L' opció de pujar a la Roca Alta és acertada, només coincidim amb uns nois d' Osona que van a la Mantecas, al nostre costat, doncs. Hi havia alguna cordada més, però com que van al sector dret ni els sentim...tranquilitat total. La nostra via discorre inicialment paral.lela a la Peque Mantecas, en comparteix un llarg i la creua per a fer una sortida més directa.
L1. 6b. El llarg més dificil. Prou net i de bona roca, però t' ho has de mirar una mica. Forats amb incrustacions de quars que donen bon grip....però dificulten la col.locació de trastes.
L2. 6a Sortida dreta, tram fàcil trencat i diedre fàcil, de roca molt bona
L3 V+ Placa de canto impresionant. Al final s' ajunta amb la Peque.
L4 V+ Travessa comú amb la Peque, amb un paset.
L5 6b+ Sortida directa per un espero de roca molt bona, pràcticament equipat.
Brutal el mar de núvols
L1 Catalanofilia
Dos vietes prou guapes, bastant semblants, una mica més dificil la Catalanofilia, tot i que deunido el primer i darrer llarg de la Peque; al loro amb els 6a's. Diria que el 6b+ de sortida és més fàcil que el suposat 6a+ del darrer llarg de la Mantecas.
Vam passar de sobres amb el material de la ressenya. El C2 només al primer llarg, en tots dos casos.
On és Wally?
2 comentaris:
apunto catalanofilia a la llista de deures
bon any company
home Albert, la via es bona, peró tu fotràs uns badalls....
Apa, bon any igualment
salut
Publica un comentari a l'entrada