Riglos. Zulu Demente 230m. 7a

La meva primera visita a Riglos, pendent des de fa anys. Finalment hi vam anar per el pont de desembre. Ens vam trobar els clàssics del grup, cadascu amb els seus objectius.
El Fèlix ja em va enredar per anar a fer aquest vion. Els demès, van declinar la oferta i van anar a fer una ferrada.
La veritat es que no cal que escrigui gaire, em sembla que recordare força temps les sensacions d' aquell dia.......
Bueno, comencem a trepar. Fins a la mosquitos es fa be. A la repisa on muntes reunio em van tirar un pedrot al cap, sort del casc. El company de cordada de l' individu que em va tirar la pedra es va quedar de pasta de moniato, sobretot tenint en compte que ell no duia gorro....
Bueno, naltros al tema. Assegurant al Fèlix, que per cert va empalmar i encadenar els llargs 3 i 4 (ole tus vuevos), m' apareix una noia esbufegant i dient-me que li falta pila (i a qui no). La cara em sonava, era la Raquel, que no coneixia de res pero havia vist el seu blog. Ja es casualitat. Intercambi d' impressions i seguim.
El fet d' empalmar els dos llargs em va fondre. Jo ja em volia escaquejar de fer de primer el cinqué llarg, pero no em van deixar.....au, torna a tibar. A la darrera reunió, tot assegurant en Feliu, es on realment t' adones del vuit impressionant que tens a sota. Guapo, guapo.

Nomes quedava el darrer llarg (7a/b). En Feliu va resoldre en lliure, sense encadenar. Jo em vaig arrosegar, amb el braç dret tocat: hi havia moments que els dits m' anaven com volien. Aquesta desagradable sensació també la recordarè una bona temporada....
El darrer pas de la via es total, dur i amb un pati de por, i nomès faltaven els col.legues des del poble donant ànims per el walki: tio, que et mataràs....que t' estem veient, apreta.......

En fi, molt bona escalada. Des de llavors nomès entreno continuïtat......

Portar cintes i un paquet d' alcalines Duracell.

menda escapant del buit la Raquel El increible hombre pila

abyss