al coll de l' Apallador
cap a peu de via
Canviem els plans inicials de repetir la Tresor dels Maquis, per la Aerolito, que és més curteta i cau més aprop del cotxe. Amb la breu aproximació ja quedem ben xops per la neu recent que encara és als arbres, peró confiem en que el temps millori, tal i com pronosticaven, i tinguem almenys la paret seca. Aixi que, encara que ja tardot, ens posem a la fenya...
L1 Arbre-tracció per enfilar el diedret ben protegit, amb una sortida a la placa superior bastant més cabroneta que el 6b de la ressenya. L' espit que es troba abans del diedre final no té xapa, peró si cargol.Aliens
L1
L2 Inici en diedre desplomat rarot i espectacular. A l' igual que l'anterior pressumpte 6b acabo penjat com un xoriço. La sortideta cap al terreny més fàcil està tota xopa per la neu que es fon del gran arbre que tenim damunt, gràcies al qual vaig tindre els meus moments vibrants...Aliens verd i blau.Desprès tram fàcil i amb roca molt bona, i seca. Tascons petits a caldo.
Assegurant a R1
L3 Diedre vertical seguit de placa molt guapa. Prou equipat, a completar amb aliens grans i C2 a la part inferior. 6b+ moooolt més fàcil que els 6b`s (...presuntamente). Reunió en arbre
L4 Travessa fàcil i diedre net de V+ perfecte. Molt guapo. reunió a muntar
Tot i que es fa tard optem per acabar la feina. Desprès ja ho pagarem.
L5 Diedre dificil d' agafar i tram amb xapes, per mi prou obligat (6b). Travessa fàcil per encarar el mur fissurat final. Passem amb A1 d' aliens mitjans. En lliure apreta segur, o almenys aixó semblava....Bombo final i r a muntar a l' aresta.
Amb tot aixó se'ns ha fet negre nit, i encara hem de baixar sense conèixer el camí i amb tota la vessant nord plena de neu. Per si no fos poc no portem frontal (en compraré 4 o 5 i els repartiré per casa, el cotxe, motxiles...) i la lluna és nova....tot aixó sumat = jabalinada total cap a la pista, amb tendència cap a l' oest per a no fotren's avall pel tallat. Amb la llum del mòbil ens en sortim prou bé i en uns 3/4 ja som a la pista. Un dia d' aquells que recordes, sobretot el Gabi, que va veure que fer via llarga pot ser alguna cosa més que enllaçar llargs. Impagables els moments de relax a les còmodes R3 i R4; el solet de tarda, el Pedraforca al fons, Narieda, la neu als camps, el belar de les bèsties de Montanissell...
Matí...
...tarda.
De material vam fer amb aliens del blau al taronja, C1 i C2 i tascons petits i mitjans. Ens hagués anat bé una pedala. L' horari no el poso, que em fa vergonya...(de fet ja ni m' enrecordo)
5 comentaris:
Uauuu Marc una ascensió amb un bon plus. ENHORABONA
Suposo que anàveu amb la topo que corre per la xarxa que dóna 6b als 2 primers llargs. Vaya flipats...
Com deia la,ressenya... Terreny d'aventura.... Quina rao tens Marc... El llarg mes dificil va ser el de Baixada... Jabali superior obligat!!
Si Mingo, fins i tot una lletra sencera..
Hola Albert, efectivament duiem la ressenya original...suposo que lo de flipats va per els autors de la cotació. On posa 6b jo posaria 6b/A1, en tot cas.
Ei Gaby...encara em parles?
Ja ens veurem
Salut
Efectivament, lo de flipats anava per les graduacions. Quan la vam fer no ens quadraven massa les coses als 2 primers llargs.
Publica un comentari a l'entrada