dijous, 3 de maig del 2012

Vida contemplativa. Montrebei

No es tracta de cap via nova, no...Més aviat és el resum de la meva activitat el passat 1 de maig. Els digestius del sopar al Taberri no van tenir l' efecte desitjat, i l' endemà no em vaig veure amb cor d' acompanyar al Feliu i al Chenzo a la Ganxets. Així que em vaig dedicar a passejar, fer algunes fotos (el dia ideal), reflexionar....ja va bé una mica de calma de tant en tant. Parlant de calma, vist com tenim darrerarament la motivació per a fer paret, em sembla que em dedicaré una temporada a la esportiva, a tornar agafar el to, i sobretot la confiança, que no sé pas que n' he fet....poca que tenia.

El congost en tota la seva dimensió


On és Wally?

6 comentaris:

luichy ha dit...

Así que eras tu.

marc ha dit...

El mismo....
Que tal el pinyo? Encantat de saludar-te.

albertganxets ha dit...

no desesperis
és que els animalets sempre volen tibar. Haguessis hagut de venir al peladet... via bonica, poc exposada i en roca fantàstica

amb sort demà l'enllestim

luichy ha dit...

El Pinyo?

marc ha dit...

si home, la dent...tenia garantia que cobris les queixalades al material?

Ei, Albert. Crec que aquells cabrons em van abocar alguna cosa a la beguda, per treure-se'm del damunt i poder anar a tibar. Apuntarem la nova a la eterna llista de pendents.
Salut

luichy ha dit...

Ahh, si, ya me lo han arreglado, en garantía. A ver cuanto dura.
Igualment encantat.