dilluns, 11 de novembre de 2013

Sant Gervàs. Festival Hivernal 200m. 7b+/A0

Sant Gervàs és d' aquells indrets on trobes molt més del què et pot indicar qualsevol ressenya de les, relativament, poques vies que hi ha. Absoluta sol.litut, silenci que arriba a fer xiular les orelles...i dues hores per arribar a peu de via, i "otro tanto" per a tornar al vehicle; ben distretes, peró.





Un dia perfecte, que completem amb una bona via:
Inici dalt d' una vira, fàcilment localitzable. Pont de roca visible.
L1 Fissura ample una mica guarrilla, amb la primera assegurança útil allà on abandones la jardineria per a entrar al món de la placa, i dels bolts...molt bo el tram de 6c. C1, algun alien i tasconets.

L2 Placa molt bona, amb passos llargs i adherències de fe, amb dificultat decreixent. El Santi treu els moviments, marca alguna cosa i em permet encadenar-lo de segon. Arribo amb els bessons a caldo, curiosament; molt més que dits i braços. A la tercera xapa no cal tirar tant cap a l' arbre com sembla que indica la ressenya. Totalment equipat

L3. Placa, amb més canto, amb pas altre cop de fe per a agafar la fissura final, on també has de fer una mica de jardiner...llàstima. Aliens i tasconets per al tram final. El clau no el vam veure, devia ser entre la verdura....

L4. Sortida amb 4 o 5 passos d' A0, amb aspecte d' inescalable. El tram de 7a és fa prou bé...el final de 6b, que la ressenya ja anuncïa podrit, fa bastanta por; està assegurat amb claus (alien taronja i algun de petit); un altre tema és on estan clavats....en la nostra opinió no seria cap disbarat un parell de bolts a la roca sana dels costats.

L5 La cirereta del pastís. Bavaresa a buscar la compacte i placa final. Aquí els peus tornen a jugar molt, i ja porto la moto a les cames només començar...justet, justet, peró salvo l' encadenament de la via. Al tanto també amb el tram final de IV guarro, de mal assegurar. Alien verd i tascó mitjà

Vam posar-hi unes 5 hores. Aliens del verd al taronja, C1 i tascons petits i mitjans. Aproximació en unes dues hores, des del primer aparcament, per la canal de la Maroma.

La via ens va agradar molt; els trams de placa increïble compensen les penúries a les fissures puntuals guarrotes...si és repetis més t' estalviaries molta verdura. Prou equipada, peró has d' escalar. Els autors són molt valents, no sé si li escauria del tot el "friky rut" de la ressenya original....



2 comentaris:

albertganxets ha dit...

marc, encadenar el 7b no queda a l'abast de gaire gent.
No mus pendràs més el pèl, ploramiques. La propera que ens veiem espero liar-te per algun sarao entafonant-te el llarg "cirereta del pastís" a tu...

marc ha dit...

home, amb la corda per dalt i sabent on vas, amplies l' espectre de candidats...Jo seguiré plorant