dilluns, 31 de maig del 2010

aucellets a Arbolí...

Divendres escapadeta ràpida (com el post...) a Can Simiro amb el Menor.
Escalfem n-petint Espero 6b+. Cada cop el faig diferent, pero avui em surt molt fàcil.....
Mig escalfats, i ja amb les cintes posades, provo el moviments de Els Impresentables 7b+ o 7b segons la guia. Al segon encadeno sense gaires agonies. Molt guapa. Entrada bloquera, repòs i bombo desplomat amb passos llargs. El Menor cau al segon tiento anant a la r...el ruixat que ens ha fet al acabar jo la minat....
Amb la tonteria ja ens ha passat la tarda...cap a casa.

Gairebé al acabar ens vam adonar que el forat del repòs d' aquesta via, en el tram comú amb Els Indesitjables 7a+, te llogater....una pobra bestiola piulava mentre la seva mare, amb algun cuc a la boca, esperava pacientment a l' arbre del davant a que acabessim de fer el prèssec....
Au, ja ho sabeu.....

dilluns, 24 de maig del 2010

Montrebei. Cor Salvatge 480m.7b guarreado

Desprès de molts dies d' aguantar la tabarra del Feliu finalment cedeixo i em deixo entabanar......amb franquesa, haguès estat bé una mica més de rodatge (aquesta primavera no hem fet gaire cosa); peró ja li vaig deixar clar: si no m' ho veig hauràs de tirar del carro. Em diu que fale,... poz p'alante.
Aixi que dissabte a les 7:30h ja ens tens a peu de via, sort de la matinada, perque al cap de poc arriba una altra cordada amb el mateix objectiu.
La ressenya original arreglada pel Piju, on afegiré alguns comentaris.
L1. V+ Comú amb les del sector. muntem la R1 original (buri cutre), més amunt del que marca la ressenya.
L2 6b Al haver pujat més, el segon llarg es converteix en una marcada travesa a dretes. Es fa bé.
 Comença el tema....
L3 6c+ Anar fent per sistemes de fissures. No és especialment dur (jo anava de segon, de fet com a tots els llargs durs, que de fet ho son casi tots....)
 L3
L4 6c+ desplom important ben assegurat i travesa fina a dretes. M' equivoco i em penjo al segon pitó per a mirar-m'ho bé...corregeixo i amunt.
 Vista panoràmica desde r4

 La cordada del darrera al L3
L5 7a Tampoc el recordo especialment dur, clar que anava de segon...
L6 6a llarg de "tràmit". Aqui pots dubtar a l' hora de triar la fissura. En general recte fins bastant amunt. Canvi de fissura, pitó i R.
L7 7a. Pas de bloc al sortir de la R, protegit amb pont de roca i tasconet petit. El tram de 6c té un pitó més. La placa de 6b es pot assegurar bé amb aliens petits. Roca boníssima.
L8 Canvi de reunió, fins a una R amb parabolts. Com diu la ressenya (?).
L9+L10 6b. Aqui el grau està més ajustat. Entrada fineta i fisures peleones....muntem directament la r10. Mola un universal curt, ja que no hi cap pitó (si restes de pitonatge) Bona fisura per a peces petites.
 Entrada fina al L9
L11 6b+ 55m. de pura agonia. Per a mi el llarg més dur. Sort que em vaig escaquejar, aqui ho haguès passat malament....sobretot despres de veure la volada del Feliu; quan ja havia passat el segon pont de roca, on de fet també hi ha l' unic pitó del llarg, li patina el peu quan anava a col.locar un tasconet i avall. El tio es casca un puenting de 10m., fot el joc de tascons petits cap avall i pica molt de costat contra el tram més tombat del llarg...per sort el bidó i la funda li paren la patacada directa....un altre cosa és com ha quedat el pot....per sort ell està més sencer. Desprès d' uns exercicis espirituals per a tornar a aliniar els xacres, acaba el llarg. Jo de segon m' haig d' aplicar a fondo per a encadenar. Molt dur. Per acabar-ho d' adobar la R no és cap meravella. Només té un pitó (a caldo...) i la roca és una mica crocanti....quedaria bé un V mitjana (que no duiem). Al final ens apanyem amb una v petita cutre, un universal mig mig i un fantàstic alien verd....
 L11. dur, dur
L12+L13 7a+ i 7b. Desplomillo amb roca una mica sospitosa, recorda el darrer llarg de la femme fatale. El Felix passa mig en lliure, mig en artifo fàcil. L' horn ja no està per a bolls...Alien blau, pitó, alien gris i amunt.
Es salta la R12 i tira amunt. Ara el que tenim ganes és d' anar acabant..placa prou assegurada, travesa cap al fissura amb aparença ruinosa, passet de 6b+ molt curt (ben assegurat amb aliens vermell i taronja) i reunió.
Al meu torn encadeno el 7a+, on el tema es enfiarse'n dels peus, cosa que amb la corda per dalt és més fàcil...El tram de 7b és prou humà, se li veu color. Té canto (relativament, compta amb un parell de regletes que deunido..), peró és molt fi de peus. Pasem en lliure, penjant-nos a reposar al dos darrers pitons...
 L12, sortint del 7a+
 L14 Sortida per xemenia curta, placa i r a muntar amb aliens.
 
Reflexionant a la r13

Està fort el tio......
Ja ho advertia la ressenya; Largo, duro y en libre (deixem-ho en Largo, muy duro y casi en libre): Un viot en tota regla. Quin master el menjavellanes....
En 10:40h som dalt prou dignament, encara hem fet via i hem encadenat bona part dels llargs. Per a compensar el fet de tirar bastant de segon almenys he apretat fins que on he pogut....a veure si entrenem més la ment,... i les fissures peleones, que és on ho he passat pitjor.
Bona temperatura tot el dia, sort del nuvòls que ens tapaven el sol a estones.
De material vam fer amb el de la ressenya. Jo hi afegiria un universal curt (r10) i una V mitjana (r11). Pots passar sense, peró.....indispensable un Fèlix del 15.....
Si algú troba el joc de tascons (wc del 1 al 6) per allà terra li agrairé el gesto..... 

dilluns, 10 de maig del 2010

Siurana. Triomfant a la Siuranella Central

Amb les previsions meteorologiques no gaire encoratjadores decidim, amb el Feliu, deixar el Montsec per una mica d' esportiva a Siurana...es revelarà com un gran encert.
Fem cap a mig matí a la Siuranella Central, on, gràcies al dia mig tapat, encara s' hi pot estar. D' aqui unes setmanes serà un forn....jo vaig sense cap idea fixa, no tinc controlades les vies. Anem a disfrutar, i a fe....
Comencem escalfant a Lo Romanot 6b+ molt bo. Tecnic, sense grans apretades, aixi calibrem bé els equilibris...
Desprès el Feliu munta la seva llosa...Aguachurri 7a+ durillo. Placa amb alguna apretada, bombo desplomat i sortida de passos llargs...molt maca. Al meu torn, i amb el bon flash del Fèlix, patapam, encadeno...A la sortida de dalt m' he hagut de buscar la vida, peró m' he vist, sorprenentment, molt bé de resistència. Li fot un altre cop el Feliu i ens obsequia amb una bona volada marca de la casa quan ja sortia...
El paio m' enreda a muntar la Berrío Cabrero 7b+ més que consolidat....diu que es munta bé. Vaig fent per la placa inferior...tot mirant el mur llarg i desplomat que em ve ara...es munta prou bé, parant a les xapes del desplom per a fer els trekkings amb garanties. Cantos bons, monodits, laterals, aqui hi ha de tot. Controlo bé el pas clau, sense l'escaqueo expo de l' esquerra, que et trobes quan ja has sortit del desplom i cap avall.
Li torna a fotre al 7a+ i amb molta solvència encadena...una llosa menys.
Bueno, arriba l' hora d' apretar....he vist prou a l' abast el 7b+, així que ho probarem....El Feliu m' esperona amb un consell a lo Guardiola; au, a disfrutar....Començo i m' embolico una mica en un pas de la placa inferior, pero puc recuperar bé al repòs. Pujo convençut per tot el desplom i quan pillo el darrer canto bo del desplom, amb l' speed que porto surto disparat cap al repòs de bidits que hi ha abans del crux....regleta infame d' esquerres i a bloquejar fins a palpar una p. merda de rebaba amb la dreta (no he arribat al bidit bo) i creuar al tridit que et salva...a priori, perque una mica més i caic, ja amb la xapa a Pekin, als cantos bons de sortida...i per a fer-ho més èpic, tot el crux aguantant un ruixadet de primavera. 7b+ dur al second go. Avui si que he triomfat....gràcies als ànims de Feliu, que té més fe en mi que jo mateix.
Recollim trastos i cap a Arbolí a buscar aigua i a celebrar-ho amb unes canyetes.....