dijous, 27 de febrer del 2014

noves vies Grau de Masets

Desprès de parar al Pep a comprar una nova corda (ja tocava....), fem cap amb el Sergi a Grau de Masets, on hem vist que hi ha un parell de vies molt noves (de fet encara amb la pols del trepant).
Escalfem a la Piu Piu 6b, desestimant la veïna Arbre per la tibada inicial que s'endevina....Ens mirem el nou 7a, La Falca, a l' esquerra d' aquestes dues vies, però aquí ja es patent que tens tibades fortes de regletes només començar...preferim conservar politges i tendons i ens posem a la Es Algo 7a que diria que ja tenia fet; per si de cas el desencadeno. Maco, però bastant sobat...Ara que si que ens notem a to, em poso a vista a la plaquera Fridolin 7b, i acaba sortint. És de les que m' agraden: equilibris, regletes, navegació...anar fent amb reposos i seqüències nyaperes, amb final mooolt fi. Canviem de registre, al Sergi no li acaba de fer el pes tanta placa, i ens posem a la Lucy 7b. Curta però intensa, amb algun pas que passa factura a l' espatlla del Sergi. La munto i surt al segon intent, tot i que improviso un pas diferent a com l' havia provat abans. Abans de marxar miro de fer el nou 7a. Poso la primera cinta i tasto la tibada inhumana de regleta del primer pas...bufff...massa dur. Anem justos de temps i ni la provo de muntar. La deixem per un altre dia, o no...A la seva esquerra han equipat un 7b Chuck Norris, que tranqui també...

dilluns, 24 de febrer del 2014

Siuranella central

Si fa uns dies visitavem l' Herbolari i la Siuranella sud, ara, i seguint la lògica, toca a la Siuranella central. Ja veig on tocarà anar el proper dia que pugem a Siurana...
La idea es fer alguna cosa a la part dreta del sector, a la Berruga, o inclús més enllà. Comencem repetint la boníssima Gruyere 6b. Com que anem tres hem d' anar per feina; el Sergi posa cintes a la Cavall de Foc 7a+ i surt al flash. Bon desplom, amb canto lluny però molt marcat...Deixem aparcada la idea d' anar més a la dreta i tornem cap al centre del sector, on m' emporto al flash la nova El rostollaire 7b, gràcies a les cintes que ha posat el Sergi (avui vaig de senyor...). Entrada lleugerament desplomada amb canto seguida d' una bona colla de pasos de placa amb regletes petites, amb aquelles gotetes d' aigua que et deixen els dits ben adormits....Guapa. Amb la repetició del Sergi s' alteren els torns i em toca posar cintes a La Meva 7a+ que ja havia mirat algun cop, sense arribar a provar-la, intimidat per l' aspecte del bombo...Placa inferior amb algun pas i bombo important amb canto poc evident. Em penjo al pas, però surt al segon intent. Guapos els moviments, i durets, per anar a buscar els cantos de sortida.

 mossa anònima a Si vas niquel fas tard 

concentració a la Ejaculació perifèrica

dilluns, 17 de febrer del 2014

Serra de Sant Joan. Rucsontherocs 250m. 7a+

Tot i que el temps no pinta molt cristià, enfilem cap a l' Alt Urgell a repetir la que és, segons diuen aquí i allà, la millor via de la serra. Pugem amb el Feliu, a veure si, ara si, es reincorpora definitivament, i amb JL, que frisa per a estrenar els nous Totems....Nit plàcida al coll de l' Apallador, esmorzar veient sortir el sol i cap amunt. Vem aparcar el cotxe a les dobles corbes, just abans de la casa de les plaques solars, i vem enfilar amunt per un llom prou net (fites). Un cop a peu de via ja sents les primeres objeccions dels sibarites, o sibarita, en aquest cas; tampoc el pots culpar, veient el panorama dels primers metres....ara, quan comences la divertida travessa del primer llarg, la cosa ja canvia.
L1 Guapa la travessa...si fas més de 1.80m. segur que tens algun problema per a passar.

L2 Tràmit mig guarrot. Ja et pots imaginar els comentaris sarcàstics del JL
L3 Aquí comença la via...molt guapo. Roca brutal amb adherència increïble, gràcies a les gotes d'aigua.

L4 Diedre aparentment tombat, ,però amb pas de bloc (amb xapa) i pas finet a dalt (amb xapa). La resta a equipar sense problemes.

L5 M'agafa el relleu el JL, que troba el tram de 7b prou mullat. En Ao sense problemes. A mi, de segon i amb dinàmic a la sabina, em surt. Tocant la sabina crec que seria 7a+; sense tocar-la no ho sé.... Fisura final a completar amb C3, però també es pot fer un cop de gas amb bon canto i et plantes als seguros fixos que protegeixen l' entrada curiosa a la R.

L6 Potser la sortida de la R és el tram més compromès de la via. Travessa "flipante", que vam trobar ben molla. Sort que hi ha canto bo i pots agafar bé igualment i assegurar-te convenientment. Interesant alien blau per anar a buscar el bolt.

L7 Diedre desplomat, curt però intens, i de bon equipar. Sortida més fàcil i un cop a la feixa anar a buscar la r amagada a la dreta.
Quatre ràpels sense problemes, amb algun tram volat guapo, i cap a la pista.
Duiem les dues ressenyes del autors (crec). La original regala una mica els graus (més val així que a l' inrevés), però molen els comentaris: al.lucinant, guapísim, espectacular, flipante....L' altre, més seriosa, però amb els graus més ajustats a la realitat. En tot cas la via ens va agradar molt molt...per no parlar de l' entorn i de la tranquil.litat que s' hi respira.
Cintes llargues i alguna molt llarga, Aliens del blau al taronja i C1 i C2, sense repetir. El C3 és prescindible si optes per cop de gas al L5. Es pot prescindir dels tascons.
No ens va ploure; bé, quatre gotes al arribar al cotxe, però tot el dia bastant tapat. A la que sortia una mica el sol, perfecte...a veure si el proper dia pugem amb anticicló hivernal.



dijous, 13 de febrer del 2014

Siuranella sud

Ahir torno, després de 2 anys llargs de no posar-hi els peus, a la Siuranella sud, aquest cop amb el Xavi. Bon sector, però amb vies dures, fins i tot les "fàcils"....
Escalfem, a base de bé, al impressionant diedre de la Like a cuc 6b+/7a, com he vist en algun lloc; poca broma. Segueixo amb la Ayla 7a, on ho dono tot a l' entrada en fissura desplomada. Surt a vista, però ja veig que he tibat massa  i massa aviat. Tinc els avantbraços com a dues pedres....
Ara que si que he escalfat del tot, provo a vista la Abre los ojos 7b, però acabo fent un "autovistiflaix" que diuen...el pas de bloc de l'entrada és evident, però és recomanable posar les dues primeres cintes previament; com que  tot just avui el Menor no porta la canya toca pujar i posar-les. Desprès vindrà el  toc bo: apretada a l' entrada, tram central agraït, amb alguna apretada en fissura tècnica, i pas potent, més que l' entrada, de fet, per anar a la cadena...per a mi un bon regust de avista...
Ja bastant servit munto la NK 7b+, molt guapo que haviem provat tres anys enrera amb el Vicenç i el JL. Ja a la potent entrada veig que em falta molla...almenys la muntem i ens la mirem bé per a alguna ocasió futura.
Per rematar el matí repeteixo la veïna Marmitaku 6c, i cap a casa, a estirar bé....

contemplant vies impossibles

divendres, 7 de febrer del 2014

Actualització Penitent

De nou cap al Penitent i aquest cop si, amb el Santi.
Escalfem al bonic Portallunes 6a, sortint per la dreta per a apretar una mica més. Seguim, ja apretant una mica, a la Camí de Perdició 6c+ per a no perdres, precisament: Boníssim. Ens desplacem cap a l' oest per a encadenar la Velvet Underground 7a+ llargot, amb fissura guapa i un bon mur final. Al tanto amb les xapes mal posades que dificulten el xapatge a la fissura, però sobretot que porten la corda cap endins; és una bona idea desxapar un cop s' ha xapat la següent...El Santi, per cert, apreta massa i s' emporta un lateral cap avall...
Tornem cap a l' est on el Carlos, amablement, ens ha posat cintes i marcat els cantos de la nova via a la dreta de Home de Poca Fe, que sembla que van acabar aquest mateix diumenge. Una primera passada per a acabar de mirar-s'ho i la treiem al segon intent. Creiem que surt 7b, curt però intens. Pura resistència.
Rematem el matí escalant per enèssima vegada la bonica Joaneta 7b, i com totes les altres ocasions, sense encadenar...
Amb tot això el Carlos ha deixat equipada una nova via entre la Camí de Perdició i la gran Il.lusió. No la vem arribar a provar, però segons diu aniria per el 7c...ho haurem de comprovar

dijous, 6 de febrer del 2014

Roc dels Collars. L' enigma de les calces 200m. 7b

Per fi una sortida a paret!!! i si és a Collars, millor que millor. Tampoc tinc queixa de les darreres activitats; fer esportiva amb regularitat ayuda a regular el nivel deportivo y los equilibrios, a parte de proporcionar una saludable fuente de confianza....
En tot cas aquesta fuente de confianza em permet disfrutar aquesta magnífica via com es mereix,  fins i tot encadenant-la, i sense escaquejar els llargs difícils....(bé, el primer si)
Enceta la via l' Albert, entrant per el Sèptimo de los Cielos, doncs sembla que la seva proposta per al primer llarg de la via ha quedat una mica desfassada, de grau, vull dir.
L1 7b Placa amb algun pas finet, desplomet i desplomot final, amb un xapatge curiós. Full equip, però obligant una mica més al desplom.
L2 7a+ llarg molt i molt bo, d' anar fent (apretant, eh...) i sobretot navegant correctament per la placa, i amb un bon peatge per a sortir del diedre i agafar el tram final fàcil....Gairebé equipat, totems o aliens per als trams inicial i final.
L' Ester escapant del diedre

L3 6c+ guapo. Algun pas d' equilibri a buscar la fissura final que gairebé em tomba. És el llarg menys equipat, que va poder "disfrutar" l' Ester. Joc de totems.
L4 7a Més fàcil abaix i amb pasos més fins i obligats a dalt. De moment de la darrera xapa del llarg has d'anar a agafar la vira inclinada amb forats de l' esquerra, per cert amb un pas curiós per a entrar-hi...La llastra que ha saltat, segons diu el Pastes, crec que no incrementa la dificultat. Joc de totems

Final L4

Acabem amb llum de dia, però això és intolerable per als dos que m' acompanyen....aprofiten les darreres hores de llum per a rematar fenya pendent.
Baixada ràpida amb tres ràpels des de la vira superior. Vira-R3, R3-R2 i de R2 directe al terra (amb doble corda). Al final vam fer justet de llum (com toca) i vam encendre el frontal just per a no empalar-nos amb algun arbre de peu de via.
La ressenya de moment aquí. Amb joc de totems o equivalents crec que fas. Cintes llargues (i alguna molt llarga en simple) o doble corda