Com que anuncien un anticicló de proporcions bíbliques ens aventurem, tots i les plujes i nevades dels darrers dies, cap a terres del comtat d' Àger, a la banda del Cap del Ras. (La banda de Montrebei per a més endavant). On es pot estar millor amb un potent anticicló?
Pero com que cordada precavida vale por dos, convidem a que l' Alberto posi el 4x4, per si de cas....Com veureu, naltros molt contents amb la tria, ell no tant.
delincuents.....
la pista
Enfilem la pista asfaltada i al cap de poc ja comença el tema...hi ha força neu, encara que ja han passat cotxes. El drama ve quan t' has de desviar cap al colobó....aquí no hi ha traça. Al seient del darrer ja se senten els "vais a flipa, neng",....al del davant, banda esquerra, silenci i algun tímid connato d' abandono. Tira, tira, que la pista és plana.
Sense cap problema arribem a l' alçada de la Niltina, que era la idea, pero la cosa està bastant mullada. Tota la paret amb xorreres, de la neu del cim i les feixes que va fonent. El Carlos, en un moment de lucidesa, proposa anar cap al sector del l' esperó de les colobres. Mirem les linies i la única que és veu seca de dalt a baix és la Badalona. Tots menys el Feliu repetim, pero l'activitat del dia ja ha començat fa estona.
Total que enfilem costa amunt, tot blanc, i ja a peu de via comencem a flipar....les purgues de la paret ens bombardejen amb neu amanida amb algun roc,...a cubierto tolmundo. Per sort la nostra via queda fora de la línia de foc...
Ressenya d' onaclimb. L' Ae inicial és 6c+.
La via en si guapa. El primer llarg va sortir tot en lliure, li donem 6c+ regletero a matar i despres es confirma el grau al llibre del bar.
Primer llarg
Segon llarg i gent al tercer
Aprofitem per fer bugada....
Roca molt bona en practicament tota la via. El sostre d' Ae ens deixa xops....
L' Alberto sortint del sostre Ae
Les feixes de dalt estan molles o amb neu, ambient tope alpino. Tot i els peus de gat molls, i davant de les amenaces del Feliu des del cim, li foto al 6b d' adherència de sortida. Rotpunkt de la via salvat (encara que sigui la Badalona).
Lo millor venia ara....encara tenim la moral de pujar fins a les antenes, a flipar amb les vistes.
Dos que ens vam trobar al cim
vam fer amistat, ves per on.
La baixada va ser una mica més entretinguda de lo normal, pero s' anava fent. De fet els trams de tartera es feien millor amb neu.....
Estava curiosa, la feixa.
A rasss, se cierra,....ojo nieve.
En fi, un sortida de les disfrutones.
5 comentaris:
Brutal!!! molt guapo!!! quina escalada més divertida!! i quins persons!!!!je je ej!!!
aixó es un bon dia d'escalada solitaria!
Joer, que guapo no?! Això és fanatisme i lo altre tonteries!
I vosaltres si que en sabeu escollint companys amb bons buga's :P
Jajajaja!! Felicitats pel post i per l'escalada... he disfrutat un munt llegint-la, i això que la neu no em mola massa... je, je... telaaa quin parell de dallonces que teniu tots plegats!!!
La via... a mi em va agradar... jejeje!!
Realment va ser d' aquelles sortides que segur que recordes, sobretot l' alberto (el propietari del buga...).
Tot just pujant cap a Àger comentavem que aquest any no desenfundariem els piolos, ja veus tu....
Publica un comentari a l'entrada