divendres, 25 d’octubre de 2013

Capçanes

Feia temps que sentia parlar de Capçanes, peró la meva ignorància, o més aviat l'escassa informació de que dispossava, em feia creure que només hi havia un mur desplomat ple de degotalls, fora del meu grau....

La realitat, segons vaig veure ahir, és tota una altra: un munt de vies en placa vertical, amb algun bombo, amb graus del 7a al 7b, gairebé totes d'uns 35m.!!!! El paradís, almenys per a mi, o l' infern per segons qui.
A més el grau està de rebaixes, almenys en les vies que vaig provar; també pot ser el tipus d' escalada, més d' anar fent, sense passos amb truc ni blocs molt difícils. En tot cas les quatre vies que vaig provar em van semblar boníssimes. Cal dir que hi ha algun tram amb roca amb poca adherència, amb aquella polseta negre tant emprenyadora. Les regletes, per contra, mosseguen. El tram del mig de segons quines vies compta amb una roca pàl.lida, plena de gotes d' aigua, que recorda a Montañesa.
Vam escalfar a Rústica 6c amb bons cantos en fissura i llarga...perfecte per a començar
I encentem la jornada d' encadenaments a vista (peró marcadetes i amb grau regalillo, que quedi clar...)
Hecatombe 7a, bona; Nova a la dreta de Rústica 7a+, amb pas, evident a l' entrada i apretada final, i per acabar Marca de la casa 7a+, potser la millor de les quatre que vaig fer. Al tanto a la entrada a R.
Marxem cap a les dues, que és quan entra el sol a la paret; fins aleshores temperatura perfecte.
Per a rematar les virtuts del lloc, cal dir que el paisatge que trobes per la pista d' accés és preciós, sobretot en aquesta època
Mariano en un 7b pendent

precioses les parades amb ceps que comencen a envermellir