Cavallers. Combinada El Rap del Niño i la Blues

Bueeeeno, finalment hem pujat a Cavallers. Aquesta temporada encara no haviem pujat a fer-hi roca (si algo de gel a l' Islandis, concretament el 2 de gener). Vam pujar dijous, amb el Toni i el Fèlix, per a fer activitat divendres. Voliem fer un parell de vies i la veritat es que la jugada ens va sortir bastant bé. La idea era començar per El Rap del Niño (275m. 6b), a la paret de l' enanito duro, i empalmar amb la Blues (235m. 6a+), a la quarta agulla de Comalestorres.

Plaques de la Rap i l' Agulla de Comalestorres

La combinada és una bona proposta, crec: a la primera via aproximes en 20 min. escales practicament tot el desnivell fins a peu de la segona, camines 20min. més, escales la segona i baixes ben servit; 15 llargs i 510m. de roca excel.lent, amb tota la varietat de tècniques que volgueu.

A les 9:00 començavem la primera via, una mica tard..., pero és que el sopar a Pont de Montanyana es va complicar......Per anar al tajo vam repartir-nos les vies, en comptes de repartir llargs; en Feliu faria la Blues i jo la Rap.

La primera via té un predomini clar de la placa, amb algun diedret i bavaresa. El primer llarg és una mica raro, amb alguna laja xunga. Desprès és un festival de roca, millor encara que la que ens trobariem a la Blues. El cinqué llarg (el primer despres del jardí), és per a mi, el més guapo i obligat de la via.En teoria és 6a, pero un + tampoc hi sobraria. El llarg de 6b nomès té un pas, que en tot cas es pot fer en A0.

El cinquè llarg, obligadillo

El pas de 6b, no obligadillo

La via es troba perfectament equipada amb bolts, inclus en punts on tens unes fissures d' escandol, pero bé, suposo que va ser la opció dels aperturistes: cintes i prou.

En tres hores i quart ens plantem a dalt, menjem alguna cosa i en vint minuts ja som al peu de la Blues.

Alla ens trobem dues cordades pululant per peu de via. Ells tiren més amunt i naltros anem directes a l' evident fissura del primer llarg. Llavors es quan venen i fan la pregunta del milió: vais a hacer la Blues?, pues en principio si....Al final ens van cedir la via i es van possar a la Dentrometidos....De la Blues poca cosa a dir; via molt maca de fissures a equipar. Informació més detallada aqui. Tingueu en compte que la orientació de la paret és molt est, a partir de les 15:00h queda a l' ombra i si fa vent, com va ser el cas, passareu fresca de veritat. Naltros duiem els paravents i algun forrillo, a lo clàssic, i no va sobrar res. En quatre horetes vam ser dalt. Vam fer servir aliens i camalots fins al 2, pero pots possar els que vulguis. Els tascons els vam passejar.

A la blues. Aqui la xupa no sobra gens.

Pedraforca. Cara Sud. L' Estimball

Aprofitant l' stage familiar del pont a Vilada vaig quedar amb l' Alberto per escapar-me a fer algo diumenge al Pedraforca. Tenia ganes de tornar a a sud i l' opcio va ser l' Estimball....sugerent nom per a una via molt i molt guapa. Vam portar varies ressenyes, pero la mes clara i propera a la realitat potser és la de l' Albert Castellet, amb alguns matissos:

V obligat crec que es queda curt. Jo li donaria 6a o més i tot.

Amb 18 cintes anireu millor. Naltros no vam fer servir ganxo, pero hi ha algun pas mooolt llarg.
Tascons en vam possar un de petit. La resta friends (fins a C3) i aliens a canyon. No estaria de més alguna recuperable, hi xapes a punt de petar.

L' aproximació canyera, una bona pujada per a treure's la son i activar cos i ànima. L' Alberto fa molts dies que no escala, i per a purgar el pecat de la darrera sortida, Deu Nostre Senyor m' ha castigat, i ara em xuparé tota la via de primer.

Engalomo el primer llarg, que de fet faig integrament per la Choras. 6a finet que et possa a to, amb una entradeta curiosa, un pas de desplom amb la primera xapa lrelativament amunt. Algun aleje, pero esta tot amb bolts. Placa molt guapa.

El primer llarg

El segon llarg, que més aviat és 6b, comença amb una bavaresa a equipar, fàcil i disfrutona. Desprès placa i placa amb canalons, continuitat i molt fineta i tècnica. Els seguros ja son una mica més cutres, burins, spits rovellats, xapes a punt de petar, algun parabolt de tant en tant,...Vaig encadenar. Potser el millor llarg.

El tercer llarg (6b+), comença amb passos una mica raros, de placa, assegurats amb parabolts, per anar a buscar una bavaresa de llibre de V-V+, amb roca increïble. Te la pots equipar al gust. Sortideta de la bavaresa amb menys canto, a buscar un buril, i placa i placa amunt. A l' entrada de la R3 hi ha un pas molt fi que no em va sortir; amb un A0 es soluciona, pero per ja em va fotre el rotpunkt del llarg.

Inici del tercer llarg

La bavaresa del tercer llarg

El quart llarg comença amb un franqueig delicat, pero pots fer A0 de dos pitons, per anar cap al desplom de 6c, bé, almenys aixó deia la ressenya; el tema es veia bastant bloquero, i assegurat amb parabolt, buril amb recuperable i un darrer parabolt bastant lluny. Vam passar al plan B. Pedala (aixó si, fins al darrer graó) i fora. La resta del llarg, de V en diedre, és el més guarrillo de la via, a més fa de mal protegir, almenys el primer tram.

Despres de nou placa, 6b, amb un pas durillo a mig llarg. Aqui els A0 sortien sols......En aquest llarg es recomanable muntar la reunió al peu de la bavaresa que et porta al 7b, és més còmode que la original, i també esta amb parabolts, i més nous que la resta de la via. D' aquesta reunió surts per una bavaresa molt guapa a protegir, fins al primer buril del 7b, o sigui de l' artificial.

El començament del quart llarg

Aquest és més fàcil que la resta, les xapes estan més aprop. Desprès ja agafes un diedre de IV+ i surts a la feixa. Hi ha dos claus amb unes bagues molt cutres, per mi que les va possar el Ballart...no estaria de mes endur-se una navalla i un aros grans de cordino....

I aqui ho vam deixar, ara haure de tornar a fer la Choras i sortir al cim per la part superior de l' Estimball...Vam baixar per la gran diagonal, per passar a recollir l' alien blau que em va caure del cinquè llarg....No hi havia passat mai, i la veritat és que la vista de la tàpia des d' aquest punt és total. Ah, i tot el dia sols....quin luxe.

Montserrat: Valentin Casanovas

Havia quedat amb el Felix per a fer algo dissabte, alguna cosa que poguessim fer sortint al mati de casa i tornant no molt tard, que teniem compromisos al vespre. Total que li proposo anar a Montserrat, pensant en algo esportiu, a veure si poc a poc poso a puesto el coco i reactivem la motivació. La seva resposta: tio, anem a la Valentin, que estic molt motivat. Toca't el collons, sort que volia anar de tranqui...Li dic que la meva moral no esta tant alta com la seva, pero bueno, ja farem.....osti, la Valentin, un mite.
Sortim a les 8 de casa, a veure si a les 11 comencem a trepar, mirant d' escaquejar la solana i trepar més per la tarda ara que els dies son llargs. Doncs bé, resulta que de solana poca, i a sobre ens posem a escalar a quarts de dotze...Li tiraré el primer llarg, per que si el faig de segon ja em quedaré a la punta bona de la corda tota la via.
Començo atacant el 6c, es veuen parabolts, algun clau, es pot anar fent, pero a la quarta o cinquena xapa ja no ho veig gaire clar, destrepo, m' ho miro....tio baixa'm ara que puc, que si vaig aixi ens hi farem vells i servidor ho passarà fatal. Era de preveure, qui avisa no es traïdor.
Li fot doncs en Feliu. Flipa més amb el V+ de la part superior del llarg que amb el 6c.

El primer llarg

El següent llarg li surt en lliure, pero acabat de sortir del desplom vola per sorpresa d' un clau que encara flipo com va aguantar; una u, molt nova, pero cara avall i entrada nomes la meitat!!
seEl llarg güent, per a arribar a la feixa, potser és el mès tranqui.
Els llargs d' artifo son un autèntic museu, per no parlar de la bavaresa; cargols, xapes recargolades, un tasco entrat a martellades en un forat, tubs de pvc, etc.. Si volen reequipar trobo que tot aquest mostrari s' hauria de conservar. A la bavaresa encara es va fent, aixo si, al primer tram bufes com un condemnat, ja vens calent dels A0 de l' artificial, i alla els braços se t' acaben de possar a to. Sort que la tirada llarga de bavaresa es més tranqui.


Entrant a la bavaresa


Segon llarg de la bavaresa


Buff. Quin tobogan

A mi peró, el que em tenia neguitós, tot i la meva condició d' acompanyant, era la sortida rara del penúltim llarg....una xemenia en desplom?. Quan sento els mecagundeus del Fèlix al entrar en aquella merda (literal, esta plè de cagades) de xemeneia, des de la còmoda reunió ja flipo. Mare de deu senyor el que m' espera!. Amb tot aixó el dia s' ha anat tapant, i l' ambient ja és d' allò més tètric. Finalment surt reptant i canta reunió. Calçat xaval, que ara vas tu. Passo els dos o tres passos de pedala i ja veig el percal...sort que ha conseguit posar un C1 i el linkcam a dins la xemeneia, que si no tinc un pendol que t' hi cagues, amb tot el pati a sota...venga va, desxapo el darrer parabolt i cap a dins, bocaterrosa vaig pujant, pero la puta xemeneia t' escup cap al buit. Finalment surto, pero encara m' haig de despenjar una mica per a treure el Linkcam, quina feinada; ara, està clar que es un invent, va quedar de perles en un forat d' alló més irregular.

El Feliu fent uns exercicis de meditacio abans de la xemeneia de marres

Aqui ja devorat per la misma

Un llarg de 6a equipat i ja som a l' aresta. Bufa un vent de collons, tot tapat amb una boira pixanera que passa a tot drap, sembla que hagin obert les portes de l' avern....tanqueu collons, que no veiem ni l' antena!!! Finalment hi arribem, ens arreserem, menjem alguna cosa, pleguem cordes, baixem a una teulada i d' aqui al camí, només cal saltar una tanca.

Sortint, ambient a tope


Achtung, la tanca esta electrificada

Quin vion, 8:30h per a fer 300m., es que aqui no hi cap llarg de relax....i quin bow aquest Feliu, qui el va parir, tota la punyetera via de primer, ole xaval.
Durant el dia vam veure gent a la easy rider, inclosa una noia amb un atac de plors en una reunió, i algú a la dels sostres, pero aviat ens vam quedar sols a la paret, maximum ambiance.

Cordades a la Easy Rider

Vam portar aliens, tascons, una pedala cadascu i camalots fins al 4, encara que el bou no el va fer servir. També duiem martell i 3 clauets, pero no els vam treure.
Apa, a veure on faré cap el proper dia que m' enredin.

Terradets Reina Puig 500m. V+ A1

Des de la Delfos que no tocava roca; ja començava a entrar en aquella espiral de desmotivació que de tant en tant t' agafa, i aixó no podia ser.

Per mirar de posar-hi remei res millor que una sobredosis: Dijous plafó, divendres esportiva i dissabte tàpia. El divendres quedo amb en Kletterer a la Riba. No tinc gaires ganes de tibar, estic cansat de la sessió de dijous, pero bueno, algo farem. Un 6a pulidillo (com tots), un 6b+ clàssic (la via de Bryan), tambe polit de collons, un 7a i un 6c, aquests darrers en toprope, i no encadenats. No es que hagi triomfat molt, pero ja anem posant el coco a puesto. Em vull reservar per a la tàpia. Per cert, el clàssic man esta fet un bou també en esportiva.

Dissabte enfilem amb el Francesc cap a Terradets. Ens posarem, si no fa molta calda, a la Reina Puig (500m. V+ A1), a fer metrillos amb certa tranquilitat. L' home fa molt de temps que no escala, i a mi ja em va bé, així li tiraré tota de primer, a veure si refem el callo del cervell, que aquest no el treballes a cap plafó. Temperatura ideal, solet primaveral i ventet fresquet. Tenim una cordada davant, a tres llargs, els acabarem agafant a la falsa feixa, pero la cosa està tranquila. A la Mercheley hi ha una cordada de tres, uns a la Cade i una altra a la Mescalina.

La cordada de la Mercheley batallant el 7a

Reunions amb dos bolts amb anella i els passos claus tant ben assegurats com polits (Algun V+ ja podria ser un 6a), pero en general esta prou be, esperava trobar-la més polida. Escalada plaquera tumbada a baix, algun diedrillo, desplomets amb artificial,... en fi, una via distreta.

El company notava la falta de rodatge, tenia els peus fets pols, i vam decidir deixar-ho a la feixa.

Vam dur tascons (mitjans i petits) i vam possar aliens blau, verd, taronja i camalot groc. Una pedala o dues i bagues sabineres.

Vaig portar la nova joguina, pero nomes la vaig probar en una xorrera al cami de baixada, que no fos dit.

Aresta GAM al Bisbe

Veient la piada del Pescador d' Estels, he recordat el dia que la vam escalar, a finals de juliol de l' any passat, amb el Toni i l' Alberto. Com que les darreres pluges (benvingudes per altra banda) ens fastidien l' activitat del cap de setmana, piaré alguna cosa de fa temps.
Bona via estival, no hi tocava el sol fins a les 5 de la tarda.
Els dos primers llargs son una mica guarrillos (V i V+), es pot possar alguna cosa (em sembla que duiem semafor d' aliens i tascons). S' ho va currar l' Alberto de primer. Roca delicadilla, et baixa la moral una mica. Al lloro amb el tram de xemeneia del final del segon llarg: el soci em va tirar un bloc tamany pilota de bàsquet (no exagero), que va sortir de dins de la xemeneia rotllo Indiana Jones, directe cap al mi. Per sort va petar contra una de les parets just abans de picar-me i es va desfer en trossos mes petits, picant-me al casc i a l' hombro. Nomes va ser un ensurt, pero deu ni do.


Al tercer llarg (6a) la cosa millora. Va tirar el Toni per el diedre, tot equipat i amb roca bastant més bona.


Ara venien els llargs guapos 6c, 6a, V+ i 6c. Aqui si que li tiro, tot placa de bona roca i molta xapa (almenys als 6c), usease, lo meu. El primer de 6c en algunes ressenyes hi possen 6c+/7a) es molt de pila, a mi s' em va fondre ràpid. Anant repossant de tant en tant va sortir sense tibar de cintes. Reunió molt penjada i incòmoda, pero hi ha molts parabolts per anar-se acomodant tots tres. Els llargs de 6a i V+ son molt guapos i disfrutons.

La darrera reunió queda desplaçada a l' esquerra, i la recordo igual que les altres (amb bons parabolts). El 6c de sortida es curt i rabiós, de tres xapes i poc canto. Durillo. A la segona va sortir el pas, pero em vaig rajar al xapar la darrera cinta i m' hi vaig pillar....

En definitiva una via molt guapa, tant sols una mica cabrons els primers llargs, despres a disfrutar. L' aproximació i el retorn ho vam trobar sense problemes, és una bonica passejada per a completar el dia. Em sembla que vam treure la descripcio del Soldevila, pero no esta de més portar un mapa de la zona.

Montrebei. Delfos V+

Finalment hem anat a Montrebei. Mira que feia anys que hi volia anar, pero noi, tant de rollo mitic, que si es peleon, que si poc equipat, etc...mai semblava que estigues prou preparat; home, per anar fent de segon si, pero si hi anava volia fer-ho amb totes les conseqüencies. Ara ja ho tenia més clar, a més duia un company de cordada que saps que segur que te'n surts. Obviament vam triar un objectiu humil, tampoc es questió d' entrar a matar(te).
Aixi que el pont de maig cap a la Delfos.
Vam sopar a Ager, vam remenar el felpudo del bar i vam trobar la clau!. Mitja feina feta. Venga, cap a la pista. Arribem al prat, hi bastanta gent i aniran arribant fins a 16 o 18 carros!!!. Suposo que deu ser per que és pont. Congeniem amb els de l' habitació del costat. Comentem que ens hem deixat el martell i els tios s' enrrollen i ens deixen el seu. Bona gent, un saludo des d' aqui.
Bueno, al tema. Vam trobar be el peu de via, flipant amb la tàpia que vas recorren per sota.

A la R0 ja trobem gent, que tot just comença. Un dels de la cordada es el maño, no ens coneixem, pero es col.lega del Saumi (que tampoc conec) pero aquest es col.lega del Kletterer, aquest si que el conec. Quines coses.
El tema comença amb un quintillo. No cometem l' error d' empalmar, amb 60m. tampoc arriba.
Reunio bona. El següent llarg també V, plaquero, et pots assegurar bé.


Després franqueig de IV, amb ambiance, empalmat amb el següent. Reunió en un arbre ganso.

Ara em toca travessa de V-V+, guapa, guapa, al lloro amb no liar-se. Te uns passets abans de la reunió (dos pitons, reforçable amb un tasco) més finets i amb ambient, pero es fa bé. Seguim amb travessa de V. Reunió d' un pito, pero es pot reforçar amb friends.



Empalmo els següents llargs, de III i IV+, saltant-me un bona reunió de dos pitons. Munto reunió en un arbre, al peu del sistems de diedre superior. Fins aquí molt be, a gust. Ara venia el tema. A mi el tema gusaneo no em motiva gaire, pero aqui vaig veure que no és lo meu.
El Fèlix ataca el diedre de V, amb un franqueig per a canviar de diedre que tranquilament és 6a. Es salta la reunió de l' arbre i munta una més amunt, abans d' un desplom guarrillo.(dos pitons).

La cordada precedent al primer diedre

Engalomo el següent llarg, que m' ha de portar a la travessa a dretes. En teoria V i després IV+.El primer tram desplomadillo, has de tibar i sortir ràpid. Foto un friend a caldo i li tiro fins a la canal guarrilla de dalt. Em quedo al peu d' una semixemeneia, IV+. i uns collons....començo a pujar, puc llaçar un pont de roca xungo, poso un tasco i tiro fins al pont de roca d' abans de la reunio (arbre), vibro bastant. A mi ja em perdonaran, pero alló no és IV+, ni comparat amb els del la propia via, ni amb cap IV+ que conegui....vale que es montrebei, pero.......

Aquesta la poso a vore si em regalen algo del Decathlon


Si llegiu els llavis d' en Fèlix, diu: je, je, quin "IV+".
Bueno, seguim amb travessa de V fins a un arbre. Ara ve la guinda, diedrot de V+ que cedeixo al Fèlix, ja he vist que aixó no és lo meu. Reunió de pont de roca i friends. Sortim per un IV+(aquest si que es IV+). Ja tenim la primera del santuari a la butxaca.
Una bona caminadeta, molt agradable i canal cap al prat. Alla ens trobem el Pep, col.lega reusenc del Kletterer, ja haviem coincidit per temes laborals i algun dia escalant. Parlant surt que també tinc un blog, i el tio ja te la fot: si no tens un blog, una furgo i un plumas, no ets escalador. Molt bona la frase. Home em falta la furgo, pero francament, prefereixo un bon cotxe. La furgo la posa el Fèlix. El plumas el vaig comprar d' oferta, i normalment nomes el duc per a alpinisme........
Vam portar ressenyes de l' Albert Castellet i del Luichy. Material: bagues llargues, joc de tascons (em vam posar 2 o 3), aliens, camalot fins al 4. Els pitons i el martell no calen,bé, no els vam fer servir, pero no se sap mai.....
Ja estem pensant en la propera....

Osti, quina por

yo, el halcon

Ahir dijous vam tornar al falcó. Em sembla que hi anirem uns quants dies seguits; hi tenim feina a fer. Vam quedar amb en Kletterer, encara no ens coneixiem, i uns col.legues seus a les Borges i d' aqui cap a Arbolí. Vam parar a omplir garrafes a la font d' Arbolí, i és un gust veure l' aigua que hi raja ara.....

Els diem d' anar al falcó i hi ha certs reparos inicials, ejem: un dels seus col.legues es veu que no ha escalat gairebé mai. Pero l' amic Kletterer l' enreda, ja farem, li diu....Aquest tio és un perill, qualsevol dia els enganya i els fot en algun d' aquests vions de "superhombres" que es curra a Montrebei, quin cas.

Total, ells van fent al seu rotllo i naltros ens posem en un 6c guapillo i variat. Lo bo del sector es que les vies son, en general, molt llargues i molt d' anar fent, sense passos bloqueros. Et pots possar en 6c a escalfar i no pendre mal. Puja en Kletterer a xerrar una estona i també li fot un pegue. Tot seguit ens posem al tema. Repetim el 7a+ de l' altre dia, a veure que tal. Em sembla que va ser el primer cop que repeteixo una via, amb l' idea d' insistir a encadenar-la. Al Feliu no li surt, s' enreda amb els passos tecnics de dalt. La provo jo, començo be la seqüencia dura i la cago amb el canto d' un xapatge. Surto de nou i faig la sortida del diedre prou be, em quedo amb els moviments, pero em peto per xapar. bueno, ha sortit amb dos repossos, pero em sembla que ja la tinc controlada. A veure si el proper dia surt i m' anoto el primer 7a+, ni que sigui al tercer intent, ja veurem.

Paret de l' aeri. La dels Sostres+Aparicio 6b.

Combinat de vies bastant guapo, una bona combinada de tècniques, amb regustet clàssic a baix (Via dels Sostres), i escalada de finura i continuïtat typical Montserrat a dalt (Aparicio).
Quan hi vam anar, en ple agost del 2006, vam entrar-hi massa aviat i vam passar bastanta calor. Sort que a dalt ja ens va quedar a l' ombra. Una indisposició de l' alberto a peu de via, amb megaarcades incloses, gairebé en va fer tirar enrera, pero que coi, despres de l' aproximació...li fotem. L' "avantatge" d' aquesta via és que has de sortir per dalt, doncs les travesses fan dificil rapelar, almenys per la pròpia via. Parlant de travesses, al lloro amb cordades desiguals, que teniu uns penduls guapos. Per sort, tal i com es veu a la foto, els amics entren a caldo. Les reunions i els tramets de placa estan bé.

La part de dalt esta equipada amb spits (em sembla recordar que una mica cutres), pero corre aire. Cintes i friends, diria que fins al 2 de camalot.

Vilanova de Meià. El Clan de los Chamanes.

El que més "llama" d' aqueta via és el sostre del segon llarg, que per altra banda és el seu major atractiu. la resta aixi, aixi. Quan la vam fer vam tenir la sort de tenir uns companys escalant la lleida, i des d' allà ens van fer unes fotos guapes.
Recordo un primer llarg (em sembla que 6c) molt de placa amb regletilles, el segona comença amb 7a i desprès ja el sostre. Els llargs de dalt tenien alguns passos en artifo i lliure desplomadillo i després ja era més fàcil. Recordo el Fèlix dient: "tranqui, que aqui ja només és vertical....".Ben assegurada amb parabolts, grau obligat em sembla que marcava V+.

La placa de 6c del primer llarg

obviament el sostre


sortint del mateix

Aló, aló; aqui Falcó nocturn

Més d' un any; aixó es el que feia que no anava a escalar esportiva. Pero ara els dies allarguen, i alguna tarda ens podem escapar a fer un parell o tres de vies. Ahir vaig quedar amb en Feliu per anar a Arbolí, i ja em temia el pitjor: La seva idea es clara, cap al Falcó. Com que no tinc cap foto em prenc la llibertat de posar un enllaç amb Kantugansu, on hi te una foto preciosa.
Vies llargues, aire entre xapes, roca excel.lent. Ens posem a la feina amb un 6c+ d' anar fent amb final feliç. Caic a la darrera xapa, en un pas d' aquells de fe. El Fèlix també, pero despres la repeteix i l' encadena. Jo passo de repetir-la i com a càstig tinc que muntar la Pa ella (7a+), un diedre fissurat molt maco, amb bona ganda, amb una entrada de tibar-li i amb una sortida desplomada molt tècnica, i obviament amb menys canto. A la foto es veu clarament, és el diedre vermell entre l' escalador i la part grisa de la dreta. Va sortir amb reposos a la sortida. De la darrera xapa a la role hi ha una bona excursió, amb canto petit. Mes val repossar be, o et jugues una bona volada, aixó si, neta, neta.
Apa, a veure si la setmana que ve hi tornem.

Regina. Promio-Moreno 325m. 6b/A2

Aquest cap de setmana haviem d' anar a Montrebei, pero el tema de la pluja del divendres ens va tallar (quina excusa mes galdosa...). A mes encara no teniem el beneplàcid del "guardian de la llave del reino de Montrebei"...Total que el Toni en Feliu i servidor vam enfilar a Regina el mateix dissabte, almenys posarem algun catxarro, que ja fa masses dies que per H o por B anem fent el friki (aixo si, sempre en tàpia). Vam fer servir una bona ressenya de la casa.

Vam aproximar ens uns 40m. per el camí dels covards, fent un bon tomb, pero amb molt bones vistes i molt distret de fer. Vam veure gent a la PC i la Galí, i mecagontot, una cordada que començava la promio. Quan arribavem a peu de via els trobem que foten el camp. Els preguntem que els ha passat i ens diuen que allo es trenca tot i que passen. Lo més fort es que eren euskalduns....i es van baixar!!

Bueno, naltros al tema. Per començar un rebull, a veure si dona ales

El primer llarg t' agafa una mica fred, 6a+ amb un paset concentrat, pero ben protegit.

Segon llarg molt guapo, pas de 5+ molt fi i despres canto gordo.

Tercer llarg. Vaig començar be en lliure, pero vaig rajar-me al no poder col.locar un friend, doncs tenia la grapa al forat bo. Havia de canviar de mans i em vaig tallar. Vaig destrepar fins al darrer clau i vaig tirar en artifo. Per cert, encara busco el pont de roca del mig....El llarg acaba amb un franqueig molt guapo.

El següent llarg es disfruton, tieso i de molt bon equipar.

Cinqué llarg mes plaquero, guapo també. Aqui el toni arribant a la role

El sisé te un pas de 6a rarot, pero ben protegit. La travessa final es espectacular, amb bon canto.

El llarg de A2, te una entrada de placa molt fina a buscar un invertit, amb regletes per als peus cutres, es trencava tot. En lliure he vist que li posen de 6c+ a 7b. Home, un cop has pillat l' invertit poder si que es 6c+, pero per anar alla segur que es més. Va sortir amb un elegant A0. Aquest almenys està ben assegurat.

Travessa de IV+, amb bon canto i ambient, pero molt curta.

El nové llarg comença bé, amb una fissureta de V, pero de seguida perd, per anar a buscar la reunió en un arbre.

Vam sortir per la dreta, amb un pas de placa de 6b, ben assegurat amb 2 bolts, encara que amb roca una mica delicada. Aquest si que va sortir.

Bona via, pero te tramets on s' ha d' anar al cas amb la roca.

Vam possar-hi 5:30h (cordada de tres) i vam fer servir un parell de tascons mitjans, semafor alien, el gris, taronja i camalots 1 i 2. El 3 no cal. Vam guanyar un mallon i vam perdre un moscata normal, que ens va caure al darrer llarg.

Ah, i un dia cullunut, amb una mica d' airet a estones, pero suportable.

Montserrat Sud. Aresta Jan

Havia vist aquesta via feia temps als Ressenya, i em cridava l' atenció la seva longitut 540m.
Vam agafar la ressenya d' onaclimb (les ressenyes del Luichy sempre em motiven, suposo que per la seva precisió, saber que et trobaràs, o no, jo tinc poc esperit aventurer...), i diumenge 31 ens hi vam enfilar, l' Alberto, en Feliu i servidor.



Primer llarg cutrillo, per arribar al primer 6c+. Aneu al lloro amb els pedrots, el camí es just a sota. El 6c+ molt guapo, llàstima que no tenia el dia molt fi ni ganes de lluitar, perque es podia encadenar bé, entrada molt tècnica de posar-se be i despres foradets d' anar fent.


El bombo final del quart llarg (6b) es molt guapo, amb un bolo enorme encastat, per si voleu fer alguna dominada.....També molt guapo el cinqué, que et deixa dalt de l' agulla d' on es munta el rapel. Aqui ens va apareixer una cabra. Sempre flipes com poden arribar a alguns llocs.


Del cim de l' agulleta ja es veia el tema del 7a. Seguros lluny (no val A0's). L' Alberto donava per fet que ens escaquejavem per el 6a, pobre....sembla que no conegui el Fèlix. El tio s' hi possa i l' encadena al límit. Comença amb una secció tècnica, desplomet de poc canto i despres aguantar la placa. El puto pas del desplom el vaig fer tres vegades, caient al treure la pedala que hi havia deixat l' ALberto. Fos com la mantega decideixo abandonar-me, pillo el Tibloc, el reverso i pujo a jumar...almenys practicarem maniobres. La putada es que mai trobes el moment de tornar a la roca....Bueno, recuperem la moral al seguent llarg, de 6b, fàcil, amb algun pas llarguet al mig.

La resta de la via ja va més per cresta, amb resaltillos de 15-20m. de V-IV. A partir del llarg de V pots anar amb bambes i a la reunió 13 ja pots plegar cordes.

La tornada per un camí molt bonic, desconegut per a nosaltres. En 45m. et plantes al parquing.
Amb cintes ja fareu, ara, 6b/c obligadillo ( o tens un colega lolo i un jumar...)
Adeu

Ager: El tercer hombre

A mitjans de gener del 2007, aprofitant un potent anticicló, tornavem a les caldejades parets d' ager. Recordo anar tot el dia amb samarreta de coto i passant calor, d' haver-te de treure el casc, tot en ple mes de gener!!!!!.En fi. Vam repetir el tercer hombre. Molt bona roca i molt ben assegurada. Aquesta vegada va sortir tota en lliure, a excepcio del llarg de 7a, on vam batallar una estona.El segon llarg, de 6b, te un sostret amb sortida a una placa fina, molt de peus. El tercer llarg (6a) es pura continuitat.El vuité llarg (6a+) torna a ser de continuitat, amb sortideta amb slab al final.Nové llarg. Pas molt concetrat i atlètic (6b+), amb desplom bastant fi de peus.El darrer llarg, de 7a, te tela. te uns tres passos de pura tècnica de peus en placa molt llisa i lleugerament tombada, on vas al limit de l' adherencia (parlo per mi). Vaig volar dues vegades, al marxar els peus per la cara. A la tercera A0 i andando que es gerundio. La resta del llarg es disfruton, tipus Vilanova. Gràcies a l' Alberto per les fotos.

.

L' inici de la via. Placa guapa

El passet de 6b finet

Oju quina tropa

Guapo,he?

Aqui en plan místic.

Montserrat. Punsola al Cavall

El juny de l' any passat vam anar a repetir la punsola amb l' Alberto.

Feia temps hi havia anat amb el Toni, a lo clàssic. Ara hi anava amb l' idea d' apretar-l'hi.

Va sortir tota en lliure, amb tots els llargs encadenats a vista (sense volar ni repossar), ....clar que amb la quantitat de xapes que hi han fotut vas gairebé de segon tot el llarg....pero bueno, com que soc covard les xapo i em quedo tant ample, tampoc aniria a treure-les. Fins i tot hi ha dues o tres xapes al bony de IV i III del llarg 0!!!! (Aquestes dubto molt que mai hi haguessin sigut, pero bueno...) . Oblideu la mítica antena, estic segut que arribes a tots els bolts perfectament en A0.

Per cert, el tarrago, arrel del re-reequipament, proposa els llargs durs de 6c+/7a i 6c/6c+. Des d' aqui una salutació per donar-me moral, pero dubto molt d' aquesta graduació (trobo més acertada la d' Onaclimb 6c i 6b+). De totes maneres vaig trobar passos mes durs al penultim llarg que a l' anterior, que poder es mes de continuitat, no se.

Em va semblar que s' havien resituat les reunions inferiors, les de la part de dalt estan iguals.

Vam comptar unes 22 cintes per al llarg avantpenultim. Cordes de 60 per al primer llarg, que farà 55m.

La clàssica romeria

Gent a la Sanchez-Martinez.Sort que quan hi ets no ho veus aixi....

La Punsola des de Diables. Val el mateix comentari

Montserrat. Desiree al Cavall

Diumenge toca visita ràpida a Montserrat. Ens decidim, bé, de fet decideixo, per la Desiree. 200m. full equip, per a disfrutar. Amb el Toni enfilem el cami de l' arrel i ens encigalem al agafar la canal equivocada, que rucs. Torna a baixar i a les 12.00h ja som, ara si, a peu de via.

Em sembla que la polèmica del lletreret esta una mica fora de lloc, tampoc n'hi ha per tant.

Enfilo el primer llarg, segons la ressenya 5+/Ae, en lliure 6c+. Vaig fent en lliure, pero un pas punyetero al sortir d' una baumeta em fot a baix....m' ho miro pero no veig el pas. Poso la pedala i segueixo.

El segon llarg també li foto. Pas de 6c (jo crec que menys) i recte amunt per la bavaresilla guapa. disfruton.

El tercer llarg, segons la ressenya que duiem 7a en lliure, comença amb un desplomillo seguit d' una placa tiesa i fineta. Li foto, a veure que, i l' encadeno a vista, amb una moto de collons, pero surt.

El quart llarg, francament, es una conya. A0 a muerte amb un sol pas de pedal fins practicament la reunio.

El cinqué llarg, que vam tirar fins al cim, es també molt guapo, amb una fissura guapa a mig llarg.

Als darrers llargs ja va marxar la mica de resol que algo escalfava. El cel es va anar tapant, i just arribar al cami de l' arrel, es fot a pedregar i a ploure. Un bon ruixat vivificant, ideal per a completar una jornada rodona. suposo que va ser gràcies al dia insegur que vam estar sols, nomes acompanyats per els impresentables de les motos, que es pensen que allo es un circuit.

Sort que amb la carretera mullada no es feien tant el valent.......

Via guapa, per a apretar-l'hi sense problemes. Porteu cintes a dojo, preferentment llarguetes.

Bona via per a apretar-l' hi sense problemes.

La ressenya:

Cavallers: Paret on Peta el Riumalo

A finals de juny del 2007 vam estar escalant per Cavallers, a la Paret on Peta el Riu Malo. Vam escalar la Indirectisma, via bonica, amb plaques d' adherència a dojo. Té un passet de 6b, no obligat, per alegrar la festa. La resta es deixa fer molt bé. Algun punt perdedor. Descens rapelant per Shrek II. Voliem llavors escalar aquesta altra via, que tenia una pinta més que bona, pero ja anavem justos de temps. Vam escalar Arco nejo, situada més a la dreta, on ja acaba la paret. Aquesta si que era guapa de veritat!!.Dos llargs d' entrada d' adherència (V+) equipats amb parabolts, seguit de dos llargs de bavaresa en forma d' arc ( d' aqui el nom) de 6b, amb algun parabolt i la resta a equipar. Ara, dona gust com entren els catxarros(em refereixo als friends...).Descens rapelant per arbres. (preveure alguna baga)

Plaques d' adherencia a l' Indirectisima

El Toni batallant el 6b de bavo-adherència

Vilanova de Meià. La taca de romesco 200m. 6c

Ahir vam ser a Vilanova de Meià. Vam anar-hi ahir amb el Fèlix, el Toni i l' Alberto. La nostra idea era fer la taca i el Toni i l' Alberto la Cabaret galactic, a priori més fàcil i menys obligada.

Nomes arribar a peu de via vam trobar-nos uns nois que començaven la cabaret. Ens pregunten si són a la Taca (vaja, quina mala sort, penso). Comentem que naltros també l' anavem a fer i ens diuen que cap problema, que es posen al Placer del Gesto, que també la volien fer.....encara es deuen cagar en la mare que ens va parir.....m' explico:

El Fèlix era a la tercera reunio de la Taca i jo feia el tercer llarg de segon, el col.lega del Placer es currava el seu tercer llarg (6a), i comença a dubtar, es bloqueja, el mirem d' animar, (la darrera xapa ja cau lluny) i res, ....cau i es fot una santa óstia contra una repisa amb un peu, amb una volada de 8m. El seu company el despenja a la reunió, i sembla que s' ha fet mal de veritat. Com a mínim amb un bon esguinç (jo crec que se'l va trencar). Els demanem si necessiten ajuda, i ens diuen que no, que rapelen i aniran fent cap al cotxe. Quin mal rotllo. Esta clar que si la guia diu expo, es per alguna cosa...
Aquest fet no va ser l' única "anècdota": El company Alberto, anant a buscar la primera xapa de la Cabaret (que per cert, deu n'hi do amb el V i la distància), no s' ho veu, posa un friend, li patina un peu, li peta el friend i cap a terra....collons tu. Sort que va ser hàbil i va caure bé. Per sort no es va fer res. Amb molt de criteri van anar a passar el dia (bé, una estona) a la Necro.

Anecdotes a banda, la via molt guapa. Grau sostingut, vertical, ben assegurada en lo dificil i amb alegria en lo difàcil. Si porteu aliens nomes en possareu algun al llarg de V+, pero si la repetis no els carregaria. Aixo si, pujaria una clau per a apretar alguns spits afluixats.
Vam disfrutar molt i inclus vam encadenar tots els llargs. El millor llarg, per a mi, el de 6b+, amb desploms on lluïr les nostres bicicletes, continuitat, placa mes fàcil del que podia semblar, bona roca....molt guapo. El desplom de sortida de 6b també era molt estètic.

Si algu coneix la cordada del castanyazo, podria dir-nos com va acabar el turmell?. gràcies.

zulu demente 2. afotos

Pic de Sant Cugat. Que pagui Pujol 485m. 7a+

El 21 d' abril de 2007, amb el Toni i en Feliu vam escalar aquesta via al Pic de Sant Cugat. Voliem fer Os Mantenidos, pero vam entrar tard a la paret i ja hi feia molta calor.
La via enllaça plaques molt guapes, i mes netes del que sembla, amb repises asqueroses. El darrer llarg 7a+ és total. 55m. de placa vertical de regletes de primera falange, amb peus finets. arribes mes petat de mal de peus que de mans. El feliu s' ho va fer en lliure amb algun repos i dues volades guapes. La resta, ara pedalillo, ara em penjo,etc....Amb el paron que duia per culpa de la feina ja vaig fer molt.
El descens és a sac per la propia paret: 6 rapels de gairebé 60m i destrepes equipats amb cordes fixes.
La via es troba prefectament equipada amb parabolts i algun espit. No cal res de res. Nomes dues cordes de 60m. 24 cintes per al llarg de 7a+ i molta aigua.

Roca Regina. Pere Camins 455m. 7a+/Ae

Hi vam ser el mes de maig de 2007, acompanyats per un molt bon dia.

Vam anar-hi el Toni, en Feliu i servidor. Va començar a tirar en Feliu; craso error, doncs ja ens vam apalancar de segon de corda per a tota la via. A la bèstia parda no li feia res, i a nosaltres menys. Nomes als darrers tres llargs vaig tirar de primer, no fos dit. Per cert, vam poder treure la xapa petada del llarg 13 (6c). Ara ja es pot llaçar un tascó.

Francament, vam acabar, almenys jo, més petat del que em pensava.

Vista la experiencia de baixada per els rapels equipats el maig de 2006 quan tornavem de fer la Gali, decidim baixar per lo clàssic. Diria que trigues el mateix....

Controlant el que ens esperava...

El Toni lluitant la bavaresa inferior.

Als darrers llargs..., amb ganes de sortir.

Ager. Alba Artigas 275m. 6c. 6a+ obl.

Seguint amb el recull d' antigues piades penjo la d' aquesta via, que vam escalar el 28 de gener de 2007, tot just fa un any. Vam fer cas dels gurus del temps (molina & cia) i vam acabant passant bastant de fred, doncs va estar tot el dia amb el cel entarenyinat. Pero l' alberto i jo ens vam armar de valor i cap amunt!!!Via bastant durilla, res a veure amb la tonica del sector.Fissures de 6a a protegir, plaques amb els seguros a can coll... i sense possibilitat d' equipar, etc... La part superior esta mes equipadeta. Vam trobar un munt de material d' abandono a les reunions inferiors......no m' estranya.Hi ha bastantes seccions amb roca delicada, vam tirar algun topi bastant guapo. Vam emprar friends, de l' alien groc fins a camalot del 3, tascons i bagues sabineres.El pas de 6c va sortir en lliure, i a vista. De totes maneres es fa en a0 o pedal sense problemes.En resum, una bona curtida, almenys per a nosaltres. Aixo si, vam estar sols, nomes hi havia uns altres penitents a la Redrum. La ressenya a onaclimb.

Sur del Pedraforca. Somni de Pedra 350m. 7b

10 de desembre de 2007. Vion super guapo i disfruton, totalment equipat, no calen catxarros, pero mola un pedalillo. Roca excelent, inmillorable..obligat es 6a (jo diria que algo mes). En tot cas amb una mica més de grau es disfruta molt més la via.
Vam empalmar el primer i segon llarg. (V+ i 6a+), la corda arriba be pero costa d' arrosegar.
El tercer llarg (7a o 7a+) te un pas d' entrada molt dur, adherencia al limit i tibant de regletes infimes, despres mes tranqui fins a un sostret i finalment tram d' adherencia total en travessia. Es pot empalmar amb el llarg de canvi de reunio (III) sense cap problema. El fèlix va resoldre en lliure el llarg menys el primer pas. Jo vaig fer el primer pas en lliure i em vaig pillar a la cinta de la travesia d' adherencia: podriem dir que vam fer el llarg en lliure a mitges.....
El llarg de 7b que segueix es, per a mi, el millor. 45m. de pura continuitat amb final apoteosic... si el fas en lliure: m' agradaria veure algu passant per aquell mirall.....es que no hi ha absolument res de mans. Ho vam mirar una estona, pero ni intueixes els moviments. La resta del llarg (7a) va sortir en lliure, amb un parell de reposos.
El llarg següent (7a), que acaba a la feixa, molt guapo també. Aquest si que el vaig encadenar anant de segon.
Els tres llargs següents no tenen molt de misteri. L' unic que el de 6a té un passet que ben be podria ser 6a+ o 6b, no ho se. La resta cap problema.
Baixada ràpida per les costes del Dou.
Siau

Vilanova de Meià. Passatgers del Vent. 195m.6c/Ae

Diumenge 21 d' octubre de 2007 vam escalar la Passatgers del Vent a Vilanova. Via molt bonica, pero diria que mes durilla del que pot sembla a priori. He llegit en algun lloc que esta molt equipada. Jo diria equipada, a seques. 6a+ obligat ho veig just: Al llarg de 6c el passet inicial era obligadillo, la pedala no servia de gaire, et curraves el pas o baixaves. Aviso a navegantes, la xapa de l' esmentat pas ara està una mica més doblegada.......
Tots els llargs tenen la seva conya, des del primer de V+, amb pas raro, fins a l' últim, amb algun xapatge finet finet.
Uns companys volien fer la migranya profunda, pero al llarg de 6c es veu que falten dues xapes, van sortir per la Lleida. Valtros mateixos.