dilluns, 26 de gener de 2009

Roca Regina, Postmortem 200m. 6c

Dissabte, tot i el vendaval anunciat, el Feliu i jo quedem per anar a Regina, confiant en que no ens toqui massa l' aire.....
Arribats a Bagasses ja veiem que no fa el millor dia, pero sembla que es podra escalar. Aixo si, em sembla que estarem solets, només trobem uns francesos que van a tibar a bruixes.


A peu de via la cosa no millora, el cel es blau, pero els nuvols enganxats a les Bagasses ens taparan el sol gairebé tot el dia. Sort del goretex, perque damunt corre un airet....


En Feliu comença. Amb la doble corda pot empalmar els dos primers llargs. Ja veiem de que va el tema. Aqui no regalen res. Deu ni do amb el 6a, per no parlar del 6c, i naltros que veniem tot xulos a probar d' encadenar,...toma patada. La qüestió és que es treu els passos, amb una bona volada inclosa. Jo passo amb bastant més "steel" (o A-cero en anglès...). Jo li possaria 7a tranquilament. Aqui les poques ganes de tibar que tenia a peu de via ja s' han esfumat. Ara l' objectiu es anar fent.

segon llarg

Li tiro al tercer llarg, V+ (leasé V o más). Em tocaria tirar l' altre 6c, al 4rt llarg, pero veient com estic convido al Feliu que ho provi. Tampoc triomfa. Osti, tu. Crec que un plus tampoc li faria mal.....

tercer llarg
video
trepant amb "steel"...

ambiance


al 6c

La meva moral ja esta per terra. Tocava el 6b de desplom. Tira, tira. Aquest si que l' encadena. Jo faig un repós per les poque ganes de lluitar. 6b+ estaria millor. Aqui l' ambiance ja es important. El següent ja passo, que le den. El company empalma el 6a i el primer del V+ de sortida. El 6a encara, pero el V+ te un pas que no es correspon amb el grau. Mínim 6a.

Intentant sortir del 6b

El Feliu em fa treure un punt d' honor i li tiro al darrer llarg. Damunt es fot a caure aigua neu i en pocs segons ja tinc el llarg xop, amb passets d' adherència cap al final. Sort que tot i l' aigua encara hi ha una mica de grip....almenys aquest l' he encadenat.....
nuvols amenaçadors

inici del darrer llarg

La idea inicial era acaba de pujar a Regina per l' aresta Ribes, pero obviament ho hem deixat aquí. Damunt ens ha tocat carregar ferralla per a res. El camí de baixada també estava curiós...
La veritat es que la roca dels primers llargs dona una mica de grima. A partir del tercer, i especialment del quart la cosa ja millora. La part superior és boníssima.
Els spits estan prou bé, pero si penses en aquella roca tova t' agafa mal rotllo.
Amb unes 16 cintes pots empalmar llargs. Millor comptar un plus a tots els llargs.
Amb lo que hi ha hagut encara hem fet prou cosa.....a vore si la propera triomfem més.
Ah, i aquesta me la guardo. Volveré.....

dilluns, 12 de gener de 2009

Ager, Espero Badalona 250m. 6c+, alpinismo xtrremo

Diumenge quedem una bona patrulla, a saber; maestro fi-lhiu, Der Kletterer, Curt Alberto i servidor. Family climbing, en paraules del guardian....
Com que anuncien un anticicló de proporcions bíbliques ens aventurem, tots i les plujes i nevades dels darrers dies, cap a terres del comtat d' Àger, a la banda del Cap del Ras. (La banda de Montrebei per a més endavant). On es pot estar millor amb un potent anticicló?
Pero com que cordada precavida vale por dos, convidem a que l' Alberto posi el 4x4, per si de cas....Com veureu, naltros molt contents amb la tria, ell no tant.

delincuents.....


la pista



Enfilem la pista asfaltada i al cap de poc ja comença el tema...hi ha força neu, encara que ja han passat cotxes. El drama ve quan t' has de desviar cap al colobó....aquí no hi ha traça. Al seient del darrer ja se senten els "vais a flipa, neng",....al del davant, banda esquerra, silenci i algun tímid connato d' abandono. Tira, tira, que la pista és plana.
Sense cap problema arribem a l' alçada de la Niltina, que era la idea, pero la cosa està bastant mullada. Tota la paret amb xorreres, de la neu del cim i les feixes que va fonent. El Carlos, en un moment de lucidesa, proposa anar cap al sector del l' esperó de les colobres. Mirem les linies i la única que és veu seca de dalt a baix és la Badalona. Tots menys el Feliu repetim, pero l'activitat del dia ja ha començat fa estona.
Total que enfilem costa amunt, tot blanc, i ja a peu de via comencem a flipar....les purgues de la paret ens bombardejen amb neu amanida amb algun roc,...a cubierto tolmundo. Per sort la nostra via queda fora de la línia de foc...



Ressenya d' onaclimb. L' Ae inicial és 6c+.

La via en si guapa. El primer llarg va sortir tot en lliure, li donem 6c+ regletero a matar i despres es confirma el grau al llibre del bar.

Primer llarg


Segon llarg i gent al tercer


Aprofitem per fer bugada....

Roca molt bona en practicament tota la via. El sostre d' Ae ens deixa xops....

L' Alberto sortint del sostre Ae

Les feixes de dalt estan molles o amb neu, ambient tope alpino. Tot i els peus de gat molls, i davant de les amenaces del Feliu des del cim, li foto al 6b d' adherència de sortida. Rotpunkt de la via salvat (encara que sigui la Badalona).
Lo millor venia ara....encara tenim la moral de pujar fins a les antenes, a flipar amb les vistes.

Dos que ens vam trobar al cim


vam fer amistat, ves per on.

La baixada va ser una mica més entretinguda de lo normal, pero s' anava fent. De fet els trams de tartera es feien millor amb neu.....



Estava curiosa, la feixa.

A rasss, se cierra,....ojo nieve.
En fi, un sortida de les disfrutones.

dijous, 8 de gener de 2009

Vilanova de Meià. La Chica del Martini, 210m. 7b+ (6a obl.)

Diumenge fem cap a Vilanova, sembla que si ha d' estar bé. La intenció inicial era la Papisuca, pero els dies d' excesos nadalencs i el canvi d' status del company, ens fa optar per la que ens faltava, a tots dos, de la trilogia.

entrant en materia
El primer llarg em sembla que és l' únic que no tira enrera, pero tieso ho és. De la reunió ja veus el megadesplom del 7b+. Fins al punt crític es va fent, alhora que, vulguis que no, et vas petant. Els moviments de sortida ni els vam intuïr. Amb pedal pases bé. La placa que t' espera per rematar el llarg també te l' has d' estudiar bé, té cantos, pero estan contats. Per cert, al tanto amb un bloc televisor que hi just sota la reunió; es veu sòlid, pero belluga....
esto desploma que no es broma...kletterer dixit

quan veus que no encadenes, fots una mica l' imbècil....


a veure.....

pilla, pilla....que aixó és molt dur.

Per que serà que tothom es para a fer la foto?


Desprès anar fent, amb grau bastant homogeni, aquí els V+, sobretot si fa dies que no tibes, és noten. Els 6a ja picaven els avantbraços. El llarg de 6b és més plaquero, dona varietat a l' asunto...
Tercer llarg, també el de l'ano...


desploms de V+

plaques de 6b...


un gorila typical vilanova

Una via guapa, correctament assegurada amb parabolts, amb algun spit i buril perdut. Per a disfrutar. 15 cintes i un pedal ( o no..)

Pd: a la cèlebre frase del Pep de Reus; que si no tens blog, furgo i plumas no ets escalador, s'hi hauria d' afegir una altra condició necesària, pero no suficient: també has de posar sempre cara de mala llet i cert aire de superioritat.......

Sant Silvestre 2008 a la Riba

L' últim dia de l' any toca una Sant Silvestre ràpida. Triem les plaques del nas de La Riba, sembla la opció més segura veient com està tot de moll.....
Muntem vies per a disfrute del personal. V+ guapos. Sector recomanable en el seu grau.
quin personal......

Sense comentaris
Apa, bon any