dijous, 26 de juny de 2008

Pedraforca. Cara Sud. L' Estimball

Aprofitant l' stage familiar del pont a Vilada vaig quedar amb l' Alberto per escapar-me a fer algo diumenge al Pedraforca. Tenia ganes de tornar a a sud i l' opcio va ser l' Estimball....sugerent nom per a una via molt i molt guapa. Vam portar varies ressenyes, pero la mes clara i propera a la realitat potser és la de l' Albert Castellet, amb alguns matissos:

V obligat crec que es queda curt. Jo li donaria 6a o més i tot.
Amb 18 cintes anireu millor. Naltros no vam fer servir ganxo, pero hi ha algun pas mooolt llarg.
Tascons en vam possar un de petit. La resta friends (fins a C3) i aliens a canyon. No estaria de més alguna recuperable, hi xapes a punt de petar.
L' aproximació canyera, una bona pujada per a treure's la son i activar cos i ànima. L' Alberto fa molts dies que no escala, i per a purgar el pecat de la darrera sortida, Deu Nostre Senyor m' ha castigat, i ara em xuparé tota la via de primer.
Engalomo el primer llarg, que de fet faig integrament per la Choras. 6a finet que et possa a to, amb una entradeta curiosa, un pas de desplom amb la primera xapa lrelativament amunt. Algun aleje, pero esta tot amb bolts. Placa molt guapa.
El primer llarg

El segon llarg, que més aviat és 6b, comença amb una bavaresa a equipar, fàcil i disfrutona. Desprès placa i placa amb canalons, continuitat i molt fineta i tècnica. Els seguros ja son una mica més cutres, burins, spits rovellats, xapes a punt de petar, algun parabolt de tant en tant,...Vaig encadenar. Potser el millor llarg.
El tercer llarg (6b+), comença amb passos una mica raros, de placa, assegurats amb parabolts, per anar a buscar una bavaresa de llibre de V-V+, amb roca increïble. Te la pots equipar al gust. Sortideta de la bavaresa amb menys canto, a buscar un buril, i placa i placa amunt. A l' entrada de la R3 hi ha un pas molt fi que no em va sortir; amb un A0 es soluciona, pero per ja em va fotre el rotpunkt del llarg.

Inici del tercer llarg

La bavaresa del tercer llarg

El quart llarg comença amb un franqueig delicat, pero pots fer A0 de dos pitons, per anar cap al desplom de 6c, bé, almenys aixó deia la ressenya; el tema es veia bastant bloquero, i assegurat amb parabolt, buril amb recuperable i un darrer parabolt bastant lluny. Vam passar al plan B. Pedala (aixó si, fins al darrer graó) i fora. La resta del llarg, de V en diedre, és el més guarrillo de la via, a més fa de mal protegir, almenys el primer tram.

Despres de nou placa, 6b, amb un pas durillo a mig llarg. Aqui els A0 sortien sols......En aquest llarg es recomanable muntar la reunió al peu de la bavaresa que et porta al 7b, és més còmode que la original, i també esta amb parabolts, i més nous que la resta de la via. D' aquesta reunió surts per una bavaresa molt guapa a protegir, fins al primer buril del 7b, o sigui de l' artificial.

El començament del quart llarg

Aquest és més fàcil que la resta, les xapes estan més aprop. Desprès ja agafes un diedre de IV+ i surts a la feixa. Hi ha dos claus amb unes bagues molt cutres, per mi que les va possar el Ballart...no estaria de mes endur-se una navalla i un aros grans de cordino....

I aqui ho vam deixar, ara haure de tornar a fer la Choras i sortir al cim per la part superior de l' Estimball...Vam baixar per la gran diagonal, per passar a recollir l' alien blau que em va caure del cinquè llarg....No hi havia passat mai, i la veritat és que la vista de la tàpia des d' aquest punt és total. Ah, i tot el dia sols....quin luxe.


8 comentaris:

Raquel ha dit...

Ei, felicitats per la via!! És una de les meves pendents!!
Què tal la temperatura a aquestes alçades? Jo creia que ara ja no es podia anar a la sud del Pedra...

Albert ha dit...

Ep! No et deixis perdre els últims tres llargs perquè valen la pena!!

Anònim ha dit...

ueeee!!!
Enhorabona fiera!!!
Per mi, una de les millors de la Sud!!! m’alegro que desfruitessis!

Quo

marc ha dit...

Raquel: Doncs ja tardes, la via és molt guapa i disfrutona. En quan a la temperatura s' estava prou bé, alguna estona, amb l' airet, inclus un puntet de rasquilla...aixo si, porteu crema solar. Jo tinc pendent la Choras, que he vist que ja has fet. Que tal es fa? i els alejes? (tinc la refenrencia del primer llarg)
Albert: Segur que hi torno.
Quo: A mi totes les de la sud (les assequibles) em semblen collonudes; quina roca!
Siau

Raquel ha dit...

Doncs segueix la tònica del primer llarg... fineta i amb les assegurances per l'estil!
Però mooolt guapa, això sí!!

Mingo ha dit...

Felicitats Marc, diuen que es de les maques jo aqui he fet la xemeneia Pany i el Cami del Tro, si no las fet, és de les recomanables. A reveure

marc ha dit...

Gràcies Mingo. Les que em recomanes ja les he fet. Recomanables, amb una mica més de grau que aquestes, la Via de Tots i la Somni de Pedra. Aquesta darrera es totalment esportiva i megaequipada amb màxim obligat 6a. La via de tots és mès classica. A veure si la propera és la Choras.
Salut

Anònim ha dit...

Hola; vamos por 1ª vez a la Pedra. Somos "del 5+/6a"
Queriamos probar l´Estimball o la de Tots, pero;
Se escala en Agosto en la Sur?
¿Me dicen que me baje 1 grado, que la roca es muy peculiar ¿?
Cualquier recomendación o sugerencia es bienvenida.
Gracias