Fontfreda. Muerte o Tatanka 300m. 7b

Dissabte vam pujar amb el Vicenç a repetir aquesta bona via, que, juntament amb el Feliu i l' Albert, van obrir l' any passat. Jo tinc l' oportunitat de conèixer un sector nou, i el Vicenç podrà escalar la via fins dalt, doncs la seva tasca oberturista s' havia quedat al tercer llarg.
Aproximem des d' Àger (40min. de pista...), aparquem a la corba, i en mitja horeta som a peu de via. L' aproximació és una mica empipadora, sobretot al tram final. La via comença a la gran placa tombada en forma de triangle. Parabolt visible a la llunyania.......La ressenya i més info ici.
L1 Placa molt bona de 6a (o més...) a equipar amb peces petites, fins al bolt que protegeix el pas més durillo. Desprès més canto fins a la R. Camalots per al tram final.

la placa

L2 Sortida pel diedre de la Fisura Obliqua fins a unes llastres musicals a esquerres, on t' has d' assegurar (C1) i enfilar....sonen sospitoses, peró aguanten. Placa més fàcil fins al tram de 6c, molt assegurat amb peces de l' antic projecte. Saltar la R d' espits per agafar la placa guapissima de V+. Al tanto amb el fregament.

final L2

jaciment arqueològic a R2, desprès de dubtar ho vam deixar per a generacions futures

L3 Mur taronja vertical amb peus i preses poc evidents. Canto més bo just abans del bombet de sortida, el tram més obligat i dificil a vista. Naltros vem passar en A0. El tram més dur del llarg es troba més amunt, just abans del 4rt parabolt: Fisureta dificil ( potser una mica més de 6c+) i neta.
L4 Navegada per placa tiesa i desequipada, amb roca bona, peró amb algun canto encara sospitós.
L5 Sortida de la R prou dificil a xapar el bolt. Desprès d' aquest hi ha un pitó no ressenyat (gràcies Albert), que tranquilitza una mica al fer el pas cap a la placa de l' esquerra. Tram més fàcil i en roca bona fins al següent bolt, tramet trencat (menys de l' esperat) i R.

fnal L5

L6 Fàcil fins al pas de 6a. A l' esquerra cap al bonic esperó i pas difícil i tècnic, peró molt ben assegurat, per a anar a buscar la placa de roca brutal de sortida. Arribada a la R amb molts pedrots sueltos...al loro amb la corda i el company. R a muntar de l' arbre, algú ha considerat que sobrava el parabolt i l' ha rebentat. Al tanto amb la longitud de cordes...duiem un dels 60's tallat i vam haver de fer una mica d' ensamble.

esperó abans del pas clau del L6

Vam posar-hi poc més de 6 horetes. De material vam fer amb joc complert d' aliens i camalots fins al 3. Tascons absolutament imprescindibles, fins i tot es podrien repetir mitjans.  Pedala útil per a guarrejar, com va ser el cas, el 7b. . La via ens va agradar molt. És relativament asequible de grau, peró cal tenir en compte que està bastant neta d' assegurances fixes. Potser per això ens va semblar que el grau estava més collat del normal. A destacar la longitud dels llargs; obligat cordes de 60m. de veritat (no com la meva....). La via està prou segura, però encara vam acabar de treure una mica de runa.
Tornada en pujada, no tant forta com pinta la ressenya, per una semicresta amb unes vistes magnífiques a banda i banda, fins arribar al cim característic, No agafeu la baixada que hi ha fitada abans del cim, cal passar-lo i agafar un coll més evident. Canal empipadora i tarteres ràpides desprès fins a la pista. En un altre ocasió provaré d' aproximar des de Bagasses. Tot i la pujada no sembla una mala opció.
Però això em temo que serà d' aquí a uns quants dies: Si bé el dit em deixa escalar, no puc ni entrenar ni tibar tant com voldria. Com que haig d' anar sobrat de forces per a compensar el coco, si segueixo amb aquesta dinàmica acabaria fent vies de IV....total, que em prenc unes "vacances" fins que tingui el dit arreglat del tot. Sembla que ens fem grans........espero anar omplint el blog amb alguna excursioneta familiar.

Sant Silvestre 2011 a Montral

Trobada prou reeixida per a despedir l' any, aquest cop enfilant-nos tots plegats als Gegants de Montral. Previament fem alguna vieta, començant escalfant a la polida Yes fatu 6a, per desprès baixar a la clàssica Calipso 6c molt bo de placa i bombo final. Fet aixó pugem al gegants per dins per enfilar-nos a dalt per la Ara baixo 6c. Com totes les del sector amagat....patinosa i plena, ja no de líquen, sinó d' una mena de sabó...i damunt plaquera. Una joia. El Feliu encara la lluita, peró jo, i carregat com vaig amb cava, la faig en plan guarro. Un cop a dalt brindis comunitari, que un cop abaix, s' anirà repetint a cada parada com si fossin les estacions d' un calvari....fins al punt d' abandonar l' activitat esportiva...males companyies.

Excursions per el Pallars

Quatre notes de dues petites excursions que vam fer en familia per el Pallars aquests dies de festa.
La primera d' elles va consistir en la visita a la vall d' Àrreu, visitant l' ermita de les Neus i el poble abandonat que dona nom a la vall. Sortida des de Borén, amb tot el recorregut senyalitzat. Aquí més info detallada. Excursioneta molt recomanable, sobretot per la visita al recentment abandonat (2005) poble d' Àrreu.

 Mare de Deu de les Neus

 Portes al camp

 Àrreu

L' altre excursió, més aviat passejada (el vent gèlid i empipador no va animar gaire la tropa...), va consistir en un tomet per el plà de les Corts, sortint de Peramea. Bones vistes de la Geganta Adormida, i en especial de l' esperó on les vaig passar més putes fa uns dies....Vam completar el dia amb un vol en cotxe, visitant Peracalç, l' estany de Montcortés i tornant per la vall de Selluí.

Peramea. Al fons Sant Gervàs

La Geganta i el Plà de les Corts

Estany de Montcortés

Excursió a la Roca foradada de Mont-ral (Alt Camp)

Diumenge gèlid que aprofitem per a fer aquesta senzilla i clàssica passejadeta en familia. Sortida de Mont-ral per l' oest, cap a un collet proper, des d' on surt el sender que, mig carenejant, mig per l' obaga, porta sense dificultats cap a la Roca Foradada. Passada aquesta quedem a resguard del vent i podem gaudir dels entrepans amb un sol que escalfa de valent. La tornada la fem baixant per un marcat sender cap al Bosquet; primer en direcció est per a retornar desprès cap a l' oest. Un cop al Bosquet agafem, darrera els contenidors de la carretera, el gr7 que ens durà a Mont-ral de nou. Café calent i uns Nesquicks al refugi i cap a casa. Per cert, destacar l' amabilitat i el tracte del guarda, res a veure amb el que et sols trobar.....

Un dia fred, peró amb un cel d' alló més net gràcies al Mestral que ha bufat, i bufa, amb ganes aquests dies.

Com sempre recomanar la bibliografia del Lòpez-Monné., en aquest cas el segon volum.

 Mont-ral des de la punta Coroneta. Manda güevos l' antena...

 Dinant al forn.

 Evidentment la Roca Foradada

 

Can Melafots

Sortideta setmanal no gaire productiva, peró almenys i gràcies/per culpa, del Salva torno a tibar una mica del dit. Falta ràbia, peró almenys no em fa gaire mal.
Escalfem, per a deixar-ho muntat al Jaume i a l' Angel, a Viernes 13 6a+ maco. Completem l' escalfament a la ja clàssica Gat Reagge, 6c molt bo. Aprofitant la reunió compartida muntem la dura Hybrydy, the future? 7b+, segons la opinió del Salva 7c com una casa. El provo en top-rope, doncs apart de molt dura té uns "alejes" que flipes, peró de veritat...25m. 6 xapes. Ell encadena, peró apretant. Jo hi faig un trist paper.
Desprès de que el Salva provi La Bestiola, em decideixo a apretar una mica més a la nova via entre la Siuranella i la Deshinibeix-te, graduada de 7b, segons sembla, dur. Entrada bloquera, tram central disfruton i final també a bloc. Em falta força i ràbia a dalt, i l' ha d' acabar desmuntant el Salva....vaig prenent nota de les meves mancances; ara el més difícil és posar-hi remei.

Collegats. Fins al moll de l'os. 160m. 7b

Aquest cop m' he ficat tot sol a la boca del llop.....mig quedem divendres amb el Vicenç amb unes propostes "asequibles", peró a mitja tarda rebo una trucada inquietant; -mira, que al final anirem a la Geganta, t' apuntes?-. Desprès d' uns segons de dubte, perqué ja sé on anirem a petar, dic que si, doncs, segons sembla, la meva tasca serà la d'assegurar. No se si la via, on has de tibar si o si, és la millor teràpia per al meu dit en procés de recuperació, peró en fi.......Així que dissabte enfilem, més aviat baixem, cap a peu de via el Vicenç, el Santi (reconvertit en tapiero de nou, i amb nota), l' Albert i servidor. Els avinagrats del nord es queden una mica abans, amb un objectiu més "vibrant". Comencen ells, que per aixó estan més forts, i naltros darrera. Com que l' Albert ja havia fet el primer llarg de primer, ara em toca a mi; per sort meva havia fet la resta de segon, així que el destí li brindava l' oportunitat de tornar l' equilibri al cosmos. I qui sóc jo per a jugar amb les forces de l' univers?

Peracalç

Ressenya caranorte

Quatre notes ràpides, tot i què, les meves observacions personals de poc serviran als candidats a repetir la via amb dignitat:
L1 És l' únic que es correspon amb el que diu la ressenya, 7a ben posat, per sort meva. La resta molt molt dur, tranquilament mig grau més amunt tot.

L2 Inici delicat, on sembla ser que falta un pitó. Assegurable amb c1 i tascó de la "señorita pepis" més amunt. No és dificil peró dona yuyu, al igual que la travessa a buscar el quart parabolt....deunido.

L3 Inici a assegurar, atents amb la roca. Final en diedre tècnic i molt equipat.
L4 bufff....amb el grau, guapissim. Si no feina rai a fer A0. Sort de les cintes llargues. Final potent.

L5 Una mica asqueroset d' escalar, per la quantitat de liquens i sorreta que vas trobant, a més en placa fina. Com ja va sent costum, no el vaig acabar, tot aprofitant el ràpel del Santi i el Vicenç.
Vam optar per deixar trastos abaix i rapelar la via. R5-R4 (R5 amb un sol bolt, reforçat amb artesania reusenca), R4-R2 (ull, 60m. moooolt justos) i R2 a terra. Reunions, excepte R2, no molt cómodes, sobretot per a tanta gent....De material sembla que és fa amb el de la ressenya, afegir-hi un ganxo.
La via és molt bona, amb una roca de primera. Ara, per a disfrutar-la cal grau, peró grau de veritat, a l' alçada del bèsties que van obrir aixó per baix....

fojón a les R's

Cara Est total, cap a les 13:30h, ni gota de solet...no sé si és la millor época de l' any per anar-hi. En tot cas ja veus com acabo ultimament....

La nuit

tractament de xoc per a un dit tocadet.

Vilanova de Meià: Cabaret Galàctic 250m. 6c

Dimecres, aprofitant que l' Alberto té festa i donat que encara tinc el dit així així, torno a canviar la sortida setmanal d' esportiva per una mica de paret. Vilanova és una bona opció, sinó la millor, per una visita exprés al Montsec. Ens decantem per la Cabaret Galàctic, reequipada fa molt poquet, on podrem gaudir de l' ambient de la Roca dels Arcs sense apretar gaire (aixó a Vilanova no és mai cert del tot...) i disfrutant d' una roca molt bona i gens "sobada"....suposo que a partir d' ara la cosa canviarà. A més l' Alberto es podrà treure l' espineta de fa temps....
L1. Bonic començament de via.....pas de bloc a assegurar amb alien groc i verd ( com el Chartreuse...), amb la roca marró, i poc adherent, típica del sòcol. Un cop xapat el primer bolt més fàcil.
L2 Navegada en bona roca fins al desplom de roca cutrilla. Un cop passat aquest travessa a sac per a situar-se de nou a la vertical de la r1. La travessa es pot assegurar amb aliens i C1.

navegada L2

L3 Deu ni do amb el 6a!! Ja no recordava el grau VM....pura continuitat, amb alguna apretadeta cap al final. Assegurat amb alegria. Guapo

continuïtat i ambient a L3

L4 Pas de bloc, ben assegurat, de 6c, que vaig trobar fàcil, diedret tècnic (i de posar-hi una mica de morro) i bombo final. La ressenya conté algun error: el tercer bolt no hi és, i al diedre sols hi ha un pitó, que no es veu, a la part inferior. El llarg acaba amb un bombo on hi ha els dos bolts i el pitó marcats.

diedre tècnic

L5 Placa de roca perfecte i desplom final de canto (l' has de buscar una mica peró hi és...). Equipat.

bombos...

L6 Vem tirar per la variant moderna. Molt guapo. També equipat, amb alegria.
L7 Pas de placa fina ben assegurat amb dues xapes ( a la ressenya no hi son). Crec que es pot empalmar amb l' anterior, doncs és molt curt.

V+ finet

L8 Pas de bloc de 6b ben assegurat....el problema és acabar de sortir de la placa! Hi ha canto, peró si caus vas directe a la feixa. El segon bolt és al segon muret del llarg, ja en terreny més fàcil i assegurable. Per a mi EXPO.
Muntem la darrera r d' un sabinot i sortim per la feixa cap a l' esquerra.
Bona via, on la bona tasca de restauració farà que es repeteixi molt més. (Des d' aquí un missatge d' agraïment a la abnegada tasca dels restauradors). Tampoc els buscavem, peró no vam veure rastre de cap rebló antic, tret dels de les reunions, que encara hi són. No sé si és la manca de costum, peró vaig trobar el grau apretadot. Recomanable cintes llargues i aliens verd, groc i gris. Via pràcticament equipada, peró no esportiva.

fracàs a Siuranella

Si fa poc més d'un mes confirmava la Siuranella Central com el meu sector talismà, ahir vaig tenir l' oportunitat de possar de nou el comptador a 0....Hi fem cap amb el Jaume, l' Angel i el Jordi...calma total. Males companyies. Baixem a la berruga, on no em estat mai. Escalfo a la Gruyere 6b molt i molt guapo, dels 6's guapos que he fet. Les bones sensacions rapidament s' esvaeixen al intentar la veïna Inhibir inhumar 6b amb la part superior de fissura a equipar: just al bombo hi ha un pas, molt obligat, que em va semblar molt més que 6b, tant que, un cop em torna a fer mal el dit i em torno a obrir el que ja tenia mig tancat, baixo...aprofitant que uns nois tenen muntada la Cavall de foc 7a+, la provo sense gaires ànims, i aquí fan falta per a superar el bombo guapo....surten els moviments, peró no tinc esma de tibar. Suposo que tota la setmana mig encostipat acaba passant factura (espero...). Al final tornem a pujar al sector principal per a fer la trilogia de 6a/6a+, que també em fan apretar...definitivament alguna cosa no rutlla.

Ager: Burundanga 240m. 6c

Ahir vam canviar la sortideta setmanal esportiva per una mica de paret; el dit no em deixa apretar gaire, i per anar a fer 6b's a Siurana, els fem a Àger. Pujem doncs amb el Jaume, el Sergi i l' Àngel (tres bomberos i un paradon), que ja feia dies que volien fer alguna via llarga, i Àger és una bona opció per a aquestes situacions.
Trio, ja que em deixen, la Burundanga, que tinc pendent de fa temps. La ressenya pinta molt bé; equipadeta, bona roca, escalada bellísima...ja veurem.
L1 i L2. Els únics oberts per baix, que francament se'ls podien haver estalviat. Si entres per la Fanal vas a petar a les mateixes R's. De fet sense voler vaig entrar a la R2 des del L2 de la Fanal....la lògica va per allà. El tram expo del L2 es pot obviar, més per lleig que per expo.
L3 Aqui la cosa ja canvia. Mur amb desplom i arribada fineta a la r. Molt guapo, equipat.

a mig L3

final finet del L3

L4 llarg fàcil de 6a amb unes bústies entusiamants, amb bastants passos d' estirar-se prou, cosa que el fa interesant. Equipat
L5 Tipic llarg guarro de transició, per a plantar-nos al peu del mur final.
L6 Per a xapar la primera (sense trampes), oju!!!. Ni a mi ni al Sergi (que tiba bastant més que jo) ens va semblar 6c; vam haver d' apretar fort, fort....potser s' ha trencat alguna cosa, no ho sé. En tot cas amb un pilar de dos s' hi deu arribar. La resta del llarg tampoc regala, especialment al tram final de placa per anar a caçar la fissura salvadora. Equipat, peró amb alegria.

L6, desprès de les apretades incials

L7 Diedre curtet peró molt bonic. Friends al gust. La r del cim es pot muntar en matolls o en un bloc amb friends mitjans.
Enllestida la via, i com que avui nem non-stress, pujem al cim a contemplar les vistes i cap avall a fer un mos.

 non-stress

la patrulla

Via prou bona, on al meu parer sobren els llargs inicials. El tram central i el mur final bonissims. I l' equipament rarot...en algun punt sobren xapes (pots assegurar perfectament amb friends en terreny fàcil) i en algun altre obliguen molt (inici L6). Per a mi és la tipica via trampa...vas amb 6b justet i flipes...Duiem semafor alien i taronja, C1 i C2, i si vols els poses, peró son prescindibles (si fas el darrer llarg a pèl).

cuanto cabrón...

co-co-corral nou

Sortida setmanal a Siurana, aquest cop a un sector on, per sort, no trobem gairebé ningú.
Escalfo a la llarga Guru 6b+ molt maco, tot i el seu aspecte, amb pasos tècnics de diedre a dalt. Avui he dut els trastos per a fer alguna via neta, a veure si ho institueixo, i faig la fàcil, peró molt bonica fisura de la Patata Calenta 6a. Fins i tot a en Sergi li pica el cuquet i ho prova...Mig escalfat provo la Jepeto 7a+ de quatre xapes, obviament molt bloquero....no surt a vista, i tampoc el penso repetir...quin fart de tibar en un pas. Per a treure'm l' espineta canvïo de subsector i, al mur més guapo del Corral faig a vista la Veu de Bou 7a+, abans de 7b. Entrada tècnica, placa regletosa bonisima i bombo important, peró amb canto, al final. Molt guapa. Recullo trastos i marxo prou content, per el 7a+ i per la via clean, que encara que fàcil, et deixa un bon regust.

Peña Montañesa. Lagrimas en la Roca. 360m. 7b+.

Sembla que toca afegir dues noves etiquetes a les entrades; Peña Montañesa, i Enredades....les que em fot el Feliu! Ja haviem quedat en anar a conèixer Montañesa, peró s' havia parlat d' alguna cosa més suau, o més acord amb el meu nivell. Al final res de res: a tibar com a animals a la Lagrimas....l' Albert ja ens havia dit que seriem colla, el que no  havia concretat es que tots fariem cap a la mateixa via. Aixi que ja a peu de via, a les 8 en punt, ens trobem l'Iker (18 anys l' angelet....aquest promet) amb el Sergio que ja enceten el primer llarg, i tot just darrera nostre arriben el Juan i el Nacho.....tres cordades a la via, en ple mes de novembre!!! Per acabar la festa arriba una quarta cordada que es posa a la veïna Futuro Incierto, per sort. La cordada precedent va fent i en poca estona ja estem escalant nosaltres...
L1 El paset de 6b+ en fred te l' has de mirar....desprès anar fent entre blocs.
L2 Placa de roca bona, on t' has d' asegurar quan pots, i no quan vols......em sembla que és l' únic llarg on vam posar el C4.
L3 Per a mi el més dur de la via (a excepció dels 7b+), sobretot perque sóc un negat per als diedres, i especialment si son de 7é grau....Paset per a entrar a la vertical del diedre, asegurat amb alien groc, i cap amunt a bufar...tot i que el faig de segon, obviament, arribo tocadillo a la r...el llarg s' equipa bé, peró. Molt estètic. La r té un dels dos pitons amb l' ull petat

Anant a buscar el diedre ordesiano

L' amic Juan tibant de valent al diedre

L4 Pasets al sortir de r fins passar a la vertical del diedre, sobretot per l' armari empotrat... Desprès més fàcil fins a la feixa. La r es munta bé amb friends grans o en els blocs de la repisa.

Passant per sota la nevera...

L5 Bona tibada en desplom per a entrar al magnífic mur. Al tanto que tot just el primer seguro és un pitó de mal xapar. Mola un mosquetó petit. Desprès equipat amb alegria, especialment abans del tram de 7b+. Vaig posar un alien verd al tramet de diedre. El 7b+ és molt a bloc, peró es trampeja. Si no es força va bé una pedala. Per cert que el Nacho el va encadenar sense gairebé ni bufar.....

L6 Mur vertical de 7a+ amb algun pas finet, peró prou ben protegit. A la part superior la cosa empitjora i s' ha de posar alguna peça.

El Kim Santacatalina, ens sembla, a la Futuro Incierto.

L7 Altre cop entrada de tibar per a navegar per una placa de roca al.lucinant, tant bona que et fa oblidar l' alegria entre peces. Pas de 7a+ concentradillo i ben protegit i entrada a la r pilosa. El clau de mitja tirada, amb un cordinillo taronja, no es veu gaire, i ademés és de mal xapar...vaig encintar un merlet, que gracies a la textura de la roca no va saltar....velcro total.

Final L7. Quina roca...

L8 bufff...placa amb lleuger desplom cap al final, de pura continuitat. El Feliu vola molt amunt, al petar-se un lateral...i el Nacho ens ofereix un bonic espectacle, quan amb la darrera xapa als morros es incapaç de xapar, i avall.....tot vist des de tribuna; boníssim. Llarg equipat + un tascó a la part inferior.

Magnific L8

L9 No puc dir gran cosa, donat que el vaig començar i em vaig baixar....menys mal, perque sembla que a dalt hi havia bacallà obligat en 7a+ de placa fina. Sort que la cordada Iker-Sergio ens hi va deixar cintes llargues....Vaig cedir les meves puntes a la cordada Juan-Nacho per a que el fessin de segon i vaig agafar el bus que ja baixava direcció a la feixa, que el sol ja s' amaga.
En tres ràpels (des de R8) ens plantem a la feixa, i esperem a la resta de personal per a baixar plegats. Mola guiar el r8-r6, que desploma i desplaça una mica...

 Tota la patrulla

Un cop tots junts, cap avall per la feixa i la canal, amb un ambient total, en tots els sentits. Ja vam tenir sort del personal que ens vam trobar; tot va anar bastant rodat. Al vespre ens quedem a compartir cerveses amb tot l' equip i el sopar amb l' Albert i la Diana. I al matí ben d' hora cap a casa, on encara trobo la familia al llit...
En resum, una via gama extra, molt sostinguda en el 7é grau, on em va faltar pililla ( a part de les mancances de sèrie). Realment s' ha de ser un artista per a intuir aquesta linia...9 llargs sostinguts i cap de dolent.
Dades pràctiques: aproximació en una hora, deixant el pr quan arribes a dos grans blocs característics (hi vem deixar una fita). De material duiem joc complert aliens, repetint algun, camalots fins al 4 i tascons. De la feixa en amunt vam fer amb aliens, tascons petits i c1 i 2. La millor opció és baixar rapelant per la via (cordinos) i recollir trastos. Baixada a peu de la feixa sense separar-se gaire de la paret dreta, excepte un tram evident per canal, fins a peu de via.

siuranelles...

Ahir ens escapem amb el Jaume a escalar una estona; bé, el Jaume, amb el dit fotut del dia anterior, assegurarà i jo escalaré...aixó són amics. Donat que l' aparcament clàssic de la Siuranella central està plè de cotxes, mal aparcats, aparquem a la campa des d' on fem tot el camí de la Siuranella de Baix, passant per sota l' Herbolari, fins a la Siuranella sud. Escalfo a la Marmitaku 6c, que ja coneixia. No recordava, peró, la bona apretada del mig....Tot i la calor que fa en aquest forn provo a vista la Media Vida 7a+. M' equivoco de monodit i la cosa ja no dona per a més....l' acabo de muntar i la desmunto, una mica globo de la calor...excuses!! La via és bona, peró dura per el grau. Apretades potents abaix (amb rebots de monodits inclosos), tram més tranquil, i sortida prou difícil per el sostre final. Queda per a un altre dia.
Agobiats per la calor ens movem cap a la Siuranella central, on sempre corre una mica més d' airet. Em poso a la plaquera Enganyapardals 7a i surt bé a vista. Acte seguit em poso a la Boca Seca Man 7a de diedre, placa i apretades finals. També surt a vista. Ja començo a estar una mica "tustat", peró buscant l' ombra que ja toca a la part dreta de la paret, em trobo amb l' estètica Tikis Mikis 7a muntada....amablement els guiris que hi per allà me la cedeixen, i per no fer-los un lleig també la trec a vista....ara si que he quedat servit: 5 vies entre el 6c i el 7a+, i totes de 30m. Marxo ben cuit i agraït al Jaume per haver-me obsequiat amb aquesta sessió de pila on the rocks.

LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

Aprofitant l' estada multitudinària a casa el Toni i la Carme a Gombrèn, ens escapem una estoneta amb el Jaume a conèixer el sector de les Saleretes. Molta gent i força calor és el que ens trobem, a part d' un mur molt guapo....Ens posem a la via nova a l' esquerra de la Zipi Zape, Llagrimes de Lolo 6c, segons informa en Jortx (gràcies). Surt a vista, calibrant el tipus de roca i d' escalada. Desprès de repetir-la el Jaume em poso directament a la Papà Aranya 7b. Vaig fent a vista, fins que al darrer xapatge la pifio. Per no fer un moviment més al canto gros, miro de xapar creuant les mans i em desequilibro...encara ara em cago en tot, perquè a més segueixo i surto com si res....bona via, una mica regalada. Pel que vam veure escalada de pila i canto prou bo. Marxem amb ganes de tornar-hi.

Com a anècdota i a veure si alguns aprenen: al Jaume se li va petar un peu al 6c, sense ni adonar-se'n, i li va anar a parar a la barbeta de la francesa que feia la via del costat.....un ensurt i prou, que podia haver estat una tragèdia si hagués tocat al nadó que una parella, absolutament inconscient, tenia a peu de via uns minuts abans. I aixó que ja els haviem advertit que es trencava alguna coseta.....la gent és la hòstia: 

LES CRIATURES FORA DELS PEUS DE VIA, SI US PLAU.

No podien faltar les castanyes...