Esplovins. UESMAP 500m. 6c

Diumenge quedem amb el Fèlix per a fer metrillos sense stresss,...i a torrar-nos per primer cop aquest any.
Com que la via ja està molt piada, quatre apunts de tal i com ho vam veure naltros:
L1 Entrada a la via prou fina, i tot i que està sanejada, fa cosa segons que toques...vam escaquejar la placa del final, cap a la dreta, doncs no es veien pitons...
L3 de bona placa vertical, molt bonic; L5 pas de bloc d'empotrament, poder on vaig bufar més de la via...

L10 màxim 6a+, és més difícil el 6a del LL12, i també més bonic. Desplom guapo i fàcil a L11.
I ull amb els 5ens; sempre tenen un pas que t' has mirar.
Llargs superiors més macos, més bona roca, de fet molt bona, i amb més ambient.

Ombra a partir de les 15:00 a la part superior...i sort, perquè la calor apretava.
Prou equipada, però no cosida; cal escalar. Al tanto però amb alguns dels pitons casolans, doncs tenen l' anella mal soldada i alguns ja oberta....dubto que aguantin una caiguda.
Vam posar algo de material (aliens vermell, groc i taronja i C1) als llargs inferiors. De la feixa gran en amunt res de res. La veritat és que posats a fer ja no vindria de quatre pitons o parabolts més i fas amb cintes i prou, però bé, no és a nosaltres a qui ens pertoca la decisió. El que cal agraïr és la feinada per a deixar els 500m. de via prou arreglats (podades, maromes, neteja de runa...) En tot cas la via ens va agradar força. Si sumes les 6 horetes d' escalada, l' aproximació i l' 1:30h de baixada, ja et quedes ben a gust....

Herbolari de nou

Ahir tornavem a l' Herbolari, buscant ja una mica d' airet, doncs el sol ja comença a apretar.
Escalfem a la placa principal, a la Romaní 6b i la nova Sempervivens 6c amb pas tens a l' entrada. Baixem a la planxa dreta del sector, on abunden línies netes que haurem de fer algun dia, a provar la Siutaghi 7a+ dels d' escalar, però amb bloc a l' entrada que em tomba el primer cop...millor posar tranquilament en A0 les dues primeres cintes i desprès anar de cara a barraca, no com vaig fer jo, inútilment.... la resta a vista, i no regalen: esperons tècnics, trams amb cantos de fantasia, pasos llaaaargs...prou complerta i difícil.
Ja definitivament entonat dubto si rematar la Trifàssic de Mascaró o miro de muntar al veïna Bufa bufa 7b+, que el Pep ja m' adverteix que no regala. La placa fina em crida més que no pas les tibades que ja he tastat de la Trifàssic...així que m' hi poso. Anar fent fins un parell o tres de xapes que requereixen precisió de peus i llegir molt bé les seqüències de regletes....encerto el camí, i ajudat, això si, per els nous i esmolats gats, m' emporto el primer 7b+ a vista. Molt bona, amb roca de primera i regletes que et permeten tancar fins a fer-te mal a la pell, però que no s' escapen...al tanto, però, amb un invertit a la vireta inferior que està a punt a punt de petar...jo vaig tibar molt suau i allà es va quedar.
Remato el dia intentant la Trifàssic de Mascaró 7b. A la primera tibada física em noto l' esforç anterior..i avall. El pas de sortida, però, surt bé...a veure si el proper dia la podem rematar

Grau de Masets de Baix

Ahir, amb el Pep i el Sergi, repetim l' estratègia del darrer dia d' esportiva, però aquest cop amb vies més llargues....5 vies de 30m. que ens deixen ben servits.
Aleva 6b+. Algun dia faré els pasos incials sense tantes angúnies....
No hi ha pa per a tant xoriço 7a. Guapo, amb una bona apretada incial i placa sorpresa a dalt
Serres de Mestral 7b, abans de 7b+. Sempre m' havia fet gràcia fer aquesta via del Jose. El Pep té el "detall" de no posar-m'hi les cintes, així provo a vista com cal....Moviments guapo, repòs bo i tram final de regletes, alguna realment ínfima...i surt.
Pit-roig valent 7b. També la provo a vista. Disfrutona la part inferior i pas de placa dur a dalt...no surt a la primera...i tampoc a la segona: caic quan ja havia fet el més difícil, il.luminat per en Pep. Però no havia controlat com cal la sortida de microrregletes i la pujada de peus...constato també que em calen uns gats nous...

Paret d' Aragó. Dret a decidir 225m. 7b

Repetim cordada de tres, aquest cop a disfrutar d'una de les noves vies de la Pilastra, on, sembla ser, totes les vies son bones. Que jo sàpiga encara ens queda la Vàndals i la Tú Sabràs. Quina sort poder tornar aquí; només l' aproximació per la llarga pista a primera hora ja justifica una visita a l' indret.

Per aproximar a peu de via vàrem optar per rapelar, tal i com apuntavem els CM. Primer ràpel, facilment localitzable amb la ressenya de la veïna Tú Sabràs, a reforçar amb uns 8-10m. de corda. Nosaltres vam deixar-hi la que vam portar. Ràpels a reunions, cosint seguros. Els dos darrers, baixant, s' empalmen sense problemes. Preveure material per a deixar les reunions totes muntades. Haig de confesar que de bon matí començar a rapelar amb aquell pati no fa gaire gràcia...no és ben bé el mateix que fer-ho quan ja portes tot el dia penjat. Al ser tres i no tenir controlada la via vem anar una mica lents, però crec que és la opció més ràpida, a part de que ens permet deixar aigua i abric a les reunions superiors.

L1. Una mica brut. Fàcil fins al pas concentrat finet de 6a+, que cal protegir (alien vermell i tascó).

L2. 6a. Comença el festival de forats!!! Pura continuïtat en els 45m. de llarg. Cap pas dur, però arribes a la r amb la sensació que has fet algo més del 6a que marca la ressenya...algun totem i bagueto per a completar els ponts de roca que, exclusivament, protegeixen el llarg.

L3. 6b+. Segueixen els forats, però amb la segona part del llarg més dreta, però també més protegida. Alien groc per a l' arribada a la R

L4 6b+. Apretadeta per a sortir de la reunió, i mur final tieso i físic. Curiosa la surgència que et trobes al tram final. Bon canto allà d'on surt l'aigua, però obviament mullat....Al tanto amb el llastrot de la r4. Algun totem al tram intermig

L5 7b. Ara si que toca apretar....tram inicial fàcil amb forats de fantasia fins al peu de la placa desplomada. M' hi poso amb ganes i vaig aguantant de crostetes fins al cantos més decents del final del 7b. El problema és que arribo a caldo a la darrera assegurança, un pont de roca, que també és canto...mires amunt i ja no hi ha res...mires el cordino de 5mm....la tentació de pillar-t'hi i afrontar més descansat el tram final a equipar és gran, molt gran. Al final s' imposa la rauxa al seny (raro en mi) i tiro amunt. Bons reposos, roca brutal i friends a caldo, em permeten endur-me el 7b....ara, lluitat com mai. Totem verd i groc i alien verd, tot per al tram final.

L6 Mur guapo de V+, vira guarra i diedre de sortida més sòlid del que sembla. Aliens
Recollir bambes i motxiles i cap al pàrquing.

Via molt i molt bona, però al parer dels tres, amb els graus bastant ajustats ( el 7b és correcte, crec, si no no haguès sortit...).

Amb el material de la ressenya fas, tot i que naltros duiem joc de totems. Creiem que el C2 és prescindible i que algun tascó mitjà també és pot posar.

I aprofitant que estreno càmera, un petit video....

noves vies Grau de Masets

Desprès de parar al Pep a comprar una nova corda (ja tocava....), fem cap amb el Sergi a Grau de Masets, on hem vist que hi ha un parell de vies molt noves (de fet encara amb la pols del trepant).
Escalfem a la Piu Piu 6b, desestimant la veïna Arbre per la tibada inicial que s'endevina....Ens mirem el nou 7a, La Falca, a l' esquerra d' aquestes dues vies, però aquí ja es patent que tens tibades fortes de regletes només començar...preferim conservar politges i tendons i ens posem a la Es Algo 7a que diria que ja tenia fet; per si de cas el desencadeno. Maco, però bastant sobat...Ara que si que ens notem a to, em poso a vista a la plaquera Fridolin 7b, i acaba sortint. És de les que m' agraden: equilibris, regletes, navegació...anar fent amb reposos i seqüències nyaperes, amb final mooolt fi. Canviem de registre, al Sergi no li acaba de fer el pes tanta placa, i ens posem a la Lucy 7b. Curta però intensa, amb algun pas que passa factura a l' espatlla del Sergi. La munto i surt al segon intent, tot i que improviso un pas diferent a com l' havia provat abans. Abans de marxar miro de fer el nou 7a. Poso la primera cinta i tasto la tibada inhumana de regleta del primer pas...bufff...massa dur. Anem justos de temps i ni la provo de muntar. La deixem per un altre dia, o no...A la seva esquerra han equipat un 7b Chuck Norris, que tranqui també...

Siuranella central

Si fa uns dies visitavem l' Herbolari i la Siuranella sud, ara, i seguint la lògica, toca a la Siuranella central. Ja veig on tocarà anar el proper dia que pugem a Siurana...
La idea es fer alguna cosa a la part dreta del sector, a la Berruga, o inclús més enllà. Comencem repetint la boníssima Gruyere 6b. Com que anem tres hem d' anar per feina; el Sergi posa cintes a la Cavall de Foc 7a+ i surt al flash. Bon desplom, amb canto lluny però molt marcat...Deixem aparcada la idea d' anar més a la dreta i tornem cap al centre del sector, on m' emporto al flash la nova El rostollaire 7b, gràcies a les cintes que ha posat el Sergi (avui vaig de senyor...). Entrada lleugerament desplomada amb canto seguida d' una bona colla de pasos de placa amb regletes petites, amb aquelles gotetes d' aigua que et deixen els dits ben adormits....Guapa. Amb la repetició del Sergi s' alteren els torns i em toca posar cintes a La Meva 7a+ que ja havia mirat algun cop, sense arribar a provar-la, intimidat per l' aspecte del bombo...Placa inferior amb algun pas i bombo important amb canto poc evident. Em penjo al pas, però surt al segon intent. Guapos els moviments, i durets, per anar a buscar els cantos de sortida.

 mossa anònima a Si vas niquel fas tard 

concentració a la Ejaculació perifèrica

Serra de Sant Joan. Rucsontherocs 250m. 7a+

Tot i que el temps no pinta molt cristià, enfilem cap a l' Alt Urgell a repetir la que és, segons diuen aquí i allà, la millor via de la serra. Pugem amb el Feliu, a veure si, ara si, es reincorpora definitivament, i amb JL, que frisa per a estrenar els nous Totems....Nit plàcida al coll de l' Apallador, esmorzar veient sortir el sol i cap amunt. Vem aparcar el cotxe a les dobles corbes, just abans de la casa de les plaques solars, i vem enfilar amunt per un llom prou net (fites). Un cop a peu de via ja sents les primeres objeccions dels sibarites, o sibarita, en aquest cas; tampoc el pots culpar, veient el panorama dels primers metres....ara, quan comences la divertida travessa del primer llarg, la cosa ja canvia.
L1 Guapa la travessa...si fas més de 1.80m. segur que tens algun problema per a passar.

L2 Tràmit mig guarrot. Ja et pots imaginar els comentaris sarcàstics del JL
L3 Aquí comença la via...molt guapo. Roca brutal amb adherència increïble, gràcies a les gotes d'aigua.

L4 Diedre aparentment tombat, ,però amb pas de bloc (amb xapa) i pas finet a dalt (amb xapa). La resta a equipar sense problemes.

L5 M'agafa el relleu el JL, que troba el tram de 7b prou mullat. En Ao sense problemes. A mi, de segon i amb dinàmic a la sabina, em surt. Tocant la sabina crec que seria 7a+; sense tocar-la no ho sé.... Fisura final a completar amb C3, però també es pot fer un cop de gas amb bon canto i et plantes als seguros fixos que protegeixen l' entrada curiosa a la R.

L6 Potser la sortida de la R és el tram més compromès de la via. Travessa "flipante", que vam trobar ben molla. Sort que hi ha canto bo i pots agafar bé igualment i assegurar-te convenientment. Interesant alien blau per anar a buscar el bolt.

L7 Diedre desplomat, curt però intens, i de bon equipar. Sortida més fàcil i un cop a la feixa anar a buscar la r amagada a la dreta.
Quatre ràpels sense problemes, amb algun tram volat guapo, i cap a la pista.
Duiem les dues ressenyes del autors (crec). La original regala una mica els graus (més val així que a l' inrevés), però molen els comentaris: al.lucinant, guapísim, espectacular, flipante....L' altre, més seriosa, però amb els graus més ajustats a la realitat. En tot cas la via ens va agradar molt molt...per no parlar de l' entorn i de la tranquil.litat que s' hi respira.
Cintes llargues i alguna molt llarga, Aliens del blau al taronja i C1 i C2, sense repetir. El C3 és prescindible si optes per cop de gas al L5. Es pot prescindir dels tascons.
No ens va ploure; bé, quatre gotes al arribar al cotxe, però tot el dia bastant tapat. A la que sortia una mica el sol, perfecte...a veure si el proper dia pugem amb anticicló hivernal.

Siuranella sud

Ahir torno, després de 2 anys llargs de no posar-hi els peus, a la Siuranella sud, aquest cop amb el Xavi. Bon sector, però amb vies dures, fins i tot les "fàcils"....
Escalfem, a base de bé, al impressionant diedre de la Like a cuc 6b+/7a, com he vist en algun lloc; poca broma. Segueixo amb la Ayla 7a, on ho dono tot a l' entrada en fissura desplomada. Surt a vista, però ja veig que he tibat massa  i massa aviat. Tinc els avantbraços com a dues pedres....
Ara que si que he escalfat del tot, provo a vista la Abre los ojos 7b, però acabo fent un "autovistiflaix" que diuen...el pas de bloc de l'entrada és evident, però és recomanable posar les dues primeres cintes previament; com que  tot just avui el Menor no porta la canya toca pujar i posar-les. Desprès vindrà el  toc bo: apretada a l' entrada, tram central agraït, amb alguna apretada en fissura tècnica, i pas potent, més que l' entrada, de fet, per anar a la cadena...per a mi un bon regust de avista...
Ja bastant servit munto la NK 7b+, molt guapo que haviem provat tres anys enrera amb el Vicenç i el JL. Ja a la potent entrada veig que em falta molla...almenys la muntem i ens la mirem bé per a alguna ocasió futura.
Per rematar el matí repeteixo la veïna Marmitaku 6c, i cap a casa, a estirar bé....

contemplant vies impossibles

Actualització Penitent

De nou cap al Penitent i aquest cop si, amb el Santi.
Escalfem al bonic Portallunes 6a, sortint per la dreta per a apretar una mica més. Seguim, ja apretant una mica, a la Camí de Perdició 6c+ per a no perdres, precisament: Boníssim. Ens desplacem cap a l' oest per a encadenar la Velvet Underground 7a+ llargot, amb fissura guapa i un bon mur final. Al tanto amb les xapes mal posades que dificulten el xapatge a la fissura, però sobretot que porten la corda cap endins; és una bona idea desxapar un cop s' ha xapat la següent...El Santi, per cert, apreta massa i s' emporta un lateral cap avall...
Tornem cap a l' est on el Carlos, amablement, ens ha posat cintes i marcat els cantos de la nova via a la dreta de Home de Poca Fe, que sembla que van acabar aquest mateix diumenge. Una primera passada per a acabar de mirar-s'ho i la treiem al segon intent. Creiem que surt 7b, curt però intens. Pura resistència.
Rematem el matí escalant per enèssima vegada la bonica Joaneta 7b, i com totes les altres ocasions, sense encadenar...
Amb tot això el Carlos ha deixat equipada una nova via entre la Camí de Perdició i la gran Il.lusió. No la vem arribar a provar, però segons diu aniria per el 7c...ho haurem de comprovar

Roc dels Collars. L' enigma de les calces 200m. 7b

Per fi una sortida a paret!!! i si és a Collars, millor que millor. Tampoc tinc queixa de les darreres activitats; fer esportiva amb regularitat ayuda a regular el nivel deportivo y los equilibrios, a parte de proporcionar una saludable fuente de confianza....
En tot cas aquesta fuente de confianza em permet disfrutar aquesta magnífica via com es mereix,  fins i tot encadenant-la, i sense escaquejar els llargs difícils....(bé, el primer si)
Enceta la via l' Albert, entrant per el Sèptimo de los Cielos, doncs sembla que la seva proposta per al primer llarg de la via ha quedat una mica desfassada, de grau, vull dir.
L1 7b Placa amb algun pas finet, desplomet i desplomot final, amb un xapatge curiós. Full equip, però obligant una mica més al desplom.
L2 7a+ llarg molt i molt bo, d' anar fent (apretant, eh...) i sobretot navegant correctament per la placa, i amb un bon peatge per a sortir del diedre i agafar el tram final fàcil....Gairebé equipat, totems o aliens per als trams inicial i final.

L' Ester escapant del diedre

L3 6c+ guapo. Algun pas d' equilibri a buscar la fissura final que gairebé em tomba. És el llarg menys equipat, que va poder "disfrutar" l' Ester. Joc de totems.
L4 7a Més fàcil abaix i amb pasos més fins i obligats a dalt. De moment de la darrera xapa del llarg has d'anar a agafar la vira inclinada amb forats de l' esquerra, per cert amb un pas curiós per a entrar-hi...La llastra que ha saltat, segons diu el Pastes, crec que no incrementa la dificultat. Joc de totems

Final L4

Acabem amb llum de dia, però això és intolerable per als dos que m' acompanyen....aprofiten les darreres hores de llum per a rematar fenya pendent.

Baixada ràpida amb tres ràpels des de la vira superior. Vira-R3, R3-R2 i de R2 directe al terra (amb doble corda). Al final vam fer justet de llum (com toca) i vam encendre el frontal just per a no empalar-nos amb algun arbre de peu de via.
La ressenya de moment aquí. Amb joc de totems o equivalents crec que fas. Cintes llargues (i alguna molt llarga en simple) o doble corda

..i recollint el fruits

Torno de rebot al Penitent, on el difícil serà no caure en la tentació de tornar a provar la Via de l' Helena 7c. Pero si arribes i resulta que té les cintes posades (a més noves i de qualitat), et desmuntes ràpid. (Ho sento Pep i Santi...). Escalfo a la Chicharron 6b de bavaresa, prou maco. Segueixo desencadenant la Infierno de cobardes 7a, on per cert el pobre Cristian ha pres mal en un dit, i ja mig entonat acabo de muntar la Helena, doncs falten les cintes de r i la última de la via, precisament les clau....i aprofito per mirar bé el xapatge de la r sense trampes, que no es poca cosa. Al segon intent surt, a punt de pifiar-la a la r, però; no val a badar. Amb la feina feta encara tinc moral d' acabar de muntar per al Quico la veïna Repòs Etern 7b/+, i per sorpresa meva la torno a encadenar.Marxo més que servit.

Picant pedra al Penitent

Dijous passat vem pujar amb el Santi i el Pep a Montblanc, jo ja amb la idea de picar pedra, vist les companyies....Desprès d' escalfar repetint la bonica Rampa final 6c, repetim també la Pink martini 7a, des d'on posem les cintes a la Via de l' Helena 7c. Em toca el primer torn, i no veig com solucionar el pas clau...el Santi, més solvent, ens marca el camí, i podem fer un segon toc, i encara que sense èxit, prou digne. La deixem per a un altre dia.

Herbolari. Noves vies

Aprofitem l' únic dia de la setmana realment bo, divendres passat, per pujar a l' herbolari de Siurana i tastar les noves vies del sector. Comencem amb Via del Paquin 6b+ amb paset de sostre. Seguim, ja apretant una mica, a la veïna Aqui hi ha marro 6c molt guapo. Seguim, apretant una mica més, amb el nou 7a a l' esquerra del trifàssic de mascaró, que el Quico ha deixat mig muntat. Guapo, llàstima que dalt s' enganxa massa a la via veïna. I per cert; desprès la va fer el Jordi, petant un canto prou gros que em va venir directe al cap...encara no sé com el vaig evitar, perquè a més duïa les ulleres d' assegurar...l' instint em va fer enganxar-me a la paret i em vaig estalviar un bon trau, com a mínim!! Mentrestant el casc prenia el sol a peu de via....Encadenem també el nou 7a+ de l' esperó, a l' esquerra de Aitxitxe. Molt guapo i apretat; grau de nova fornada. Només començar ja apretes bastant, per seguir amb un bonic mig esperó desplomat. No baixar la guàrdia a la placa tombada final. Remato el dia amb un intent a vista prou digne a la trifàssic de mascaró 7b de diedre amb pas potent al final...no veig bé per on sortir i em deixo la pila que em queda buscant la sol.lució...que trobo un cop m' he penjat.

En Pep al 7a+

Al nou 7a

Trifàssic de mascaró

Vilanova de Prades

Fa un parell de setmanes vam anar de "redescoberta" a Vilanova de Prades. Feia anys que no hi pujava, i realment no en sé el motiu, doncs es tracta d' un bon sector on trobareu tranquil.litat, bona roca, i moltes vies per a triar i remenar, i apretar....
Amb el sol encara tapat per la boira matinal ens posem a escalfar a L' esperó i desapareció 6a+, on cal parar compte amb un bloc enorme a mitja via; realment no fa gaire gràcia tibar-hi...
Completo l' escalfament amb la veïna El gat 6c molt bo, on ja apretes...Aprofito les cintes de l' escalfament del Pep i el Salva i provo la Chin ton 7a+, que em tomba al pas de dalt. Surt al segon intent, peró noto alguna molèstia a la mà...Aprofito també les cintes d' escalfament del Santi per a endur-me al flash la Cuidado que muerde! 7b fàcil, més plaquero i amb sortida amb diedre desplomat atlètic. Molt maca.
Rematem la jornada a Coolio 7b, apretant fort a les primeres xapes per a, posteriorment, gaudir de la fissura superior i del paset per a entrar a la r. A la primera no surt; cremo tots els cartutxos a la tercera xapa.I al segon intent almenys la desmunto....

Anem recuperant

A veure si amb el nou any la mà comença a espabilar...de moment diumenge la vaig treure a tocar roca al Salt de la Reina Mora, i es va comportar prou bé...Vem escalfar en un nou 6a+ a l' inici del sector, amb la part superior interesant. Rematem l' escalfament apretant de valent al pas cabronet de la Mambo 6b+. Ja mes entonat m' animo a provar el bonic espero de la nova via de 7a a l' esquerra de l' anterior 6a+. Equilibris interesants a la part superior, peró em falta el punt de força, i pila..., per a fer el pas anterior a la cadena. Desprès el JL també punxa, cosa que em fa sospitar del grau. Tot i aixó la cosa millora encadenant a vista la Sóc un pardal 7a, i la veïna Micofilòs 7a+, sembla que ara decotades; pesats, coi....pas de molta fe al final del 7a+. Bones vies tècniques.
Remato la jornada a la molt bona Camins, somnis i promeses 7a+, sembla que ara decotat; pesats, coi..., que m' enduc gràcies al generòs flash del JL. Via amb desplom i xapes lluny, ideal per a curtir cocos desentrenats.

Excursió a l' Albiol

Nova excursió amb el mateixos participants que la darrera de l' any passat. Bonica circular des de l' Albiol fins al singular santuari de les Virtuts, en un enclavament excepcional amb bones vistes sobre la Vall del Glorieta i Montral. Tornada pujant el grau de Malpas i baixant per el de l' Estelada (molt adïent...)

Sant Silvestre 2013

Nova edició de la nostra particular Sant Silvestre, aquest cop a Arbolí. Escalem poc, però riem molt....
especialment les dues fineses (de Finlandia...) que van aparèixer amb el Sergi; diu que les va arreplegar fent autostop...la qüestió és que si, posem per cas, estudiaven antropologia, devien obtenir un material per a una bona tesina: exemplars ibèrics escalant, per dir-ne d' alguna manera, i recuperant forces amb copes de cava, neules, torrons i polvorons. Com podeu veure van ser objecte d' atencions mai vistes per part dels participants...

La part esportiva va ser més ensopida: un quintillo, un 6b+ cabronet, un 7a prou maco, que no vaig encadenar, i un 7a+ que no vaig ni acabar....a veure l'any que ve.

Rocablanca

Desprès d'una parada tècnica i algunes sessions de rehabilitació, torno a tocar roca, en aquest cas blanca, per a constatar que rapidament que perdo la forma al deixa d' escalar quatre dies...en fi, sempre estarem començant i essent uns aprenents. Amb una bona representació del Escaladors Fanatics ens adrecem a torrar-nos al sol del Montsià. Bones i llargues vies. Amb tres 6a's i un parell de 6c's ja marxo satisfet cap a casa.

.

Trail Series Tarraco 2013

Ho dius així i queda més molón...
Com que haig de fer bondat d' escalar uns dies, aprofito per a còrrer una mica més i apuntar-me a la mitja de muntanya que fan a Tarragona. No he pogut entrenar gaire, però faig un 1:50h prou digne, a més estrenant categoria. La cursa era prou planera, així que tampoc paties grans angúnies. Molt bonic el tram de carena passat Mas Enric, amb bones vistes cap al mar, i molt guapo el comellar tot gebrat i amb una temperatura gèlida, que es troba al final del senderó que en baixa, sobretot si vas amb samarreta de màniga curta....

Excursió als voltants de Malanyeu

Recupero el costum, perdut, d' incloure alguna excursioneta familiar per a fer memòria quan aquesta comenci a fallar.... En aquest cas una bonica circular sortint des de Malanyeu, que fem amb els AM i les respectives proles. L' informació completa de la excursió aquí. Grans perspectives i gran varietat de boscos; una de les excursions maques que hem fet

...i una de freda

Primera visita a Margalef (massa lluny per a les escapades intersetmanals), i de moment sense previsió de tornar-hi....El frèstec entorn, la qualitat de la roca, els desploms potents i totes les virtuts que vulgueu, no compensen, almenys per a mi, el fet de que hagis de demanar permís per a passar per peu de via, tanda per a escalar, crits aquí i allà i baralles de gossos...Suma-l'hi que em vaig lesionar: cap ganes de tornar-hi, almenys fins que em recuperi, i segur que no en cap de setmana...
Vam escalfar, es veu que no el suficient, fent tres 6b's-6c's, massa curts....als primers bidits cabronets ja noto la falta de plafó...Em trobo al Jose, que em recomana un 7b, on a més no hi ha ningú. El munto, però en algun moment, i sense adonar-me'n m' he posat a caldo el tendó flexor del dit anul.lar esquerra. No l' acabo ni de muntar....per a fer alguna cosa faig un 6c del costat i marxo amb un molt mal gust de boca....

Una de calenta....

Dijous matinal a Siurana. Amb el Menor i en David fem cap a l' Esperó Primavera, on tindré l' oportunitat de fruïr un altre cop de la boníssima Papàgora, desprès de dos anys.
Escalfem a la Penitenciagite 6b, que de fet ens gela les puntes dels dits.....Anem ràpid al peu de la Papàgora 7b+, abans no vingui algun guiri...Les dues vies del costat tenen les cintes posades, peró a mi em toca muntar-la. La munto prou bé, acabant d' escalfar: l' únic pas tens al alejillo de mitja via. Desprès de les passades d' inspecció del David i el Xavi m' hi torno a posar. Bé per baix, clavo els moviments tècnics d' abans del repòs i faig el pas sense gaires angúnies, fins i tot xapant la cinta crítica amb certa comoditat....disfrutada total.
Volem rematar el matí amb algun 7a, peró acabem a la Llet de boja 7a+ barra....Jo l' havia provada feia temps, peró li toca muntar-la al David....Pas tècnic a l' esperó, anar per feina al bombo i aguantar els alejes a dalt...també encadeno, però justet, justet...bona jornada que trigaré a repetir....

Salt de la Reina Mora

Segona oportunitat, i no serà la darrera, al sector, tot i què, com la darrera vegada, no hi vaig en gaire bona forma...la fiblada als intercostals encara és fa notar..paciència.
Escalfem amb el David a Parvulitos 6b+, amb un parell de bones apretades. Aprofitem les cintes del Joan per a disfrutar al 100% de la Perigeo 7a, 35m. fantabulosos on es troba de tot. Molt guapa. Avui estem en plan gorron i aprofitem també les cintes, i la corda, del Tonetti, que te muntats els dos llargs de la Trampolín a la fama 7a, semblant a la Perigeo. Molt estètica la gran fissura final, i paset per anar a R...
Les costelles apreten, amenaço de marxar, però m'animo i faig al flash Un món injust 7a, més curt, i més intens. Diferent, però també molt bo. Ens movem una mica a l' est i provo la placa cabroneta de Gatito silvestre 7a+. Bastant neta de magnesi erro el camí en un bombet. Tot i anar per lado oscuro també pujo...fins que peto un lateralillo. L' acabo de muntar sense gaires problemes, tret d' un xapatge difícil a dalt de tot que m' estalvio; anant encadenant fas el pas i andando...com el David farà desprès...
Bones vies. Tornarem quan les xacres de l' edat em permetin tibar una mica més, ara que realment sembla que ha arribat el fred.

anònim a la Perigeo

Penitent, again....

Amb vent de nord, solet i, finalment, una mica de fresca, el Penitent és el lloc més indicat. Si a més vols fugir de la massificació intersetmanal de Siurana, millor encara....Pugem amb el Jaume, l' Angel i el Menor.
Escalfem repetint la Rampa final 6c, que desprès es convertirà amb l' objectiu del Jaume i de l' Angel.
Completem l' escalfament a la Paraula d' honor 6c+ més maco del que sembla. Ara ja si que notem els braços calentets....Em munto la Repòs etern 7b+. El pas clau es força cabró, però amb l' ajuda de la vista entrenada del Xavi, trobem una opció, diria que més fàcil. Al segon pas de la via, un pas una mica burro, faig massa força i em noto una bona fiblada a les costelles...ai, ai...al segon intent encadeno amb relativa facilitat, però quedo definitivament tocat...em sembla que toca uns dies de repós. La via es molt guapa, potser 7b, però en definitiva bona, que és el que compta....

Sant Gervàs. Festival Hivernal 200m. 7b+/A0

Sant Gervàs és d' aquells indrets on trobes molt més del què et pot indicar qualsevol ressenya de les, relativament, poques vies que hi ha. Absoluta sol.litut, silenci que arriba a fer xiular les orelles...i dues hores per arribar a peu de via, i "otro tanto" per a tornar al vehicle; ben distretes, peró.

Un dia perfecte, que completem amb una bona via:
Inici dalt d' una vira, fàcilment localitzable. Pont de roca visible.
L1 Fissura ample una mica guarrilla, amb la primera assegurança útil allà on abandones la jardineria per a entrar al món de la placa, i dels bolts...molt bo el tram de 6c. C1, algun alien i tasconets.

L2 Placa molt bona, amb passos llargs i adherències de fe, amb dificultat decreixent. El Santi treu els moviments, marca alguna cosa i em permet encadenar-lo de segon. Arribo amb els bessons a caldo, curiosament; molt més que dits i braços. A la tercera xapa no cal tirar tant cap a l' arbre com sembla que indica la ressenya. Totalment equipat

L3. Placa, amb més canto, amb pas altre cop de fe per a agafar la fissura final, on també has de fer una mica de jardiner...llàstima. Aliens i tasconets per al tram final. El clau no el vam veure, devia ser entre la verdura....

L4. Sortida amb 4 o 5 passos d' A0, amb aspecte d' inescalable. El tram de 7a és fa prou bé...el final de 6b, que la ressenya ja anuncïa podrit, fa bastanta por; està assegurat amb claus (alien taronja i algun de petit); un altre tema és on estan clavats....en la nostra opinió no seria cap disbarat un parell de bolts a la roca sana dels costats.

L5 La cirereta del pastís. Bavaresa a buscar la compacte i placa final. Aquí els peus tornen a jugar molt, i ja porto la moto a les cames només començar...justet, justet, peró salvo l' encadenament de la via. Al tanto també amb el tram final de IV guarro, de mal assegurar. Alien verd i tascó mitjà

Vam posar-hi unes 5 hores. Aliens del verd al taronja, C1 i tascons petits i mitjans. Aproximació en unes dues hores, des del primer aparcament, per la canal de la Maroma.

La via ens va agradar molt; els trams de placa increïble compensen les penúries a les fissures puntuals guarrotes...si és repetis més t' estalviaries molta verdura. Prou equipada, peró has d' escalar. Els autors són molt valents, no sé si li escauria del tot el "friky rut" de la ressenya original....

Capçanes altra vegada...

Nova visita a Capçanes, encara buscant l' ombreta matinal...que dura menys, amb el canvi d' hora. Hi fem cap amb el Jaume, i aviat arriben tots els altres del seu gremi. En total 4 cordades, res comparat amb el que podriem trobar a l' Aparador de Siurana...
Ens posem a escalfar a La Nansa 6c+, que t' ho permet. Bona via. Mig entonat provo sort a la Capçanes decideix 7b d' anar fent, amb passet al sostre i, sobretot, a la part superior, on trobem aquell polsim antipàtic. Desprès de múltiples pujades en fals i posteriors baixades al repós, aconsegueixo passar el bombo final i aguanto fins a la R, amb algun moment tens...Desprès d' un bon repós, mentres el Jaume prova la Hecatombe, intento la Sortu 7b, peró no estic disposat a fer l' apretada de la segona xapa amb preses romes amb polsim i tant aprop del terra...baixo, tiro 2 metres a l' esquerra i m' enfilo a la Mosca negra 7b. Molt semblant a Capçanes decideix, amb bombo més fàcil i més tensió per arribar a la r comú...al final també acaba sortint; ara, amb una bona suada ja al sol. Marxo amb dos 7b's a vista al sac, grau Capçanes, però potser ja no tant.

Siurana. Actualització Grau de Masets esquerra

Bona actualització de Grau de Masets esquerra, en tots els sentits. Dijous passat hi baixem amb l' Angel, desprès de gairebé 5 anys de no visitar el sector. Noves vies, bones, i alguna retallada de grau, com ja va sent habitual....
Escalfo a la Alma 6b, molt maco, amb algun pas llarg. Seguim amb la nova Rubia Basca Explosiva 7a, molt guapo, primer fàcil, amb algun pas tens, i desprès bones remades per placa desplomada. Ja ben escalfat provo a vista la placa regletosa de la Linus 7b, abans de 7b+. Caic al no moure bé els peus al pas clau, bé de fet al pas que dona el grau a la via...Surt al segon intent, no sense una bona apretada...Per a rematar el dia faig a vista la també nova Transformació 7a "dels nous"....no se si ja anava molt cansat, però ho vaig haver de donar tot per a encadenar....al meu favor diré que la via encara està bastant bruta de polseta. La via és bona, però. El que ja està més net és el peu de via, per una banda de vegetació i pedrots, gràcies a la tasca del Quico, i per altra banda de merdes vàries; si els que tenim una mica de consciència recollim la brossa que anem trobant, potser arribarem a compensar l' actuació dels porcs que roden per tot arreu.