dimarts, 9 d’octubre de 2012

Saravillo. Paret de los Carboncillos. Jacq`s Mendía 120m. 7a

Cada cop valoro més l' entorn on s' escala que gairebé la via en si.(sense passar-se, com en tot). Aquesta màxima ens fa decidir amb el Santi per la darrera descoberta de l' incasable senyordelespedresdereus. Casualitat, o no, vaig ser per la zona en plan familiar, concretament a l' Ibon de la Mora, aquest passat (i gloriós) 11 de setembre, i la veritat és que el racó bé val les tres hores i escaig que hi tenim en cotxe.

Obviament trobareu tota la info de la via aquí, i les meves percepcions:
L1 6c+. Primera xapa molt amunt, peró assegurable. Escalada en placa on costa posar-s'hi.
L1

L2 7a. No molt difícil fins a la fissura, on cal tirar amunt sense encantar-se gaire. Desplom on trobem el pas. Desprès placa guapa i neta, però més fàcil, fins a la r. L' amic Santi, que té massa grapa, va arrencar un tac just a sota el sostre. El tenia tant ben agafat que tot i la bona volada, no el va deixar anar, per sort meva.
L2

L3 6b Placa de roca increïble, prou assegurada.
Obviem el darrer llarg i baixem en dos ràpels (R3-R2, i R2 (50m.) al terra). 
Duiem jocs aliens i camalots 1,2 i 3(aquest darrer només al primer llarg) i tascons. 
La via ens va agradar molt, llàstima que quan ja vas una mica rodat ( a mi em costa un parell de llargs), s' acaba....mal de poc. Increïble la particularitat geològica de la roca, juntament amb la seva qualitat.


  més bucòlic no pot ser

I quatre fotos de la sortida familiar a l' Ibon de la Mora, molt recomanable.








1 comentari:

albertganxets ha dit...

ja li pots dir al Santi que trencar les vies dels amics no està bé...
ara surt més dur

celebro que el lloc us agradés. jo el trobo flipant, i amb el temps anirem obrint noves línies, ja n'has tastat una altra... merci per la discreció