divendres, 23 de gener del 2015

Penyagolosa. Via Catalana. Volem decidir 140m. 7b

Darrera d'aquest reivindicatiu nom, que va molt més enllà del que és evident, i que subscric plenament, trobarem, com ja anuncïa la ressenya, una "petita via superba". La llàstima és que no tingui almenys un parell de llargs més, i que la vam escalar amb un fred intens que ens va obligar a abandonar per dalt (alguns per baix directament...), com diuen els bons. Per sort això últim ho podrem mirar de sol.lucionar en futures ocasions....esperem.

L1 Com ja ens va advertir l' Albert, ull abans del pitó...s' assegura bé, però amb peces petites. Intens fins al pont de roca i desprès més tranqui. Vaig arribar a la R absolutament gelat, i amb els peus completament adormits i insensible...el Fèlix va escalar el llarg integrament amb guants, i el José Luis va veure la llum, o més aviat el núvol i va abandonar-nos a la nostra sort.....

L2 Bona navegada en placa brutal, però amb algun tram amb tacte dubtós. Excepte tram final, pràcticament equipat, però obligadillo.


L3 +L4. S' empalmen sense problemes. Suposo que si vas encadenant millor muntar reunió: no era el nostre cas. Placa tècnica, amb tram clau de laterals romillos.



L5 Apretada que em semblar inhumana (i marca 6b/c..) i tram superior fàcil i apoteòsic. Placa vertical amb bústies i fissura franca al mig per a assegurar-se al gust. Que més es pot demanar?

 Tot i ser d'hora toquem retirada. Anem tocats del fred del primer llarg, i tampoc és qüestió de deixar al company tot el dia al cotxe...tornem a Casa Ramon a recollir el merescut premi...


Joc de totems i aliens blau, verd i groc. Potser fins i tot repetint algun.Un bon joc de tascons imprescindible.
El C3 no el vam fer servir (útil per a R4, es veu) i el C2 un cop, no imprescindible.

dilluns, 19 de gener del 2015

solarium 2

La segona visita va ser menys profitosa. Desprès d'escalfar a la poc recomanable Canto de Sirena 6b+, repetim la Arquímedes 6c, des d'on posem cintes a la Siracusa 7b. Entrada contundent, tram fàcil i placa final que no aconseguim resoldre.Creiem que s' ha trencat alguna regleta; o senzillament  som més dolents del que ens pensavem, o no teniem el dia....en tot cas les males sensacions es repeteixen provant de nou, i de nou sense èxit, la E-Bow 7a+ (desprès ens confirmen les meves sospites incials: proposada de 7b, la van decotar ràpid...). Definitivament no és un sector per a agafar moral. Hi tornarem, per aixó....

Solarium

Les dues darreres visites a Siurana vam fer cap, esperonats per les recomanacions dels bons, a aquest sector on no havia escalat mai. Bona "troballa": poc concorregut i bones vies. Els contres és que compta amb relativament poques vies, i encara menys amb les de les que podem fer, i que damunt aquestes són dures, per el grau, vull dir....tot i així hi tornarem.
A la primera visita escalfem a l'Arquímedes 6c boníssim i disfruton, i a la Hipocondríaca 7a (abans 7a+), amb entrada potent. D' aquesta posem cintes a la veïna Massimo Tartaglia 7c (amb pluma, diuen...). Placa regletosa típica a la primera meitat (bé) i sistema de diedres i esperó a dalt, bastant críptic i rarot (no tant bé). Diuen que és la típica via que el primer cop no entens res, peró que desprès veus la llum...ja ho veurem. Rematem el primer dia deixant-nos les forces a la E-Bow 7a+ (presuntament), sense gaire èxit.

dijous, 15 de gener del 2015

Roc de Collars. Komando Cerdanya 170m 7b+/Ae

Amb aquesta ja són 6 les vies que porto a Collars, i realment encara no n'he trobat cap que es no es pugui qualificar d'excepcional. Continuitat a dojo en plaques de roca excel.lent, ben assegurada amb parabolts, però tot i això, amb algun pas força obligat. Bona manera de començar l'any.
No cal que us molesteu a buscar la ressenya original, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència: tant sols servirà per a veure el traçat. Millor anar amb la guia de l'alt Urgell, on els graus semblen més reals.

L1 6b Diedre de la Josep Pla, amb entrada una mica tensa. Admet peces, però amb una roca que t'ho fa mirar dues vegades. A partir de l' arbre molt millor. Travessa final amb bolts i amb una enorme llastra dubtosa que no estaria de més fer baixar; sempre que tinguis la precaució de no deixar els trastos de peu de via a la vertical. C1, C2, semàfor alien i taronja. Tasconets. Enllestit aquest llarg ho pots aviar cap avall.

L2 7a Arrencada amb roca sanejada per a entrar desprès en les increïbles plaques característiques de Collars. Molt bo. Alguna bona apretadeta a la part inferior.


L3 7a Guapissim. bastant sostingut, amb un parell d'apretades. Pot anar bé un alien verd a mitja tirada.


L4 7b+/Ae Apoteòsic. Anar fent amb bones apretades, ara més sovintejades i difícils, obviament...Final desplomat d' aguantar, fins al tram Ae (tres o quatre xapes). Reunió incòmode de nassos, i més per a tres....Dos metres més amunt ja estaries en placa amb una mica de repiseta, almenys...


L5 6c+. Molt bo, també. Inclou un pas moooolt difícil i obligat a rabiar. La ressenya original marca 6a+....sense comentaris. Fins i tot podria ser 7a, creiem...


Per a sorpresa meva m'emporto l' encadenament, cosa que em fa pensar que el L4 poder és més 7b, o que em vaig estalviar algun pas al final, no ho sé...en tot cas detalls sense importància, tenint en compte com vam disfrutar en aquest vion. Important força cintes (unes 18-19). Mola guíndola per a R4. Pedala per al Ae i ganxo porsiaca...
Baixada per la primera canal que es troba a l' esquerra, amb fita gran. 2 ràppels equipats en arbres 60+40m.

dilluns, 12 de gener del 2015

Sant Silvestre 2014

Enguany va tocar al Penitent, on vam fer cap un grup ben hetereogeni. Com sempre, riures garantits, i fins i tot vam escalar una mica. Repetim algun 6c i 7a i provem la nova via, suposat 7é elevat, al tram del sector que han netejat recentment. Crec que és diu L'òs com balla i que el grau rondarà el 7a. Curt i regletós, però prou maco. La pista està cada dia pitjor, i no és lo únic..


Ager. La delgada linia de la vida 250m. 6c/Ae

On millor per anar a gaudir d'un bon mar de boira anticiclònic mentre et torres al sol amb màniga curta?
Inicialment voliem provar la Marta Barrachina, però al Torres trobem una ressenya d'una nova via del Papila que, sobre el paper, pinta prou bé....sobre el paper: La via no és que sigui gran cosa. A destacar el tercer llarg i especialment el darrer, potser 6b+, com sol ser habitual al sector. Aquests destaquen per bons....De la resta a destacar el quart, per delicat. Bona roca però blocs grans, algun de molt gran, sueltos. Derribos Garrido ho va deixar prou net, però cal parar compte amb l' enorme llastra de mig llarg. Darrera via llarga de l'any.
La via es troba a la zona amb més desnivell, a la dreta de l'Alba Artigas, Fanal nocturn, etc...Inici a les grades de la dreta, per un sòcol tombat. Semàfor alien, camalots fins al 2 i algun tasconet.






Masriudoms, millorant

A finals de desembre, i fugint de la peluda que tapa Tivissa, tornem a Masriudoms. Es ben cert que a mesura que hi vas escalant li vas agafant una mica el gesto...o no. De moment em torno a penjar escalfant a la ATP 6c. Desprès muntarem la Puta crisis regletera 7b+, que acabarà sortint, amb bones apretades, al segon intent del dia. Aprofitant que el JL ha muntat la via de la dreta d'aquesta 7b+/c, li faig una passada. Guapa i factible; queda pendent. Rematem el mati cansant-nos al 6c veï de la ATP.