dimecres, 16 de novembre de 2011

Peña Montañesa. Lagrimas en la Roca. 360m. 7b+.

Sembla que toca afegir dues noves etiquetes a les entrades; Peña Montañesa, i Enredades....les que em fot el Feliu! Ja haviem quedat en anar a conèixer Montañesa, peró s' havia parlat d' alguna cosa més suau, o més acord amb el meu nivell. Al final res de res: a tibar com a animals a la Lagrimas....l' Albert ja ens havia dit que seriem colla, el que no  havia concretat es que tots fariem cap a la mateixa via. Aixi que ja a peu de via, a les 8 en punt, ens trobem l'Iker (18 anys l' angelet....aquest promet) amb el Sergio que ja enceten el primer llarg, i tot just darrera nostre arriben el Juan i el Nacho.....tres cordades a la via, en ple mes de novembre!!! Per acabar la festa arriba una quarta cordada que es posa a la veïna Futuro Incierto, per sort. La cordada precedent va fent i en poca estona ja estem escalant nosaltres...
L1 El paset de 6b+ en fred te l' has de mirar....desprès anar fent entre blocs.
L2 Placa de roca bona, on t' has d' asegurar quan pots, i no quan vols......em sembla que és l' únic llarg on vam posar el C4.
L3 Per a mi el més dur de la via (a excepció dels 7b+), sobretot perque sóc un negat per als diedres, i especialment si son de 7é grau....Paset per a entrar a la vertical del diedre, asegurat amb alien groc, i cap amunt a bufar...tot i que el faig de segon, obviament, arribo tocadillo a la r...el llarg s' equipa bé, peró. Molt estètic. La r té un dels dos pitons amb l' ull petat
Anant a buscar el diedre ordesiano

L' amic Juan tibant de valent al diedre

L4 Pasets al sortir de r fins passar a la vertical del diedre, sobretot per l' armari empotrat... Desprès més fàcil fins a la feixa. La r es munta bé amb friends grans o en els blocs de la repisa.
Passant per sota la nevera...

L5 Bona tibada en desplom per a entrar al magnífic mur. Al tanto que tot just el primer seguro és un pitó de mal xapar. Mola un mosquetó petit. Desprès equipat amb alegria, especialment abans del tram de 7b+. Vaig posar un alien verd al tramet de diedre. El 7b+ és molt a bloc, peró es trampeja. Si no es força va bé una pedala. Per cert que el Nacho el va encadenar sense gairebé ni bufar.....

L6 Mur vertical de 7a+ amb algun pas finet, peró prou ben protegit. A la part superior la cosa empitjora i s' ha de posar alguna peça.
El Kim Santacatalina, ens sembla, a la Futuro Incierto.

L7 Altre cop entrada de tibar per a navegar per una placa de roca al.lucinant, tant bona que et fa oblidar l' alegria entre peces. Pas de 7a+ concentradillo i ben protegit i entrada a la r pilosa. El clau de mitja tirada, amb un cordinillo taronja, no es veu gaire, i ademés és de mal xapar...vaig encintar un merlet, que gracies a la textura de la roca no va saltar....velcro total.
Final L7. Quina roca...

L8 bufff...placa amb lleuger desplom cap al final, de pura continuitat. El Feliu vola molt amunt, al petar-se un lateral...i el Nacho ens ofereix un bonic espectacle, quan amb la darrera xapa als morros es incapaç de xapar, i avall.....tot vist des de tribuna; boníssim. Llarg equipat + un tascó a la part inferior.
Magnific L8

L9 No puc dir gran cosa, donat que el vaig començar i em vaig baixar....menys mal, perque sembla que a dalt hi havia bacallà obligat en 7a+ de placa fina. Sort que la cordada Iker-Sergio ens hi va deixar cintes llargues....Vaig cedir les meves puntes a la cordada Juan-Nacho per a que el fessin de segon i vaig agafar el bus que ja baixava direcció a la feixa, que el sol ja s' amaga.
En tres ràpels (des de R8) ens plantem a la feixa, i esperem a la resta de personal per a baixar plegats. Mola guiar el r8-r6, que desploma i desplaça una mica...
 Tota la patrulla

Un cop tots junts, cap avall per la feixa i la canal, amb un ambient total, en tots els sentits. Ja vam tenir sort del personal que ens vam trobar; tot va anar bastant rodat. Al vespre ens quedem a compartir cerveses amb tot l' equip i el sopar amb l' Albert i la Diana. I al matí ben d' hora cap a casa, on encara trobo la familia al llit...
En resum, una via gama extra, molt sostinguda en el 7é grau, on em va faltar pililla ( a part de les mancances de sèrie). Realment s' ha de ser un artista per a intuir aquesta linia...9 llargs sostinguts i cap de dolent.
Dades pràctiques: aproximació en una hora, deixant el pr quan arribes a dos grans blocs característics (hi vem deixar una fita). De material duiem joc complert aliens, repetint algun, camalots fins al 4 i tascons. De la feixa en amunt vam fer amb aliens, tascons petits i c1 i 2. La millor opció és baixar rapelant per la via (cordinos) i recollir trastos. Baixada a peu de la feixa sense separar-se gaire de la paret dreta, excepte un tram evident per canal, fins a peu de via.

3 comentaris:

Juan korkuerika ha dit...

Buenas tibadas Marc... nos vemos en la próxima VÍA ¡qUÉ MIEDO!!!! JAJAJAJJAJAJ
Hasta la vista alpinistaaaaa

albertganxets ha dit...

vinga vinga, que no ens creiem tanta liada ni tant d'estrés...
sempre et fots en bons percals i bé que us en sortiu.
Aquí tots sou una colla de planyideres !!!

apa marc, ens veiem a la propera... a st... ger...

marc ha dit...

eso digo yo, Juan...si coincidimos otra vez, mal asunto.
Que si Albert, que em lien...el que passa es que em deixo una mica (només la punta, eh). Aquesta setmana no toca, a veure la propera.
Vagi bé a stger