divendres, 28 de desembre del 2012

La Mussara.

Tornant d' Àger dubto si, aprofitant que estic de rodrigues, pujo a dormir a la Mussara, on he quedat l' endemà amb el Jaume. Quan em llevo i em trobo aquest mar de núvols impressionant veig que ha estat una bona opció. Realment aixó no té preu...

Esmorzo disfrutant de l' espectacle i esperant al Jaume, que arriba no menys impressionat...fem trastos i cap al Soterrani, on ens torrem a base de bé escalanat:
-En la cuerda floja 6b guapo, que el Jaume s' apunta.
-Camina Lucía 6b amb entrada de moviments atlètics guapos i placa pedricera dalt.
-Pandora 7a, ídem peró en 7a. Regletes reforçades amb sika a baix, que fan una mica de mal a la vista. Ull al xapatge de la segona....
-Mus d' atura 6b molt clàssic i sobat, peró molt bó. Grau Chaparro, o sigui que apretem a base de bé.
Fetes les quatre vies, avall, cap a la boira que encara persisteix.




Fontfreda. Esperó del Vent 305m. 6b

Diumenge passat ens retrobem amb el Feliu, ja més relaxat de la seva reclusió santbenedectina (ora et labora), per anar a escalar alguna coseta. La seva sugerència d' alguna cosa fàcil gairebé em fa saltar les llàgrimes....pensava que no ho diria mai...cinc mesos d' inactivitat fan molt. De totes maneres el terme "fàcil", és molt relatiu; acabem a l' Esperó del Vent, que potser tampoc encaixaria amb l' adjectiu somiat; deixem-ho en assequible. Ressenya actualitzada aquí.
Aproximem des d' Àger i entre pitus i flautes (i entrepans) ens hi posem tardot, passades les 11h. Em veig amb l' obligació moral de començar jo. La via està més que piada, peró quatre apunts per a fer memòria no poden faltar:
-Llargs inicials drets i amb ambient, a destacar el tercer.
-Al final del tercer llarg vem anar directe del pitó petat cap a la R, per una placa guapa i neta, sensiblement més difícil que el V que marca la topo....
-Curiosa la llastra del 5é llarg. Offwidth a pèl prou guapo.
-Al tanto amb algun bloc aparentment sòlid sortint de R5.
-R7 amb molt d' ambient i dos pitons cutrillos. A reforçar amb C1 o C2 i tascons
-R8 cutre.
 Placa inicial

 L2

 Inici L3, roca boníssima

 Blocs final L4

 L5

 Buscant l' abocador del L6

 L7. Quin trasto poso?

 L7. Al loro que voy en libre...

L8. Fugin del negre, que inevitablement ens agafarà...

Aliens del verd al taronja i camalots del 0.75 al 3 (aquest darrer per a L1 i inici L7). Tascons mitjans i petits, sobretot.
Vem acabar escalant el darrer llarg a les fosques...lentorros!!!, ah, i per no perdre els costums, l' amic Feliu em va tirar daltabaix tres tascons alhora. A destacar les condicions metereològiques; a finals de desembre i amb samarreta (i sense), inclús a l' ombra.
Via molt guapa, ens va agradar molt. D' escalar, de V o màs més que de V+....poc equipada i si consideres l' estat del que vas trobant, podries dir que gairebé neta....uns cordinos per a pitons i ponts de roca poden anar bé, s'agrairan.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Vilanova de Meià. Roca Alta. Catalanofilia 135m. 6b+ + Peque Mantecas

Dissabte, desprès de voltar per part de la geografia prepirinenca, faig cap a Vilanova de Meià, on sembla ser que era dels pocs llocs on es podia escalar; almenys la parròquia del Cirera així ho indicava....recullo a l' Oriol i enfilem cap a la Roca Alta, a veure si ens escapem una mica del "gentío". Com que haviem sortit amb la idea d' Oliana, anem sense cap via concreta al cap. Obrim el llibre de ressenyes i agafem la primera que trobem: Catalanofilia, del X. Dorca, al sector light de la Roca Alta. Foto de la ressenya i croquis tipus contracte del Messi (amb llantia d' oli i tot) i amunt.



L' opció de pujar a la Roca Alta és acertada, només coincidim amb uns nois d' Osona que van a la Mantecas, al nostre costat, doncs. Hi havia alguna cordada més, però com que van al sector dret ni els sentim...tranquilitat total. La nostra via discorre inicialment paral.lela a la Peque Mantecas, en comparteix un llarg i la creua per a fer una sortida més directa.
L1. 6b. El llarg més dificil. Prou net i de bona roca, però t' ho has de mirar una mica. Forats amb incrustacions de quars que donen bon grip....però dificulten la col.locació de trastes.
L2. 6a Sortida dreta, tram fàcil trencat i diedre fàcil, de roca molt bona
L3 V+ Placa de canto impresionant. Al final s' ajunta amb la Peque.
L4 V+ Travessa comú amb la Peque, amb un paset.
L5 6b+ Sortida directa per un espero de roca molt bona, pràcticament equipat.
Brutal el mar de núvols

L1 Catalanofilia

Desestimem la opció, que ja havia fet un cop, de baixar per l' Amadeus a fer els dos darrers llargs, i optem per baixar a peu de via i tatxar la Peque Mantecas. Empalmem llargs 1 i 2, 3 i 4, i en poc més d' hora i mitja ja tornem a ser dalt.
Dos vietes prou guapes, bastant semblants, una mica més dificil la Catalanofilia, tot i que deunido el primer i darrer llarg de la Peque; al loro amb els 6a's. Diria que el 6b+ de sortida és més fàcil que el suposat 6a+ del darrer llarg de la Mantecas.
Vam passar de sobres amb el material de la ressenya. El C2 només al primer llarg, en tots dos casos.
 On és Wally?