Cap de setmana congresual amb la resta de "l' equip". Els components del nucli dur (i majoritari) ens van obsequiar amb un reguitzell de tòpics que naltros creiem erradicats: Bon sopar, bivac en un raconet bonic, llevar-se amb la calma, bon esmorzar, dificultats per a trobar el camí, una bona aproximació, una activitat curteta i una bona encigalada per a retornar al cotxe: tots els ingredients per a una sortida "sabor d' abans".....sense oblidar uns bons farts de riure, que ja convenen, ja....una altre manera de fer teràpia. Ja va bé, per a variar una mica. L' única pega,
la cursa que vam trobar que feien a Alquezar. Ja és mala sort. En fi, que esmorzem al bell mig del follón i així de pas podem gaudir de la sortida d' aquesta animalada i dels temes musicals a tot volum que l' acompanyen. Agafem els cotxes i enfilem les pistes per anar a veure si fem el barranc de Chimiachas. Desprès d' alguna dificultat trobem el bon camí (obligada la visita a l' abric amb el cèrvol de Chimiachas) i ens petem el barranc en poc més de dues hores; i aixó que som 7. Ens pasem de llestos al triar el camí de retorn i ens acabem xupant una mica més de desnivell del que tocava, per un camí no gaire marcat. Jabalinada marca de la casa....
Amb la calma parem a hidratar-nos una mica al camping i cap a casa.....una sortida diferent, més social que esportiva. Ja tocava, doncs ja anyoravem els vells amics....
El barranc, fluixet. A destacar els darrers ràpels, per les olles on es fan. La info tècnica
ici....i quatre fotos per a recordar la sortida.
El cèrvol
La patrulla
primer ràpel
La "cocineta"
i cap a l' altre banda...
com sempre, lo últim en material...
el nen ja no és tant nen ( i sino mireu la cadira...)
com ho deus acreditar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada