-El primer pitó del tercer llarg no hi és. S' assegura amb tasconets i te més mala pinta que dificultat real.
-A destacar el L6, placa fàcil pero bonica, (per cer la r6 és en un arbre), L8 diedre a equipar molt bonic i el bonissim llarg 9, que sembla tret d' un altre via. Llàstima de no estar en condicions de fer-lo en lliure.
-Els dos darrers llargs a l' ensamble.
Moltes cintes per al llarg Ae i tascons petits, semafor alien i C1 i C2 per a la resta.
Tot i no acabar amb aquella sensació d' haver-ho donat tot (potser ultimament havia donat massa...), va ser una sortideta gratificant; escalada tranquila, bona companyia i una bonica passejada fins al cotxe.
El perfil de l' esperó
L' ombra del que era
4 comentaris:
una ombra que sembla créixer...
apa arquitecte, espero trobar-te ben aviadet per les parets de la nostra geografia
...això es una pasa....tu manxa-li!
Buena vía... a ver si volvemos a dar guerra... que nos hacemos mayores.
Alberto
Hola Albert. Bé, a l' hivern les ombres s' allarguen...esperem.
Paca, espero que sigui com un virus, que almenys desprès quedes immunitzat! Seguiré el teu consell.
Alberto; quan vulguis hi tornem.
Apa, salut a tots
Publica un comentari a l'entrada