Sortida en diumenge d'esportiva exòtica, per a mi, clar...Amb els pros locals quedem ben d'hora i enfilem la bona passejada fins al sector. Solitud i fred tot el matí, esperant el sol que tant temiem el dia abans...
Escalem la Pas a pas 6b, amb entrada tensa, la Eh Petrel 7a, dels imprescindibles, i la no menys imprescindible Fàstic social 7a+, aquesta a vista...baixo baldat...sense marques i sense camí definit la cosa es complica. Aprofito les cintes de la Bernatlloc 7b+/c que han deixat el Pep i el Santi per a fer un intent, per a mi prou digne, tenint en compte les circumstàncies. El sector m'ha agradat molt. Roca extra-superior. Sort que ve una setmana de repòs "obligat", per què m'ha quedat l'espatlla guapa....
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris montserrat. Mostrar tots els missatges
dilluns, 30 de març del 2015
dimarts, 1 de juliol del 2014
Cavall Bernat. Puigmal 260m.
Proposta "exòtica" per a dissabte a la tarda, paraules textuals, de l' amic Santi. No és de les vies que em moria per escalar, però s' ha de fer, s'ha de fer....
Pugem amb la calma posant-nos a escalar cap a les 14:00h, tocant una mica el sol a la canal. La resta a l' ombra, ben agradable.
Vem fer la canal sense cordes, fins al darrer pas on s' encabrona. Muntem R en un arbre i ja empalmem amb L1 V o 6a, segons les ressenyes que miris. Cal vigilar amb la roca. Pitó a mitja tirada inservible (o cordinillo molt fi).
L2 6a+ o 6b+, idem....Pas sortint de la R i desprès placa on cal controlar una mica la roca, també.
L3 V o màs.. Xemeneia: collonut, amb el què m' arriben a agradar...arrossegada total a la part inferior, amb bolts i algun assegurament precari dalt (en blocs grans però sospitosos en cas de fer-hi treballar trastes). Reunió molt guapa.
L4 7a. Altre cop arrossegada fins a sortir cap a la fissura. Ambient. De segon vam encadenar. De primer, més delicat, almenys fins a caçar el bolt. Cap de burí a llaçar.
L5 7b+, diuen..comença la rista de xapes. Quin contrast!!! Mur guapo, desplomat a dalt. Es poden fer tramets en lliure. Les primeres 4 xapes les pots obviar perfectament, en canvi al desplom has de fer alguna estirada (en A0)
L6 7a , molt aeri i bonic. Algun pas d' equilibri, divertit de fer amb el vent que hi bufava. Reunió a la Moreneta. Ventolera impressionant al cim.
Fent el segon ràpel li fotem les cordes al cap a una cordada que pujava per la normal, inesperadament, doncs eren quarts de vuit: resulta que venien de fer l' Estasen al Pedra, i tornant a casa pujaven al Cavall, on no havien estat mai....Això es fanatisme!!! I per fanastime els oberturistes de la via. La nostra admiració pujar al 54 per allà.
Ressenya de l' escalatroncs. duiem totems, camalots 1-4 i tascons mitjans. Et pots estalviar alguna cinta fent subebaja, o saltant-ne, als murs superiors.
Pugem amb la calma posant-nos a escalar cap a les 14:00h, tocant una mica el sol a la canal. La resta a l' ombra, ben agradable.
Vem fer la canal sense cordes, fins al darrer pas on s' encabrona. Muntem R en un arbre i ja empalmem amb L1 V o 6a, segons les ressenyes que miris. Cal vigilar amb la roca. Pitó a mitja tirada inservible (o cordinillo molt fi).
L2 6a+ o 6b+, idem....Pas sortint de la R i desprès placa on cal controlar una mica la roca, també.
L3 V o màs.. Xemeneia: collonut, amb el què m' arriben a agradar...arrossegada total a la part inferior, amb bolts i algun assegurament precari dalt (en blocs grans però sospitosos en cas de fer-hi treballar trastes). Reunió molt guapa.
L4 7a. Altre cop arrossegada fins a sortir cap a la fissura. Ambient. De segon vam encadenar. De primer, més delicat, almenys fins a caçar el bolt. Cap de burí a llaçar.
L5 7b+, diuen..comença la rista de xapes. Quin contrast!!! Mur guapo, desplomat a dalt. Es poden fer tramets en lliure. Les primeres 4 xapes les pots obviar perfectament, en canvi al desplom has de fer alguna estirada (en A0)
L6 7a , molt aeri i bonic. Algun pas d' equilibri, divertit de fer amb el vent que hi bufava. Reunió a la Moreneta. Ventolera impressionant al cim.
Fent el segon ràpel li fotem les cordes al cap a una cordada que pujava per la normal, inesperadament, doncs eren quarts de vuit: resulta que venien de fer l' Estasen al Pedra, i tornant a casa pujaven al Cavall, on no havien estat mai....Això es fanatisme!!! I per fanastime els oberturistes de la via. La nostra admiració pujar al 54 per allà.
Ressenya de l' escalatroncs. duiem totems, camalots 1-4 i tascons mitjans. Et pots estalviar alguna cinta fent subebaja, o saltant-ne, als murs superiors.
dilluns, 16 de juny del 2008
Montserrat: Valentin Casanovas
Havia quedat amb el Felix per a fer algo dissabte, alguna cosa que poguessim fer sortint al mati de casa i tornant no molt tard, que teniem compromisos al vespre. Total que li proposo anar a Montserrat, pensant en algo esportiu, a veure si poc a poc poso a puesto el coco i reactivem la motivació. La seva resposta: tio, anem a la Valentin, que estic molt motivat. Toca't el collons, sort que volia anar de tranqui...Li dic que la meva moral no esta tant alta com la seva, pero bueno, ja farem.....osti, la Valentin, un mite.
Sortim a les 8 de casa, a veure si a les 11 comencem a trepar, mirant d' escaquejar la solana i trepar més per la tarda ara que els dies son llargs. Doncs bé, resulta que de solana poca, i a sobre ens posem a escalar a quarts de dotze...Li tiraré el primer llarg, per que si el faig de segon ja em quedaré a la punta bona de la corda tota la via.
Començo atacant el 6c, es veuen parabolts, algun clau, es pot anar fent, pero a la quarta o cinquena xapa ja no ho veig gaire clar, destrepo, m' ho miro....tio baixa'm ara que puc, que si vaig aixi ens hi farem vells i servidor ho passarà fatal. Era de preveure, qui avisa no es traïdor.
Li fot doncs en Feliu. Flipa més amb el V+ de la part superior del llarg que amb el 6c.
Sortint, ambient a tope
Achtung, la tanca esta electrificada
Quin vion, 8:30h per a fer 300m., es que aqui no hi cap llarg de relax....i quin bow aquest Feliu, qui el va parir, tota la punyetera via de primer, ole xaval.
Durant el dia vam veure gent a la easy rider, inclosa una noia amb un atac de plors en una reunió, i algú a la dels sostres, pero aviat ens vam quedar sols a la paret, maximum ambiance.
Cordades a la Easy Rider
Vam portar aliens, tascons, una pedala cadascu i camalots fins al 4, encara que el bou no el va fer servir. També duiem martell i 3 clauets, pero no els vam treure.
Apa, a veure on faré cap el proper dia que m' enredin.
Sortim a les 8 de casa, a veure si a les 11 comencem a trepar, mirant d' escaquejar la solana i trepar més per la tarda ara que els dies son llargs. Doncs bé, resulta que de solana poca, i a sobre ens posem a escalar a quarts de dotze...Li tiraré el primer llarg, per que si el faig de segon ja em quedaré a la punta bona de la corda tota la via.
Començo atacant el 6c, es veuen parabolts, algun clau, es pot anar fent, pero a la quarta o cinquena xapa ja no ho veig gaire clar, destrepo, m' ho miro....tio baixa'm ara que puc, que si vaig aixi ens hi farem vells i servidor ho passarà fatal. Era de preveure, qui avisa no es traïdor.
Li fot doncs en Feliu. Flipa més amb el V+ de la part superior del llarg que amb el 6c.
El primer llarg
El següent llarg li surt en lliure, pero acabat de sortir del desplom vola per sorpresa d' un clau que encara flipo com va aguantar; una u, molt nova, pero cara avall i entrada nomes la meitat!!
seEl llarg güent, per a arribar a la feixa, potser és el mès tranqui.
Els llargs d' artifo son un autèntic museu, per no parlar de la bavaresa; cargols, xapes recargolades, un tasco entrat a martellades en un forat, tubs de pvc, etc.. Si volen reequipar trobo que tot aquest mostrari s' hauria de conservar. A la bavaresa encara es va fent, aixo si, al primer tram bufes com un condemnat, ja vens calent dels A0 de l' artificial, i alla els braços se t' acaben de possar a to. Sort que la tirada llarga de bavaresa es més tranqui.
Entrant a la bavaresa
Segon llarg de la bavaresa
Buff. Quin tobogan
A mi peró, el que em tenia neguitós, tot i la meva condició d' acompanyant, era la sortida rara del penúltim llarg....una xemenia en desplom?. Quan sento els mecagundeus del Fèlix al entrar en aquella merda (literal, esta plè de cagades) de xemeneia, des de la còmoda reunió ja flipo. Mare de deu senyor el que m' espera!. Amb tot aixó el dia s' ha anat tapant, i l' ambient ja és d' allò més tètric. Finalment surt reptant i canta reunió. Calçat xaval, que ara vas tu. Passo els dos o tres passos de pedala i ja veig el percal...sort que ha conseguit posar un C1 i el linkcam a dins la xemeneia, que si no tinc un pendol que t' hi cagues, amb tot el pati a sota...venga va, desxapo el darrer parabolt i cap a dins, bocaterrosa vaig pujant, pero la puta xemeneia t' escup cap al buit. Finalment surto, pero encara m' haig de despenjar una mica per a treure el Linkcam, quina feinada; ara, està clar que es un invent, va quedar de perles en un forat d' alló més irregular.
El Feliu fent uns exercicis de meditacio abans de la xemeneia de marres
Aqui ja devorat per la misma
Un llarg de 6a equipat i ja som a l' aresta. Bufa un vent de collons, tot tapat amb una boira pixanera que passa a tot drap, sembla que hagin obert les portes de l' avern....tanqueu collons, que no veiem ni l' antena!!! Finalment hi arribem, ens arreserem, menjem alguna cosa, pleguem cordes, baixem a una teulada i d' aqui al camí, només cal saltar una tanca.
Sortint, ambient a tope
Achtung, la tanca esta electrificada
Quin vion, 8:30h per a fer 300m., es que aqui no hi cap llarg de relax....i quin bow aquest Feliu, qui el va parir, tota la punyetera via de primer, ole xaval.
Durant el dia vam veure gent a la easy rider, inclosa una noia amb un atac de plors en una reunió, i algú a la dels sostres, pero aviat ens vam quedar sols a la paret, maximum ambiance.
Cordades a la Easy Rider
Vam portar aliens, tascons, una pedala cadascu i camalots fins al 4, encara que el bou no el va fer servir. També duiem martell i 3 clauets, pero no els vam treure.
Apa, a veure on faré cap el proper dia que m' enredin.
dijous, 22 de maig del 2008
Aresta GAM al Bisbe
Veient la piada del Pescador d' Estels, he recordat el dia que la vam escalar, a finals de juliol de l' any passat, amb el Toni i l' Alberto. Com que les darreres pluges (benvingudes per altra banda) ens fastidien l' activitat del cap de setmana, piaré alguna cosa de fa temps.
Bona via estival, no hi tocava el sol fins a les 5 de la tarda.
Els dos primers llargs son una mica guarrillos (V i V+), es pot possar alguna cosa (em sembla que duiem semafor d' aliens i tascons). S' ho va currar l' Alberto de primer. Roca delicadilla, et baixa la moral una mica. Al lloro amb el tram de xemeneia del final del segon llarg: el soci em va tirar un bloc tamany pilota de bàsquet (no exagero), que va sortir de dins de la xemeneia rotllo Indiana Jones, directe cap al mi. Per sort va petar contra una de les parets just abans de picar-me i es va desfer en trossos mes petits, picant-me al casc i a l' hombro. Nomes va ser un ensurt, pero deu ni do.
Al tercer llarg (6a) la cosa millora. Va tirar el Toni per el diedre, tot equipat i amb roca bastant més bona.
Ara venien els llargs guapos 6c, 6a, V+ i 6c. Aqui si que li tiro, tot placa de bona roca i molta xapa (almenys als 6c), usease, lo meu. El primer de 6c en algunes ressenyes hi possen 6c+/7a) es molt de pila, a mi s' em va fondre ràpid. Anant repossant de tant en tant va sortir sense tibar de cintes. Reunió molt penjada i incòmoda, pero hi ha molts parabolts per anar-se acomodant tots tres. Els llargs de 6a i V+ son molt guapos i disfrutons.
En definitiva una via molt guapa, tant sols una mica cabrons els primers llargs, despres a disfrutar. L' aproximació i el retorn ho vam trobar sense problemes, és una bonica passejada per a completar el dia. Em sembla que vam treure la descripcio del Soldevila, pero no esta de més portar un mapa de la zona.
Bona via estival, no hi tocava el sol fins a les 5 de la tarda.
Els dos primers llargs son una mica guarrillos (V i V+), es pot possar alguna cosa (em sembla que duiem semafor d' aliens i tascons). S' ho va currar l' Alberto de primer. Roca delicadilla, et baixa la moral una mica. Al lloro amb el tram de xemeneia del final del segon llarg: el soci em va tirar un bloc tamany pilota de bàsquet (no exagero), que va sortir de dins de la xemeneia rotllo Indiana Jones, directe cap al mi. Per sort va petar contra una de les parets just abans de picar-me i es va desfer en trossos mes petits, picant-me al casc i a l' hombro. Nomes va ser un ensurt, pero deu ni do.
Al tercer llarg (6a) la cosa millora. Va tirar el Toni per el diedre, tot equipat i amb roca bastant més bona.
Ara venien els llargs guapos 6c, 6a, V+ i 6c. Aqui si que li tiro, tot placa de bona roca i molta xapa (almenys als 6c), usease, lo meu. El primer de 6c en algunes ressenyes hi possen 6c+/7a) es molt de pila, a mi s' em va fondre ràpid. Anant repossant de tant en tant va sortir sense tibar de cintes. Reunió molt penjada i incòmoda, pero hi ha molts parabolts per anar-se acomodant tots tres. Els llargs de 6a i V+ son molt guapos i disfrutons.
La darrera reunió queda desplaçada a l' esquerra, i la recordo igual que les altres (amb bons parabolts). El 6c de sortida es curt i rabiós, de tres xapes i poc canto. Durillo. A la segona va sortir el pas, pero em vaig rajar al xapar la darrera cinta i m' hi vaig pillar....
En definitiva una via molt guapa, tant sols una mica cabrons els primers llargs, despres a disfrutar. L' aproximació i el retorn ho vam trobar sense problemes, és una bonica passejada per a completar el dia. Em sembla que vam treure la descripcio del Soldevila, pero no esta de més portar un mapa de la zona.
dijous, 24 d’abril del 2008
Paret de l' aeri. La dels Sostres+Aparicio 6b.
Combinat de vies bastant guapo, una bona combinada de tècniques, amb regustet clàssic a baix (Via dels Sostres), i escalada de finura i continuïtat typical Montserrat a dalt (Aparicio).
Quan hi vam anar, en ple agost del 2006, vam entrar-hi massa aviat i vam passar bastanta calor. Sort que a dalt ja ens va quedar a l' ombra. Una indisposició de l' alberto a peu de via, amb megaarcades incloses, gairebé en va fer tirar enrera, pero que coi, despres de l' aproximació...li fotem. L' "avantatge" d' aquesta via és que has de sortir per dalt, doncs les travesses fan dificil rapelar, almenys per la pròpia via. Parlant de travesses, al lloro amb cordades desiguals, que teniu uns penduls guapos. Per sort, tal i com es veu a la foto, els amics entren a caldo. Les reunions i els tramets de placa estan bé.
La part de dalt esta equipada amb spits (em sembla recordar que una mica cutres), pero corre aire. Cintes i friends, diria que fins al 2 de camalot.
Quan hi vam anar, en ple agost del 2006, vam entrar-hi massa aviat i vam passar bastanta calor. Sort que a dalt ja ens va quedar a l' ombra. Una indisposició de l' alberto a peu de via, amb megaarcades incloses, gairebé en va fer tirar enrera, pero que coi, despres de l' aproximació...li fotem. L' "avantatge" d' aquesta via és que has de sortir per dalt, doncs les travesses fan dificil rapelar, almenys per la pròpia via. Parlant de travesses, al lloro amb cordades desiguals, que teniu uns penduls guapos. Per sort, tal i com es veu a la foto, els amics entren a caldo. Les reunions i els tramets de placa estan bé.
La part de dalt esta equipada amb spits (em sembla recordar que una mica cutres), pero corre aire. Cintes i friends, diria que fins al 2 de camalot.
dijous, 3 d’abril del 2008
Montserrat Sud. Aresta Jan
Havia vist aquesta via feia temps als Ressenya, i em cridava l' atenció la seva longitut 540m.
Vam agafar la ressenya d' onaclimb (les ressenyes del Luichy sempre em motiven, suposo que per la seva precisió, saber que et trobaràs, o no, jo tinc poc esperit aventurer...), i diumenge 31 ens hi vam enfilar, l' Alberto, en Feliu i servidor.
Primer llarg cutrillo, per arribar al primer 6c+. Aneu al lloro amb els pedrots, el camí es just a sota. El 6c+ molt guapo, llàstima que no tenia el dia molt fi ni ganes de lluitar, perque es podia encadenar bé, entrada molt tècnica de posar-se be i despres foradets d' anar fent.
El bombo final del quart llarg (6b) es molt guapo, amb un bolo enorme encastat, per si voleu fer alguna dominada.....També molt guapo el cinqué, que et deixa dalt de l' agulla d' on es munta el rapel. Aqui ens va apareixer una cabra. Sempre flipes com poden arribar a alguns llocs.
Del cim de l' agulleta ja es veia el tema del 7a. Seguros lluny (no val A0's). L' Alberto donava per fet que ens escaquejavem per el 6a, pobre....sembla que no conegui el Fèlix. El tio s' hi possa i l' encadena al límit. Comença amb una secció tècnica, desplomet de poc canto i despres aguantar la placa. El puto pas del desplom el vaig fer tres vegades, caient al treure la pedala que hi havia deixat l' ALberto. Fos com la mantega decideixo abandonar-me, pillo el Tibloc, el reverso i pujo a jumar...almenys practicarem maniobres. La putada es que mai trobes el moment de tornar a la roca....Bueno, recuperem la moral al seguent llarg, de 6b, fàcil, amb algun pas llarguet al mig.
La tornada per un camí molt bonic, desconegut per a nosaltres. En 45m. et plantes al parquing.
Amb cintes ja fareu, ara, 6b/c obligadillo ( o tens un colega lolo i un jumar...)
Adeu
Vam agafar la ressenya d' onaclimb (les ressenyes del Luichy sempre em motiven, suposo que per la seva precisió, saber que et trobaràs, o no, jo tinc poc esperit aventurer...), i diumenge 31 ens hi vam enfilar, l' Alberto, en Feliu i servidor.
Primer llarg cutrillo, per arribar al primer 6c+. Aneu al lloro amb els pedrots, el camí es just a sota. El 6c+ molt guapo, llàstima que no tenia el dia molt fi ni ganes de lluitar, perque es podia encadenar bé, entrada molt tècnica de posar-se be i despres foradets d' anar fent.
El bombo final del quart llarg (6b) es molt guapo, amb un bolo enorme encastat, per si voleu fer alguna dominada.....També molt guapo el cinqué, que et deixa dalt de l' agulla d' on es munta el rapel. Aqui ens va apareixer una cabra. Sempre flipes com poden arribar a alguns llocs.
Del cim de l' agulleta ja es veia el tema del 7a. Seguros lluny (no val A0's). L' Alberto donava per fet que ens escaquejavem per el 6a, pobre....sembla que no conegui el Fèlix. El tio s' hi possa i l' encadena al límit. Comença amb una secció tècnica, desplomet de poc canto i despres aguantar la placa. El puto pas del desplom el vaig fer tres vegades, caient al treure la pedala que hi havia deixat l' ALberto. Fos com la mantega decideixo abandonar-me, pillo el Tibloc, el reverso i pujo a jumar...almenys practicarem maniobres. La putada es que mai trobes el moment de tornar a la roca....Bueno, recuperem la moral al seguent llarg, de 6b, fàcil, amb algun pas llarguet al mig.
La resta de la via ja va més per cresta, amb resaltillos de 15-20m. de V-IV. A partir del llarg de V pots anar amb bambes i a la reunió 13 ja pots plegar cordes.
La tornada per un camí molt bonic, desconegut per a nosaltres. En 45m. et plantes al parquing.
Amb cintes ja fareu, ara, 6b/c obligadillo ( o tens un colega lolo i un jumar...)
Adeu
dimecres, 12 de març del 2008
Montserrat. Punsola al Cavall
El juny de l' any passat vam anar a repetir la punsola amb l' Alberto.
Feia temps hi havia anat amb el Toni, a lo clàssic. Ara hi anava amb l' idea d' apretar-l'hi.
Va sortir tota en lliure, amb tots els llargs encadenats a vista (sense volar ni repossar), ....clar que amb la quantitat de xapes que hi han fotut vas gairebé de segon tot el llarg....pero bueno, com que soc covard les xapo i em quedo tant ample, tampoc aniria a treure-les. Fins i tot hi ha dues o tres xapes al bony de IV i III del llarg 0!!!! (Aquestes dubto molt que mai hi haguessin sigut, pero bueno...) . Oblideu la mítica antena, estic segut que arribes a tots els bolts perfectament en A0.
Per cert, el tarrago, arrel del re-reequipament, proposa els llargs durs de 6c+/7a i 6c/6c+. Des d' aqui una salutació per donar-me moral, pero dubto molt d' aquesta graduació (trobo més acertada la d' Onaclimb 6c i 6b+). De totes maneres vaig trobar passos mes durs al penultim llarg que a l' anterior, que poder es mes de continuitat, no se.
Em va semblar que s' havien resituat les reunions inferiors, les de la part de dalt estan iguals.
Vam comptar unes 22 cintes per al llarg avantpenultim. Cordes de 60 per al primer llarg, que farà 55m.
Va sortir tota en lliure, amb tots els llargs encadenats a vista (sense volar ni repossar), ....clar que amb la quantitat de xapes que hi han fotut vas gairebé de segon tot el llarg....pero bueno, com que soc covard les xapo i em quedo tant ample, tampoc aniria a treure-les. Fins i tot hi ha dues o tres xapes al bony de IV i III del llarg 0!!!! (Aquestes dubto molt que mai hi haguessin sigut, pero bueno...) . Oblideu la mítica antena, estic segut que arribes a tots els bolts perfectament en A0.
Per cert, el tarrago, arrel del re-reequipament, proposa els llargs durs de 6c+/7a i 6c/6c+. Des d' aqui una salutació per donar-me moral, pero dubto molt d' aquesta graduació (trobo més acertada la d' Onaclimb 6c i 6b+). De totes maneres vaig trobar passos mes durs al penultim llarg que a l' anterior, que poder es mes de continuitat, no se.
Em va semblar que s' havien resituat les reunions inferiors, les de la part de dalt estan iguals.
Vam comptar unes 22 cintes per al llarg avantpenultim. Cordes de 60 per al primer llarg, que farà 55m.
La clàssica romeria
Gent a la Sanchez-Martinez.Sort que quan hi ets no ho veus aixi....
La Punsola des de Diables. Val el mateix comentari
dilluns, 10 de març del 2008
Montserrat. Desiree al Cavall
Diumenge toca visita ràpida a Montserrat. Ens decidim, bé, de fet decideixo, per la Desiree. 200m. full equip, per a disfrutar. Amb el Toni enfilem el cami de l' arrel i ens encigalem al agafar la canal equivocada, que rucs. Torna a baixar i a les 12.00h ja som, ara si, a peu de via.
Em sembla que la polèmica del lletreret esta una mica fora de lloc, tampoc n'hi ha per tant.
Enfilo el primer llarg, segons la ressenya 5+/Ae, en lliure 6c+. Vaig fent en lliure, pero un pas punyetero al sortir d' una baumeta em fot a baix....m' ho miro pero no veig el pas. Poso la pedala i segueixo.
El segon llarg també li foto. Pas de 6c (jo crec que menys) i recte amunt per la bavaresilla guapa. disfruton.
El tercer llarg, segons la ressenya que duiem 7a en lliure, comença amb un desplomillo seguit d' una placa tiesa i fineta. Li foto, a veure que, i l' encadeno a vista, amb una moto de collons, pero surt.
El quart llarg, francament, es una conya. A0 a muerte amb un sol pas de pedal fins practicament la reunio.
El cinqué llarg, que vam tirar fins al cim, es també molt guapo, amb una fissura guapa a mig llarg.
Als darrers llargs ja va marxar la mica de resol que algo escalfava. El cel es va anar tapant, i just arribar al cami de l' arrel, es fot a pedregar i a ploure. Un bon ruixat vivificant, ideal per a completar una jornada rodona. suposo que va ser gràcies al dia insegur que vam estar sols, nomes acompanyats per els impresentables de les motos, que es pensen que allo es un circuit.
Sort que amb la carretera mullada no es feien tant el valent.......
Via guapa, per a apretar-l'hi sense problemes. Porteu cintes a dojo, preferentment llarguetes.
Bona via per a apretar-l' hi sense problemes.
La ressenya:
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
