dilluns, 16 de juny de 2008

Montserrat: Valentin Casanovas

Havia quedat amb el Felix per a fer algo dissabte, alguna cosa que poguessim fer sortint al mati de casa i tornant no molt tard, que teniem compromisos al vespre. Total que li proposo anar a Montserrat, pensant en algo esportiu, a veure si poc a poc poso a puesto el coco i reactivem la motivació. La seva resposta: tio, anem a la Valentin, que estic molt motivat. Toca't el collons, sort que volia anar de tranqui...Li dic que la meva moral no esta tant alta com la seva, pero bueno, ja farem.....osti, la Valentin, un mite.
Sortim a les 8 de casa, a veure si a les 11 comencem a trepar, mirant d' escaquejar la solana i trepar més per la tarda ara que els dies son llargs. Doncs bé, resulta que de solana poca, i a sobre ens posem a escalar a quarts de dotze...Li tiraré el primer llarg, per que si el faig de segon ja em quedaré a la punta bona de la corda tota la via.
Començo atacant el 6c, es veuen parabolts, algun clau, es pot anar fent, pero a la quarta o cinquena xapa ja no ho veig gaire clar, destrepo, m' ho miro....tio baixa'm ara que puc, que si vaig aixi ens hi farem vells i servidor ho passarà fatal. Era de preveure, qui avisa no es traïdor.
Li fot doncs en Feliu. Flipa més amb el V+ de la part superior del llarg que amb el 6c.


El primer llarg

El següent llarg li surt en lliure, pero acabat de sortir del desplom vola per sorpresa d' un clau que encara flipo com va aguantar; una u, molt nova, pero cara avall i entrada nomes la meitat!!
seEl llarg güent, per a arribar a la feixa, potser és el mès tranqui.
Els llargs d' artifo son un autèntic museu, per no parlar de la bavaresa; cargols, xapes recargolades, un tasco entrat a martellades en un forat, tubs de pvc, etc.. Si volen reequipar trobo que tot aquest mostrari s' hauria de conservar. A la bavaresa encara es va fent, aixo si, al primer tram bufes com un condemnat, ja vens calent dels A0 de l' artificial, i alla els braços se t' acaben de possar a to. Sort que la tirada llarga de bavaresa es més tranqui.


Entrant a la bavaresa


Segon llarg de la bavaresa


Buff. Quin tobogan

A mi peró, el que em tenia neguitós, tot i la meva condició d' acompanyant, era la sortida rara del penúltim llarg....una xemenia en desplom?. Quan sento els mecagundeus del Fèlix al entrar en aquella merda (literal, esta plè de cagades) de xemeneia, des de la còmoda reunió ja flipo. Mare de deu senyor el que m' espera!. Amb tot aixó el dia s' ha anat tapant, i l' ambient ja és d' allò més tètric. Finalment surt reptant i canta reunió. Calçat xaval, que ara vas tu. Passo els dos o tres passos de pedala i ja veig el percal...sort que ha conseguit posar un C1 i el linkcam a dins la xemeneia, que si no tinc un pendol que t' hi cagues, amb tot el pati a sota...venga va, desxapo el darrer parabolt i cap a dins, bocaterrosa vaig pujant, pero la puta xemeneia t' escup cap al buit. Finalment surto, pero encara m' haig de despenjar una mica per a treure el Linkcam, quina feinada; ara, està clar que es un invent, va quedar de perles en un forat d' alló més irregular.

El Feliu fent uns exercicis de meditacio abans de la xemeneia de marres

Aqui ja devorat per la misma

Un llarg de 6a equipat i ja som a l' aresta. Bufa un vent de collons, tot tapat amb una boira pixanera que passa a tot drap, sembla que hagin obert les portes de l' avern....tanqueu collons, que no veiem ni l' antena!!! Finalment hi arribem, ens arreserem, menjem alguna cosa, pleguem cordes, baixem a una teulada i d' aqui al camí, només cal saltar una tanca.


Sortint, ambient a tope


Achtung, la tanca esta electrificada

Quin vion, 8:30h per a fer 300m., es que aqui no hi cap llarg de relax....i quin bow aquest Feliu, qui el va parir, tota la punyetera via de primer, ole xaval.
Durant el dia vam veure gent a la easy rider, inclosa una noia amb un atac de plors en una reunió, i algú a la dels sostres, pero aviat ens vam quedar sols a la paret, maximum ambiance.

Cordades a la Easy Rider

Vam portar aliens, tascons, una pedala cadascu i camalots fins al 4, encara que el bou no el va fer servir. També duiem martell i 3 clauets, pero no els vam treure.
Apa, a veure on faré cap el proper dia que m' enredin.

6 comentaris:

Raquel ha dit...

Ostres, és un dels meus viotes pendents de la Nord!! Tela posar-vos-hi volent tranquil·litat... je, je...
Veig que hauré de buscar-me un company/a fort/a o esperar-me a veure si algun dia la puc fer!

Felicitats!!

Anònim ha dit...

¡¡ collons ¡¡ No savia el tema de la tanca electrificada, 330 Watts imagino, Aixo dius que es troba entre Gran Via i Casanovas en ple eixample de BCN,si no vaig errat. PA VERSE MATAO

Llorenç ha dit...

Collons quines ganes de patir!!! amb lo tranquilets que estaven natres!
Te una pinta de por aquesta via!

Ep! el linkam a funcionat!!!je je je

Isidre ha dit...

FElicitats pel viote !!!. Si laparet ja és "tetrica" amb aquest temps devieu flipar...

marc ha dit...

Raquel: home, jo ja sabia que tranquilitat, aqui, poca. L' oferta de llogar el felix segueix en peu, pero el cache va pujant....
Anonim: Aixo cau mes aviat prop del Passatge del Terror.
Llorenç: aixo mateix pensava jo a les reunions, encara podiem haver anat a fer alguna cara sud, pero bueno. El linkcam es la bomba, sobretot en forat guarros i situacions estressants...bona compra
Isidre: Merci home, realment l' ambient era total; al sortir a l' aresta ja va ser el caguen-se. Osti tu com passaven els nuvols; ara es veu tot, ara no es veu a 2m..., una canya (sort que a la paret encara s' hi podia estar)

Mingo ha dit...

Marc encara que sigui de segon, bufffff guai, felicitats ja t'has doctorat a Montserrat.