Vilanova de Meià: Baron Rampante (210m. 7a+) + Fesderico (125m. 7a+)

Desprès dels darrers "tutes" ja convé una mica d' esportiva en paret; la nostra única preocupació, és un dir, serà el rotpunkt....Aixi doncs que cap a Vilanova, a veure si podem combinar la Baron Rampante, a la Roca dels Arcs, amb la Fesderico a la Roca Alta. La Baron ja l' havia provat el Feliu feia temps, fent-me el salt amb un innombrable de Reus. , pero no tenia cap problema amb repetir-la....entrem en matèria.
L1 6b+ Anar fent fins al desplomet final on acabes d' escalfar....duïem el C3, pero no el vam posar. Per a no carregar-lo tot el dia, millor una baga psicologica en un tronc sec.

L2 6b més plaquero. Posant-m'hi sortint de l' altre ja em noto els avantbraços a punt...

L3 7a+/b. L' afronta el Feliu, a veure si triomfa. Anar fent fins al mur on ja veus que tibaràs. Ho prova pero entre xapatges i estudiar la seqüencia, s' acaba penjant. Sense ni reposar fa el pas i cap a la R. Al meu torn, i amb la seqüencia ben clara, encadeno. Pas molt a bloc; invertido molón, regletilla que te cagas i dinàmic, esperonat pel Fèlix, a la regleta salvadora. Desprès més tranqui peró pilòs fins a la r.

L4 6c+/7a. Agafo una mica d' aire i cap amunt..bons cantos, peró romos. Seqüencia més tècnica en un minidiedre i placa més fina fins a la r. També triomfem.

L5 6a Sortir a l' esquerra i recte amunt. Potser el llarg més fluixot.

L6 6a Recte amunt per un mur molt guapo, amb algun paset més finet. Les xapes estan a tocar de les de la Cruel Pasion, ara també amb bolts, fins al punt que et confons...no s' acaba d' entendre; lo seu seria el darrer llarg comú.

Sortim recte amunt amb una trepada de IV. Unes barretes, recollim trastos i disparats cap a la Roca Alta.

En 30min. ens plantem al peu de la Fesderico, per un sender prou marcat.

L1+L2 trepada de III cutre i 7a+. La reunió es pot muntar amb la primera xapa del 7a+ i una de r, no calen els cargols ni  les xapes que marca la guia. De totes maneres s' empalmen sense problemes. Mur desplomat de regletes, canvi durillo a bavaresa i anar fent. El Feliu entra amb molta energia i peta un bon canto, cap a la tercera xapa. Baixa a R0 i encadena el llarg. Jo també estic a punt de fastidiar el rotpunkt, al petar-me un peu ja a la bavaresa; per sort el recolo ràpid i m' aguanto. com ja heu deduït roca una mica delicada. Bon cantos pero dubtosos.

L3 V o màs. Diagonal mig guarrilla cap a la dreta, a buscar el muraco final.

L4+L5. 6c+ Mur boníssim. Pilòs, sempre amb canto peró de "menearte". A partir del desplomet, just abans de r4, festival de bústies impressionants. Llarg entusiasmant.

Cim i en 30-40min. ja som al cotxe. Avui encara és de dia...A la Baron hi hem posat 3h. justes, i un parell més per a la Fesderico. Temperatura gèlida, peró amb el solet a gust. Un dia rodó. Llàstima que no el puc rematar amb el festival previst....

Vam fer amb corda simple i unes 16 cintes, amb algunes de llargues i altres de molt llargues

Siurana. Aparador

Escapada el divendres amb el JL i el Kletterer, que ja s' està posant al dia, el mamon....Mig escalfem, que fa una bona rasca, a Gatzara 6c. El JL te el detall de muntarnos i explicar els trucs de Xerinola 7b+. Anar fent d' equilibris i regletes (guai...) fins a fisura roma i dinàmic de sortida (no tant guai...). Al primer toc em planto al repós, peró no resoldré el dinàmic. Al segon em planto directament al dinàmic, peró no tinc molla, ni al braç ni al coco ( i aixó que tens la xapa a la cintura). Era d' aquells dies que vas sense ràbia...... Serà qüestió de polir els lances.
Marxo a complir amb les meves obligacions paternals i els deixo entretinguts amb la Llargaruda.

Diumenge sortideta familiar al barranc de fraguerau, a Ulldemolins. Excursioneta tranquila i molt recomanable per a dies ventosos.

Sant Gervàs. Inhospitak 185m. 7a/A1

Cap a Sant Gervàs de nou, a veure si podem repetir la nova via dels Ganxeto-Torre, encara calenteta del forn....el que no sabiem és que ens cremariem!!!

Consultats els masters, ens diuen que inclús és algo més fàcil que la Escaladors en perill d' extinció, que vam escalar l' any passat per aquestes dates, amb prou èxit i que ens va deixar un molt bon regust de boca...els fem cas i divendres, valents cap a l' ermita de Sant Roc.
Ens plantem en 3/4 a la canal, i en pocs minuts més ja som a peu de via:

L1 7a+/b. Entrada dura, que t' agafa molt fred, peró ben assegurada amb pràcticament totes les peces del llarg...desprès diedre desequipat de 6c, on tampoc regalen. El Feliu passa amb algun repòs i algun subebaja...al meu torn flipo bastant...no se si és que vaig fred o patòs o que, pero no tinc bones sensacions...Tascons a gogo, aliens i C1

L2 7a/A1. Tiro cap al primer bolt sortint de la r, miro el percal i no ho veig clar. Em noto patós, patós, i en conseqüencia vaig cagadillo...o és al revès? no ho sé. La qüestió és que baixo a la r i tira el Fèlix. Es casca una navegada pel tram de 6b fins al segon bolt, sense possibilitats de protecció. Nomès duiem un martell i li sap greu clavar i alterar la via...prohibit caure. El 7c no el veiem ni en pintura, el fem tot en A1. Tasconets i algun minimerlet per arribar a les peces fixes. Sortida en lliure guapo, pero molt tècnic (tot de laterals per a mans i peus) fins a la r.

L3 7a/b. Amb dos llargs ja anem cuits....deixem el 7a/b i anem fent en A1. Realment es complicat assegurar-se passant en lliure, donada la forma d' escalar, laterals i més laterals....nomès per a autèntics experts o per a molt valents. En artifo vas fent, les peces queden prou bé...excepte un parell de tasconets que no van suportar el pes del Feliu...sort del canto bo que tenia a la grapa....a partir de la travessa del bolt i el clau, la cosa afluixa. Tascons de totes les mides, inclús estaria bé algun mitjà o gros repetit, aliens i camalots.

L4 6c+. Tranqui, també. Aqui no regalen enlloc. Sortida a caçar el bolt, travessa amb final feliç, placa fina i anar fent per lleu fisura fins a la r. Els passos més durs ben assegurats, peró molt alegria en general...

L5 6b. Li tiro, sense gaire convenciment, peró és que el Fèlix s' ha deixat les bagues de reunió i l' ha muntat amb la corda...a més ja ha tingut lo seu, el pobre....Placa fina a buscar el bolt. Anar fent fins que tomba i el terreny empitjora. Busquem el forat del bolt pero no el veiem....el pont de roca tampoc. A tope de corda, per el camí més lògic, amb tendència a l' esquerra fins a la r final.

7:30h de res...quins panots. Avui hem rebut una bona cura d' humiltat,..aixó si, podem gaudir d' una bonica posta de sol. Depressa cap al cotxe, on arribem negre, negre. Sort que ja controlavem el camí.
La via és molt bona, la pedra excel.lent, ara, no sé si era el tipus d' escalada (res a veure amb la Escaladors), o que no tenia el dia (en mi ja pot ser, pero en el Fèlix ja és més excepcional) o què collons, peró deunido el festival.....ah, i felicitats als primers repetidors pel rotpunkt. Almenys hi ha un Olivé bó.

De material duiem el de la ressenya: Aliens del blau al taronja i camalots fins al C3, el ganxo i la pedala. Baguetes fines per a algun minimerlet. Nomès faltaven los perros i la parcela... Mola repetir tascons mitjans i grans, si vas en plan covard. Un pitó plà o universal per al tram expo del segon llarg estaria bé...aquí cadascú ja s' ho sabrà...

Per cert, un apunt; a la ressenya diu que cal pendre pista a l' esquerra direcció Mas d' en Gras, quan en realitat és a la dreta.

Merda a Siurana. Can Marges, sector nou

El titol del post no és gaire subtil...peró és el que hi ha.

Fent camí cap a les noves vies de Can Marges (cap a l' est des del zig-zag), ens trobem amb aquesta sorpresa desagradable:

Tot el sector és un autèntic camp de mines, escampades sense pudor, poder no seria la paraula més adïent, per els vorals del senderó....que en som de porcs. La veritat és que no tinc per costum d' endur-me el paper, tal i com s' hauria de fer, peró almenys faig un bon clot i miro de ser discret.

Pel que fa al sector: bastanta varietat de grau (de V fins a 7c), amb una roca que sembla més d' Arbolí. Les vies no son gaires llargues (20m.). Escalfo a un 6a+ desplomat de canto enorme, prou bonic. Queda muntat per al Jaume i l' Angel. Desprès comença el festival del 7a....

1er 7a. Al final del sector, al costat d' un altre i d' un projecte(corda fixa). Entrada bloquera. Estic massa fred i haig de repetir el pas d' entrada.

2on 7a. A la dreta de l' anterior. Tranqui també a la primera xapa. Desprès més fàcil. A vista

3er 7a. Situat més a l' esquerra, al mur partit on hi han diversos 6c. Entrada bloquera i passos atlètics a dalt. Al tanto amb un bidit que fa mal...encara avui tinc el dit de fusta, i al tanto que encara es trenca alguna cosa.També a vista.

Pugem la corda amb nusos, on trobem 6a i un parell de 7a's junts. Començo amb el de la dreta. L' haig de lluitar més (no me siento el dedo...), pero també surt a vista. Algun aleje.

Gairebé sense repossar em poso al 7a de l' esquerra, amb un pas cabró a mitja via, que em tomba...ja estic cuit. Segueixo amunt i disfruto dels moviments de bidits i monodits del bombo de sortida. No hi ha temps per a més i aquest queda pendent. També queda pendent el 6b+ d' abaix que probaven els pompiers...realment es veia guapo, i prou dur..

Terradets. Doctor, doctor, que em passa? 240m. 7b

No em cal anar al metge per a saber l' origen dels meus cruiximents i molèsties vàries....

Dilluns agafo el relleu al Fèlix i em trobo amb el Vicenç, i cia, a l' aparcament de les bagasses. La idea, en principi ( mai saps on aniràs a patir, vull dir a petar, amb aquests...) és la Doctor, doctor; els pronòstics s' acompleixen, també els meteorològics.  Les referències que tinc de la via son realment bones; a més de la piada del Piju, tinc impressions de primera mà del Vicenç, que ja la feta i va a per el rotpunkt, i de l' Albert, que diu que és la millor via de Terradets...si ell ho diu....Aixi que, acompanyats pels amics navarros de l' Albert, enfilem la pujadeta cap al peu de la paret del Lupitan, Aka sector Amanita....

El reparto, asimètric, de llargs ja el tinc fet.

L1. 6a+ tranquil, fins al diedre final on cal apretar una miqueta. Camalots i algun alien gran.

L2 6c. Es deixa fer prou bé ( de segon...). Aqui el tema és protegir-se adeqüadament, doncs el llarg està completament net. 15 metres d' encastaments varis i segona meitat més tranquila, peró amb algun bloc psé-psé..tots els camalots i aliens grans per al primer tram i aliens més petits a dalt.

inici L2

L' amic Pitu sortint del L2

L3 6c Com molt bé diu el Piju, la primera part és més per a valents...així que li "cedeixo" el llarg al Vicenç, així també podrà recuperar bé per a afrontar el repte del 7b (que bo que sòc...). Sortida de la R una mica precària sobre blocs perillosos, assegurada amb alien blau i tascó petit...passar levitant per damunt dels blocs, diedre, travessa més asequible a esquerra i placa amunt, ja amb bolts (ara ja hi son tots tres).Aliens, tascons petits, camalots mitjans a la travessa i molt de tacte...

L3. Al loro amb els blocs...

L4 7b...el llarg extasiant, segons la ressenya...i extenuant, afegiria. Molt bó, d' anar aguantant, peró també molt d' equilibris. El Vicenç encadena, com aquell qui diu a vista, perque tampoc té cap seqüencia amb truco a memoritzar. Al meu torn també encadeno...ara tocarà apretar de valent per a encadenar el que queda...

Llarg equipat.

inici L4

L5 6c Per posar-se a plorar de lo bó que és. Llarga travessa a esquerres i recte amunt, més dret peró amb bústies. Entrada a la R sobre roca amb una crosta sospitosa. Equipat amb alegria. El friend mitjà del croquis no cal, de debó.

L5 la Placa...

L6 7a Només sortir de la R pots patinar i fastidiar el rotpunkt...desprès canto i sortida amb moviments molt fins en diedre cec, pendent tota l' estona de no obrir la porta al fracàs....Lluitant-ho bastant encadenem. Equipat també amb alegria....

Inici L6

L7 6c+/7a Rematada final. Sortida de la aèria R una mica expo, amb un bon factor 2, minimitzable amb un alien groc. Bones apretades i pasos llargs en desplom. Canto més petit del que desitjaries, per sort a dalt millora...franges de gotes d' aigua brutals...Equipat. Ja està, fenya feta. Rotpunkt per tots dos.

Baixem improvisant una mica per anar a petar a l' entrada de l' Amanita. Amb aquesta opció pots deixar bambes i motxiles a peu de via. Recomanable recanvis de bagues (ull al primer rapel) i algun mallon.

Esperem a els i les màquines del norte i cap al cotxe.

Vam posar-hi 5 hores justes, amb una temperatura ideal, temperatura rotpunkt....Duiem el material de la ressenya i 15 cintes, la meitat de les llargues.