dijous, 18 de juliol del 2013

retrobada al Penitent

Ahir ens escapem amb el Toni, desprès de 4 anys sense escalar plegats, al Penitent, a veure si aquest home roda una mica i torna a ser el que era, que no era poc. Fem una visita general a tot el sector, fent una vieta aquí, una allà:
Cal xerpa de Barberà 6a, amb entrada apretadeta sobre roca una mica dubtosa, però sòlida.
Marinada onírica 6b de 30m. de fissura, molt guapo.
Mig escalfat em poso a la Joaneta 7b, a veure si la remato. Possant les cintes vaig fent, peró apreto massa i arribo al pas de la cadena fos...repòs massa curt, mentre el Toni escala la bonica Portallunes 6a, i segon intent lamentable: m' he rebentat amb el primer intent, per impacient. Una altre de les pendents.
Per a castigar-me, i sense reposar, fem la Dolce vita 6b+ i la Penitentciagite 6c, totes dues més bones del que semblen des de baix.

Sud del Pedraforca. Intent a l' Heretge

Quants cops fill meu? -doncs moltes vegades, però dues de seguides com dijous passat....- No malpensar, em refereixo a retirades innobles d' una via. Amb el JL pugem al Pedraforca amb la idea de l' Heretge i només arribar al aparcament ja ens trobem mossos, ambulància, bombers...hi seran tota la nit, buscant un noi perdut. A primera hora del matí arriba l' helicòpter i a les 8 ja n' han localitzat el cos...una tempesta al mig del Verdet és mala cosa...un pena. Crec que tot el muntatge de recerca, tot i que encara no sabiem com acabaria, ens va minar la moral; o poder van ser les enormes distàncies entre spits?.
Vam empalmar el llarg d' accés i el primer, de 6a, de la via. Aquí ja veiem com va la cosa. Obligat i dificil, de molta fe i adherències. Al nostre favor diré que trobaves forats i alguna herbota xopa; posar el peu al gris i veure la taca negra (de terra, no de goma), no motiva gaire....provem tots dos l' inici del llarg de 6b (presuntamente), però la llunyania de la tercera xapa, i la probable castanya sobre la placa relativament tombada, ens fa desistir.
Per mirar d' aprofitar el dia, que s' anirà tapant i oferint alguna gotellada i tronada, repetirem la Somni de Pedra, que el JL no ha fet mai. Empalmem primer i segon llarg, molt maco. Al tercer, 7a, ens arroseguem indignament, i això, o per això, que té xapes a go-go...per fer aquest trist paper, i damunt amb la possibilitat de quedar xops, més val baixar. 2 ràpels i cap al cotxe...hauré de buscar algun valent que em faci passar l' exposat llarg de l' Heretge, perquè la via es veu increïble.Llàstima que el que tenia en ment ja va baixar-ne un cop...mal de muchos, consuelo de tontos.

 L2 de l' Heretge

L1+L2 Somni de pedra

divendres, 5 de juliol del 2013

La xina, dos anys desprès....

Si per alguna cosa serveix el blog és per a constatar com passa el temps....reviso i veig que fa dos anys!! que no vaig a la Xina, i mirant una mica més enrere, quatre que provo per primer cop aquesta llosa que és l' Amanece....
Ahir hi pugem amb el Pepelu, i acabem coincidint amb "viejas glorias" i alguna "eterna promesa"...
Escalfem a l' esperó de la Madrit Forever 6c, per desprès seguir amb la veïna Coll torçat 7a, amb un parell de regles sikades...és de la època, que vols fer-hi. La via és bona, per això...Ja entonat provo la Comando Violeta 7b de regalillo, bo per a intentar-lo a vista. Llegeixo bé la sortida a l' esperó i vaig bé de pila a dalt; un altre al sac. Desprès de reposar una estona, i declinant propostes deshonestes de jocs de llit, i aprofitant les cintes dels companys, provo per enèsima vegada l' Amanece que no és poco 7a+ dur. Feia dos anys que l' havia provat, però vas recordant cosetes, ajudat per els ànims i indicacions de la claca. Però com tantes i tantes vegades acabo caient rebentat anant a agafar el canto de la R....sembla però, que he trobat el moviment final per a fer-lo petat: regleta esquerra alta per a peu, pujar la mà dreta d' hombro i finalment creuar esquerra (perdoneu els puristes del onsight, però així no hauré de fer memòria amb l' àcid làctic sortint per les orelles i amb la cadena a tocar...). Servit i cap a casa.