divendres, 9 de desembre del 2011

Vilanova de Meià: Cabaret Galàctic 250m. 6c

Dimecres, aprofitant que l' Alberto té festa i donat que encara tinc el dit així així, torno a canviar la sortida setmanal d' esportiva per una mica de paret. Vilanova és una bona opció, sinó la millor, per una visita exprés al Montsec. Ens decantem per la Cabaret Galàctic, reequipada fa molt poquet, on podrem gaudir de l' ambient de la Roca dels Arcs sense apretar gaire (aixó a Vilanova no és mai cert del tot...) i disfrutant d' una roca molt bona i gens "sobada"....suposo que a partir d' ara la cosa canviarà. A més l' Alberto es podrà treure l' espineta de fa temps....
L1. Bonic començament de via.....pas de bloc a assegurar amb alien groc i verd ( com el Chartreuse...), amb la roca marró, i poc adherent, típica del sòcol. Un cop xapat el primer bolt més fàcil.
L2 Navegada en bona roca fins al desplom de roca cutrilla. Un cop passat aquest travessa a sac per a situar-se de nou a la vertical de la r1. La travessa es pot assegurar amb aliens i C1.
navegada L2

L3 Deu ni do amb el 6a!! Ja no recordava el grau VM....pura continuitat, amb alguna apretadeta cap al final. Assegurat amb alegria. Guapo
continuïtat i ambient a L3

L4 Pas de bloc, ben assegurat, de 6c, que vaig trobar fàcil, diedret tècnic (i de posar-hi una mica de morro) i bombo final. La ressenya conté algun error: el tercer bolt no hi és, i al diedre sols hi ha un pitó, que no es veu, a la part inferior. El llarg acaba amb un bombo on hi ha els dos bolts i el pitó marcats.
diedre tècnic

L5 Placa de roca perfecte i desplom final de canto (l' has de buscar una mica peró hi és...). Equipat.
bombos...

L6 Vem tirar per la variant moderna. Molt guapo. També equipat, amb alegria.
L7 Pas de placa fina ben assegurat amb dues xapes ( a la ressenya no hi son). Crec que es pot empalmar amb l' anterior, doncs és molt curt.
V+ finet

L8 Pas de bloc de 6b ben assegurat....el problema és acabar de sortir de la placa! Hi ha canto, peró si caus vas directe a la feixa. El segon bolt és al segon muret del llarg, ja en terreny més fàcil i assegurable. Per a mi EXPO.
Muntem la darrera r d' un sabinot i sortim per la feixa cap a l' esquerra.
Bona via, on la bona tasca de restauració farà que es repeteixi molt més. (Des d' aquí un missatge d' agraïment a la abnegada tasca dels restauradors). Tampoc els buscavem, peró no vam veure rastre de cap rebló antic, tret dels de les reunions, que encara hi són. No sé si és la manca de costum, peró vaig trobar el grau apretadot. Recomanable cintes llargues i aliens verd, groc i gris. Via pràcticament equipada, peró no esportiva.

6 comentaris:

Juan korkuerika ha dit...

Otra que hay que hacer jjjjj no las vamos a acabar nuncaaaaaaaaa jjjj
Venga Marc un saludico y hasta la vista alpinistaaa

http://kalamontse.blogspot.com/ ha dit...

fa només uns dies que el tati i el Jortx hi van anar a acabar la feina. Ja s'han retirat els burils i la feina està acabada!!!

per cert després del darrer llarg de 6b enlloc de sortir per la feixa, et vas trobar dues fites que amaguen la cirereta del pastis, "el mac-caneta" un petit desplom a bloc sense equipar on la protecció pel primer seran els colegues que facin de porters.... del tot recomanable!

marc ha dit...

Hombre Juan, dejala para un dia que estes muy malito (dios no lo quiera.
Doncs hi devien anar dijous,Kalamontse, perque dimecres encara hi eren. Per cert, que coi vol dir el Mac-caneta?
Salut

jortx ha dit...

Hola Marc,

El reequipament va acabar el 26 de novembre, així que vosaltres ja vau escalar la via amb la feina feta.

S'ha substituït peça per peça, menys al pas difícil de la 4a tirada, on en comptes de tres burins, hi han quedat dos bolts. El motiu principal és que el tercer burí quedava molt a la dreta i molestava tant als que anaven en lliure com els que ho feien en artificial.

Els burins han estat tots retirats excepte els de les reunions, per deixar testimoni històric, i els de les tirades 6 i 7 originals, per romàntics.

I el Mac.caneta és una broma dels aperturistes i la cirereta final del pastís: una darrera tirada que comença a la feixa, senyalitzada per dues fites, que es fa com si féssim un bloc, amb els nostres companys de portejadors. El Mohawk va penjar una foto de quan la vam repetir al març del 2010 (http://3.bp.blogspot.com/_J3aWd3hFIqM/S5Pwa-0GZII/AAAAAAAAGbg/_dDS8TT3SCQ/s1600-h/6.jpg).

Aviat es portarà una ressenya detallada al bar de Vilanova.

marc ha dit...

Si vau deixar els burins de les R ja em quadra tot...bona feina.

salut

Anònim ha dit...

Hola companys!
Avui em fet la via i crec que ha quedat molt bé.He trobat que la segona tirada,després del pitò és una mica expo fins a la R.La tercera tirada m'ha crispat una mica els nervis el flanqueig després del pitó.Fins que no xapes el parabolt després del desplom ,uffff!La resta es fa molt més bé.
Només una cosa:Hi ha algun pitonot que t'ho fa pensar una mica sortir-ne.Veig que és una pràctica habitual no canviar el pitons en els reequipaments.Pot ser que quedi una mica descompenssada quedant tant bé els parabolts?Més que res d'aquí uns anys.Només és un observació,mai retreure el reequipament.
Molt bona feina companys.

Miquel.