dimecres, 31 d’octubre de 2012

Roc dels Collars. L' Avi del mas de Sant Pere 210m. 6c+/A1

Diumenge ventós i asoleiat que aprofitem per anar al Roc de Collars, on sembla, a priori, que no tocarà gaire l' aire.....ja, ja. Al arribar a l' aparcament, encara a l' ombra, la rasca és important, peró almenys l' aire no es manifesta, de moment, en tota la seva dimensió. Aqui va un resum per llarg, amb els graus de la ressenya que roda per aquí, i al final un petit truc...
L1 6c. Roca una mica rara, bruta com de polsim. Fisureta a assegurar amb aliens i algun tascó i pas més bloquero a l' spit, per cert de molt mal xapar.
L2 6c+/7a. Mur desplomat molt maco, de bon forat, amb un pas de bloc dur per agafar la vertical. Ben assegurat al tram més dificil i alegria a dalt. Semafor alien. Aqui em foto una inflada del copón (falta rodatge, o sobra fred, o pes a l' arnés, o es la unisef...ja no tinc més excuses), que ja arrosegaré tota la via

L3 6c+. Sortida fina de la r, peró acerable, com va ser el cas...Entrada curiosa a la fisura superior, a protegir amb un tascó molt petit. Desprès més fàcil. C3 i aliens.

L4 6b+. Curt i de bon fer, tot i la llastra sospitosa. Practicament assegurat. C1 i algun alien.
 

L5 6c+. Inici delicat a buscar l' spit. Rarot i de mal assegurar. Xapat l' spit corre por tu vida per la bavaresa, molt bona peró exigent fisicament.( només em faltava aixó...) Al tram de III del final del llarg vam anar directament a buscar l' arbre equipat per a rapelar (sembla el més evident). Alien vermell i tascó petit a l' inici, C2 i C3.5 a la bavaresa i aliens variats per al tram final més plaquero i fàcil.

Vist que ara ja bufa de debó i veient que la ressenya marca 6c "delicat" a dalt, baixem des d' aquesta reunió cap a les de la veïna Retirada Comanche,(per cert que pinta bonissima, haurem de tornar-hi més en forma) des d' on baixem en un parell de ràpels, amb alguna enganxada cortesia d' Eolo.

Ara el truc: al Tahussà fullegem la guia nova i veiem que al L2 marca 7a+ i al L3 7a. Ja deia jo que ho trobava dur...som dolents, peró una mica menys. La via és molt bona, peró apreta, creiem, més del que pot semblar a la ressenya. Que lo sepan.
De material vam fer amb el de la ressenya. Important tascons petits.



3 comentaris:

edunz ha dit...

eo, molt bé! així no cal clavar? quan vam anar-hi si no calvaves quedava expo de nassos i vam baixar-nos des de l'L3.. el que portàvem fet, molt guapu!

marc ha dit...

hola Edunz.
No vam clavar, peró com ja he comentat tens, al meu parer (i al del company) un parell de punts delicats, a saber:
1.agafar la segona fissura del L3. Tens un spit als peus, peró et protegeixes (o A1) en un tascó petit i un plom just a sota.
2.anar a caçar spit del L5. Bastant cabronet, amb guano inclòs. Tascó cutre, alien vermell en forat a l' esperó dret i tascó més bo per a xapar l' spit.
La via guapa. Menció especial a la intensa bavaresa.
Au, a tornar-hi doncs.
salut

marc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.