Ecrins. Esportiva a L'Argentière-La Bessée

11/07/2014. Ens llevem amb solet, però meteofrance ja adverteix de ruixats i tempestes al midi...El fanatisme del Santi li fa comprar la bona guia d' esportiva de la zona, on realment hi ha centenars de sectors, i pujar cap a un sector del que té alguna referència. Curiosament anem fugin de la pluja, però ens enganxa quan ja estem a punt d' anar cap al sector. Deixem passar el primer ruixat i baixem en 5min. al sector Jo Trango, amb bons setens, diuen, i lleugerament desplomats, que és el que interesa. Un cop allà escalfem a Solitarié 6b+, per desprès ja posar-nos en matèria, no sigui que ens acabem mullant. Surt al flash Les limites de l'univers 7b, i pleguem...la pluja ve amb vent, i el desplom ja serveix de poc....

Écrins. Ailefroide. Toulon Land 300m. 6c+

10/07/2014. Pugem al coll de Galibier, amb l' esperança de poder fer alguna via a la Tour Termier, cosa que amb 5º, vent i tot tapat, se'ns presenta com a impossible.

Tornem cap a Briançon, se'ns va fent tard i acabem al "paradís" dels escaladors: Ailefroide. Una vall amb un camping ocupant tota la part plana, i amb molt bones vistes, per cert, i tot de plaques, en general tombades, de granet a banda i banda. Sense comptar unes botigues de material que no és veuen ni a Andorra, i naturalment centenars d' escaladors de totes les edats....Fem un mos, mirem la guia i triem una opció de tarda, al sector Ravin des Fourons, una estètica placa inclinada, on escalem els llargs interesants de la que deixen com la millor via del sector, Toulon Land.
Fem quatre llargs amb passos d' adherència, obviament. Per a omplir el dia està bé. Baixada en rapel per la via. Accés i retorn ràpids, però molt incòmodes.

 

Écrins. Les Tenailles de Montbrison. L'infiní péril de la volupté 300m. 6c

09/07/2014. Primera etapa de les minivacances als Ecrins, a mirar de fer algunes de les vies de la guia, imprescindible, del Mussatto. Imprescindible igualment contrastar informació i dades pràctiques a la magnifica web Camptocamp. A la nochedelloro també es troba molt informació de la zona, amb croquis útils per a aproximacions i baixades, i obviament ressenyes.

Bona combinació de tres vies que recorre, aproximadament, l' esperó sudest de Les Tenailles, amb roca molt bona i adherent i bon equipament; ara, graus apretats i més metres dels indicats...tònica general de la guia, per el que vam veure. O potser va ser el dia que vam enganxar, amb condicions pròpies del nostre hivern, amb un fred moderat, però amb un vent insuportable.
Assolida la primera torre cal fer un rapel de 25m. al coll. Recomanable muntar la reunió facultativa que indica la ressenya Mussatto. El més delicat de la via és anar a buscar el rapel de baixada. Travessar per vires guarres i plaques a pelo (algun parabolt) per la cara sudest fins a una reunió. El ràpel es troba passant en aquest punt a la vessant oposada. D' aqui destrepes i baixada cómode fins a peu de via.

I un suggeriment: pengeu les motxiles a la barra roscada que hi ha a peu de via (al arribar no enteniem que hi feia....), si no voleu que acabin com la del Santi.

Accés des de Prelles, al sud de Briançon, crta D4 cap a Vigneaux. Trencall a mà dreta per pista cap a Bouchier (no ho indica, indica Observatori). Passar el poble i seguir la pista uns 3km fins a aparcament evident per a 3/4 cotxes. S' hi pot dormir bé. 300m. més amunt surt el bon camí fitat que amb una horeta et deixa al peu de l' esperó.
Via equipada, amb unes 15-16 cintes fas, però naltros duiem també joc de totems, que ens va anar bé per improvisar alguna reunió.

Setge III i final

Abans de les minivacances toooornem altra volta a la siuranella est, a tornar a disfrutar dels intents a l' Escamarlà 7c+, on encara pengen les cintes!!!. A més no hi ha ningú més al sector. Tranquilitat absoluta.
Escalfem a la Brigadistak 7a, per desprès anar ja directes a barraca.....bon intent que, aquest cop si, em porta encadenant fins al top. Quatre intents en total, però tampoc passava res si ho allargava; la via és molt bona. El Feliu torna als setens encadenant la Brigadistak, mentre el Xavi segueix lluitant a la Puceta. Per a rematar la tarda repetim Lo dejé todo blanco 7a.

Setge II

Tornem a la Siuranella est, a seguir amb el setge; naltros i uns quants més....
Escalfem repetint la bonica Brigadistak 7a. Mentres s' ha posat a l' Escamarlà 7c+ la propietària de les cintes que hi pengen de fa dies. La noia té dificultats per a fer el dinàmic, i s' hi tira una hora provant-ho. No ho entenc; poder li va fotre 25 o 30 manxades...jo amb 4 ja quedava buit...al final baixa i la deixa lliure. Amb tot s' ha posat a tronar i a ploure lleugerament, tothom marxa, però m' hi poso igualment, esperonat per el Fèlix i el Jaume, doncs el desplom és important i poc et mulles.
Vaig ràpid abaix, dinàmic amb decisió, travessa clavada i pas finet "d'hombro" clavat. Xapo la cinta critica i....em deixo els peus massa avall i no arribo al canto bo!!! No puc rectificar i em penjo. Ràbia altre vegada...acabo la via amb un ruixat ara ja intens, amb tot l' esperó final absolutament xop; sort que hi ha canto. Llàstima, perquè ha estat un intent molt bo, amb la pluja donant-li el toc...

Cavall Bernat. Puigmal 260m.

Proposta "exòtica" per a dissabte a la tarda, paraules textuals, de l' amic Santi. No és de les vies que em moria per escalar, però s' ha de fer, s'ha de fer....
Pugem amb la calma posant-nos a escalar cap a les 14:00h, tocant una mica el sol a la canal. La resta a l' ombra, ben agradable.
Vem fer la canal sense cordes, fins al darrer pas on s' encabrona. Muntem R en un arbre i ja empalmem amb L1 V o 6a, segons les ressenyes que miris. Cal vigilar amb la roca. Pitó a mitja tirada inservible (o cordinillo molt fi).

L2 6a+ o 6b+, idem....Pas sortint de la R i desprès placa on cal controlar una mica la roca, també.

L3 V o màs.. Xemeneia: collonut, amb el què m' arriben a agradar...arrossegada total a la part inferior, amb bolts i algun assegurament precari dalt (en blocs grans però sospitosos en cas de fer-hi treballar trastes). Reunió molt guapa.

L4 7a. Altre cop arrossegada fins a sortir cap a la fissura. Ambient. De segon vam encadenar. De primer, més delicat, almenys fins a caçar el bolt. Cap de burí a llaçar.

L5 7b+, diuen..comença la rista de xapes. Quin contrast!!! Mur guapo, desplomat a dalt. Es poden fer tramets en lliure. Les primeres 4 xapes les pots obviar perfectament, en canvi al desplom has de fer alguna estirada (en A0)

L6 7a , molt aeri i bonic. Algun pas d' equilibri, divertit de fer amb el vent que hi bufava. Reunió a la Moreneta. Ventolera impressionant al cim.
Fent el segon ràpel li fotem les cordes al cap a una cordada que pujava per la normal, inesperadament, doncs eren quarts de vuit: resulta que venien de fer l' Estasen al Pedra, i tornant a casa pujaven al Cavall, on no havien estat mai....Això es fanatisme!!! I per fanastime els oberturistes de la via. La nostra admiració pujar al 54 per allà.
Ressenya de l' escalatroncs. duiem totems, camalots 1-4 i tascons mitjans. Et pots estalviar alguna cinta fent subebaja, o saltant-ne, als murs superiors.

setge

Ahir tornavem a la siuranella est, a veure si ens podem fer amb la mítica del sector. Desprès d' escalfar una mica a la Border line 6c, em poso per primer cop a l' Escamarlà 7c+ que s' ha de fer si o si. Ja fa dies que té cintes posades, i molts pretendents també, i s' ha aprofitar....A la primera passada veig que surten tots els passos, apretant massa al dinàmic obligat de baix. Al segon intent hi vaig amb ganes, però fallo fins a tres cops el dinàmic, sense caure...al final em penjo, obviament. L'homònim que fa cua per a provar-la m' indica els bons peus per al dinàmic. Li faig cas i clavat. Merci noi!!!. Acabo la via, polint pasos (o ho fas tot clavat o tens mooolta pila) i cap a casa baldat.

Obaga del Falcó

Just abans del pont de Sant Joan fem cap a aquest interesant sector d' ombra matinal, que fins i tot ens fa posar abric a peu de via...escalant ja és un altre tema...
Amb el Xavi escalfem a la Baixem que tinc fred 6c molt guapo. Desprès intentaré a vista, perquè quedarà en això, la clàssica Gioconda 7b+. Fissura desplomada impressionant que em xucla les energies als primers metres i em fa agafar una inflada important....s' ha de provar més escalfat, crec. Tot baixant poso cintes a la veïna Vendetta 7c, més del meu estil. Regletes i tècnica. Li foto i surt a la primera. Bona sorpresa un altre cop....

Ombres (i llums) vespertines

Desprès d' un parell de setmanes de provar-ho, tornem a la tarda a la Siuranella Est, a veiam si rematem la feina...no tinc el dit gaire fi, però confio en poder fer alguna cosa. Escalfem repetint la Negra...6b+ i a la molt bona La marca del Sorru 6b+, des d'on posarem cintes al tema del dia la Puceta de llençol 7c+...baixant provo algun moviment, per a acabar de escalfar, i veig que el dit em fa figa....Fa un intent el Xavi i desprès m'animo a provar fins on pugui, per no forçar el dit....un bon embenat i amunt, amunt, amunt fins a la cadena. Bona sorpresa, primer 7c+!!! i el més curiós és que el dit ja no em fa mal (de moment)...hi ha coses que no s' entenen.

Ombres matinals

Dijous d' exploració a Ca l' Onassis, on no havia estat mai. Hem recorregut tot el sector d' esquerra a dreta i hem escalfat al final, a la Paquiderm de goma 6b+ sense massa interès. Tornem enrera i ens posem a la Terra d'om 7a, amb molt bon aspecte. Guapa fissura en diedre, no decepciona. Ens trobem amb el Santi, en Pep i el Quico; no fem ni p. cas de les seves recomanacions i marxem cap a l' aparador. De camí localitzem un bon mur amb tres bons 7a's+ on segur que tornem....Ja a l' aparador surt a vista, la Resaca 7b regletós i guapo, que em deixa un dit amb un bon forat...tot i aixó provo la veïna Petitona 7b. A vista em faig un embolic a les primeres dificultats, i arribo rebentat al darrer pas...desprès de provar-la el Xavi, a veure si escampa fantasmes, m' hi torno a posar, però els braços ja no estan per orgues i caic sortint del darre pas...queda per un altre dia. Aprofitant que ja tinc el turmell bé, m' hi foto una bona trompada amb una llastra cantelluda, on a més, estic a punt de tornar-m'hi a fer mal al tornar-hi a passar. Es ben cert que l' home és l'únic animal que trabuca dos cops amb la mateixa pedra....

més falcó

Diumenge veig que tinc el peu millor, però no goso ni caminar gaire, ni estar gaire estona escalant i en reunions....per si de cas. Així que amb el Santi i el Fèlix canviem els plans inicials per una mica d' esportiva.
Escalfem al primer llarg de Borinot 6b+ i a la maca peró sobadíssima Haber pedido muerte 6c+, on em torno a penjar al pas clau; algun dia hauré d'encadenar-la. Amb el Santi fem un "tientu" cadascun al 7c+ que vam provar l' altre dia. El tram final és realment dur, amb un xapatge que veiem bastant impossible. Desprès, al refugi, confirmem nom de via i grau: Bailando el chotis 8a, segons Brascó i cia....som dolents, però no tant. Per a mirar de rematar el matí ens posem a la Fandango 7b. La munta el Santi, mirant de desxifrar algun pas enrevesat, doncs curiosament no hi ha ni una trista marca de magnesi. Jo me l' enduc al flash, suant...Tram inferior amb pas de placa molt finet, fissura d' aguantar, desplom i placa final on no val a badar...una mica més i repeteixo la situació del darrer dia. La via molt bona

Siuranella amb gust agredolç

Primer el dolç: desprès d' escalfar a La Marca del Sorru 6b+ i a la contundent Lo més negre 7a, faig una passada d' inspecció a la Puceta de llençol 7c+, molt bo, de placa regletosa. Surten tots els moviments, el tema serà fer-los seguits. Faig un segon intent, i perdoneu la immodèstia, boníssim, clavant els moviments i escalant amb seguretat....primer 7c+ i al segon intent?
Ara l' agre: Surto del més dur i on la cosa ja afluixa bastant, perdo l' equilibri i avall....lamentable.
Però el pitjor ve desprès. Tornant al cotxe, caminant tranquilament, faig un mal recolzament del peu i me'l foto a parir...sembla que tindré els lligament tocats un dies....
Com a anècdota: sembla que la Màquina suïssa roda aquest dies per Siurana....

Fal7Có

Bona jornada ahir al Falcó. Escalfem a la coneguda La Millor 6c ben llarg, per desprès ja anar de cara a barraca. Surt a vista l' Aranya negra 7a+ (abans de 7b), molt bona, amb un tram central mooolt fi, que anirà perfecte per a calibrar giroscòpis per a la següent. Tot baixant posem cintes a Excalibur 7c. Mirem alguna cosa, sobretot a la placa inicial, on sembla que hi ha el tema...error!!!. Amb un bon flash del Xavi a la part inferior surten els contundents passos inicials, però no val a badar: poca broma amb la placa que segueix, cada cop més fina i dreta....desesperant.  Ho lluito i m'emporto el primer 7c al flash.
Aprofitant que el Pep té muntada la nova via de la dreta d' Excalibur 7c+, la provo. Les seqüències van sortint, tot i que ja vaig sota mínims....ja hi tornarem

Tozal del Vero. Vertigo 340m. 7b+/Ae

"dissabte vertigo?" . Amb aquest sintètic wasap, el Santi em recorda que fa temps que la tenim aparaulada, i que ja toca....Poca cosa més a afegir als comentaris i elogis que es troben d' aquesta molt bona via, suposo que la més repetida del Tozal, a jutjar també per lo marcada que estava.
Duiem la ressenya del Korkuerika; excel.lent, però poder els graus del llargs durs una mica collats, o almenys això ens va semblar. Un mix amb la ressenya original estaria bé, creiem.
L' únic llarg dur que vam encadenar va ser el segon. Jo particularment em vaig posar en mode mandròs ràpid, tirant massa de cintes....haurem de tornar-hi a esmenar l' error.
Notes pràctiques: vam empalmar els dos darrers llargs. També es veu factible empalmar L7+L8. Portavem joc de totems, i els vam posar exclusivament a inici L1 i al L4. Amb corda de 80m. es va ideal; això si, compte als ràpels perquè els tres més llargs fan 40m. Reportatge complert del Tozal i aproximacions aquí.
En poc més de 7 hores ja tornavem a ser a peu de via. Banyet al Vero i cap amunt, aprofitant els nuvolots que tapen el sol. Tranquilitat i soledat (raro que no va passar ningú per el barranc) absoluta tot el dia, gaudint d'un racó realment esplèndid i salvatge, on ben segur que tornarem...

 L2 bons forats

 inici L3

 vira L4

 ambient a L5

 final L5

 desplom L6, fugint del buit

L7, canvi de tònica

Matinal El Falco

Breu, però profitosa, escapada matinal amb el Menor a el Falcó, on feia dies que no escalava.
Escalfem repetint un 6b. Per a completar l' escalfament, dubtant una mica perquè es veu intensa, provo a vista la Salmo veintitres 7a. Guapa, però amb trams de roca roja una mica sabonosa.
Ja entonat em poso a El cagat 7b , amb la idea de fer-la a vista, més que res per la mandra de repetir-la (és relament llarguíssima...), i acaba sortint...ara, sort que estava marcadeta. Via imprescindible, d' escalar i pilosa, i amb un parell de seqüències que et poden tirar avall (i la darrera ja molt amunt, no dic res més...)
Necesito reposar una bona estona per a provar alguna cosa més, però el sol ja entra...fem un mos i avall...

Montrebei. Caos Rampant 400m.6c+

El dia del treball ens posem de nou a la feina a la Paret de Catalunya, i novament amb en Fèlix, després de dos anys exactes de la darrera, i deslluïda, visita...
Aquest cop hi anem amb més bones condicions físiques i mentals, i, sobretot, sense ressaca.
Comentaris de la via se'n troben força, darrerament. Naltros duiem de referència els d' en pastes, i sobretot l'excel.lent ressenya del romantic guerrer. Via guapa on cal escalar i navegar entre les escasses assegurances fixes. S' assegura bé, però tot i això hi ha trams obligadillos. Per sort també compta amb molt bona roca, en general. Vem fer la entrada per la Paul, en tres llargs, i de la Caos propiament, vam empalmar els llargs L3-L4, L5-L6 i L7-L8, estalviant-nos així alguna reunió més cutrilla. Les que vam fer estaven perfectes.
Duiem joc sencer d' aliens i camalots fins al 3, aquest només per a la Paul, i tascons. Molta tranquilitat per a ser el pont, almenys a la paret, perquè les noves passeres era un formigueix constant.
I per cert, algú s' ha dedicat a escriure, amb pintura groga, el nom a la sortida (???) de les vies al cim. A part de la guarrada, no li veig el sentit, francament....

Margalef, nova oportunitat

Faltant a la meva paraula torno a Margalef, i en cap de setmana....la solvent companyia em promet més tranquilitat, bones vies, etc...Així doncs que amb en Pep, en José i en Diego fem cap a la Ca la Marta; Home, sols tampoc estavem, però almenys no era el bullici de l' altre vegada...a part de que molts dels que passaven per allà eren coneguts.
Escalfem a Carmencita come amanitas 6b+, Phaloides 7a i Banzai sans les bonsai 7a...bon escalfament. Desprès sortirà la segon intent la Printemps arabe 7b guapo, amb desplom i placa superior. Animat, poso cintes a la veïna Instint animal 7b. Al segon intent tampoc surt, però quedo ben baldat....
Marxo amb més bon gust de boca que la darrera vegada, que tampoc costava gaire....

Capçanes

Amb el sol que ja apreta, tornem a Capçanes, molt bona opció per a matinals a l' ombra.
Comencem repetint la Rústica 6c, de d'on poso cintes al 7a per a que el Jaume l' encadeni escalfant, i com si res....tenint en compte que és el seu segon 7a, no està pas malament....
Seguim amb el Ball de la Cobra 7a molt guapo, molt més del que sembla de d' abaix.
I per acabar, som tres i el sol ja entra, em poso a vista a la boníssima Estripats 7b, trobo que prou dur. Placa tècnica i de preses romilles, amb alguna travessa dura. Faig tot el més difícil a vista,crec, però la pifio al bombo de sortida, en no veure els cantos enormes on anar. Almenys ho lluito, fins que les mans ja no m' aguanten al cantos. Al meu favor diré que el sol que ja entrava, em tocava en tota la cara (excusa nº6 del manual). Remulladeta de peus i mans al rierol, que baixa ufanòs, i cap a la Rambla a veure paradetes...

Vires....

Una setmana desprès tornem a Siurana. Aquest cop canviem la tranquilitat de la Reina Mora per les aglomeracions a les vires de la Siuranella Est, ja buscant l' ombra.
Pugem per les cordes fixes a la incòmode vira al peu de la Gravetat Marciana 6c molt guapo, de 40m. i d'escalar. Teniem intenció de fer la tarda aquí, però comença a aparèixer gent, i la vira no dona per tant....està clar que alló no és nostre, però si en una vira estreta veus que ja hi ha cinc persones...jo almenys m' abstindria de pujar-hi. Damunt un paio ha tingut la brillant idea de lligar el seu gos amb la corda fixa que ajuda a pujar a la vira....sense comentaris.
Marxem i ens desplacem cap al sector de l' Avance, on encara pica el sol. al final pugem a la vira de l' esquerra de tot, on almenys estem sols, i des d' on podem gaudir del concert de guitarró d' algun guiri torracollons...sense comentaris. guiris que per cert tenen certa tendència a agrupar-se...perillòs, i si no que li preguntin a la que es va fotre avall de la vira del Pati...

Finalment escalem la Semen up 7a dur, la Panxa del Bou 7a+, i intentem la Avui si que no m' enganyes 7b; resolem bé el bloc dur de l' entrada, peró se'ns atravessa un pas de placa a dalt...creiem que s'ha trencat algun canto. Deixem un moscata i avall.

Reina Mora

Fa unes tres setmanes, desprès de l' episodi de pluges, encara es podia baixar a la Reina Mora, on vam trobar bastantes vies seques. Poca gent, a més; tothom devia estar barallant-se per a fer les poques vies seques de Fontscaldes.
Directe a la sitja 6b. Bo per escalfar, part final a vigilar amb la roca
Barumballa 6c+. Sempre trobo alguna virtut a les vies que escalo...no és el cas. Una porqueria de via; indefinida, roca dolenta (tot i el bon aspecte), tensa...la podrien desequipar i no passaria res.
Pandèmia 7a+ boníssima i exigent. Fissures en placa amb aspecte marmòria però bona. Un avista dels que et deixa a gust.
Microcosmos 7b. Molt bona. Tensa del principi al final. Placa de preses minúscules i final més atlètic, amb un bon correportuvida a la reunió. Surt al segon intent
Gatito silvestre 7a+. l' havia intentada fa dies. La remato, disfrutant de la placa tècnica i del desplom final.
Marxem amb bons encadenaments, i ben servits, doncs totes les vies fan 30m. com a mínim

Roc dels Collars. Via del Seitan 200m. 7a+/b

Aprofitem que encara no fa calor per a pujar de nou amb el Santi a Collars, sense tenir gaire clar que hi farem. Ens decidim per uns platets de Seitan, que al final una mica més i se'ns indigesta....ara, molt bons. Info directa del cuiners.
Comença el Santi; diu que no va gaire rodat, així que em toca el segon llarg, que pel què diuen els que tenen criteri, és el més obligat, a part del més difícil....jo que volia venir amb algú que me l' estalvies...
L1 6b parabolt visible. Inici una mica brut fins a afagar una bona fissura i travessa fineta. Muret final ja amb la característica roca gris. Totems i C2

L2 7a+/b buffff. Inici una mica tens. Caçar el primer bolt ja té una apretadeta, amb roca una mica trencada; el segon, ídem (sort del cordinillo, gràcies)....i el tercer...el tercer el veus molt amunt. Veus on et pots assegurar entre la segona i la tercera, però no es veuen els cantos des d' on fer-ho...i el terra és aprop. Al final tot és decidir-se, -desprès de penjar-se, està clar- doncs surten bons cantos per a assegurar-se bé, i sort, perquè encara hi ha algun pas llarg a buscar la xapa. La resta del llarg és brutal, de disfrutar. Gotes d' aigua i regletes bones amb roca excel.lent. Encara ens espera un paset al darrer bolt, però almenys ja no piques enlloc. S' hi haurà de tornar a veure si surt. Totems lila i verd a l' inici i totem groc i C2 a la travessa final.

L3 7a+ Successió de plaques amb els corresponents pasets de bloc finets, però ben assegurats.

L4 V+ placa de tràmit, però guapa, amb sortida una mica bruta al bosquet
L5 6b mur gris molt maco, de bon assegurar.
L6 6a+. La BAVARESA.....deu n'hi dó el llastrot....disfrutona i agradable, sempre amb canto viu. Peces petites a la part inferior i C3 i C4 al tram intermig.

L7 7a. Passos moooolt fins sortint de la r (sort que ja no bufava) i una mica de correportuvida fins al bombo de 6b+, amb bona roca però inasegurable. Diedre final molt bonic. Algun totem i C2 al diedre final.

Vam trobar les fites que marquen les vires, però no vam localitzar el ràpel del Diedre de la Seu, i la veritat, no fa gaire gràcia transitar per aquelles vires plenes de terreta, i amb peus de gat....Al final vam fer cap a la part superior de la gran placa final tombada del Séptimo de los Cielos i vam baixar per allà, fins a trobar els ràpels de la via de les calces.
Joc de totems, Camalots 1-4 (3 i 4, sense repetir, exclusivament per a la bavaresa) i vam posar algun tascó, prescindible. Duiem el semàfor d' aliens, però crec recordar que el vam passejar.
Via molt guapa, com totes les de Collars. Ara, crec (i ja estavem avisats) de que és bastant més dura del que pot semblar mirant la ressenya....

una tarda, tres sectors...

Doncs això...dijous ens vam dedicar a voltar per Siurana, buscant encara el sol i fugint del vent. Amb el Xavi comencem a l' Esperó Primavera, escalfant a la Tant se'n fot 6b i a la sobada i atlètica Se m'apaga la baldufa 7a. Aquest darrer crec que l' havia provat feia anys...bona apretada al final i vigilar que no llisqui un peu per baix....Mirant de fugir de l' aire anem cap al Pati, on encara bufa més. Ja que hi som faig un tiento de record a la Prado del Rey 7b+. Paro tant sols al pas clau, on em falta molla; he escalat fatal, fent més gasto del necesari. Haig de dir que posar cintes a aquesta via també té la seva "gràcia", almenys per a mi...Pleguem trastos i ens movem cap a l'Olla. De pas podem gaudir de veure escalar la impressionant Reina Mora, per part de la Nina Caprez...marededeu...

Ja a l'Olla el Xavi em proposa muntar la Tagediebe 7c, amb ploma, que ja ha provat. Amb un bon flash faig les primeres seqüències clavades.... fins que caic.Acabo de muntar al via i, tot i alguna cagadeta per baix, surt al segon intent. Per a rematar la tarda faig la clàssica Guate aquí hay tomate 7a, maca, amb un bon dinàmic per a sortir del bombo final.

primavera

El dia que arriba la primavera fem cap a l'esperó homònim de Siurana, a passar ja una mica de caloreta....per sort anem tard d' horari i a partir de primera hora de la tarda es tapa una mica i corre un airet fresquet. comencem escalfant a la Lamparós toca el dos 6b+, que em deixa ben a caldo, francament. Seguim amb la llarguíssima Purgandus Populus 7a de 45m., aquest si, més apropiat per a escalfar. Valorem anar a l' ombra de la Siuranella est, a caure unes voltes més a l' Avance, però al final ens quedem a l' esperó. Ens mirem la Noia Nom 7c; l' aspecte no és gaire terrible. M'hi poso i faig gairebé tota la seqüència difícil a vista, que no és cap secret on és....paro a la segona apretada i ja fins a la cadena. A la segona no li tibo prou i avall, a la tercera encara menys...han marxat la concentració i la força...i a la quarta, que ja era per a desmuntar-la acaba sortint; vés quines coses. Apretades potents en tres xapes, tram central fàcil i guapo i muret final físic, amanit amb un aleje a la reunió important....el Sergi la deixa pendent, que amb el mal de cap que duia ja ha fet prou; quina moral.