Passat el bloc característic de la pista, pujada directissima a peu de via, on es localitzen fàcil els bolts del primer muret.
L1. Primer muret guapo que et porta a una bona escombrera...
L2. Idem, però amb muret també de roca cutre.
L3. Aquí la cosa millora, perquè fins ara més que escalar la gràcia era avançar sense tirar pedres....muret rarot i pas de 6b+ bastant curiós, però molt assegurat
L4 Rampa fins al mur molt guapo de 6a. Cantarral
L5 Optem per la variant de 7a, tot i les queixes del Jaume. Diria que una mica més fàcil del que marca la ressenya. Desplom però canto gordo, això si, amb passos llargs. El millor llarg. L' aire comença a bufar i el cel s' enteranyina; ara ja no fa tant gràcia estar a 0º.
L6. Llarg extra amb diedre fàcil però guapo i sortida per muret ben assegurat. Controlar el fregament. Aquí ja no ens notem les mans...curiosament al cim mateix no hi corre gens d' aire i si està prou bé. Disfrutem de les vistes del Pirineu ben nevat, un dels alicients de la sortida i cap avall. La baixada per la canal Xurulla sembla una bona opció, fins i tot venint del sector clàssic.
Al cotxe fem petar la xerrada amb la cordada de la veïna Ocells de Nylon, per cert de Vilafranca i coneguts de l' Oriol i del Cateura, i cap a fer un entrepà calent al Torres....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada