dilluns, 22 de març de 2010

Deixant-se la pell al Dard, Arbolí.

Ja que aquest cap de setmana tampoc escalarem, fem una sortideta ràpida al Dard. La idea és provar la Viciats i Desquiciats 7b+, segons ens han dit, assequible....ja!!!.
Com que anem justos de temps, el Feliu s' hi posa sense escalfar ni res, a sac...Per sort és de bon muntar (sobretot amb una baga per al peu a la segona xapa...) Pas de bloc molt dur a la segona xapa i anar fent desprès, tot i que amb alguna apretadeta. Al meu torn em salto el pas clau, encara vaig fred, i aqui et pots fer mal...la part superior surt bé; placa tombada de peus mans primer i més vertical i de nyapes en roca coral.lina desprès. Arribada a R amb canto gros, pero tècnic.
Hi torna el Feliu i res....baixa del pas. M' hi foto a per totes...si faig el pas, ja et dic jo que a dalt no caic, ni que sigui per a no tornar a fer el maleït pas....Total, que li tibo a sac i em trobo la yema del dit tota arrugada i fent-li companyia a l' ungla...sangarrera de collons. El Feliu li fot altre cop (quin remei, s' ha de desmuntar...) i ara almenys ha pogut fer el pas de baix ( a l' enèsim intent...). Acaba la via penjant-se alguna vegada i cap a casa...quin matí més improductiu...El Felix, sempre tant optimista, diu que aixó del dit és bona senyal, vol dir que apretem fort.....com que no és el seu dit....Hi tornarem, per orgull...