Plaques de la Rap i l' Agulla de Comalestorres
La combinada és una bona proposta, crec: a la primera via aproximes en 20 min. escales practicament tot el desnivell fins a peu de la segona, camines 20min. més, escales la segona i baixes ben servit; 15 llargs i 510m. de roca excel.lent, amb tota la varietat de tècniques que volgueu.
A les 9:00 començavem la primera via, una mica tard..., pero és que el sopar a Pont de Montanyana es va complicar......Per anar al tajo vam repartir-nos les vies, en comptes de repartir llargs; en Feliu faria la Blues i jo la Rap.
La primera via té un predomini clar de la placa, amb algun diedret i bavaresa. El primer llarg és una mica raro, amb alguna laja xunga. Desprès és un festival de roca, millor encara que la que ens trobariem a la Blues. El cinqué llarg (el primer despres del jardí), és per a mi, el més guapo i obligat de la via.En teoria és 6a, pero un + tampoc hi sobraria. El llarg de 6b nomès té un pas, que en tot cas es pot fer en A0.
El cinquè llarg, obligadillo
El pas de 6b, no obligadillo
La via es troba perfectament equipada amb bolts, inclus en punts on tens unes fissures d' escandol, pero bé, suposo que va ser la opció dels aperturistes: cintes i prou.
En tres hores i quart ens plantem a dalt, menjem alguna cosa i en vint minuts ja som al peu de la Blues.
Alla ens trobem dues cordades pululant per peu de via. Ells tiren més amunt i naltros anem directes a l' evident fissura del primer llarg. Llavors es quan venen i fan la pregunta del milió: vais a hacer la Blues?, pues en principio si....Al final ens van cedir la via i es van possar a la Dentrometidos....De la Blues poca cosa a dir; via molt maca de fissures a equipar. Informació més detallada aqui. Tingueu en compte que la orientació de la paret és molt est, a partir de les 15:00h queda a l' ombra i si fa vent, com va ser el cas, passareu fresca de veritat. Naltros duiem els paravents i algun forrillo, a lo clàssic, i no va sobrar res. En quatre horetes vam ser dalt. Vam fer servir aliens i camalots fins al 2, pero pots possar els que vulguis. Els tascons els vam passejar.
A la blues. Aqui la xupa no sobra gens.
6 comentaris:
Enhorabona per l'escalada, gairebé vau fer la integral de Cavallers.
Ostres, la combinació de la Rap del Niño per no haver de fer l'aproximació caminant a la quarta agulla de Comalestortes és una opció que m'havien comentat... i després de llegir la piada em queda clar que quan vagi a fer la Pistacho (que encara la tinc pendent), per poc que pugui, la faré així!!
Veig que vosaltres sí que en sabeu... us veu endur la roba necessària!! No com d'altres... je, je!!
Y yo mientras currando!!!! Eso no se hace... :-)
uaaaa tiooo!! M'has fet venir unes ganes terribles d'anar-hi...
Felicitats per la escalada!!
Una abraçada.
Quo
Mingo, encara quedava un bon tros.Un altre dia farem la segona part...(la pistacho+Arnau)
Raquel: La combinació és totalment recomanable. Amb el tema de la roba no ens fotran...hauries d' haver vist els frikies de la via del costat amb samarreta de màniga curta...je, je
Alberto: te jodes ( es broma)
Oriol: Doncs ja tardes. Un lloc maco amb opcions per a tots els gustos.
Vaja Marc! ja havia llegit sobre aquest encadenament de les dues feixes però ningú que el fes! felicitats!
l'apuntaré per al proper cop! tot i aixó seguir per la Blues!!! sou molt valents!!!
Publica un comentari a l'entrada