6b+, dificil a vista, amb uns pasos de fe que deu nido....la lluito i surt a vista.
Per acabar, que se'ns fa de nit, muntem i encadenem a vista la Mofa't del Jerry 6c, molt bo. Aqui ja has de tibar una mica més.....
Marxem a sopar prou satisfets, almenys jo. Desprès de la palissa del dijous al plafó i encara m' aguanto...la cosa ja va agafant color......

anarfent....

2010-09-02T17:13:00.001+02:00

Dimarts quedo amb el Menor per a seguir "trotant".....

Sense objectiu concret fem cap a Can Melafots; tindré ocasió de probar els durs 6as (no es broma...) que ofereix Siurana:Trigonometria 6a+, Barrufet V+, Gargamel 6a i Mamà ya he espitao 6a+.

A Ca l' Isabel encadenem la via a la dreta de Limones, 6b bloquero, ja va bé....

Convenço al Xavi que ve poc motivat, a tornar intentar la Cromagnon Climbing, 7a+ boníssim que ja tinc encadenat...així ja tindré muntada la entrada de Gora Teta 7a, que cabron.

Faig molt decidit el lance inicial i surt bé. El problema es que a dalt arribo sota minims al pas clau i m' haig de penjar. Reposo una mica i amunt. Baixo cuit, peró content d' haver pogut apretar una mica.

Mentrestant, casualitats de la vida, el causant de la meva penitencia, el JL, provant al mateix costat la Boys don't cry....algun dia.

El menor immers en les seves pregàries......

tornant a tibar....

2010-08-30T17:01:00.000+02:00

Dijous passat, desprès de tres sessionetes clarificadores de plafó, retorn a la esportiva....
Amb el Jaume i l' històric Jordi Vives anem a passar la tarda a la Siuranella Nord, on tindre ocasió de curtir-me en vies que abans ni em mirava......
Em poso a Mucho Papito 6b. Encadeno, passant bastant de cangüelo....falta confiança, i els cantos sobadets i la humitat no ajuden....
Amb una mica més de soltura encadeno també la veïna Border Line 6c. Per sort ens comencem a trobar una mica millor...
Finalment, ja tustadillo, em poso a Pocopena 6c, aquest de veritat. A la que em veig apurat no dubto en pillar-me a la cinta...ay el coco.....no tinc esperit ni per a repetir-la. Com a reéntre tampoc ha estat malament del tot; pero ja veig que aixó serà dur.....

Cavallers. Pistacho asesino 230m. 6a

2010-07-26T10:59:00.000+02:00

Feia tants dies que no escrivia res que gairebé no recordava ni la contrasenya.....
Desprès de dies sense activitat trepatoria (ni tant sols indoor...) i de reclusió monàstica per a tancar temes de "fenya", munto una sortida ràpida a agafar una mica d' aire al pirineu. Feia temps que haviem de quedar amb l' Eduard, i aquesta sortida sembla l' apropiada. Farem alguna cosa asequible, per a testar la mà....mà que per cert tenia una fisura a la base del 4rt metatars que el metge d' urgències no em va veure....em sembla que estava més pendent de la infermera.....ja te vale. No m' ho van detectar fins al cap de dues setmanes, quan ja ho tenia gairebé enllestit.
Bé, al que anaven. Per qüestions de compromisos socials (aquest cop no eren meus...) que ens condicionen els horaris, ens decantem per Cavallers. Miro la guia, i la veritat es que on em fa més gràcia d' anar és cap a dalt....tornarem a la Pistacho. Amb aquesta serà la tercera, pero ja que pugem vull obsequiar al colega amb la millor escalada, en el grau, del sector.
La descripció de la via aqui i aqui. No cal afegir-hi res de nou.
Vam arribar els primers a peu de via, i al llarg del matí van arribar fins a 4 o 5 cordades, totes a fer el mateix....Per cert que uns francesos es van baixar al primer llarg...es veu que també n' hi ha de dolents...
La mà es va comportar, pero jo vaig trobar a faltar el rodatge. Al primer llarg vaig acerar i tot....peró bé, prou dignament en general, tenint en compte les circumstàncies....
Quatre fotillos per animar el post....

Siurana. Ay mamita...que daño que m'echo!

2010-06-15T09:50:00.000+02:00

Doncs aixó, li he donat vacances a la mà esquerra uns quants dies....Al loro amb les circumstàncies:
Diumenge li foto a vista a Ay mamita 7a al Pati de Siurana. Abans de pujar li pregunto al JL si la seva corda de 70m. arriba bé (la via es veu llarga, i a la puta merda de guia del Tonetti no diu els metres...). Em diu que si, que la va fer l' altre dia i pa de problem....encadeno a vista posant cintes, passo la corda pel mallon de la R i la desmunto. Quan ja soc a les grades inferiors, encara penjat, vaig a comentar amb el JL, que es qui m' assegura, la via i....collons, que passa????? a terra de cul, picant molt fort amb el palmell de la mà esquerra...quin mal...per sort no passa del cop; ara, tinc una mà com un teleñeco....El que ha pasat està prou clar; la corda s'ha acabat i el colega s' ha estampat. Diràs: quins pardillos...o almenys aixó haguès pensat jo..us asseguro que el JL, que ja porta uns anys escalant, és el tio més maniàtic i primmirat amb aquests temes que conec...pues a ell, bé, més aviat a mi, també li arriba el moment de la cagada tonta i evitable....ASI QUE AL LORO.
Abans de l' incident vam escalfar, repetint, la viagraman 7a assequible. Desprès m' enreda a probar El Jardin de la Amapollas 7c, diu que te unes regletes siuranenques que ti cagues...de lo que patinen...el tio em reconeix que avui el tacte és pitjor que el darrer dia que la va probar....el sòcol es boníssim, i a la part dura no m' hi aguanto, així que ni l' acabo de muntar...Desprès li fotre a vista a Ay mamita (molt bona, per cert, has d' escalar...), la resta ja l' he explicat....

aucellets a Arbolí...

2010-05-31T17:36:00.000+02:00

Divendres escapadeta ràpida (com el post...) a Can Simiro amb el Menor.
Escalfem n-petint Espero 6b+. Cada cop el faig diferent, pero avui em surt molt fàcil.....
Mig escalfats, i ja amb les cintes posades, provo el moviments de Els Impresentables 7b+ o 7b segons la guia. Al segon encadeno sense gaires agonies. Molt guapa. Entrada bloquera, repòs i bombo desplomat amb passos llargs. El Menor cau al segon tiento anant a la r...el ruixat que ens ha fet al acabar jo la minat....
Amb la tonteria ja ens ha passat la tarda...cap a casa.

Gairebé al acabar ens vam adonar que el forat del repòs d' aquesta via, en el tram comú amb Els Indesitjables 7a+, te llogater....una pobra bestiola piulava mentre la seva mare, amb algun cuc a la boca, esperava pacientment a l' arbre del davant a que acabessim de fer el prèssec....
Au, ja ho sabeu.....

Montrebei. Cor Salvatge 480m.7b guarreado

2010-05-24T12:17:00.001+02:00

Desprès de molts dies d' aguantar la tabarra del Feliu finalment cedeixo i em deixo entabanar......amb franquesa, haguès estat bé una mica més de rodatge (aquesta primavera no hem fet gaire cosa); peró ja li vaig deixar clar: si no m' ho veig hauràs de tirar del carro. Em diu que fale,... poz p'alante.

Aixi que dissabte a les 7:30h ja ens tens a peu de via, sort de la matinada, perque al cap de poc arriba una altra cordada amb el mateix objectiu.

La ressenya original arreglada pel Piju, on afegiré alguns comentaris.

L1. V+ Comú amb les del sector. muntem la R1 original (buri cutre), més amunt del que marca la ressenya.

L2 6b Al haver pujat més, el segon llarg es converteix en una marcada travesa a dretes. Es fa bé.

Comença el tema....

L3 6c+ Anar fent per sistemes de fissures. No és especialment dur (jo anava de segon, de fet com a tots els llargs durs, que de fet ho son casi tots....)

L4 6c+ desplom important ben assegurat i travesa fina a dretes. M' equivoco i em penjo al segon pitó per a mirar-m'ho bé...corregeixo i amunt.

Vista panoràmica desde r4

La cordada del darrera al L3

L5 7a Tampoc el recordo especialment dur, clar que anava de segon...

L6 6a llarg de "tràmit". Aqui pots dubtar a l' hora de triar la fissura. En general recte fins bastant amunt. Canvi de fissura, pitó i R.

L7 7a. Pas de bloc al sortir de la R, protegit amb pont de roca i tasconet petit. El tram de 6c té un pitó més. La placa de 6b es pot assegurar bé amb aliens petits. Roca boníssima.

L8 Canvi de reunió, fins a una R amb parabolts. Com diu la ressenya (?).

L9+L10 6b. Aqui el grau està més ajustat. Entrada fineta i fisures peleones....muntem directament la r10. Mola un universal curt, ja que no hi cap pitó (si restes de pitonatge) Bona fisura per a peces petites.

Entrada fina al L9

L11 6b+ 55m. de pura agonia. Per a mi el llarg més dur. Sort que em vaig escaquejar, aqui ho haguès passat malament....sobretot despres de veure la volada del Feliu; quan ja havia passat el segon pont de roca, on de fet també hi ha l' unic pitó del llarg, li patina el peu quan anava a col.locar un tasconet i avall. El tio es casca un puenting de 10m., fot el joc de tascons petits cap avall i pica molt de costat contra el tram més tombat del llarg...per sort el bidó i la funda li paren la patacada directa....un altre cosa és com ha quedat el pot....per sort ell està més sencer. Desprès d' uns exercicis espirituals per a tornar a aliniar els xacres, acaba el llarg. Jo de segon m' haig d' aplicar a fondo per a encadenar. Molt dur. Per acabar-ho d' adobar la R no és cap meravella. Només té un pitó (a caldo...) i la roca és una mica crocanti....quedaria bé un V mitjana (que no duiem). Al final ens apanyem amb una v petita cutre, un universal mig mig i un fantàstic alien verd....

L11. dur, dur

L12+L13 7a+ i 7b. Desplomillo amb roca una mica sospitosa, recorda el darrer llarg de la femme fatale. El Felix passa mig en lliure, mig en artifo fàcil. L' horn ja no està per a bolls...Alien blau, pitó, alien gris i amunt.

Es salta la R12 i tira amunt. Ara el que tenim ganes és d' anar acabant..placa prou assegurada, travesa cap al fissura amb aparença ruinosa, passet de 6b+ molt curt (ben assegurat amb aliens vermell i taronja) i reunió.
Al meu torn encadeno el 7a+, on el tema es enfiarse'n dels peus, cosa que amb la corda per dalt és més fàcil...El tram de 7b és prou humà, se li veu color. Té canto (relativament, compta amb un parell de regletes que deunido..), peró és molt fi de peus. Pasem en lliure, penjant-nos a reposar al dos darrers pitons...

L12, sortint del 7a+

L14 Sortida per xemenia curta, placa i r a muntar amb aliens.

Reflexionant a la r13

Està fort el tio......

Ja ho advertia la ressenya; Largo, duro y en libre (deixem-ho en Largo, muy duro y casi en libre): Un viot en tota regla. Quin master el menjavellanes....

En 10:40h som dalt prou dignament, encara hem fet via i hem encadenat bona part dels llargs. Per a compensar el fet de tirar bastant de segon almenys he apretat fins que on he pogut....a veure si entrenem més la ment,... i les fissures peleones, que és on ho he passat pitjor.

Bona temperatura tot el dia, sort del nuvòls que ens tapaven el sol a estones.

De material vam fer amb el de la ressenya. Jo hi afegiria un universal curt (r10) i una V mitjana (r11). Pots passar sense, peró.....indispensable un Fèlix del 15.....

Si algú troba el joc de tascons (wc del 1 al 6) per allà terra li agrairé el gesto.....

Siurana. Triomfant a la Siuranella Central

2010-05-10T10:55:00.000+02:00

Amb les previsions meteorologiques no gaire encoratjadores decidim, amb el Feliu, deixar el Montsec per una mica d' esportiva a Siurana...es revelarà com un gran encert.
Fem cap a mig matí a la Siuranella Central, on, gràcies al dia mig tapat, encara s' hi pot estar. D' aqui unes setmanes serà un forn....jo vaig sense cap idea fixa, no tinc controlades les vies. Anem a disfrutar, i a fe....
Comencem escalfant a Lo Romanot 6b+ molt bo. Tecnic, sense grans apretades, aixi calibrem bé els equilibris...
Desprès el Feliu munta la seva llosa...Aguachurri 7a+ durillo. Placa amb alguna apretada, bombo desplomat i sortida de passos llargs...molt maca. Al meu torn, i amb el bon flash del Fèlix, patapam, encadeno...A la sortida de dalt m' he hagut de buscar la vida, peró m' he vist, sorprenentment, molt bé de resistència. Li fot un altre cop el Feliu i ens obsequia amb una bona volada marca de la casa quan ja sortia...
El paio m' enreda a muntar la Berrío Cabrero 7b+ més que consolidat....diu que es munta bé. Vaig fent per la placa inferior...tot mirant el mur llarg i desplomat que em ve ara...es munta prou bé, parant a les xapes del desplom per a fer els trekkings amb garanties. Cantos bons, monodits, laterals, aqui hi ha de tot. Controlo bé el pas clau, sense l'escaqueo expo de l' esquerra, que et trobes quan ja has sortit del desplom i cap avall.
Li torna a fotre al 7a+ i amb molta solvència encadena...una llosa menys.
Bueno, arriba l' hora d' apretar....he vist prou a l' abast el 7b+, així que ho probarem....El Feliu m' esperona amb un consell a lo Guardiola; au, a disfrutar....Començo i m' embolico una mica en un pas de la placa inferior, pero puc recuperar bé al repòs. Pujo convençut per tot el desplom i quan pillo el darrer canto bo del desplom, amb l' speed que porto surto disparat cap al repòs de bidits que hi ha abans del crux....regleta infame d' esquerres i a bloquejar fins a palpar una p. merda de rebaba amb la dreta (no he arribat al bidit bo) i creuar al tridit que et salva...a priori, perque una mica més i caic, ja amb la xapa a Pekin, als cantos bons de sortida...i per a fer-ho més èpic, tot el crux aguantant un ruixadet de primavera. 7b+ dur al second go. Avui si que he triomfat....gràcies als ànims de Feliu, que té més fe en mi que jo mateix.
Recollim trastos i cap a Arbolí a buscar aigua i a celebrar-ho amb unes canyetes.....

El Peladet. L' Avi de la Mel. 180m. 6b

2010-04-26T12:55:00.000+02:00

Diumenge, matinal a Terradets amb l' Alberto, a fer l' Avi de la Mel....i si es pot quelcom més. Saludem al fill del Benito ( AKA l' Avi de la Mel) i li comentem que anem a fer la via de son pare. L' home content....

Desprès de la pujada asquerosa (sort que és a l' ombra...) ens posem a la feina:

ressenya c. Ganxets

L1 Enfila, com una mona, l' Alberto cap amunt...6a practicament equipat, completat amb un alien gris. Aqui ja veus la qualitat de la roca...al loro amb algun canto que talla de debó...
L2 Muraco boníssim de 6a+ sostingudet. Passem amb el material fix, amb alguns trekkings...la bona roca, peró, ajuda a tirar amunt...

L2, no es tant tieso...

L3 6a+ El llarg raro...tot el rotllo de les franges al revés...a mi em va fotre més que la roca fos una mica patinosa...C1 i aliens vermell i groc al començament del llarg.

Encetant el L3, amb el forn al fons...

L4 6b Potser el més durillo. Entrada tiesa i ben assegurada fins a bavaresa de megacanto, tram ajagut peró tècnic i fissura clean cap amunt...deu ni do la fissura. Sort de la bona roca i de que s' assegura bé.
Linkcam (o alien vermell), tascons mitjans i alien groc i vermell

L4 cuita el sol

Fissura al L4

L5 6b, al meu parer més fàcil que l' anterior, o no tant sostingut. A la tercera xapa franquejar netament a l' esquerra a buscar la fissura de sortida. Aliens blau, verd, taronja i gris. Al tanto amb algun pedrot a dalt.

Acabant el L5

De la darrera reunió ràpel cap R3, dues reunions de l' Absurdistan i cap al cotxe....ja toca el sol i comença a apretar la calor....imagina't tota la gent que estava a les Bagasses...que no els passi res als del Rally.....
Comentem la jugada amb Benito i fill, contents amb els compliments de la via, comprem algun producte i cap a casa.
Via molt recomanable, on s' ha d' escalar. No es molt dura, pero tampoc Love-climbing (ni els dos primers llargs, que també tenen lo seu...). Vam posar-hi 3:30h amb la calma i tascons mitjans, aliens semàfor+taronja+gris+blau i camalot 1. Algunes cintes llargues o bagues. Potser caldria anar pensant en dur algun mallon per als ràpels o alguna baga d' abandono....
Per cert, vam fer unes fotos a unes pubilles que feien el Nyerros..si ho llegiu ja direu.

Retorn a la Mussara

2010-04-19T09:56:00.000+02:00

Divendres pujo amb al Jaume i cia al clàssic sector El Roure de la Mussara...feia mil anys que no hi anava.
Ara podria probar alguna via que abans nomès em mirava, bé, de fet ni les mirava.
Escalfem, per dir algo, a Aigua Viva 6a+. Els practicament 30 anys que té la via és noten...quin patir, com n' està de sobada. M' haig de penjar a la primera xapa, que per cert està molt amunt. Jo li donaria un plus més tranquilament. Baixant poso cintes a la veïna Shargamanta 7a, sense mirar, eh...
Despres del toprope del Jaume a Aigua Viva li foto a vista al 7a. Fàcil fins al pas clau molt dur. Veig com has d' agafar la fissura de dits, pero sòc incapaç de posar-m'hi bé. Ho acabo fent a lo bruto, juntant mans, bé, mès aviat els dits, a la fisurilla, i surto disparat cap a la R. Serà l' únic que encadenaré.
Desprès em munto la Jarias Krisnas 7b, pero a la part superior me'n vaig cap a Kikanoune 7b+, on vaig fent fins a un pas de molta fe, que et porta a un altre....tot en romos. No veig com pujar, constatem l' error a la guia i em baixo de la darrera xapa. El Sergi acaba de muntar, fins a la darrera xapa, el 7b que perseguiem...al meu torn resolc el pas de dalt de tot. Bloc molt dur quan ja vas calent de tota la via......
Al segon toc li foto a per totes, m' equivoco als pasos anteriors a la darrer xapa. Aguanto, pero he fet molt de gasto...segueixo igualment, a per totes.....orelleta esquerra, bidit infame a dreta, pujo peus, bloqueig del bidit, m' estiro al canto salvador, li entro dos dits.....i avaaaaalllllll, ruc!! Un altre dia, ara em fa una mandra espantosa tornar a pujar allà dalt....
Per acabar, i gairebé sense reposar, em poso a Tu no vadis 6b+ (6c en alguna ressenya). Entrada molt sobada, fins i tot els cantos grans es fan dolents. M' haig de parar a mirar bé un pas. La part de dalt inhumana de bona. Al tanto amb la mega llastra sikada.....No hi ha temps per a més...encara em d' anar a empenyer la furgo del Sergi.....

Montrebei.CADE 550m. 6c

2010-04-12T11:22:00.001+02:00

Despres d' un mes sense tàpia ens hi posem de nou, i fem ració doble.....

La pista desde Viacamp està practicable, pero encara en obres. Al loro desprès de pluges.

Clapem a l' aparcament amb la companyia d' uns vascos "peculiars", amb els que ja haviem coincidit fa un parell d' anys a Riglos.

La bilbiografia:

Ressenya Lanochedelloro

Ressenya dels idem.

Piada El terrible. (horari de master...)

Al matí diana a les 6 i a les 7 en marxa. Aproximació en 1:10h, tenim sort i tot i no conexier el camí, ho localitzem tot prou bé.

L1 enceto la via. Placa fàcil. Munto R en sabina, just arribar a la feixa.
L2 resalt i travessa. Pas curiòs de V o + i el Feliu munta reunió al peu del diedret.

L3+L4 s' empalmen sense problemes ( si has muntat la R2 més amunt). Passem ràpid perque una cordada al pilar picazo ens bombardeja. Just deprès de passar naltros cau un xusco a la travessa del L4 que tranki......quina por.

L5 Placa, ja en bona roca, de 6c. Surt bé en lliure, tot i que l' aire gèlid que ara ens ve per el congost no ajuda...

L6+L7 També s' emalpen bé, controlan les cordes.

L7. solet, solet...

L8, el de la sabina cutre. Realment està fatal, la pobre. El Feliu té compassió d' ella i passa en lliure, al segon intent, sense tocar-la ni assegurar-s'hi....al meu torn passo amb un A0 dels tascons abandonats. Pas molt a bloc, on la motxila m' ajuda a obrir la porta...

L8. Pobre sabina....

L9 Placa fàcil i tramet de 6a sobre pitó de la risa....

L10 Xemeneia típica de V+ (o sigui prou dificil...) i sortida en placa. L' A0 surt prou bé en lliure, no deu ser més de 6c. Aqui ja començo a anar "tustat."
L11 Fàcil. Bona roca
L12 Diedre molt maco i amb més bona roca del que sembla des d' abaix. Travessa i reunió paronàmica.

Diedre al L12

R12, no podia falta la tipica foto...

L13+L14 També s' empalmen bé. Queda un llarg maco i que, tot i ser fàcil, al final et posa les piles...

L13+14

Fotos cortesia Baro-Paula

Cordada Baro Paula al pilar Picazo

L15 Diagonal en baixada molt fina de 6b i diedre-xemeneia sostingut. Saltem la r de la cova (1 pitó) i muntem a les sabines gordes del L16.

Diedre al L15

L16 Arbre tracció fins a la gran feixa.

L17 llarg de sortida molt guapo i amb ambient. IV+ dels que ja et passa factura. A dalt de tot sortir en xemenia cap a dalt, no passar per mig de l' arbre....

Cap al L12 veiem bé qui ens vol matar a pedrades....és l' Oriol Baró i colega Rubita al Pilar Picazo. Ens fotem algun crit, alguna foto i ens trobem al cim. Bona gent. Anem plegats fins a localitzar el pas del mur rocòs de més amunt....desprès ja anem fent, que ells amb el petate en tenen per a més estona...

Molta gent a la paret de Catalunya ( diedre gris, tempesta, un matxaca d' artifo que es va passar gairebé tot el dia al primer llarg de nosequé...) i un parell de sonats del BASE que van ser acollits al crit de "cabrooones" per la gent que trepava i que es van endur un bon ensurt.....

Hi hem posat unes 8 horetes, lluitant els llargs de 6c..... 2 hores més per a tornar al cotxe, seguint el PR200 que baixa del cim a la pista, desviant-nos cap al final....entre pitus i flautes total cotxe-cotxe 12 horetes justes. Ja ens hem quedat a gust.

Joc aliens semàfor+gris+taronja, C1-C3 i tascons. Bagues llargues i molta aigua (duiem 3l. i vam fer just...)

Ara que ja tenim controlat aquest sector, ja em veig a venir la enredada del Feliu......

Berguedà. Matinal a Malpas

2010-04-07T10:41:00.000+02:00

Aprofitant els dies que passem a Vilada, quedo amb l' Iban el diumenge per anar a fer una matinal ràpida, aixi de pas ens coneixem in person....
Ell i el seu col.lega Ernest m' acullen sota la seva protecció i em porten a tibar una miqueta a Malpas. Tot i que no tenia gens clar que escalessim ( al despertar-me plovia...) acabem triomfant...no hi ha res com coneixer bé el territori....
Escalfem a mitges a l' Esperó Petito 6a+, on puc començar a agafar el truquillo al conglomerat, perque el que és escalfar....més aviat poc. Molt maca i estètica.
Seguidament l' Ernest munta la Pedra Filosofal 6c/+. Guapa, d' equilibris i pasos tècnics....aquí ja li vaig agafant el gesto....
Per acabar l' Iban em recomana Casserres 7a. Crec que és el 7a més desplomat que he provat mai. Li foto a vista i posant cintes, peró en aquell desplomaco els petits errors es paguen cars. M' arrugo a la sortida del tram més desplomat, just on la presa és més petita....ja l' he gravada bé per al proper dia....
Marxo content. Bon sector i bona companyia. A vore si podem repetir.

Siurana. Sortida molt frikie a Grau dels Masets d' Abaix

2010-03-29T17:21:00.000+02:00

Dissabte se'm xafa el plan per a escalar.....altre vegada a fer esportiva. Tinc un mono de paret que m' enfilo per les ídems.....
Amb el Menorquí fem cap a Siurana, on puc "fruïr" de l' ambiente massimo, que diria aquell, frikie a matar...mal acostumat a pujar a Siurana entre setmana, flipo amb el personal, per quantitat i per qualitat...(llegiu-ho com volgueu), em sembla que vaig veure més canyes de pescar que qualsevol tarda d' hivern a la Llarga...
En fi, naltros a lo nostro. Baixem al Grau de Masets d' Abaix, on estarem a recer del vent que bufa a l' altre banda. Escalfem a Aleva 6b+ molt llarg i guapo. Prohibit caure a les 3 primeres xapes. Tot i aixó molt guapa i amb un diedre perfecte i disfrutón a la part de dalt.
Passem a muntar la veïna Little Ted 7a+. Provo a vista pero amb el subebaja de la tercera o quarta xapa quedo fos. L' acabo de muntar i la trobo un pèl dura. Desprès del primer tientu del Menor li torno a fotre i encadeno prou bé, molt millor que abans.....al loro amb el alejes a la part de dalt. Desprès encadena el col.lega i es referma en que és el 7a+ més dur que ha fet (i en porta alguns...). Bones apretades abaix i pasos d' equilibri i tècnics a dalt, amb arribada a la R bastant cardíaca.
Animat em poso a Pluja de Pedres 7a+, una de tantes lloses que pesa sobre meu. Faig prou bé la dura entrada, pero a la fissura en bavaresa "fàcil" de la part intermitja ja no vaig tan bé. Amb les tibades físiques em noto tocat; i espera't als bidits de dalt....em baixo de la darrera xapa i la desmunta el Menor amb la seva canya ( que us pensaveu? el que estigui lliure de pecat...). La deixarem com a primer plat del proper dia: aquí has de venir fresquet.
Per rematar, tot i que la moral de la tropa ha decaigut, a l' igual que el solet, vull probar a vista La Escalera del Mozo 6c+. Oju a la entrada fina. Aqui si que mola la primera xapada, més que res perquè et pots fotre marge abaix... no surt. Li fot el Menor i el cabronet em torna la jugada d' abans i es baixa abans d' afrontar el dur diedret final....torno a pujar i, amb un punt d' orgull i de mala llet, encadeno. Deu ni do amb el 6c+.
Marxem ben cuits. A veure si el proper dia m' animo a Muerte....

Deixant-se la pell al Dard, Arbolí.

2010-03-22T11:51:00.000+01:00

Ja que aquest cap de setmana tampoc escalarem, fem una sortideta ràpida al Dard. La idea és provar la Viciats i Desquiciats 7b+, segons ens han dit, assequible....ja!!!.
Com que anem justos de temps, el Feliu s' hi posa sense escalfar ni res, a sac...Per sort és de bon muntar (sobretot amb una baga per al peu a la segona xapa...) Pas de bloc molt dur a la segona xapa i anar fent desprès, tot i que amb alguna apretadeta. Al meu torn em salto el pas clau, encara vaig fred, i aqui et pots fer mal...la part superior surt bé; placa tombada de peus mans primer i més vertical i de nyapes en roca coral.lina desprès. Arribada a R amb canto gros, pero tècnic.
Hi torna el Feliu i res....baixa del pas. M' hi foto a per totes...si faig el pas, ja et dic jo que a dalt no caic, ni que sigui per a no tornar a fer el maleït pas....Total, que li tibo a sac i em trobo la yema del dit tota arrugada i fent-li companyia a l' ungla...sangarrera de collons. El Feliu li fot altre cop (quin remei, s' ha de desmuntar...) i ara almenys ha pogut fer el pas de baix ( a l' enèsim intent...). Acaba la via penjant-se alguna vegada i cap a casa...quin matí més improductiu...El Felix, sempre tant optimista, diu que aixó del dit és bona senyal, vol dir que apretem fort.....com que no és el seu dit....Hi tornarem, per orgull...

Siurana. El Pati i Can Melafots

2010-03-15T12:07:00.003+01:00

Divendres fem la escapadeta de rigor a Siurana, per afrontar amb més ànims el dur cap de setmana de calçotades que ens espera.....Pujem amb el JL i l' Andoni, i de pas recollim tropecientos gats als Pep.

Com que anem tard i volem plegar d' hora anem directe al Pati....pringada, doncs el sol marxa a estones i l' airet és d' alló més vivificant.L' Andoni deixa mig muntada Viagraman 7a, i baixa amb els dits gelats. Al meu torn encadeno a vista, acabant de possar cintes a dalt...home, la roca està freda, peró tampoc n' hi ha per tant...aquests frikis......la via, boníssima.

Jl a Viagraman. El muntatge de les cordes es per a filmar l' Ondra a Golpe de Estado.

Desprès de l' encadene del JL i del second go de l' Andoni, emigrem a regions més càlides, cap a Can Melafots. Em toca muntar May thing son...7a d' entrada bloquera i expo. Ojo a la primera xapa, aquí està més que justificat l' ús de la canya...com que no en tenim ho solucionem amb un pas d' espatlla. No val a badar fins a xapar la segona. Alguna apretadeta a la meitat i sortida de palmes d' un bon bombet....La munto parant a mirar-me bé els dos pasos claus....ens em tornat a refredar, es com si fós la primera via....al segon toc surt bé.

Ya callate, desplomar, desploma.....

Per acabar de baixar el nivell, l' Andoni ens proposa una de les seves enredades, i naltros ens deixem....Ya callate 6c+ de dues xapes. Sostraken i apretada....no és el meu estil, pero un cop a l' any....moviments molt espectaculars. El Jl la munta i no arriba a la R. Al meu torn almenys la puc desmuntar....haig de marxar. Un altre dia que no tinguem res a fer ja la tornarem a provar.

Queda l' opció de anar a punxar.....

Aprofito per a incloure el nou blog del Padrí, aka Trill, aka Xavi.....http://www.penyaroja63.blogspot.com/...a veure si l' omplim de forçes experiències.

Montrebei. El Cau del Sioux. 270m. 7b+

2010-03-08T11:42:00.000+01:00

Abans s' aquesta sortida ens hauriem d' haver llegit l' horòscop..., no per l' escalada en si, sinó per tot el que l' acompanya; Arribem al prat i hi trobem uns de tranquis esmorzant, una furgo que ja estan en marxa, i uns que es preparen...amb tot aixó el Feliu s' adona que s' ha deixat el casc a casa, que hi farem...total, que els que es preparen van a la mateixa via....ara tampoc es qüestió de fer-los la pua (desprès ens en penedirem...)

Anem amb la calma fins a peu de via i veiem que els de l' altre furgo, dues cordades, també son en aquesta via....està clar que ja és una clàssica....Ara tornarem a la via en si (a qui li interessi nomès la piada de la via que es salti el que ve ara...)

El tema de la sortideta bé al tornar en cotxe cap a casa....per començar a la pista asfaltada, tot sortint d' una corba, ens trobem una paia circulant no pel mig, no, sinó per el meu carril; no hi ha temps a parar, la tia no reaccionar, la tragèdia es palpa...al final passem ben just entre la susodicha i el terraplè, ja amb les rodes fora de l' asfalt.....buffff, ja em veia tot el lateral afaitat. Bé, seguim cap a Balaguer. Trobem dos cotxes i quan em disposso a avançar-los, el cabró del davant, amb el seu 4x4aminomadelantanidios, surt a sac per a fer el seu avançament...quilvaparir!!!. Anem fent sense més incidències, fins que, tot just abans de Solivella, aprop de Montblanc, veig una bèstia pel voral....òstia, un porc senglar...caguntot es fot ben bé al mig de la carretera, i per l' altre banda venen cotxes... Frenada a muerte, s' engeguen els warnings i finalment li arreglo la cadera amb el morro del cotxe.....la bèstia queda dempeus, pero donant tombs sobre ella mateixa. Parem i ja veig que m' ha fet la feina a la xapa....sort que no l' he enganxat de plè, sinó hauriem flipat de debó....

Retornant a la via;
La ressenya, com gairebé sempre, cortesia del Luichy. També ens va orientar bastant la piada del Pastes.

Ressenya c.Luichy

L1+L2. S' empalment sense problemes. Un parell d' alines i un C1 a la bavaresa de 6a. Va bé per a escalfar.

L3 7a+. Li foto a vista de debó, doncs sembla que les tres cordades precedents no han tocat roca...Vaig fent, passo el tram dur i quan ja semblava que sortia del més dificil em desequilibro i caic....m' he inflat a base de bé. Agafo aire i acabo el llarg....llàstima. Sortir de lo dificil a l' esquerra de les xapes...llarg molt equipat, amb molt bona roca.

L3. 7a+

L4 7b+. Enfila el Feliu. Pas dur nomès sortir de la reunió. Desplom important amb passos llargs a bidits i tridits...Amb una baga munta la segona xapa i al final mig surt en lliure cap a la placa superior, on va fent fins a la r. Al meu torn flipo amb el pas del desplom...a mi aquestes tibades em costen molt. Ho provo un parell de cops, pero caic, amb el xiclet, fins a la feixa. Em salto la tibada inicial i disfruto del llarg...boníssim. Vas fent en placa fina, amb peus mans d' equilibri fins al mirall de dalt de tot...en lliure nomès ho veig factible cap a l'esquerra, a buscar dos micronyapes, amb els peus en adherencies precàries, per a agafar la fisura horitzontal. Llàstima que tot just aquí no és gaire bona....no m' hi aguanto i acabo sortint amb un a0. Completament equipat, amb roca excel.lent

Inici del L4. 7b+

L5+L6 6c. Fissura molt guapa, amb passos molt macos a la part superior. Tret dels primers metres, la resta cossit. Alien groc i tascó mitjà.

L5. 6c de fisura

L7+L8 6c. Tram de IV, on per evitar el fregament convé no xapar dos claus (?) al principi del llarg. Tram trencat amb dos bolts i fissura dificil, aqui equipat amb més alegria....Xemeneia un pèl expo, amb algun tram trencadot.

Tram trencat al L8 6c

L9.6c. Una bona apretada per a sortir de l' olla i cap avall......que ja em perdut prou temps esperant a les reunions....

La via ens ha agradat força, està clarisim que ja és una clàssica....la ressenya marca 6a obligat, peró mola anar a poder fer almenys els 6c's en lliure. Molt equipada, fins i tot, i ho dic jo que sòc cagadillo, en algun punt en excès. En canvi a la part de dalt molaria alguna cosa més...
Portar moltes cintes (unes 16). Vam posar aliens groc, gris, C1 i algun tascó mitjà