dilluns, 21 de setembre de 2009

El Peladet, Absurdistan 200m. 7a

Finalment amb iniciem el "curs escalar"....feia dos mesos que no feia tàpia i desde començaments de juny que no escalava amb el Feliu. El tio diu que està tendre, que fa molt que no escala (deixant de banda el petit detall de l' encadene de la Via del 85 a L' Esfinge, Cordillera Blanca) i que vol tornar a agafar el ritme.....
Aixi que ens escapem diumenge al Peladet. La idea era fer l' Absurdistan i L' Avi de la Mel, je, je...ja a peu de via, cap a les 11h, i despres de la suada i el posterior pilotasso de pujada, ja tenim més clar el que farem.....
Aqui la topo copirait Ganxets.


L1. 6b Entrada arbòrea delicada (l' arbre es petit i belluga molt) a xapar un pitó nou. Anar fent per diedre i sortida una mica guarra a la dreta, a buscar una placa tipica amb ratlles obliqües, roca excel.lent. La placa amb alejes, algun tascó petit o alien. Pas més fi abans de la r. El C2 util per a completar els pitons del diedre d' entrada. Guapo

Entrant en matèria...
L2. 6a+ Placa guapa, una mica més fàcil que l' anterior peró menys equipada. Aliens vermell i blau abaix i C2 a la minibavaresa de sortida. Tirada maca.

L3.6b. Entrada en bavaresa a assegurar amb alien vermell, despres a buscar tres xapes prou juntes que protegeixen els passos més fins de la via....mooooolt finet. Em patina un peu i gairebé em fot enlaire el rotpunkt....apretada de micronyapes i salvat. Després ve l' únic recorregut botànic de la via, llàstima. Bagues ja posades en sabines.

L4. 6c+ Muro tieso i gairebé equipat. Aqui comprobo que el Feliu plora per plorar...com ja intuïa. Encadena sense gairebé bufar. Tirada molt contínua, d'anar fent, amb algun pas més dur a mig llarg. Al tanto amb la llastra del franqueig a dretes a mitja tirada, el Feliu va arrencar un bon canto amb la grapa.C2 per a l' entrada i alien verd abans de la darrera xapa.

El Fèlix al L4
L5. 7a/b. Ara venia el tema....Pitó al sortir de la r i tres xapes amb alegria per un esperonet molt estètic i de roca fantabulosa, millorant amb els metres. Trekking important, tieso pero amb roca molt bona, fins a sota el sostret de sortida, on tres expansions protegeixen molt bé el tram de 7a/b. M' ho miro bé, cop de gas i ja sóc a la placa patinosa de sortida. Tiro un mica amb tendència a l' esquerra a buscar l' arbre on muntes la reunió. Rotpunkt a vista a tota la via.
Puja el Feliu preguntant on és el pas de 7a/b....i deia que estava fluix....que cabrón....Acordem un 7a suau per al darrer llarg. Més val així que a l' inrevés...

Trekkings al 6c+

Sortint del 7a
Anem a buscar la linia de rappels compartida amb l' Avi de la Mel. Ja baixant ens enganxa un ruixat que ens excusa de probar els primers llarg de l' Avi....

Xupa i avall...
Ja a peu per la carretera en creuem de nou amb la furgo del Luichy, ja ens haviem creuat al pujar...Saludem al Benito Hidalgo (oju que té furgo nova...) i l' home està molt content de conèixer un altre dels aperturistes de la seva via.
En resum, via molt guapa amb roca excel.lent, excepte un tramet al primer llarg i el rostoll de la segona meitat del tercer. Al nostre parer (bé, més al del Fèlix, jo sòc més crèdul) grau màxim suau, la resta bé. Vam fer amb 12-14 cintes i vam possar aliens blau, verd i vermell i camalot del 2. Tascons petits. Si haguessim dut l' alien negre també l' hauriem possat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres Marc, sort que tu també feia temps que no grimpaves. Estas fet un bou. Suposo que des que ens vem veure a Cavallers.
Felicitats i a veure si coindim (això si, haurà de ser en una vía pels mes mortals).
Jordi P.

Mingo ha dit...

Collons quina por el dia que agafeu el ritme, felicitats per l'escalada. Es possible que l'1 de maig estessin obrint aquesta via, es q quan vam fer la revolta dels NY havia una gent q estaven obrint per aqui on marques.
Salut company

marc ha dit...

Bones Jordi, efectiuonder no feia paret des del dia que vam coincidir a Cavallers, pero he anat fent bastanta esportiva, que si no.....
Gràcies Mingo. Lo de les vies, doncs podria ser, aquesta o l' avi de la mel, que son contemporànies...