dilluns, 30 de novembre del 2015

Soterrani

Torna el mestral i el solet, i tornem al Soterrani...Jornada relativament breu, però productiva. Comencem per la Love without Frontiers 6c de fissura ampla d'encastaments, molt guapo. Ideal per a fer amb camalots (diria que 1,2,i 3, repetint) i quedar ben servit...El company és un ànsies i va directe a l'estètic esperó de la Todo tiene su fin 7a+, provat fa un parell d'anys. Ell el torna a encadenar i jo me'l puc apuntar. Al tanto als moviments finals; sort de la humitat 0. Ja que hi som provem la veïna Sensibilitat d'expressió 7b+, en principi: la part inferior no saps per on agafar-ho. Per la placa sembla impossible; acabes pujant de forma natural per la fissura de la dreta, xapant sense problemes. Per aquí creiem que 7b màxim. A dalt encara ens esperen passos curiosos. en tot cas bona via que m'emporto al flash amigo. Per a rematar la tarda resolem en un parell d'intents la ja provada, i clàssica, El pez más viejo del rio 7b. Placa desplomada amb bon canto i no tant bo per a escapar-ne...

divendres, 27 de novembre del 2015

Perles. Putes mosques 100m. 6b + Cien herejías 100m. 7a+

Bon destí per al dia que entrava el primer front una mica fresquet, que ja tocava.
Amb el Toni triem una primera via de les clàssiques, Putes mosques, per a anar escalfant....al final la ventada que ens esperava al passar l'esperó ens va deixar més aviat gelats, però... La via esta prou bé. Es pot fer en dos llargs i corda simple (naltros duiem 80). Baixada ràpida a peu fugint de l'aire i cap al pany central de la paret, on estarem més a recer.

La Cien herejías és una via esportiva 10... roca brutal del primer dins al darrer metre i escalada tècnica i de "menearse"
L1+L2 empalmables sense problemes. 7a contundent que em pot i 6b+ on no val a badar...

L3 7a+ boníssim. Anar fent, de navegar una mica, fins al pas...la baga ja dona pistes...aquest si que surt.


L4 6b+ llarg i variat, tampoc s'ha de baixar la guàrdia.
Tornem a peu de via caminant (la millor opció, almenys amb vent) i torno a provar el fantàstic primer llarg...i em torna a tombar..deunido el 7a.
Via ben equipada per a disfrutar, tenint en compte que els graus apreten una mica...
 

dijous, 26 de novembre del 2015

Tivissa

Ens atansem al Morral de Penarroja, a descobrir les fantàstiques vies que promet l'espessa guia, per dir-ho d'alguna manera, del Castellnou. Amb al Jaume escalfem en un 6a de la part est del morral que no aconsegueixo localitzar, degut al merder de vies i equipaments que es creuen en pocs metres. La guia no ajuda gaire, tampoc...al tanto que a la R hi viu una serp.
Ens desplacem cap a l'oest on hi ha la terra promesa. Acabem d'escalfar al primer llarg i mig de la Semipersuasion amistosa 6b+, amb la part superior molt guapa. Baixem d'una reunió a la dreta no ressenyada. Localitzem la Chinese water torture 7a+ i a la feina. Dificil a vista: un sostre que no saps per on agafar-ho i una placa d'aspecte imposible...i ni una sola marca. Al tanto amb la roca a la part inferior. A partir del bombo placa de roca excel.lent. Surt al segon intent, i ja no tenim temps per a res més. Bon sector, si tens en compte que: 1.has de desxifrar la guia, 2. els millors llargs semblen els superiors, 3. millor venir amb mentalitat de anar a fer paret, 4. a partir de 1 de gener res de res...


dijous, 19 de novembre del 2015

Ejem...Siurana

Traïnt la promesa de setmanes anteriors, i per la mandra de pensar i les ganes d'anar per feina, a la següent tornem a Siurana...Encara busquem ombres i tanta oferta no hi ha. Escalfem a un 6c contundent de Can Codolar i a la Sinestèsia 7a curt i contundent...i lleig.
Tornem a l'aparador i remato la feina pendent a la Petitona 7b, que em costa més que el darrer dia. La humitat i aquelles regletes ja tocades no són massa bona combinació. Intentaré un parell de cops la veïna Xerinola 7b+, sense gaire èxit...

dimarts, 10 de novembre del 2015

Montrebei. Tu sabrás. 185m. 6c+

Una altra esplèndida via a la Pilastra (n'hi ha alguna de dolenta?), aparentment més assequible que les veines, però només aparentment...de fet si t'hi fixes l'Albert ja li dona SR3. Obvio aquest detall, i el de 6c obligat,-més tard me'n penediré- i li planto la ressenya al Toni, que accepta de bon grat, però inconscientment. Haig de dir que les nostres preocupacions es centraven en els ràpels d'accés (cada dia em fan menys gràcia), però al final no n'hi havia per tant. Primer ràpel curtet (millor amb una sola corda) i desprès nets i rectes cap a les successives reunions. Preveure mosquetons per a deixar les R mig muntades. Un cop a la R0 comença el festival...
L1 Placa de 6a que cap al final ja es ben dreta, i sense el polsim negre de més avall...

L2 Placa "orgasmus". Boníssima. Obligada però prou segura. Inici a equipar, amb bons forats per a totems, però entretingudet.

L3 Divertit, sino fos per el fregament...possis com t'hi possis crec que al final has d'estirar. Pas del sostre amb cantarral inhumà, i placa de gotes d'aigua abrasives desprès.

L4. El coco...llarg llarg i expo, vaig trobar. En algun punt perdedor; a tot arreu hi ha forat. Difícil d'equipar, acabes optant per cops de gas sense mirar gaire enrera...
L5 6c+ intens, pero evident i franc. C3 i algun totem, i la resta alegria.... Hi ha un pitó no ressenyat desprès de la segona xapa. Darrera reunió en arbres.
Entre la via i la solana que hem rebut marxem prou servits cap a la bassa...
Amb el material de la ressenya perfecte. Tascons mitjans. Vaig trobar a faltar en varies ocasions l'únic totem (el del mig) que no tenia...llei de Murphy. Molaria trobar-se algun pont de roca dels que hi ha ja equipadets...sobretot a L4 i 5.

dijous, 5 de novembre del 2015

Sol i sombra

Tornem a Siurana, aquest cop "obligats" per altres circumstàncies, peró ens fem la promesa de no tornar-hi més en uns dies....marededeusenyor com està de gent; feines a aparcar, toca fer la via que pots....Escalfem al solet de l'Esperó Primavera, Penitenciagite 6b i Kataplax 6c+. El companys van a buscar l'ombra a Can Codolar, peró naltros encara farem al sol la Welcome to the Team 7b, que ja havia provat. Torno a fallar al pas inicial, no hi ha manera d'agafar bé la regletilla...baixo a terra, 5min. de descans i aquest cop si. Ja amb la feina mig fet anem Can Codolar, on ja s'està millor. Aprofito les cintes i el flash amigo del JL i cia i m'emporto la Siberiana 7b, que feia un parell d'anys havia provat fins al pas, que no vaig ni veure. Molt bona via, durilla. Placa tècnica de regletes comptades i d'aguantar. 

Coll Roig. Patxaran Litrako 120m. 6b


Aprofitant l'estada a Can Endaldic, diumenge al matí ens acostem al Coll Roig a fer baixar una mica -tampoc gaire- els copiosos àpats dels dies anteriors.
Amb el Toni fem la Patxaran Litrako, mentre la Iris, el Jaume i l'Edu escalen la veïna Dersu Uzala.
Degut a la gran quantitat de vies equipades tenim alguna dificultat per a trobar el nostre camí. Potser rellegint algun del extensos posts del Blocempotrat t'orientes més. 
Entorn preciós i roca increïble; generosa en formes, forats, fissures, adherència....perfecte per a poder pràcticar l'autoprotecció en graus amables: és una llàstima....
Si bé aquest tema ja s'ha discutit molt -i segurament tothom té la seva part de raó-, el que segur que no té discussió és l'exagerada domesticació de l'entorn: marques de pintura gegants, tarteres assegurades amb sika i corrugats clavats a terra (ull!!!), cantos sikats en pedres inclinades (d'adherència excepcional) per a facilitar el pas, graons en destrepades senzilles....