Fontfreda. Esperó del Vent 305m. 6b

Diumenge passat ens retrobem amb el Feliu, ja més relaxat de la seva reclusió santbenedectina (ora et labora), per anar a escalar alguna coseta. La seva sugerència d' alguna cosa fàcil gairebé em fa saltar les llàgrimes....pensava que no ho diria mai...cinc mesos d' inactivitat fan molt. De totes maneres el terme "fàcil", és molt relatiu; acabem a l' Esperó del Vent, que potser tampoc encaixaria amb l' adjectiu somiat; deixem-ho en assequible. Ressenya actualitzada aquí.
Aproximem des d' Àger i entre pitus i flautes (i entrepans) ens hi posem tardot, passades les 11h. Em veig amb l' obligació moral de començar jo. La via està més que piada, peró quatre apunts per a fer memòria no poden faltar:
-Llargs inicials drets i amb ambient, a destacar el tercer.
-Al final del tercer llarg vem anar directe del pitó petat cap a la R, per una placa guapa i neta, sensiblement més difícil que el V que marca la topo....
-Curiosa la llastra del 5é llarg. Offwidth a pèl prou guapo.
-Al tanto amb algun bloc aparentment sòlid sortint de R5.
-R7 amb molt d' ambient i dos pitons cutrillos. A reforçar amb C1 o C2 i tascons
-R8 cutre.

 Placa inicial

 L2

 Inici L3, roca boníssima

 Blocs final L4

 L5

 Buscant l' abocador del L6

 L7. Quin trasto poso?

 L7. Al loro que voy en libre...

L8. Fugin del negre, que inevitablement ens agafarà...

Aliens del verd al taronja i camalots del 0.75 al 3 (aquest darrer per a L1 i inici L7). Tascons mitjans i petits, sobretot.

Vem acabar escalant el darrer llarg a les fosques...lentorros!!!, ah, i per no perdre els costums, l' amic Feliu em va tirar daltabaix tres tascons alhora. A destacar les condicions metereològiques; a finals de desembre i amb samarreta (i sense), inclús a l' ombra.
Via molt guapa, ens va agradar molt. D' escalar, de V o màs més que de V+....poc equipada i si consideres l' estat del que vas trobant, podries dir que gairebé neta....uns cordinos per a pitons i ponts de roca poden anar bé, s'agrairan.