Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?

Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....

fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....

La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

Peña Montañesa. Lagrimas en la Roca. 360m. 7b+.

Sembla que toca afegir dues noves etiquetes a les entrades; Peña Montañesa, i Enredades....les que em fot el Feliu! Ja haviem quedat en anar a conèixer Montañesa, peró s' havia parlat d' alguna cosa més suau, o més acord amb el meu nivell. Al final res de res: a tibar com a animals a la Lagrimas....l' Albert ja ens havia dit que seriem colla, el que no  havia concretat es que tots fariem cap a la mateixa via. Aixi que ja a peu de via, a les 8 en punt, ens trobem l'Iker (18 anys l' angelet....aquest promet) amb el Sergio que ja enceten el primer llarg, i tot just darrera nostre arriben el Juan i el Nacho.....tres cordades a la via, en ple mes de novembre!!! Per acabar la festa arriba una quarta cordada que es posa a la veïna Futuro Incierto, per sort. La cordada precedent va fent i en poca estona ja estem escalant nosaltres...
L1 El paset de 6b+ en fred te l' has de mirar....desprès anar fent entre blocs.
L2 Placa de roca bona, on t' has d' asegurar quan pots, i no quan vols......em sembla que és l' únic llarg on vam posar el C4.
L3 Per a mi el més dur de la via (a excepció dels 7b+), sobretot perque sóc un negat per als diedres, i especialment si son de 7é grau....Paset per a entrar a la vertical del diedre, asegurat amb alien groc, i cap amunt a bufar...tot i que el faig de segon, obviament, arribo tocadillo a la r...el llarg s' equipa bé, peró. Molt estètic. La r té un dels dos pitons amb l' ull petat

Anant a buscar el diedre ordesiano

L' amic Juan tibant de valent al diedre

L4 Pasets al sortir de r fins passar a la vertical del diedre, sobretot per l' armari empotrat... Desprès més fàcil fins a la feixa. La r es munta bé amb friends grans o en els blocs de la repisa.

Passant per sota la nevera...

L5 Bona tibada en desplom per a entrar al magnífic mur. Al tanto que tot just el primer seguro és un pitó de mal xapar. Mola un mosquetó petit. Desprès equipat amb alegria, especialment abans del tram de 7b+. Vaig posar un alien verd al tramet de diedre. El 7b+ és molt a bloc, peró es trampeja. Si no es força va bé una pedala. Per cert que el Nacho el va encadenar sense gairebé ni bufar.....

L6 Mur vertical de 7a+ amb algun pas finet, peró prou ben protegit. A la part superior la cosa empitjora i s' ha de posar alguna peça.

El Kim Santacatalina, ens sembla, a la Futuro Incierto.

L7 Altre cop entrada de tibar per a navegar per una placa de roca al.lucinant, tant bona que et fa oblidar l' alegria entre peces. Pas de 7a+ concentradillo i ben protegit i entrada a la r pilosa. El clau de mitja tirada, amb un cordinillo taronja, no es veu gaire, i ademés és de mal xapar...vaig encintar un merlet, que gracies a la textura de la roca no va saltar....velcro total.

Final L7. Quina roca...

L8 bufff...placa amb lleuger desplom cap al final, de pura continuitat. El Feliu vola molt amunt, al petar-se un lateral...i el Nacho ens ofereix un bonic espectacle, quan amb la darrera xapa als morros es incapaç de xapar, i avall.....tot vist des de tribuna; boníssim. Llarg equipat + un tascó a la part inferior.

Magnific L8

L9 No puc dir gran cosa, donat que el vaig començar i em vaig baixar....menys mal, perque sembla que a dalt hi havia bacallà obligat en 7a+ de placa fina. Sort que la cordada Iker-Sergio ens hi va deixar cintes llargues....Vaig cedir les meves puntes a la cordada Juan-Nacho per a que el fessin de segon i vaig agafar el bus que ja baixava direcció a la feixa, que el sol ja s' amaga.
En tres ràpels (des de R8) ens plantem a la feixa, i esperem a la resta de personal per a baixar plegats. Mola guiar el r8-r6, que desploma i desplaça una mica...

 Tota la patrulla

Un cop tots junts, cap avall per la feixa i la canal, amb un ambient total, en tots els sentits. Ja vam tenir sort del personal que ens vam trobar; tot va anar bastant rodat. Al vespre ens quedem a compartir cerveses amb tot l' equip i el sopar amb l' Albert i la Diana. I al matí ben d' hora cap a casa, on encara trobo la familia al llit...
En resum, una via gama extra, molt sostinguda en el 7é grau, on em va faltar pililla ( a part de les mancances de sèrie). Realment s' ha de ser un artista per a intuir aquesta linia...9 llargs sostinguts i cap de dolent.
Dades pràctiques: aproximació en una hora, deixant el pr quan arribes a dos grans blocs característics (hi vem deixar una fita). De material duiem joc complert aliens, repetint algun, camalots fins al 4 i tascons. De la feixa en amunt vam fer amb aliens, tascons petits i c1 i 2. La millor opció és baixar rapelant per la via (cordinos) i recollir trastos. Baixada a peu de la feixa sense separar-se gaire de la paret dreta, excepte un tram evident per canal, fins a peu de via.