dilluns, 26 d’abril del 2010

El Peladet. L' Avi de la Mel. 180m. 6b

Diumenge, matinal a Terradets amb l' Alberto, a fer l' Avi de la Mel....i si es pot quelcom més. Saludem al fill del Benito ( AKA l' Avi de la Mel) i li comentem que anem a fer la via de son pare. L' home content....
Desprès de la pujada asquerosa (sort que és a l' ombra...) ens posem a la feina:
ressenya c. Ganxets
L1 Enfila, com una mona, l' Alberto cap amunt...6a practicament equipat, completat amb un alien gris. Aqui ja veus la qualitat de la roca...al loro amb algun canto que talla de debó...
L2 Muraco boníssim de 6a+ sostingudet. Passem amb el material fix, amb alguns trekkings...la bona roca, peró, ajuda a tirar amunt...

 L2, no es tant tieso...
L3 6a+ El llarg raro...tot el rotllo de les franges al revés...a mi em va fotre més que la roca fos una mica patinosa...C1 i aliens vermell i groc al començament del llarg.
Encetant el L3, amb el forn al fons...
L4 6b Potser el més durillo. Entrada tiesa i ben assegurada fins a bavaresa de megacanto, tram ajagut peró tècnic i fissura clean cap amunt...deu ni do la fissura. Sort de la bona roca i de que s' assegura bé.
Linkcam (o alien vermell), tascons mitjans i alien groc i vermell
L4 cuita el sol

Fissura al L4
L5 6b, al meu parer més fàcil que l' anterior, o no tant sostingut. A la tercera xapa franquejar netament a l' esquerra a buscar la fissura de sortida. Aliens blau, verd, taronja i gris. Al tanto amb algun pedrot a dalt.
Acabant el L5
De la darrera reunió ràpel cap R3, dues reunions de l' Absurdistan i cap al cotxe....ja toca el sol i comença a apretar la calor....imagina't tota la gent que estava a les Bagasses...que no els passi res als del Rally.....
Comentem la jugada amb Benito i fill, contents amb els compliments de la via, comprem algun producte i cap a casa.
Via molt recomanable, on s' ha d' escalar. No es molt dura, pero tampoc Love-climbing (ni els dos primers llargs, que també tenen lo seu...). Vam posar-hi 3:30h amb la calma i tascons mitjans, aliens semàfor+taronja+gris+blau i camalot 1. Algunes cintes llargues o  bagues. Potser caldria anar pensant en dur algun mallon per als ràpels o alguna baga d' abandono....
Per cert, vam fer unes fotos a unes pubilles que feien el Nyerros..si ho llegiu ja direu.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Retorn a la Mussara

Divendres pujo amb al Jaume i cia al clàssic sector El Roure de la Mussara...feia mil anys que no hi anava.
Ara podria probar alguna via que abans nomès em mirava, bé, de fet ni les mirava.
Escalfem, per dir algo, a Aigua Viva 6a+. Els practicament 30 anys que té la via és noten...quin patir, com n' està de sobada. M' haig de penjar a la primera xapa, que per cert està molt amunt. Jo li donaria un plus més tranquilament. Baixant poso cintes a la veïna Shargamanta 7a, sense mirar, eh...
Despres del toprope del Jaume a Aigua Viva li foto a vista al 7a. Fàcil fins al pas clau molt dur. Veig com has d' agafar la fissura de dits, pero sòc incapaç de posar-m'hi bé. Ho acabo fent a lo bruto, juntant mans, bé, mès aviat els dits, a la fisurilla, i surto disparat cap a la R. Serà l' únic que encadenaré.
Desprès em munto la Jarias Krisnas 7b, pero a la part superior me'n vaig cap a Kikanoune 7b+, on vaig fent fins a un pas de molta fe, que et porta a un altre....tot en romos. No veig com pujar, constatem l' error a la guia i em baixo de la darrera xapa. El Sergi acaba de muntar, fins a la darrera xapa, el 7b que perseguiem...al meu torn resolc el pas de dalt de tot. Bloc molt dur quan ja vas calent de tota la via......
Al segon toc li foto a per totes, m' equivoco als pasos anteriors a la darrer xapa. Aguanto, pero he fet molt de gasto...segueixo igualment, a per totes.....orelleta esquerra, bidit infame a dreta, pujo peus, bloqueig del bidit, m' estiro al canto salvador, li entro dos dits.....i avaaaaalllllll, ruc!! Un altre dia, ara em fa una mandra espantosa tornar a pujar allà dalt....
Per acabar, i gairebé sense reposar, em poso a Tu no vadis 6b+ (6c en alguna ressenya). Entrada molt sobada, fins i tot els cantos grans es fan dolents. M' haig de parar a mirar bé un pas. La part de dalt inhumana de bona. Al tanto amb la mega llastra sikada.....No hi ha temps per a més...encara em d' anar a empenyer la furgo del Sergi.....

dilluns, 12 d’abril del 2010

Montrebei.CADE 550m. 6c

Despres d' un mes sense tàpia ens hi posem de nou, i fem ració doble.....
La pista desde Viacamp està practicable, pero encara en obres. Al loro desprès de pluges.
Clapem a l' aparcament amb la companyia d' uns vascos "peculiars", amb els que ja haviem coincidit fa un parell d' anys a Riglos.
La bilbiografia:

Al matí diana a les 6 i a les 7 en marxa. Aproximació en 1:10h, tenim sort i tot i no conexier el camí, ho localitzem tot prou bé.
L1 enceto la via. Placa fàcil. Munto R en sabina, just arribar a la feixa.
L2 resalt i travessa. Pas curiòs de V o + i el Feliu munta reunió al peu del diedret.
L3+L4 s' empalmen sense problemes ( si has muntat la R2 més amunt). Passem ràpid perque una cordada al pilar picazo ens bombardeja. Just deprès de passar naltros cau un xusco a la travessa del L4 que tranki......quina por.
L5 Placa, ja en bona roca, de 6c. Surt bé en lliure, tot i que l' aire gèlid que ara ens ve per el congost no ajuda...
L6+L7 També s' emalpen bé, controlan les cordes.
L7. solet, solet...
L8, el de la sabina cutre. Realment està fatal, la pobre. El Feliu té compassió d' ella i passa en lliure, al segon intent, sense tocar-la ni assegurar-s'hi....al meu torn passo amb un A0 dels tascons abandonats. Pas molt a bloc, on la motxila m' ajuda a obrir la porta...
L8. Pobre sabina....
L9 Placa fàcil i tramet de 6a sobre pitó de la risa....
L10 Xemeneia típica de V+ (o sigui prou dificil...) i sortida en placa. L' A0 surt prou bé en lliure, no deu ser més de 6c. Aqui ja començo a anar "tustat."
L11 Fàcil. Bona roca
L12 Diedre molt maco i amb més bona roca del que sembla des d' abaix. Travessa i reunió paronàmica.
Diedre al L12

R12, no podia falta la tipica foto...
L13+L14 També s' empalmen bé. Queda un llarg maco i que, tot i ser fàcil, al final et posa les piles...
L13+14
Fotos cortesia Baro-Paula
Cordada Baro Paula al pilar Picazo
L15 Diagonal en baixada molt fina de 6b i diedre-xemeneia sostingut. Saltem la r de la cova (1 pitó) i muntem a les sabines gordes del L16.
Diedre al L15
L16 Arbre tracció fins a la gran feixa.
L17 llarg de sortida molt guapo i amb ambient. IV+ dels que ja et passa factura. A dalt de tot sortir en xemenia cap a dalt, no passar per mig de l' arbre....
Cap al L12 veiem bé qui ens vol matar a pedrades....és l' Oriol Baró i colega Rubita al Pilar Picazo. Ens fotem algun crit, alguna foto i ens trobem al cim. Bona gent. Anem plegats fins a localitzar el pas del mur rocòs de més amunt....desprès ja anem fent, que ells amb el petate en tenen per a més estona...
Molta gent a la paret de Catalunya ( diedre gris, tempesta, un matxaca d' artifo que es va passar gairebé tot el dia al primer llarg de nosequé...) i un parell de sonats del BASE que van ser acollits al crit de "cabrooones" per la gent que trepava i que es van endur un bon ensurt.....
Hi hem posat unes 8 horetes, lluitant els llargs de 6c..... 2 hores més per a tornar al cotxe, seguint el PR200 que baixa del cim a la pista, desviant-nos cap al final....entre pitus i flautes total cotxe-cotxe 12 horetes justes. Ja ens hem quedat a gust.
Joc aliens semàfor+gris+taronja, C1-C3 i tascons. Bagues llargues i molta aigua (duiem 3l. i vam fer just...)
Ara que ja tenim controlat aquest sector, ja em veig a venir la enredada del Feliu......

dimecres, 7 d’abril del 2010

Berguedà. Matinal a Malpas

Aprofitant els dies que passem a Vilada, quedo amb l' Iban el diumenge per anar a fer una matinal ràpida, aixi de pas ens coneixem in person....
Ell i el seu col.lega Ernest m' acullen sota la seva protecció i em porten a tibar una miqueta a Malpas. Tot i que no tenia gens clar que escalessim ( al despertar-me plovia...) acabem triomfant...no hi ha res com coneixer bé el territori....
Escalfem a mitges a l' Esperó Petito 6a+, on puc començar a agafar el truquillo al conglomerat, perque el que és escalfar....més aviat poc. Molt maca i estètica.
Seguidament l' Ernest munta la Pedra Filosofal 6c/+. Guapa, d' equilibris i pasos tècnics....aquí ja li vaig agafant el gesto....
Per acabar l' Iban em recomana Casserres 7a. Crec que és el 7a més desplomat que he provat mai. Li foto a vista i posant cintes, peró en aquell desplomaco els petits errors es paguen cars. M' arrugo a la sortida del tram més desplomat, just on la presa és més petita....ja l' he gravada bé per al proper dia....
Marxo content. Bon sector i bona companyia. A vore si podem repetir.