Fontfreda. Muerte o Tatanka 300m. 7b

Dissabte vam pujar amb el Vicenç a repetir aquesta bona via, que, juntament amb el Feliu i l' Albert, van obrir l' any passat. Jo tinc l' oportunitat de conèixer un sector nou, i el Vicenç podrà escalar la via fins dalt, doncs la seva tasca oberturista s' havia quedat al tercer llarg.
Aproximem des d' Àger (40min. de pista...), aparquem a la corba, i en mitja horeta som a peu de via. L' aproximació és una mica empipadora, sobretot al tram final. La via comença a la gran placa tombada en forma de triangle. Parabolt visible a la llunyania.......La ressenya i més info ici.
L1 Placa molt bona de 6a (o més...) a equipar amb peces petites, fins al bolt que protegeix el pas més durillo. Desprès més canto fins a la R. Camalots per al tram final.

la placa

L2 Sortida pel diedre de la Fisura Obliqua fins a unes llastres musicals a esquerres, on t' has d' assegurar (C1) i enfilar....sonen sospitoses, peró aguanten. Placa més fàcil fins al tram de 6c, molt assegurat amb peces de l' antic projecte. Saltar la R d' espits per agafar la placa guapissima de V+. Al tanto amb el fregament.

final L2

jaciment arqueològic a R2, desprès de dubtar ho vam deixar per a generacions futures

L3 Mur taronja vertical amb peus i preses poc evidents. Canto més bo just abans del bombet de sortida, el tram més obligat i dificil a vista. Naltros vem passar en A0. El tram més dur del llarg es troba més amunt, just abans del 4rt parabolt: Fisureta dificil ( potser una mica més de 6c+) i neta.
L4 Navegada per placa tiesa i desequipada, amb roca bona, peró amb algun canto encara sospitós.
L5 Sortida de la R prou dificil a xapar el bolt. Desprès d' aquest hi ha un pitó no ressenyat (gràcies Albert), que tranquilitza una mica al fer el pas cap a la placa de l' esquerra. Tram més fàcil i en roca bona fins al següent bolt, tramet trencat (menys de l' esperat) i R.

fnal L5

L6 Fàcil fins al pas de 6a. A l' esquerra cap al bonic esperó i pas difícil i tècnic, peró molt ben assegurat, per a anar a buscar la placa de roca brutal de sortida. Arribada a la R amb molts pedrots sueltos...al loro amb la corda i el company. R a muntar de l' arbre, algú ha considerat que sobrava el parabolt i l' ha rebentat. Al tanto amb la longitud de cordes...duiem un dels 60's tallat i vam haver de fer una mica d' ensamble.

esperó abans del pas clau del L6

Vam posar-hi poc més de 6 horetes. De material vam fer amb joc complert d' aliens i camalots fins al 3. Tascons absolutament imprescindibles, fins i tot es podrien repetir mitjans.  Pedala útil per a guarrejar, com va ser el cas, el 7b. . La via ens va agradar molt. És relativament asequible de grau, peró cal tenir en compte que està bastant neta d' assegurances fixes. Potser per això ens va semblar que el grau estava més collat del normal. A destacar la longitud dels llargs; obligat cordes de 60m. de veritat (no com la meva....). La via està prou segura, però encara vam acabar de treure una mica de runa.
Tornada en pujada, no tant forta com pinta la ressenya, per una semicresta amb unes vistes magnífiques a banda i banda, fins arribar al cim característic, No agafeu la baixada que hi ha fitada abans del cim, cal passar-lo i agafar un coll més evident. Canal empipadora i tarteres ràpides desprès fins a la pista. En un altre ocasió provaré d' aproximar des de Bagasses. Tot i la pujada no sembla una mala opció.
Però això em temo que serà d' aquí a uns quants dies: Si bé el dit em deixa escalar, no puc ni entrenar ni tibar tant com voldria. Com que haig d' anar sobrat de forces per a compensar el coco, si segueixo amb aquesta dinàmica acabaria fent vies de IV....total, que em prenc unes "vacances" fins que tingui el dit arreglat del tot. Sembla que ens fem grans........espero anar omplint el blog amb alguna excursioneta familiar.