dijous, 21 de març del 2013

com els crancs, un altre cop

Post pràcticament idèntic a l' anterior...anem a la Siuranella est amb el Sergi, Jaume i Angel, a mirar de rematar l' Avance, amb il.lllllusió. Escalfem directament a la Bridagistak 7a, per a posar cintes a l' Avance Cangrejo 7c, amb plometa. Un primer toc fluixet; ho atribueixo al poc escalfament. Una segona passada lamentable; ho atribueixo a l' esparadrap que em protegeix la gema mig oberta, combinat amb la calor que ja fa al sector....(llegeixis amb ironia). Quan marxa el sol i em trec el coi d' esparadrap vaig amb més bones sensacions; faig clavat la travessa de marras, arquejo les regletes amb els peus on toca, vaig al regle bo, el toco, però em rellisca un peu encara no se d' on i avall......començo a tenir la moral minada. Ara ja és qüestió d' orgull (en tinc poc, però una mica si). El Sergi si fa o no fa. Sort del Jaume que triomfa amb el seu òs. Per a rematar escalem el nou 7a a la dreta de la Bridagistak. Prou maco. Tornarem (a lluitar, a sofrir i espero que a vèncer..), però em sembla que serà fora de les hores de sol, la primavera ja es fa notar.

dilluns, 18 de març del 2013

Siuranella est

Tornem de nou, amb el Jaume i el Sergi, desprès de gairebé dos anys, a la Siuranella est, a veure si hi rematem la feina pendent...
Escalfem a D'Estranqui 6c, que curiosament no havia fet mai. Rematem l' escalfament a la ja coneguda Brigadistak 7a, perfecte per a posar cintes a l' Avance Cangrejo 7c suau (diuen...). Al primer toc no acabem de trobar els passos de la maleïda travessa. La resta prou bé. Al segon toc, i desprès de fer memòria, surt bé la travessa, i quan ja regletejava tot decidit, faig un misto i m' arrenco la gema....sagno com un porc i, tot i que intento acabar-la, no em queda altre que baixar. La desmunta el Sergi, resolent també la travessa i caient igual que jo...ara, ell ho tenia tot marcadet: dreta blanc, esquerra vermell...

dimarts, 12 de març del 2013

Roc de Collars. Canalla 200m. 7b

Tornem a aquest tranquil racó de l' Alt Urgell, aquest cop amb el Santi, a disfrutar un cop més del impressionant calcari del Roc de Collars. Allà ens esperen l'Albert i l'Ester, als que recomanem fervorosament (situació ben curiosa, per cert...) la veïna El Séptimo de los Cielos, recomanació interesada, en part, aixi ens deixen la via per a nosaltres sols....El Santi està neguitós per a escalar, i a la que em despisto ja està enfilat a la curiosa xorrera del primer llarg; cap problema. La via ens ofereix uns magnifics 7a's i  7b's per barba, a part dels dos llargs "fàcils". He fet poques vies de l' Emili López, però totes elles molt bones: lògiques, equipament raonable, roca bona...
Llarg 1 7a, apretada inicial, xorrera de fantasia i sortida curiosa cap a la placa superior de forats

Llarg 2 6a, travessa fàcil, però amb pas curiós en baixada.

Llarg 3 7a, desplomet i tram en travessa de moviments fins

Llarg 4 7b, mur vertical molt bo, d' anar fent amb un parell de pasos més apretats. El primer round és per a mi, el segon per al pas...
Llarg 5 6b+/c, sinuós i més difícil, i guapo, del que pot semblar, a part del menys equipat. No val a badar.
Llarg 6 7b, remat final amb desplom d' aguantar i sortida més fàcil i neta de peces fixes.

El Santi surt amb el rotpunkt sota el braç i a mi m' ha faltat un pas...
Desprès de valorar rapelar la via optem per anar a buscar la reunió de la feixa del Sèptimo de los Cielos...no sé si és molt bona opció, la feixa és incòmode i delicada, millor encordats. Això si, un cop a la via en quatre ràpels al terra. Es rapela bé amb corda de 80m., peró 80 de veritat. La Lanex del Santi fa 75m., de sèrie, no l'ha tallada, i al segon ràpel va anar just, just, just...sort del machard i els nusos al final...
De material vam dur el ressenyat, sense repetir alien verd. Si portes tascons petits els poses. Vam aproximar per la directa i tornada per la pista. Pot ser una bona opció fer-ho a l' inversa.
Vam enganxar un dia esplèndid, amb un bon sol tot el dia, però veient passar algunes cortines d'aigua per la vall del Segre. La passejada final per la pista, i les cervesetes, en bona companyia rematen una bona escalada (o a l' inrevés...)




divendres, 8 de març del 2013

aiiiigua

Aigua....molta aigua és el que vam trobar ahir a Siurana. Baixant cap al grau de Masets semblava que, més que anar a escalar, cerquesis la capçalera d' un bon descens de barranc. Moltes paret molles, però moltes altres de ben seques, on vam poder escalar acompanyats per l' inusual remor d' un bon salt d' aigua. Espectacular, tot plegat.
l' aparcament

Salt d' aigua a l' esquerra de la Muerte del Sponsor. 

Amb el Jaume i el Sergi vam escalfar a la Bombero furgonetero 6a maco i amb un nom d' allò més escaient...Seguim amb la nova via a la dreta d' aquesta. Al Jaume li sona haver vist 6c...veient baixar al Sergi tinc els meus dubtes. Acaba sortint el pas maleït, uns nois que la tenen anotada de 7a, però tot i així la trobo molt dura,...la deixo per un altre dia. Canvi de torns raro que em fa posar cintes a la nova via El Milagro7b, que arrenca comú amb la dura Pluja de pedres, que algun dia hauré de rematar...Entrada dura dura i tres o quatre xapes apretant com un boig, desprès fàcil i disfruton. Surt al segon intent, però avui encara em noto l' esquena tensa....Relaxem fent amb trastos la bonica fisura obliqua Diedre 6a.