Sembla que la motivació va tornant, i com la inspiració en Picasso, que m' agafi escalant...
Escalfem a la clàssica La Millor de 6c conegut, amb alguna apretadeta peró en general pilòs. De moment bones sensacions. Sense cap objectiu clar, el JL repeteix la Chanidanger 7a+ de 38m. Jo l' havia provat a vista feia alguns mesos, peró no havia triomfat. No recordava gairebé res ( a part que en tants metres...), i l' acabo encadenant amb un bon flash. Pasos més apretats combinats amb trams de pila, amanits amb bastant d' aire entre xapes...ara ja estic més conectat!! La via bonissima.
El sol comença a entrar, i ens desplacem a l' Obaga. El Jl repeteix un 7a+ molt dur de nova fornada, al pany de paret anterior al de la Gioconda. Placa de roca amb aspecte norfeis, peró bona. A mi em tornen els fantasmes en un pas de placa cabronet i obligat. Gràcies als ànims del JL ( si no pujo li toca repetir) acabo passant. Final de via potent
Per a rematar l' home es munta la Vendetta, per a fer memòria. Veient com pateix declino un toprope i encadeno un nou 6c més bo del que sembla, just a la dreta de la fissura de Ceguera parcial. Quatre bones, i llargues, vies i cap a casa, una mica més motivat.
L' obaga del falcó
2 comentaris:
apuntarem les recomanacions
espero que estiguis a tope ben aviadet
A tope-rope estaré, segons on toqui anar....de moment nem fent.
Apa, salut, i no pengis segons què, que em venen com uns marejos!!!
Publica un comentari a l'entrada