dimecres, 14 de desembre de 2011

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?
Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....
fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....
La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

5 comentaris:

Ramon SolsoClimb ha dit...

vaia viote!!!!

felicitats per la repetició, haure de trobar algu ke mi porti...

Coneixent i el Nandu i L'isaac, ja tremolo...

salut

Olatz ha dit...

Marc a tí también te hacen todo el lío? cómo te entiendo!!!!! la próxima vez hacemos cordada y les damos plantón....
El frontal hace tiempo que forma parte indisociable del material. Empezaré a echar un gancho, por siaca....

Un saludo

Vicenç ha dit...

No me lloreis tanto, que cuando hacemos material tempranito...la frontal que llevais, muy motivada y con pilas, se os cuela sola en el arnes!!, como un alien más, preludio de un dia espectacular, largo y intenso...luego las cervecitas y un buen queso romano hacen un final de via exquisito y con buena companyia...ah, Olatz recuerda, aparte del gancho, piensa en la plastelina...por si te hacen "vibrar" un poquito más.
Hasta la proxima, mus veiem !! SAM !!
PD: Marc, ja tocava llegir alguna cosa mes...amb frontal...que ens estem amaric...

albertganxets ha dit...

vinga marc, que t'encanten els "saraus", i aquí anàvem prou bé...
On he llegit que des de que es va inventar el ràpel no hi ha via que no provi ???

això sí, als blanquitos del norte, menjar a part

Vicens, mus veiem!

marc ha dit...

Si que es un viote, Ramon. La putada es que jo si vaig trobar qui m' hi portés...el que no estic tant segur és de que hi volgués anar.
Olatz, soy especialista en que me lien, pero creo que tu me ganas...apuntada la oferta.
Valtros dos; no vull saber de vosaltres en uns dies...
Fins dissabte