Vilanova de Meià. La Chica del Martini, 210m. 7b+ (6a obl.)

Diumenge fem cap a Vilanova, sembla que si ha d' estar bé. La intenció inicial era la Papisuca, pero els dies d' excesos nadalencs i el canvi d' status del company, ens fa optar per la que ens faltava, a tots dos, de la trilogia.

entrant en materia

El primer llarg em sembla que és l' únic que no tira enrera, pero tieso ho és. De la reunió ja veus el megadesplom del 7b+. Fins al punt crític es va fent, alhora que, vulguis que no, et vas petant. Els moviments de sortida ni els vam intuïr. Amb pedal pases bé. La placa que t' espera per rematar el llarg també te l' has d' estudiar bé, té cantos, pero estan contats. Per cert, al tanto amb un bloc televisor que hi just sota la reunió; es veu sòlid, pero belluga....

esto desploma que no es broma...kletterer dixit

quan veus que no encadenes, fots una mica l' imbècil....

a veure.....

pilla, pilla....que aixó és molt dur.

Per que serà que tothom es para a fer la foto?

Desprès anar fent, amb grau bastant homogeni, aquí els V+, sobretot si fa dies que no tibes, és noten. Els 6a ja picaven els avantbraços. El llarg de 6b és més plaquero, dona varietat a l' asunto...

Tercer llarg, també el de l'ano...

desploms de V+

plaques de 6b...

un gorila typical vilanova

Una via guapa, correctament assegurada amb parabolts, amb algun spit i buril perdut. Per a disfrutar. 15 cintes i un pedal ( o no..)

Pd: a la cèlebre frase del Pep de Reus; que si no tens blog, furgo i plumas no ets escalador, s'hi hauria d' afegir una altra condició necesària, pero no suficient: també has de posar sempre cara de mala llet i cert aire de superioritat.......