dijous, 3 d’abril de 2008

Montserrat Sud. Aresta Jan

Havia vist aquesta via feia temps als Ressenya, i em cridava l' atenció la seva longitut 540m.
Vam agafar la ressenya d' onaclimb (les ressenyes del Luichy sempre em motiven, suposo que per la seva precisió, saber que et trobaràs, o no, jo tinc poc esperit aventurer...), i diumenge 31 ens hi vam enfilar, l' Alberto, en Feliu i servidor.



Primer llarg cutrillo, per arribar al primer 6c+. Aneu al lloro amb els pedrots, el camí es just a sota. El 6c+ molt guapo, llàstima que no tenia el dia molt fi ni ganes de lluitar, perque es podia encadenar bé, entrada molt tècnica de posar-se be i despres foradets d' anar fent.


El bombo final del quart llarg (6b) es molt guapo, amb un bolo enorme encastat, per si voleu fer alguna dominada.....També molt guapo el cinqué, que et deixa dalt de l' agulla d' on es munta el rapel. Aqui ens va apareixer una cabra. Sempre flipes com poden arribar a alguns llocs.


Del cim de l' agulleta ja es veia el tema del 7a. Seguros lluny (no val A0's). L' Alberto donava per fet que ens escaquejavem per el 6a, pobre....sembla que no conegui el Fèlix. El tio s' hi possa i l' encadena al límit. Comença amb una secció tècnica, desplomet de poc canto i despres aguantar la placa. El puto pas del desplom el vaig fer tres vegades, caient al treure la pedala que hi havia deixat l' ALberto. Fos com la mantega decideixo abandonar-me, pillo el Tibloc, el reverso i pujo a jumar...almenys practicarem maniobres. La putada es que mai trobes el moment de tornar a la roca....Bueno, recuperem la moral al seguent llarg, de 6b, fàcil, amb algun pas llarguet al mig.

La resta de la via ja va més per cresta, amb resaltillos de 15-20m. de V-IV. A partir del llarg de V pots anar amb bambes i a la reunió 13 ja pots plegar cordes.



La tornada per un camí molt bonic, desconegut per a nosaltres. En 45m. et plantes al parquing.
Amb cintes ja fareu, ara, 6b/c obligadillo ( o tens un colega lolo i un jumar...)
Adeu

5 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats per l'activitat Marc

marc ha dit...

gracies home, i usted que lo lea.

Oriol ha dit...

Uuaaaa!! :-) Felicitats i uapada total Marc!!

Jo la tinc pendent... (amb dos intents... Arfff...) i por a fracassar per tercera vegada doncs sempre m’entrebanco a la mateixa pedra.... el cuions de desplom-"et"

jeje...Mola llegir com disfrutes!
Quo.

Raquel ha dit...

Bufa... ja ho diu bé, millor anar-hi amb amics que estiguin ben forts!! Je, je!!

Almenys... les R's són rapel·lables?

marc ha dit...

A la tercera diuen que va a la vençuda...per si hi tornes: per passar el desplomet t' has de llençar a un cantillo amb la dreta, pero t'hi quedes relativament be. Puges la esquerra a una fissura horitzontal, hi juntes mans i a surts bastant a la dreta de les xapes..La resta ho vaig veure des de la corda fixa...

Hola Raquel. Les R's son rapelables, incloses les de l' aresta propiament dita (francament no li veig el sentit), pero vamos, segur que no et fa falta. Si no t' ho veus hi ha una variant més fàcil a la dreta del 7a, que també es veia guapo. Ja ens veurem