Com que fa dies que no anem al Prat, decidim aproximar des de Ager: el lloc és més maco, el retorn i l' aprox també, i la carretera també és més tranquila (relativament; ens vem trobar fins a cinc senglars i otro tanto de guineus i bèsties similars...). Al final crec que fins i tot a nivell d' horaris i desnivell, val més la pena. Adjunto la ressenya de l' Albert Castellet que vam fer servir, completada i actualitzada (tampoc us en fieu molt...)
L2 6a+. Desplom guapo i prou sòlid. Tram fàcil i comença la travessa guarra...es pot assegurar bé, almenys.
L3 V Aquí t' animes una mica. Esperó tombat i fisura guapa, tot ja amb bona roca. R a la famosa cova.
no podia faltar la tipica foto...
L5 6c+ Sortida de la r ben assegurada, peró amb roca sospitosa. Després més bona roca i més distancia entre seguros....el sostret guapo, a assegurar amb aliens. La resta equiapat. Ens surt als dos. Reunió panoràmica de dos spits.
L6 7a+. Inici fàcil, a assegurar amb alien vermell. Un parell de pitons i ja ets al primer pas de placa cabrona. Sembla que en artifo es clava aquí. Repós, desplom i sortida dura a buscar la travessa per la placa fina. El pas tomba un parell de cops al Feliu, un dels quals fot una bona ceba. Finalment, amb criteri, decideix no castigar més el pobre spit i es xapa el clau de més amunt des de la pedala, per a resoldre-ho en lliure. Si es va en lliure s' ha de passar del pitó, pujant per l' esquerra a buscar un repós evident i xapant-lo quan ja l' has passat. Obviament el pas queda dur i obligat. Desprès travessa en placa molt fina i apretada per la fissura fins a la r. De segon encadeno i ho trobo dur. Imaginat de primer...
L7 V++. Fissura sòlida, canvi de fissura a l' alçada del segon clau i arribada a r més tranqui.
L8 V Diedre guapo, amb roca bona. Sortir a l' esquerra abans del final. Reunió més còmoda a l' arbre de més amunt, més petit peró igualment sòlid.
L9 V. Diedre obert fàcil, fins a una repisa. Nosaltres vam seguir recte amunt per la fissura guapa, per atravessar directament cap a la r per una placa de roca boníssima.
L10 V+++. Tipica sortida en xemeneia desplomada, que tant m' agraden.....em sembla que vaig apretar més aquí que en cap altre llarg, i aixó que, evidentment, anava de segon. Hauré de fer un curs intensiu per a treure'm el pànic que em provoquen.....
Total, que en 8 horetes som dalt, havent disfrutat d' una molt bona temperatura. El sol no ens ha tocat fins a gairebé les 14:00h. Ja de pujada ens trobem al Tronko i companys que surten de la seva via. Només sentir-lo, i tal com ja em va indicar en el seu dia el Carlitos, el reconeixeràs...
En 1:20h, de tranquis, som de nou al prat. Per cert, la corda fixa del tram del desprendiment ja no hi és. Destrepe finet i patinòs. Al loro.
De material duiem tascons, aliens del negre al taronja i C1, C2 i C3, peró crec que només vam posar de l' alien verd cap amunt. Duiem unes 16 cintes i vam fer justos al L6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada