Des de la Sant Silvestre de 2009 que no escalava a la Penya Roja. Dijous hi posem remei amb el Jaume.
Amb una calor important i amb el sol reflexat al marbre que conforma els primers metres de segons quines vies, ens posem a la Directissima 6a+ amb els dos primers llargs. Fissura bona i grau apretat.
L' ombra ja entra a segons quins racons i podem fer la atlètica Eclipse 6a+, sense passar gaire calor.
Ara ja més escalfat, no com l' altre dia, em poso a la Nit de Bruixes 7a, entrant per la Rothmans 6a. Clàssica placa de forats allunyants abaix i el mateix adalt, peró desplomat. Molt guapo. M' aturo al pas clau per a mirar-m'ho bé. El moviment està clar, peró la xapa esta lluny....encara falta una mica de decisió (bé, com sempre). Un cop solucionat això, cau al segon intent. El JL, que apareix a mitja tarda, em recomana la Cal fer-ho 7a, suau segons ell, per a donar moral. Apretada a la placa inferior i trekkings amb relativament bon canto a dalt. Surt a vista i marxo cap a casa més content que un gínjol. Sembla que l' ombra es va allargant....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada