divendres, 30 de novembre del 2012

Siurana. Salt de la Reina Mora

Primera visita que faig al sector, acompanyat del Menor, L' Emili i el meu "cosí", l' altre de la familia que escala bé (no ho dic per mi, ho dic per l' altre "cosina").... Suposo que no hi havia anat a treure el cap veient el que diu la guia de la majoria de vies; la única via que he provat la Pandora 7a (que no he encadenat i a més he plegat a la primera r), fa honor a la fama del sector. Aquí més que un raspallet per a les preses faria faltar un aspirador industrial!!! Osti quin munt de pols. S' ha de dir que a partir del primers 6 o 7 metres la cosa millora espectacularment, amb roca tipus Siuranella central. Ara, tenint vies que son bones del primer al darrer metre, no sé. En tot cas bon sector per a dies freds, no tant arraserat com Cantonigros, peró.
Prèviament haviem escalat a Cantonigros, reencadenant la Poll remullat 6b, la bloquera  Petit però eixerit 7a i finalment fent un 7a+, Turcios, al flash amb algun pas cabró a l' entrada...bon balanç que no he pogut millorar a la Reina Mora.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Paret d' Aragó. Puñalada trapera 260m. 6c

Amb aquesta completo el quartet de vies de la Pilastra, deixant a part la Vàndals (ja caurà, ja...). Desprès d' anar deixant-la a l' eterna llista de pendents, dissabte amb l' Oriol li canviem finalment l' status.
La via no ens va decebre. Sostinguda, peró variada. Plaques equipades baix i fissures i diedres més o menys nets dalt. A més vam poder disfrutar d' una tranquilitat total, bé, gairebé, perquè, a part dels sonats del salt Base, ens va acompanyar tot el dia la remor llunyana d' una rave, suposem, que devien fer a Estall...quins cabrons, per dir-ho clar. Tot el dia pum, pum, pum, pum.....sort que es sentia molt lluny i segons el vent, perqué era per a trucar als forestals...desprès resulta que naltros som una amenaça per a les bèsties!!
La via està molt piada, peró igualment quatre apunts:
Les cordes fixes de la feixa estan cutrilles. Vam rapelar d' elles, peró estan bastant pitjor que la darrera vegada que vaig passar (2 anys). En algun punt la corda, descamisada, no passa pel atc.
L1. 6a+ més fi del que sembla. Ponts de roca molt cutres, ja....Peces petites a l' inici i final.
L2 6c. Més guapo, amb roca més franca i forats bons. En lliure t' has de saltar l' spit vermell. Tot equipat.


L3 6c. Guapo, també, peró amb un pas de travessa fina molt cabronet. De fet em patina un peu a traició i adéu rotpunkt. Alguna peça petita a l' inici i C2 a la travesa final.

L4 6b+. Canvi de tònica, peró també maco. El pas es troba al segon bombo, en contra del que sembla des de la r. Pas finet de placa arribant a r4. Friends grossos a go-go.

L5 6a. Sortida de la r a buscar l' esperó (ponts de roca nets) i amunt per diedre de 6a de bona roca.

L6 6a+. El llarg coco, segons la ressenya del Luichy. Ara no ho és tant, compta amb un parell de pitons més, algun cutrillo....s' assegura prou bé. Guapa l' apretadeta de la fissura a la placa. Ull a la travessa per la vireta a dalt. Si et pases la cagues bé....Peces petites.

L7 V+. No podia faltar la clàssica sortida amb diedre desplomat de suposat V+. Deunidó....

Recollim ràpid, que si s' ens fa fosc abans de l' entrada a la feixa no trobarem les motxiles....
Duiem massa material. Crec que amb C1, 2 C2, joc de totems, alien taronja i semafor i tascons ja haguèssim fet (aixó ho dic ara, allà molava material...). Unes 16 o 17 cintes, o algun subebaja al segon llarg. Caldria anar pensant en cordinos i navalla per als ponts de roca.
Bona escalada per a anar situant el coco (com sempre...)

dimarts, 13 de novembre del 2012

Penyagolosa: Al vent 170m. 7a + Greenday 140m. 7a

Divendres ens retrobem amb l' Oriol (feia un any i mig que haviem quedat; ja ens trucarem un dia d' aquests...) i quedem per baixar cap al sud, on ens hi empeny el 0% de pluja que donen les previsions. Ja havia estat a Penyagolosa, però em vaig quedar amb ganes de més: la roca, el tipus d' escalada, la tranquilitat, el paisatge....Aquest cop m' he pogut saciar....
Comencem per la Al Vent  ; boníssima via de fornada recent. Ressenya i demès.
L1 6c Anar fent, amb un parell de seccions més punyeteres. Tascons i alien groc.
L2 6c Inici en diedre vermell fàcil a equipar, per encarar una placa fina, on navegant per a trobar el camí, l' Oriol va petar alguna lajilla. Desprès fisures i diedret fins a la R. Vem posar una mica de tot. És l' únic llarg on vam posar el C3, peró era prescindible.

L3 7a fàcil fins a entrar a la placa brutal.....laterals, gotes d' aigua, de tot...molt tècnic. Tot això rematat amb un diedre final a protegir, més fàcil però espectacular, sobretot quan hi entres. C1, aliens i tascons.


L4 6b o +. Diedre vertical a equipar amb un bombo de sortida on vem apretar de debó!!.Suposo que no vam trobar en canto salvador, perquè deunidó l' apretada per a ser 6b....sort del bolt. Empalmem fins al cim sense més problemes. Al diedre inferior pots posar absolutament de tot.

Fem un mos al cim, ja ple de gent (aquí si....) i ràpid cap al coll i cap a peu de via de nou, que se'ns fa tard.
10-15min. i ja som al peu de la Greenday:
L1+L2 6a+ variat, amb alguna apretada puntual.

L3 7a Un altre festival de placa increible....apretades contundents de monodits i bidits a baix i navegades a dalt, rematat tot amb una entrada a r punyetera. Vaig estar a punt de volar, emulant al Santi, amb un bon tac a la mà, gairebé al final del llarg...sort que no el vaig agafar gaire confiat i vaig salvar el rotpunkt. Equipat, tasconet per anar al primer bolt.

L4 6c+ tirada curteta, de mirar-s'ho bé i apretar al bombo de sortida.
Arribats aquí, ja una mica cuits (encara em fan mal els dits escrivint aixó...), i amb l' ombra que ja ens ha agafat, i el negre amenaçant, decidim sortir per el diedre més fàcil (V sabor d'abans, molt guapo) de la Murciana. Sabia que desprès em maleïria, peró ja tinc una excusa per a tornar-hi. Sembla que comencem a anar una mica més rodats: tots els llargs encadenats, sense engatussar al company....

De material vam dur unes 18 cintes, tascons, aliens del verd al taronja i C1, 2 i 3, tot i que aquest és prescindible.
Apunts pràctics: crec que la millor opció per a arribar a Vistabella és AP7, sortida 44, autovia a l' aeroport fantasma, sortida Cabanes, Vall d' Alba, Les Useres i Atzeneta.

dijous, 8 de novembre del 2012

Matinalràpidaasiurana....

Visita fugaç amb el Menor a la Siuranella, aprofitant que entre setmana s' hi pot anar,(relativament): el cap de setmana passat es veu que calia demanar tanda, avui també hi havia "ambient", que diuen, peró no tant...per a naltros,en tot cas, una tocada d' ous, diguem-ho clar. Molts guaperilles amb xatis fent-los fotos, molt de tors nu, molta rasta hippipija..arggg. i per acabar-ho d' adobar es veu que els guiris aquests havien vist algun video del Favresse tocant la guitarreta per aquí i per allà i els col.legues ens han ofert gratis un concert d' acordió.....
Ara que ja m' he quedat a gust:
Escalfem a la bonica El perdó dels àngels 6b, que aquest cop faig amb els estris, xapant peró el pas d' entrada a la placa superior. Tascons petits, aliens vermell, gris, blau, i C1 i 2.
Desencadeno, em tomba el bombo superior, la Enganyapardals 7a. Per sort desprès puc encadenar, ja la tenia, la veïna Kun 7a. El temps s' ens tira a sobre i repetim, amb la ferralla, la bonica fisura de la Arròs amb llamantol 6a de 35m. que demanarà aliens, tascons petits i mitjans a gogo i C1 i C2. Sembla estrany el regust diferent que et deixa fer un "simple" 6a amb estris o amb bolts.
El Menor s' anima i també les fa versió trad, que dirien els pro's....