dilluns, 10 de maig de 2010

Siurana. Triomfant a la Siuranella Central

Amb les previsions meteorologiques no gaire encoratjadores decidim, amb el Feliu, deixar el Montsec per una mica d' esportiva a Siurana...es revelarà com un gran encert.
Fem cap a mig matí a la Siuranella Central, on, gràcies al dia mig tapat, encara s' hi pot estar. D' aqui unes setmanes serà un forn....jo vaig sense cap idea fixa, no tinc controlades les vies. Anem a disfrutar, i a fe....
Comencem escalfant a Lo Romanot 6b+ molt bo. Tecnic, sense grans apretades, aixi calibrem bé els equilibris...
Desprès el Feliu munta la seva llosa...Aguachurri 7a+ durillo. Placa amb alguna apretada, bombo desplomat i sortida de passos llargs...molt maca. Al meu torn, i amb el bon flash del Fèlix, patapam, encadeno...A la sortida de dalt m' he hagut de buscar la vida, peró m' he vist, sorprenentment, molt bé de resistència. Li fot un altre cop el Feliu i ens obsequia amb una bona volada marca de la casa quan ja sortia...
El paio m' enreda a muntar la Berrío Cabrero 7b+ més que consolidat....diu que es munta bé. Vaig fent per la placa inferior...tot mirant el mur llarg i desplomat que em ve ara...es munta prou bé, parant a les xapes del desplom per a fer els trekkings amb garanties. Cantos bons, monodits, laterals, aqui hi ha de tot. Controlo bé el pas clau, sense l'escaqueo expo de l' esquerra, que et trobes quan ja has sortit del desplom i cap avall.
Li torna a fotre al 7a+ i amb molta solvència encadena...una llosa menys.
Bueno, arriba l' hora d' apretar....he vist prou a l' abast el 7b+, així que ho probarem....El Feliu m' esperona amb un consell a lo Guardiola; au, a disfrutar....Començo i m' embolico una mica en un pas de la placa inferior, pero puc recuperar bé al repòs. Pujo convençut per tot el desplom i quan pillo el darrer canto bo del desplom, amb l' speed que porto surto disparat cap al repòs de bidits que hi ha abans del crux....regleta infame d' esquerres i a bloquejar fins a palpar una p. merda de rebaba amb la dreta (no he arribat al bidit bo) i creuar al tridit que et salva...a priori, perque una mica més i caic, ja amb la xapa a Pekin, als cantos bons de sortida...i per a fer-ho més èpic, tot el crux aguantant un ruixadet de primavera. 7b+ dur al second go. Avui si que he triomfat....gràcies als ànims de Feliu, que té més fe en mi que jo mateix.
Recollim trastos i cap a Arbolí a buscar aigua i a celebrar-ho amb unes canyetes.....

3 comentaris:

Jordi ha dit...

felicitats Marc! estàs imparable!

Marc Sánchez ha dit...

Felicitats Makinaaa!!! a muerte!! :)

marc ha dit...

Gràcies als dos pels ànims...
Au, a refer-se del dit, i a seguit tibant i amb el blog, respectivament.
Salut i frikie...