dilluns, 31 de març de 2014

Roc dels Collars. Via del Seitan 200m. 7a+/b

Aprofitem que encara no fa calor per a pujar de nou amb el Santi a Collars, sense tenir gaire clar que hi farem. Ens decidim per uns platets de Seitan, que al final una mica més i se'ns indigesta....ara, molt bons. Info directa del cuiners.
Comença el Santi; diu que no va gaire rodat, així que em toca el segon llarg, que pel què diuen els que tenen criteri, és el més obligat, a part del més difícil....jo que volia venir amb algú que me l' estalvies...
L1 6b parabolt visible. Inici una mica brut fins a afagar una bona fissura i travessa fineta. Muret final ja amb la característica roca gris. Totems i C2

L2 7a+/b buffff. Inici una mica tens. Caçar el primer bolt ja té una apretadeta, amb roca una mica trencada; el segon, ídem (sort del cordinillo, gràcies)....i el tercer...el tercer el veus molt amunt. Veus on et pots assegurar entre la segona i la tercera, però no es veuen els cantos des d' on fer-ho...i el terra és aprop. Al final tot és decidir-se, -desprès de penjar-se, està clar- doncs surten bons cantos per a assegurar-se bé, i sort, perquè encara hi ha algun pas llarg a buscar la xapa. La resta del llarg és brutal, de disfrutar. Gotes d' aigua i regletes bones amb roca excel.lent. Encara ens espera un paset al darrer bolt, però almenys ja no piques enlloc. S' hi haurà de tornar a veure si surt. Totems lila i verd a l' inici i totem groc i C2 a la travessa final.



L3 7a+ Successió de plaques amb els corresponents pasets de bloc finets, però ben assegurats.

L4 V+ placa de tràmit, però guapa, amb sortida una mica bruta al bosquet
L5 6b mur gris molt maco, de bon assegurar.
L6 6a+. La BAVARESA.....deu n'hi dó el llastrot....disfrutona i agradable, sempre amb canto viu. Peces petites a la part inferior i C3 i C4 al tram intermig.

L7 7a. Passos moooolt fins sortint de la r (sort que ja no bufava) i una mica de correportuvida fins al bombo de 6b+, amb bona roca però inasegurable. Diedre final molt bonic. Algun totem i C2 al diedre final.

Vam trobar les fites que marquen les vires, però no vam localitzar el ràpel del Diedre de la Seu, i la veritat, no fa gaire gràcia transitar per aquelles vires plenes de terreta, i amb peus de gat....Al final vam fer cap a la part superior de la gran placa final tombada del Séptimo de los Cielos i vam baixar per allà, fins a trobar els ràpels de la via de les calces.
Joc de totems, Camalots 1-4 (3 i 4, sense repetir, exclusivament per a la bavaresa) i vam posar algun tascó, prescindible. Duiem el semàfor d' aliens, però crec recordar que el vam passejar.
Via molt guapa, com totes les de Collars. Ara, crec (i ja estavem avisats) de que és bastant més dura del que pot semblar mirant la ressenya....

3 comentaris:

Grimpacòdols ha dit...

Bones,

soc el Roger un dels cuiners....mola que us hagi agradat la via!!!!! el tema del grau va quedar una mica aixi en algun punt....

salut.

marc ha dit...

hola Roger,

si que ens va agradar, si...
creiem que els graus estan bé; el que queda una mica bastant just és el grau obligat que proposaveu. esteu molt forts!!!

vagi be

albertganxets ha dit...

sí sí...no recordo quin dia parlo amb en Tersi (l'altra "cuiner") i li comento lo del grau "obligat" que no em quadra.

Se'm gira i diu amb cara de pena: què...no és 6b, no era pas tant oi???