Desprès de masses dies seguits d' esportiva, per fi tornem a la tàpia. Aquest cop quedo amb l' Albert, que ràpidament em procura un company de cordada solvent; l' Oriol de Vilafranca. Ens trobem divendres a l' aparcament de Collegats, clapem i l' endemà al matí, amb més calma que ells i desprès de descartar la Casablanca, ens anem a fer-los companyia a la norfeis de la Roca del Diable. Faig una foto de la ressenya directament de la pantalla del portàtil de l' Albert (tecnologia punta) i cap amunt. Ni idea dels graus, peró ens diuen que va de 6b/c...aixó d' anar tant a cegues no és habitual en mi, peró les ganes em poden.
El primer és arribar a peu de via...tirolina, pujada guarra i sense camí, i amb molta vegetació, cap al sòcol on comença la via. Pugem fins a l' antic spit, on muntem la R0.
L1 IV+ i corda fixa. Quina guarrada! sort que la ressenya promet un segon llarg de placa "al.lucinant".
L2 6c+. Efectivament el llarg és absolutament "al.lucinant". Placa de roca brutal. Moviments tècnics i pilosa. S' ha de protegir, sense problemes, l' inici del llarg. La resta equipat, peró obligadillo. Aliens i C1
L2. Placa al.lucinant
L3 6c. Aquest també prometia "magnific" i tampoc es queda curt. Placa fins a caçar el primer bolt, pas dificilillo i diedre guapo fins a la R. Aliens i tascons petits
L3. Magnific
L4 6b. diedre molt vistós fins a l' arbret. Travessa en conglomerat (capricis geològics) i amunt en placa fins a la R. Camalots i aliens.
L4. Guapíssim
Pugem fins al cim i ens estem una estoneta de tranquis. Amb l' Oriol decidim passar de fer cap altre via (un dia conseguiré fer dues vies seguides...) i pendre's amb calma l' estona que encara falta perquè l' Albert i el Santi acabin la feina. Amb dos ràppels (R4 i R2) ben llargs i rectes fas cap a peu de via. Semblen la millor opció per a baixar del cim, més que no pas el sistema de 4 ràpels de sempre. En tot cas preveure maillón i cordinos. De material duiem el de la ressenya original i vam anar molt sobrats. Crec amb amb aliens des del verd fins al taronja (potser vermell repe), C1 i C2 i tascons petits ja fas. El C3 és prescindible. Via molt i molt recomanable. Si fos més llarga, i amb una aproximació més còmoda, quan apreta la calor hi hauria cua per a fer-la....ben mirat millor que quedi així....Rematem el dia amb un banyet a la Noguera, una cervesa i una estoneta de palique....
El Santi i l' Albert amb la seva enèsima obertura....
...i passant la mopa per als futurs repetidors.
PD1. Al tanto amb els mossos a l' antiga carretera; van passar un munt de cops i van multar alguna furgo (80€). A naltros ens va de poc al parar a fer el banyet.
PD2. A "toro pasado" vaig trobar la piada del Piju i del Pastes, d' on he tret els graus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada